Preguntes dels lectors

A 2 Corintis 6:14, a qui es refereix Pau quan parla dels «no-creients»?

2 Corintis 6:14 diu: «No us poseu sota un jou desigual amb els no-creients». Si analitzem el context, veiem clarament que Pau s’està referint a persones que no formen part de la congregació cristiana. I sabem això perquè ell mateix va utilitzar els termes no-creient i no-creients en altres versicles de la Bíblia.

Per exemple, Pau corregeix severament els cristians per anar als tribunals «davant de no-creients» (1 Corintis 6:6). En aquest context, els no-creients són els jutges de Corint. A la segona carta que va escriure als corintis, Pau va dir que Satanàs «ha cegat la ment» dels no-creients. Aquests tenen un «vel» davant dels ulls que no els permet veure les bones notícies. De fet, no estan interessats a servir Jehovà, ja que Pau va explicar anteriorment: «Quan algú es gira cap a Jehovà, el vel desapareix» (2 Corintis 3:16; 4:4).

Alguns no-creients no respecten les lleis o són idòlatres (2 Corintis 6:15, 16). Però no tots van en contra dels servents de Jehovà. Alguns mostren interès en la veritat i fins i tot molts tenen cònjuges que són testimonis i estan contents d’estar casats amb ells (1 Corintis 7:12-14; 10:27; 14:22-25; 1 Pere 3:1, 2). Ara bé, Pau fa servir de manera consistent el terme no-creients per fer referència a aquells que no formen part de la congregació cristiana, la qual està formada per persones que creuen «en el Senyor» (Fets 2:41; 5:14; 8:12, 13).

El principi de 2 Corintis 6:14 és molt pràctic per als cristians en tots els aspectes de la vida, i sovint s’ha fet servir per aconsellar aquells que busquen parella per casar-se (Mateu 19:4-6). Un cristià dedicat i batejat no buscaria parella entre els «no-creients», ja que tenen metes, valors i creences molt diferents.

Però, què passa amb les persones que estudien la Bíblia i van a les reunions? I els publicadors que encara no estan batejats? Podríem dir que són no-creients? No, no es pot dir que les persones que han acceptat la veritat i estan fent passos per batejar-se siguin no-creients (Romans 10:10; 2 Corintis 4:13). La Bíblia diu que, abans de batejar-se, Corneli ja «era un home devot que temia Déu» (Fets 10:2).

Aleshores, com que 2 Corintis 6:14 no parla dels publicadors no batejats, ¿seria savi que un cristià dedicat comencés una relació i es casés amb un publicador no batejat? No, no ho seria. Per què no? Pel consell directe que va donar Pau. Quan va parlar sobre les viudes, va dir: «Ella queda lliure per casar-se amb qui vulgui, sempre que sigui en el Senyor» (1 Corintis 7:39). En harmonia amb aquest consell, els cristians dedicats només haurien de buscar parella entre els que estan «en el Senyor».

Què volen dir les expressions «en el Senyor» i «en Crist»? A Romans 16:8-10 i Colossencs 4:7 Pau parla d’alguns que estaven «en Crist» o «en el Senyor». Si llegeixes aquests versicles, veuràs que d’ells es diu que tenien l’aprovació en Crist, i que eren coŀlaboradors, germans estimats, ministres fidels i companys d’esclavitud.

Quan es converteix algú en un «company d’esclavitud en el Senyor»? En el moment en què desitja fer el que un esclau fa i renuncia a si mateix. Jesús ho explica amb aquestes paraules: «Si algú em vol seguir, que renunciï a si mateix, que agafi el seu pal de turment i que em segueixi constantment» (Mateu 16:24). Una persona comença a seguir Jesucrist quan fa la voluntat de Déu i es dedica a Ell. Després es bateja i gràcies a això pot gaudir d’una bonica amistat amb Jehovà. * Per tant, «casar-se en el Senyor» vol dir casar-se amb algú que ha demostrat ser creient, és a dir, que s’ha dedicat com «esclau de Déu i del Senyor Jesucrist» (Jaume 1:1).

Una persona que estudia la Bíblia amb els testimonis de Jehovà i progressa espiritualment està fent el que és correcte, però encara no s’ha dedicat a Jehovà ni ha promès fer servir la seva vida per servir-lo. Encara ha de fer alguns canvis que són molt necessaris per poder-se batejar. És molt important que faci aquests canvis i que es dediqui a Jehovà abans de pensar en el matrimoni.

¿Seria aconsellable que un cristià o una cristiana sortís amb algú que progressa en el seu curs de la Bíblia i potser planegés casar-se quan s’hagués batejat? No, perquè un estudiant de la Bíblia podria estudiar amb els motius incorrectes si sabés que un cristià dedicat vol casar-se amb ell després de batejar-se.

Normalment una persona és publicadora no batejada durant un temps limitat, fins que es bateja. Per això, el consell de casar-se només en el Senyor és raonable. Però, què hi ha d’algú que té l’edat de casar-se, ha crescut en una família cristiana, ha format part de la congregació durant anys i serveix com a publicador no batejat? Doncs bé, podríem preguntar-nos: «Per què encara no ha dedicat la seva vida a Jehovà? Per què no es decideix? Té dubtes?» És veritat que no és un no-creient, però tampoc es podria dir que està «en el Senyor».

El consell de Pau sobre el matrimoni ens beneficia (Isaïes 48:17). Si dues persones volen casar-se, haurien d’estar dedicades a Jehovà, ja que una bona amistat amb Jehovà els ajudarà a posar un fonament sòlid per al seu matrimoni. A més, tindran les mateixes metes i els mateixos valors, i això els ajudarà a ser molt feliços. Un altre benefici és que qui es casa en el Senyor demostra que és lleial a Jehovà i això li donarà benediccions eternes, perquè «amb el lleial, tu [Jehovà] ets lleial» (Salm 18:25).

[Nota]

[Imatge]

«Amb el lleial, tu [Jehovà] ets lleial»