Preguntes dels lectors

Accepten els testimonis de Jehovà fraccions menudes de sang?

La següent resposta és una reimpressió del que es va publicar en el número del 15 de juny de 2000.

La resposta bàsica és que els testimonis de Jehovà no acceptem sang. Creiem fermament que la llei de Déu sobre la sang no està subjecta a reformes per a adequar-la a opinions canviants. No obstant, sorgixen noves preguntes perquè la sang ara pot processar-se en quatre components principals i en fraccions d’estos components. A l’hora de decidir si acceptar estos elements, el cristià no hauria de pensar simplement en els riscos i beneficis mèdics. La seua preocupació hauria de ser el que diu la Bíblia i el possible efecte que tindria el que decidira en la seua relació amb el Totpoderós.

Els aspectes bàsics sobre este assumpt són prou senzills. Per a ajudar-nos a vore per què és aixina, analitzem alguns precedents bíblics, històrics i mèdics.

Jehovà li va dir al nostre avantpassat comú, Noé, que la sang hauria de tractar-se de manera especial (Gènesi 9:3, 4). Més tard, les lleis que Déu va donar a la nació d’Israel reflectien la santedat de la sang. Els va dir: «Si un israelita o un immigrant que resideix entre vosaltres menjava sang de qualsevol animal, jo em posaria contra ell». Al rebutjar la llei de Déu, un israelita podria contaminar els altres, així que Déu va afegir que «l’exclouria del seu poble» (Levític 17:10). Segles després, en una reunió celebrada en Jerusalem, els apòstols i els ancians van decretar que els cristians ens havíem d’abstindre de sang. Fer-ho és tan important com abstindre’s d’immoralitat sexual i d’idolatria (Fets 15:28, 29).

Què significava per als cristians del segle I abstindre’s de sang? Implicava no consumir sang, fora fresca o coagulada, ni menjar la carn d’un animal no dessagnat. Això incloïa aliments als quals s’afegia sang, com la botifarra. Prendre sang de qualsevol d’estes maneres violaria la llei de Déu (1 Samuel 14:32, 33).

En l’antiguitat, la majoria de les persones no tenia problema en consumir sang, tal com podem vore en els escrits de Tertuŀlià (dels segles II i III de la nostra era). En resposta a les falses acusacions que els cristians consumien sang, Tertuŀlià va mencionar tribus que segellaven aliances bevent-ne. També va destacar: «[Hi ha] aquells que per a curar-se de la malaltia dels comicis [o epilèpsia], beuen amb avidesa en els espectacles del circ la sang fresca que brolla de les goles degollades».

Encara que alguns romans adoptaven aquelles pràctiques per motius de salut, per als cristians eren incorrectes. De fet, Tertuŀlià va escriure: «Ni tan sols la sang dels animals prenem en els convits». Els romans utilitzaven menjars que contenien sang per a posar a prova la integritat dels verdaders cristians. Tertuŀlià va afegir: «¿Com hem d’entendre, doncs, que cregueu que ansien sang humana els [cristians, ] que confesseu que avorrixen sang de bèstia?»

Hui en dia, poques persones pensarien que les lleis del Totpoderós han de tindre’s en compte si un metge diu que s’han de posar sang. Encara que els testimonis de Jehovà ens estimem molt la vida, ens hem compromés a obeir la llei de Déu respecte a la sang. Què implica açò en vista de les tècniques mèdiques actuals?

Quan, després de la Segona Guerra Mundial, les transfusions de sang completa es van generalitzar, els testimonis de Jehovà vam vore que era una pràctica contrària a la llei de Déu, i encara ho pensem. Ara bé, des d’aquell temps, la medicina ha canviat. Hui en dia, la majoria de les transfusions no són de sang completa, sinó d’un dels seus components principals: 1) glòbuls rojos; 2) glòbuls blancs; 3) plaquetes; i 4) plasma (sèrum), la part líquida. Depenent de la condició del pacient, els metges podrien prescriure-li glòbuls rojos, glòbuls blancs, plaquetes o plasma. Transfondre estos components principals permet que una sola unitat de sang puga servir per a més pacients. Els testimonis de Jehovà sostenim que acceptar sang completa o algun d’estos quatre components principals viola la llei de Déu. És digne de menció que mantindre esta postura basada en la Bíblia ens ha protegit de molts riscos, entre ells, contraure malalties que es transmeten per la sang com l’hepatitis o la sida.

No obstant, ja que la sang es pot processar en parts encara més menudes, sorgixen preguntes sobre les fraccions derivades dels components principals de la sang. Com s’utilitzen estes fraccions, i què hauria de tindre en compte un cristià a l’hora de decidir al respecte?

La sang és complexa. Inclús el plasma —que és 90% aigua— conté gran quantitat d’hormones, sals inorgàniques, enzims i nutrients, inclosos minerals i sucre. El plasma també conté proteïnes com l’albúmina, factors coagulants i anticossos per a lluitar contra les malalties. Els experts aïllen i utilitzen moltes proteïnes del plasma. Per exemple, als hemofílics, els quals sagnen amb facilitat, se’ls administra el factor de coagulació VIII. O si algú s’exposara a certes malalties, els metges podrien prescriure-li injeccions de gammaglobulina, que s’extrau del plasma sanguini de persones que ja tenen immunitat. En medicina, s’utilitzen altres proteïnes del plasma, però les ja mencionades iŀlustren com un dels components principals de la sang (en este cas, el plasma) es pot processar per a obtindre’n fraccions més menudes. *

Tal com el plasma sanguini es pot processar per a obtindre’n diferents fraccions, els altres components principals (glòbuls rojos, glòbuls blancs i plaquetes) també es poden processar per a aïllar parts més menudes. Per exemple, dels glòbuls blancs es poden obtindre interferons i interleucines, que s’utilitzen per a tractar algunes infeccions víriques i càncers. Les plaquetes poden processar-se per a extraure’n un agent cicatritzant per a les ferides. I estan en projecte altres medicaments que inclouen (almenys inicialment) extractes de components de la sang. Estos tractaments no són transfusions dels components principals de la sang, sinó que normalment inclouen parts o fraccions d’estos. Deuria un cristià acceptar un tractament mèdic amb estes fraccions? No podem donar una resposta. La Bíblia no dona detalls al respecte. Així que cada u, basant-se en la seua consciència, haurà de prendre la seua pròpia decisió davant de Déu.

Alguns cristians podrien rebutjar qualsevol derivat de la sang, incloses les fraccions que tenen l’objectiu de proporcionar immunitat passiva temporal. Esta és la seua manera d’entendre el manament de Déu respecte a abstindre’s de sang. Raonen que la llei que es va donar a l’antic Israel requeria que la sang provinent d’un animal fora derramada en terra (Deuteronomi 12:22-24). Per què és este detall important? Perquè, per a preparar gammaglobulina, factors de coagulació elaborats a partir de la sang i altres productes derivats d’ella, la sang s’ha de recollir i processar. Per esta raó, alguns cristians rebutgen estos productes, tal com rebutgen les transfusions de sang completa o de qualsevol dels seus quatre components principals. Per tant, hauríem de respectar la seua postura sincera i basada en la seua consciència.

Altres cristians pensen de manera diferent. També rebutgen transfusions de sang completa, glòbuls rojos, glòbuls blancs, plaquetes o plasma. Però podrien acceptar un tractament mèdic amb fraccions provinents dels components principals de la sang. Inclús en este cas, es poden tindre diferents opinions. Un cristià podria acceptar una injecció de gammaglobulina, però podria no estar d’acord amb el fet que se li administrara una injecció que continguera algun extracte de glòbuls rojos o blancs. Ara bé, què podria fer que alguns cristians decidiren acceptar fraccions sanguínies?

La secció «Preguntes dels lectors» de La Talaia de l’1 de juny de 1990 (en castellà) va destacar que les proteïnes del plasma (fraccions) passen de la sang de la dona embarassada al sistema sanguini independent del fetus. D’esta manera, la mare transmet immunoglobulina al seu fill i li concedix una immunitat molt valuosa. Per una altra banda, quan els glòbuls rojos del fetus arriben al final de la seua vida, es processa la fracció d’estos que transporta l’oxigen. Una part es convertix en bilirubina, la qual travessa la placenta i passa a la mare, qui l’elimina junt amb les seues substàncies de rebuig. Alguns cristians podrien arribar a la conclusió que, com les fraccions sanguínies passen d’una persona a una altra de manera natural, poden acceptar una fracció sanguínia provinent del plasma o dels glòbuls de la sang.

El fet que hi haja diferents opinions i decisions de consciència no li lleva importància a este assumpt. És un tema molt seriós, encara que és relativament senzill. Pel que hem vist, els testimonis de Jehovà rebutgem les transfusions tant de sang completa com dels seus components principals, perquè la Bíblia mana als cristians que s’abstinguen «de coses sacrificades a ídols, de sang [...] i d’immoralitat sexual» (Fets 15:29 TNM). En canvi, quan es tracta de fraccions de qualsevol dels components principals de la sang, cada cristià ha d’orar i meditar detingudament per a prendre una decisió basada en la seua consciència.

Molta gent estaria disposta a acceptar qualsevol tractament que parega tindre resultats immediats, inclús tractaments que se sap que són arriscats per a la salut, com és el cas dels productes sanguinis. El cristià verdader s’esforça per tindre un punt de vista més ampli i equilibrat prenent en consideració altres aspectes a banda dels físics. Els testimonis de Jehovà agraïm els esforços que es fan per a donar atenció mèdica de qualitat i sospesem els beneficis i els riscos de qualsevol tractament. No obstant, ja que Déu és la Font de la vida, tenim molt presents la seua opinió i també la nostra relació personal amb ell a l’hora de decidir si acceptem productes derivats de la sang (Salm 36:10 [v. 9 TNM]).

És una gran benedicció per a un cristià tindre la mateixa confiança que el salmiste, qui va escriure: «El Senyor-Déu empara i protegeix, dóna la gràcia i la glòria, i no refusa cap bé al qui viu honradament. Senyor de l’univers, feliç l’home que confia en tu!» (Salm 84:12, 13 [vv. 11, 12 TNM]).

[Nota]

[Quadro]

PREGUNTES QUE S’ACONSELLA PLANTEJAR AL METGE

Si afrontes una operació o tractament on es poguera utilitzar un producte sanguini, pregunta:

Sap tot l’equip mèdic implicat que, com a testimoni de Jehovà, no accepte transfusions de sang (sang completa, glòbuls rojos, glòbuls blancs, plaquetes o plasma sanguini) en cap circumstància?

Si et recepten qualsevol medicament que puga estar elaborat a partir de plasma sanguini, glòbuls rojos, glòbuls blancs o plaquetes, pregunta:

Està el medicament fet a partir d’un dels quatre components principals de la sang? En eixe cas, em podria explicar quina és la seua composició?

Quina quantitat d’este medicament derivat de la sang se m’administraria, i de quina manera?

Si la meua consciència em permet acceptar esta fracció, quins riscos mèdics hi ha?

Si la meua consciència no em permet acceptar esta fracció, quin altre tractament es podria utilitzar?

Després de considerar en profunditat este assumpt, quan podria informar-lo de la meua decisió?