ARRIBEN totes les oracions al mateix lloc sense importar a qui es dirigeixin? Avui dia molta gent creu això, sobretot els que estan a favor del diàleg interreligiós i que afirmen que totes les religions són bones, encara que siguin diferents. Ara bé, és possible que aquesta creença no sigui certa?

La Bíblia ensenya que moltíssimes oracions no es dirigeixen al destinatari correcte. Quan es va escriure la Bíblia, la gent tenia el costum de fer oració a imatges, però Déu va advertir moltes vegades contra aquesta pràctica. Per exemple, Salm 115:4-6 diu respecte a les imatges: «Tenen orelles, però no hi poden sentir». La idea és clara: quin sentit tindria orar a un déu que mai podria escoltar-nos?

Un relat bíblic exemplifica bé això. El profeta Elies va desafiar els profetes de Baal a fer oració cadascú al seu déu. Elies va dir que el Déu verdader contestaria, però el fals no. Els profetes de Baal van acceptar el repte i van pregar durant molt de temps i de manera intensa, però els seus crits no van rebre cap resposta. El relat diu: «Ningú contestava; ningú els escoltava» (1 Reis 18:29). Com li va anar a Elies?

Tot just després que Elies va acabar la seva pregària, el seu Déu el va contestar i va enviar foc des del cel per consumir l’ofrena que el profeta havia preparat. Com és que l’oració d’Elies sí que va rebre resposta? Hi ha un detall molt important en les paraules que va fer servir Elies a la seva oració, enregistrada a 1 Reis 18:36, 37. És una oració molt breu, de només unes trenta paraules en hebreu. Però entre aquelles poques frases, es va dirigir a Déu tres vegades fent servir el seu nom personal, Jehovà.

Baal, que significa ‘amo’ o ‘senyor’, era el déu dels cananeus, el qual tenia diferents versions segons la zona. En canvi, Jehovà és un nom únic; pertany només a un sol ésser en tot l’univers. Aquest Déu va dir al seu poble: «Jo soc Jehovà, aquest és el meu nom. No dono la meva glòria a ningú altre» (Isaïes 42:8).

Van arribar les oracions dels profetes de Baal i d’Elies al mateix lloc? L’adoració de Baal degradava la gent amb rituals que incloïen prostitució i fins i tot sacrificis humans. En canvi, l’adoració de Jehovà dignificava el seu poble Israel i els alliberava d’aquelles pràctiques degradants. Pensa en el següent: quina probabilitat hi hauria que escrivissis una carta adreçada a un bon amic teu i li arribés a una persona amb un altre nom i una reputació totalment contrària a la del teu amic?

Quan preguem a Jehovà estem fent oració al Creador, el Pare de la humanitat. * «Tu, Jehovà, ets el nostre Pare», va dir el profeta Isaïes en oració (Isaïes 63:16). Aquest és el mateix Pare de qui Jesús va parlar quan va dir als seus seguidors: «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, i al meu Déu, que és el vostre Déu» (Joan 20:17). Jehovà és el Pare de Jesús. Ell és el Déu a qui Jesús va pregar i a qui Jesús va dir als seus deixebles que fessin oració (Mateu 6:9).

Diu la Bíblia que preguem a Jesús, Maria, els sants o els àngels? No, només hem d’orar a Jehovà. Per què? Analitzem-ne dues raons. En primer lloc, l’oració és un tipus d’adoració, i la Bíblia diu que només hem d’adorar Jehovà (Èxode 20:5). I segon, la Bíblia mostra que és ell qui escolta les oracions (Salm 65:2). Tot i que Jehovà sovint delega certes responsabilitats, aquesta n’és una que mai ha confiat a ningú altre. Ell és el Déu que promet escoltar les nostres oracions personalment.

Per tant, si volem que Déu escolti les nostres pregàries, hem de tenir present aquest text bíblic: «Tots els que invoquin el nom de Jehovà se salvaran» (Fets 2:21). Ara bé, escolta Jehovà sempre totes les oracions? O cal que tinguem en compte alguna altre cosa perquè escolti les nostres oracions?