Salta al contingut

Salta a l'índex

Què aprenem dels miracles de Jesús?

Què aprenem dels miracles de Jesús?

Què aprenem dels miracles de Jesús?

POTSER et sorprendrà saber que en els relats de la vida de Jesús la Bíblia no fa servir mai la paraula miracle en l’idioma original. El mot grec dínamis, que a vegades es tradueix com ‘miracle’, significa literalment «poder» (Lluc 8:46). També es pot traduir com «capacitat» (Mateu 25:15). Segons l’erudit Robert Deffinbaugh, aquest terme grec «destaca un acte poderós que s’ha fet i, en particular, el poder amb què s’ha dut a terme, i fa referència al poder de Déu en acció». a

Un altre terme grec, teras, sovint es tradueix com «coses impressionants» (Joan 4:48; Fets 2:19). Aquesta expressió se centra en l’efecte que té en els espectadors. En moltes ocasions, les multituds i els deixebles que acompanyaven Jesús es quedaven meravellats en veure els seus actes poderosos (Marc 2:12; 4:41; 6:51; Lluc 9:43).

Un tercer terme grec que es fa servir per referir-se als miracles de Jesús, seméion, significa ‘senyal’. Deffinbaugh comenta que aquest mot «apunta al significat més profund d’un miracle». Afegeix: «Un senyal és un miracle que transmet una veritat sobre el nostre Senyor Jesús».

Trucs o poder diví?

La Bíblia no diu que els miracles de Jesús fossin trucs o miratges pensats per distreure la gent. Ben al contrari, eren manifestacions del «poder majestuós de Déu», com ho demostra l’ocasió en què Jesús va expulsar un dimoni d’un noi (Lluc 9:37-43). ¿No és cert que aquesta demostració de poder seria ben senzilla per al Déu Totpoderós, de qui la Bíblia afirma que la seva «energia dinàmica és tan immensa»? (Isaïes 40:26.) I tant que sí!

Els Evangelis recullen uns 35 miracles de Jesús, però es desconeix el nombre exacte de miracles que va fer. Per exemple, Mateu 14:14 explica que Jesús «va veure una gran multitud de persones, i va sentir compassió per elles i va curar els malalts». Quantes persones va curar en aquella ocasió? No ho sabem.

Aquells actes poderosos deixaven clar el que Jesús havia afirmat, que era el Fill de Déu, el Messies promès. De fet, les Escriptures corroboraven que era Déu qui havia donat poder a Jesús per fer miracles. L’apòstol Pere va dir que «Déu va demostrar clarament que havia enviat Jesús el Natzarè quan va fer obres poderoses, coses impressionants i senyals enmig vostre per mitjà d’ell» (Fets 2:22). En una altra ocasió, Pere va explicar que «Déu va ungir [Jesús] amb esperit sant i poder». I va afegir: «Va anar per la terra fent el bé i curant tots els que estaven oprimits pel Diable, perquè Déu estava amb ell» (Fets 10:37, 38).

Els miracles de Jesús estaven connectats amb el seu missatge. Marc 1:21-27 descriu la reacció que va tenir una multitud davant les ensenyances i un dels miracles de Jesús. El versicle 22 comenta que «la gent es quedava meravellada per la seva manera d’ensenyar», i el 27 indica que es van sorprendre molt quan va expulsar un dimoni. Tant els actes poderosos de Jesús com el seu missatge van demostrar que ell era el Messies promès.

Jesús no només va afirmar que era el Messies. El poder de Déu que reflectien els seus miracles era una prova innegable que realment ho era. Quan en una ocasió es va qüestionar la seva autoritat, Jesús va respondre clarament: «Tinc un testimoni més gran que el de Joan [el Baptista], perquè les obres que el meu Pare m’ha encarregat fer, que són les obres que estic fent, confirmen que el Pare m’ha enviat» (Joan 5:36).

Proves d’autenticitat dels miracles

Per què podem estar segurs que els miracles de Jesús van ser reals? Vegem-ne algunes proves de la seva autenticitat.

Quan Jesús va realitzar actes poderosos, mai va dirigir l’atenció cap a si mateix. Sempre es va assegurar que Déu rebés tot el mèrit i la glòria. Per exemple, abans de curar un home cec, Jesús va remarcar que aquella curació serviria perquè «es vegi clarament el que Déu pot fer» (Joan 9:1-3; 11:1-4).

A diferència dels mags, iŀlusionistes i curanderos, Jesús no va fer servir mai trucs, parafernàlia, hipnosi, encanteris o rituals. Tampoc no va recórrer a la superstició ni a l’ús de relíquies. Fixem-nos en la manera tan modesta com Jesús va curar dos homes cecs. El relat explica: «Jesús se’n va compadir i els va tocar els ulls. A l’instant van recuperar la vista, i el van seguir» (Mateu 20:29-34). No hi va haver cap ritual, cerimònia o exhibició. Jesús feia els seus miracles en públic, sovint davant de nombrosos testimonis, sense espectacles ni efectes especials. En canvi, els «miracles» moderns amb freqüència no tenen proves que demostrin la seva veracitat (Marc 5:24-29; Lluc 7:11-15).

De vegades, Jesús destacava la fe d’aquells que es beneficiaven dels seus miracles. Però la falta de fe d’alguns no va impedir que Jesús fes miracles per a ells. Mentre era a Cafarnaüm, a Galilea, «la gent li va portar molts endimoniats i, amb una simple ordre, expulsava els esperits. També va curar tots els que patien» (Mateu 8:16).

Els miracles de Jesús tenien l’objectiu de solucionar els problemes físics de la gent, no de satisfer la curiositat de ningú (Marc 10:46-52; Lluc 23:8). Jesús mai va fer miracles per treure’n profit de cap manera (Mateu 4:2-4; 10:8).

Autenticitat dels relats dels Evangelis

Els detalls sobre els miracles de Jesús ens han arribat mitjançant les pàgines dels quatre Evangelis. Ara bé, podem creure en la veracitat d’aquests escrits? I tant que sí. Vegem-ne algunes raons.

Tal com hem explicat, Jesús va fer els seus miracles en públic, davant de molta gent. Quan els primers Evangelis es van escriure, la majoria d’aquests testimonis oculars encara eren vius. El llibre The Miracles and the Resurrection fa referència a l’honestedat dels escriptors dels Evangelis, quan diu: «Acusar els escriptors dels Evangelis d’amagar intencionadament fets històrics enmig d’un mar de suposats miracles amb la intenció de difondre propaganda teològica seria una gran injustícia. Tots ells intentaven ser escriptors honrats». b

Els opositors jueus del cristianisme mai van qüestionar els actes poderosos que es descriuen als Evangelis. Només van qüestionar el poder amb què es duien a terme (Marc 3:22-26). Els detractors que van sorgir posteriorment tampoc van poder negar els miracles de Jesús. Al contrari, durant els segles I i II hi havia referències literàries d’aquests actes poderosos. Per tant, podem creure amb tota seguretat que els relats dels miracles que descriuen els Evangelis són autèntics.

L’home darrere dels miracles

Un estudi dels miracles de Jesús no seria complet si només es limités a analitzar les proves de la seva autenticitat. En la descripció que els Evangelis fan dels miracles de Jesús, es dibuixa un home de sentiments profunds i d’una compassió extraordinària que s’interessava de tot cor pel benestar dels altres.

Fixem-nos en el cas del leprós que es va acostar a Jesús suplicant-li: «Sé que si vols pots fer que quedi net». La compassió va moure Jesús a estendre la mà, tocar-lo i dir-li: «Sí que ho vull. Queda net». L’home es va curar en aquell mateix moment (Marc 1:40-42). Amb aquest acte, Jesús va fer evident l’empatia que l’impulsava a utilitzar el poder de Déu per fer miracles.

Què va passar quan Jesús es va trobar amb una processó funerària als afores de la ciutat de Naïm? Havia mort l’únic fill d’una viuda. Jesús «se’n va compadir», es va acostar a ella i li va dir: «Deixa de plorar». Tot seguit, va tornar a la vida el seu fill (Lluc 7:11-15).

Una lliçó molt animadora que podem extreure dels miracles que hem analitzat és que Jesús sentia compassió per les persones i les volia ajudar. Però aquests miracles no són només cosa del passat. Hebreus 13:8 afirma: «Jesucrist és el mateix ahir, avui i sempre». Ara, com a Rei del Regne del cel, està llest per fer servir el poder que ha rebut de Déu per fer miracles a una escala molt més gran que quan va viure a la terra. Ben aviat, Jesús utilitzarà aquest poder per curar la humanitat obedient. Els testimonis de Jehovà estaran encantats d’ajudar-te a aprendre més sobre aquesta meravellosa esperança.

[Notes]

a Highlights in the Life and Ministry of Jesus Christ

b Escrit per I. T. Ramsey, G. H. Boobyer, F. N. Davey, M. C. Perry i Henry J. Cadbury.

[Imatges]

Els miracles de Jesús eren manifestacions del «poder majestuós de Déu»

[Imatge]

Jesús era un home de sentiments profunds