Passar par la informassion

Come gaver el pensamento giusto sora el àlcol

Come gaver el pensamento giusto sora el àlcol

Come gaver el pensamento giusto sora el àlcol

ANTÓNIO, che ghemo parlà vanti, el podaria gaver bio una vita difarente se lu el gavesse infrontà el so problema col àlcol. Ancora che el bevesse tanto, lu no’l catea che l’era massa. António el catea che el gavea el controlo dela so vita. Ma, parché che podemo dir che el so pensamento l’era sbalià?

Lu no l’era pi bon de veder che l’era drio bever massa, parché l’era sempre ciuco. Ancora che António no’l savesse, el so sarvel che el controlea so corpo e so mente, no l’era bon de laorar ben par via del àlcol. De pi che António el bevea, manco ancora el so sarvel l’era bon de saver se una roba la era giusta o sbaliada.

Nantro motivo che fea António catar che no’l bevea massa, l’era che lu el volea bever. Carlo, che anca ghemo parlà vanti, nel scomìnsio no’l catea che el gavea problemi col àlcol. Lu el dise: “Le persone no le savea che mi ero drio bever massa, mi ghe dea scuse e catea che no gavea un bruto problema. Mi gavea un ogetivo: No fermarme de bever.” Le persone le vedea che António e Carlo i fea la ciuca, ma lori due i disea a si stessi: “Mi no go gnanca un problema.” Magari, lori i gavea de far qualcossa par gaver nantra volta el controlo dela so vita. Cossa che i gavaria de far?

Fà qualcossa!

Tanti che i se ga fermà de bever i ga fato quel che Gesù el ga dito: “Alora, se el to òcio drito el te fà pecar, te ghè de cavarlo via e trarlo distante de ti. L’è meio che te perdi una parte del to corpo che tuto el to corpo el sìpia trato nela Geena.” — Mateo 5:29.

Nel so consìlio, Gesù no l’era drio dir che la persona la gavea de taiar el so corpo. Invesse, lu l’era drio parlar che ghemo de fermarse de far qualcossa che pol rovinar la nostra amicìssia con Dio. Pol esser che fermarse de far arquante robe sia pròpio difìcile, ma ndarà protegerne de situassion che pol menarne a bever tanto. Daghe atension se le persone le te dise che te sì drio bever massa.  a Se no te sì bon de controlar quanto te bevi, la meio roba de far l’è fermarte de bever. Ancora che sia tanto fadiga far cossita, l’è meio che destruser la to vita.

Ancora che no te sì un ciucheton, sarà che te sì drio bever tanto? Se te cati che si, cossa che te pol far par no assar che el àlcol controle la to vita?

Ndove che te pol catar aiuto

1. Credi che pregar sempre e de maniera sinsiera ndarà giutarte. La Bìblia la dà un consìlio a tuti quei che i vol contentar a Geovà: “No sté preocuparve de gnente, ma domandé el aiuto de Dio in tute le cose par meso de orassion e sùpliche, insieme a ringrassiamento. E la pace de Dio, che la ze pi granda de quel che podemo capir, la protegerà el vostro cuor e la vostra mente par meso de Cristo Gesù.” (Filipensi 4:6, 7) Cossa che te pol parlar nele to orassion par gaver la pace de Dio?

Sìpia onesto con ti stesso e vedi che te ghè un problema col àlcol. L’è un problema che ti te ghè de risolver. Parlaghe a Geovà quel che te vol far par risolver el problema, e lu el te benedirà. “Le robe no ghe ndarà ben a quel che el sconde i so pecati. Ma quel che el confessa i so pecati e no li fà nantra volta el sarà tratà con misericòrdia.” (Proverbi 28:13) Gesù anca el ga dito che ghemo de pregar: “E no ne assi cascar in tentassion, ma libèrane del Perverso.” (Mateo 6:13) Ma cossa che te ghè de far par viver de acordo con quel che te preghi? Ndove che te pol catar le risposte ale to sùpliche?

2. Gàpia forsa col aiuto dela Parola de Dio. “Parché la parola de Dio la ze viva e la ga poder. . . e la ze bona de cognosser i pensamenti e le intension del cuor.” (Ebrei 4:12) Tante persone che le gavea problema col àlcol le ze state giutade parché le ledea la Bìblia tuti i di e ghe pensea sora. Un dei scritori del salmo, che el temea a Dio, el ga dito: “Felice l’è el omo che no’l camina secondo el consìlio dei rugni, . . . ma el so piaser l’è nela lege de Geovà, e lu el lede la So lege in voce bassa di e note. . . . E tuto quel che el fà el ndarà ben.” — Salmo 1:1-3.

Carlo el ga bio forsa par risolver el so problema col àlcol parché el ga studià la Bìblia cole Testimònie de Geovà. Lu el dise: “Son sicuro che adesso no son morto sol parché i consili dela Bìblia i me ga giutà a fermarme de bever.”

3. Gàpia controlo. La Bìblia la parla che arquanti che i fea parte dela congregassion e vanti i era ciuchetoni, “i ze stati lavadi col spìrito del nostro Dio.” (1 Corinti 6:9-11) Come cossita? Una roba che li ga giutà l’è stà fermarse de ndar in feste sensa controlo, fermarse de bever massa e gaver el controlo dela so vita. No semo boni de gaver el controlo dela nostra vita sensa el aiuto e la forsa de Dio. “Anca, no sté far la ciuca con vin, parché el ve fà perder el controlo. Pitosto, resté pieni de spìrito santo.” (Efesi 5:18; Gàlati 5:21-23) Gesù el ga prometesto che ‘el Pare, che l’è nel cielo, el darà spìrito santo a quei che i ghe lo domanda’. Lu anca el ga dito che ghemo de seitar a domandar e lu el ne darà. — Luca 11:9, 13.

Quei che i vol viver de una maniera che assa Dio contento i pol gaver controlo se stùdia la Bìblia e i prega a Dio de maniera sinsiera. Invesse de restar desanimà, te pol ricordarte dela promessa de Dio: “Parché quel che el semena de acordo cola so carne, el ndarà tor su dela carne la destrussion. Ma quel che el semena de acordo col spìrito, el ndarà tor su del spìrito la vita eterna. Cossita, no stemo mia desister de far quel che l’è bon, parché ndaremo tor su nel tempo giusto, se no desanimemo.” — Gàlati 6:8, 9.

4. Scoli boni amighi. “La persona che la va con quei che i ga el saver la deventarà sàbia. Ma quela che la va insieme coi stùpidi no la finirà ben.” (Proverbi 13:20) Parlaghe ai to amighi che te ghè dessidio che te vol controlar la to voia de bever. La Bìblia la ghe dà el aviso, che se te assi de bever massa vin, de ndar a feste sensa controlo e no te resti pi ciucheton, arquanti de quei che i era to amighi no i ndarà capir e “ndarà parlar mal de ti.” (1 Piero 4:3, 4) Sia dessidio a no esser pi amigo de persone che no le te giuta a controlar el to vìssio.

5. Gàpia limiti. “E ferméve de esser moldadi de acordo con questo mondo, ma seité a far nova la vostra maniera de pensar par esser boni de cambiar del tuto. Cossita saré sicuri de che quel che Dio el vol l’è bon, perfeto e ghe piase a lu.” (Romani 12:2) No stà assar che i to amighi o altre robe i dessida qual che l’è el to limite. Assa che i consili dela Parola de Dio i te giute a dessider. Ma come che te pol saver fin ndove che te pol ndar?

Se te bevi àlcol fin che no te sì bon de pensar dela maniera giusta, alora vol dir che te ghè bevesto massa. No stà spetar fin che te resti meso ciuco par dessider qual che l’è el to limite. Ancora che te cati che no te ghè un problema col àlcol, pénseghe sora se te sì drio bever massa o nò. Gàpia limiti. L’è meio fermarse vanti che sia massa tardi.

6. Impara a dir de nò. “Basta che el vostro si el sìpia si, e el vostro el sìpia nò.” (Mateo 5:37) Pol esser che una persona no la sàpia dela to lota par fermarte de bever. Con rispeto, impara a dir de nò quando qualchedun el vol darte qualcossa de àlcol par bever. “Assé che le vostre parole le sìpia sempre grassiose, consade con sal. Cossita valtri ndaré saver come risponder a cada persona.” — Colossensi 4:6.

7. Domanda aiuto. Domanda aiuto de amighi che pol giutarte a controlar el to vìssio e a seitar a esser amigo de Dio. “L’è meio due che un, parché lori i ga una bona ricompensa par el so laoro. Parché se un de lori el casca, quel altro pol giutarlo a levar su.” (Eclesiasti 4:9, 10; Tiago 5:14, 16) El Instituto Nassional del Combate al Abuso del Àlcol e al Alcolismo dei Stati Unidi el dise una roba che se someia: “Ghen’è situassion che bever manco pol esser pròpio fadiga. Domanda el aiuto dei to amighi e dela to fameia.”

8. Seita cola to dessision. “Alora, gavé de meter in pràtica la parola e nò sol scoltarla. No sté imbroiarve par le maniere sbaliade de pensar. Ma, quel che stùdia con atension la lege perfeta dela libertà, e seita studiarla, l’è deventà nò come quel che scolta e suito el se desméntega, ma come quel che mete in pràtica. Lu el sarà felice in quel che el fà.” — Tiago 1:22, 25.

Mola el vìssio

Gnanca tuti che i beve massa i deventa ciuchetoni. Ma ghen’è de quei che i beve massa quasi tuti i giorni. El àlcol l’è una roba tanto forte. La mente e el corpo dela persona i resta vissiadi. Par quela, la forsa che la persona la ga e el aiuto de Dio fursi no i ghe basta par vinser el vìssio. Carlo el se ricorda che quando l’era drio proar fermarse de bever, lu el sentia un grando dolor nel corpo parché ghe manchea el àlcol. Lu el dise: “Ancora che mi gavesse el aiuto de Dio, go capio che me ocorea de un dotor.”

Pol esser che tante persone ghe ocore del aiuto de un dotor par fermarse de bever e no tornar col vìssio.  b Arquanti ghe toca restar nte un ospedal parché no i ze boni de darghene fora lori soli cola voia de bever. I resta là anca par doperar remedi che giuta a no gaver la voia del àlcol e par ricever aiuto par no tornar col vìssio. El Fiol de Dio, che el fea miràcoli, el ga dito: “Quei che i ga salute no i ghe ocore de dotor, ma sì quei che i ze maladi.” — Marco 2:17.

Benefissi de obedir i consili de Dio

I consili che ghen’è nela Bìblia sora el àlcol i vien de Dio e i ze par el nostro ben. I ne giuta no sol adesso, ma anca nel futuro. Fà 24 ani che Carlo el se ga fermà de bever. Lu el se ricorda con tanta emossion: “L’è stà maraveioso saver che Geovà el volea giutarme a gaver una vita meio. L’è tanto bon saver che Geovà el me capisse e el se importa con mi, anca el me dà aiuto in quel che go de bisogno.”

Alora, se te bevi massa o se te sì belche vissià no stà mia desister. Gnanca stà pensar che no te ghè speransa. Carlo e tanti altri i ze stati boni de bever manco e fin fermarse de bever del tuto. Lori no i se ciama grami. E sicuro che anca ti no te te ciamarè gramo.

Ancora che ti te dessidi bever sol un pochetin o no bever gnente, meti in pràtica el consìlio amoroso de Dio: “Come che saria bon se ti te fussi atento ai me comandamenti! Alora la to pace la deventaria come un rio, e la to giustìssia come le onde del mar.” — Isaia 48:18.

[Nota]

b Ghen’è tanti posti e ospedai che i pol giutarte. La Sentinela no la dise che tratamento te ghè de far. Cada un desside cossa che l’è meio. L’è importante no ndar contra quel che la Bìblia la dise.

[Quadro/Stampa]

 El àlcol l’è drio controlarte?

Fursi te pol domandarte:

• Adesso bevo de pi che vanti?

• Son bon de restar arquanti giorni sensa bever?

• Quel che bevo adesso ghen’è de pi àlcol che vanti?

• Sarà che mi bevo parché son stressà o par desmentegarme dei me problemi?

• Un amigo o qualchedun dela me fameia el me ga belche dito che l’è preocupà parché son drio bever massa?

• Go bio problemi in casa, ntel me laoro o ntei viai parché son drio bever massa?

• Mi cato fadiga restar sensa bever par una stimana?

• Mi resto disgustà quando i altri no i beve mia?

• Proo sconder dele persone quanto che mi bevo?

Se te ghè dito de si a una o a de pi che una dele domande, alora vol dir che te ghè de controlar quanto che te bevi.

[Quadro/Stampa]

Sìpia sàbio nele to dessision quando te bevi àlcol

Vanti de bever àlcol, proa pensar:

L’è giusto bever àlcol o no go de bever gnente?

Consìlio: Quei che no i ze boni de controlarse no i ga de bever gnente.

Quanto che posso bever?

Consìlio: Meti un limite par bever vanti che el àlcol no te assi mia pensar.

Quando che posso bever?

Consìlio: Nò stà bever vanti de ciapar el auto o de far altre robe che ghe ocore de atension. Nò stà bever vanti de far qualche laoro par Dio, intanto che te sì drio spetar un fiol e gnanca quando te sì drio bever remedi.

Ndove che posso bever?

Consìlio: Bevi nte un posto tranquilo. No stà sconder dei altri e no stà bever davanti de persone che no ghe piase de àlcol.

Con chi che posso bever?

Consìlio: Con amighi e persone dela fameia che le ze bone compagnie, nò con persone che le ga problema col àlcol.

[Quadro/Stampa]

La Parola de Dio la ga giutà una persona che la bevea massa

Supot, un omo dela Tailàndia, el bevea massa. Nel scomìnsio, lu el bevea sol de note. Ma dopo, lu el ga scominsià a bever anca de matina e intanto che el magnea. Tante volte lu el bevea sol par restar ciuco. Alora, lu el ga scominsià a studiar la Bìblia cole Testimònie de Geovà. Quando el ga imparà che, par Dio, l’era sbalià restar ciuco, Supot el se ga fermà de bever. Ma dopo de un tempo, lu no l’è pi stà bon de restar sensa el àlcol. La so fameia la ze restada tanto triste.

Ma Supot ancora el amea a Geovà e el volea far quel che l’era giusto. I so amighi i lo ga giutà, i ga parlà ala so fameia che i restesse pi tempo con lu e che no i desistesse de lu. Quel che ga giutà Supot a veder che el gavea pròpio un problema, l’è stà quel che l’è scrito in 1 Corinti 6:10 che dise che ‘quei che i beve massa no i guadagnarà el Regno de Dio’. Lu el ga visto che el ghe tochea far tuto quel che el podea par vinser el so problema col àlcol.

Questa volta Supot l’era dessidio a fermarse del tuto de bever. Col aiuto del spìrito santo de Dio, dela Bìblia, dela so fameia e dei amighi dela congregassion, Supot el ga bio la forsa che ghe ocorea e l’è stà bon de vinser el vìssio del àlcol. La so fameia la ze restada tanto contenta quando lu el se ga dedicà a Dio e l’è stà batesà. Adesso, lu el ga quel che el volea: Una forte amicìssia con Dio e el dopera el so tempo par giutar anca i altri a esser amighi de Dio.