A DIFERÈNCIA del que fan moltes religions, la Bíblia no dona molta importància a la postura, les paraules i els aspectes cerimonials de l’oració. Més bé, se centra en qüestions més importants sobre com hauríem d’orar.

La Bíblia descriu servents fidels de Déu orant en diversos llocs i postures. En funció de les circumstàncies, unes voltes oraren sense pronunciar cap paraula, i altres, en veu alta. Alguns miraren al cel, mentres que altres inclinaren la cara a terra. En ningun cas utilitzaren imatges ni rosaris ni devocionaris. Simplement expressaren amb les seues paraules el que sentien. Per què va escoltar Déu aquelles oracions?

Perquè estaven dirigides a Jehovà i, com hem vist en l’article anterior, eixe és un requisit indispensable. Però trobem una altra raó en 1 Joan 5:14: «Aquesta és la confiança que mantenim davant de Déu: sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seua voluntat, ell ens escolta». Aixina és, les nostres oracions han d’estar d’acord amb la voluntat de Déu. Què vol dir això?

Per a orar en harmonia amb la voluntat de Déu, primer hem de saber quina és la seua voluntat. Per això, estudiar la seua Paraula és essencial. Clar, Jehovà no espera que ens convertim en grans erudits bíblics. Però sí que vol que ens esforcem per entendre la seua voluntat i que actuem en conseqüència (Mateu 7:21-23). Hem d’orar en harmonia amb el que aprenem.

Quant més aprenem de Jehovà i de la seua voluntat, també augmentarà la nostra fe, que és un altre factor imprescindible per a que Déu ens escolte. Jesús va dir: «Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu» (Mateu 21:22). Encara que tindre fe implica creure en coses que no es veuen, no vol dir ser crèdul. La fe de la qual parlava Jesús està ben fonamentada en proves (Hebreus 11:1). És de veres que no podem vore a Jehovà, però la Bíblia està plena d’evidències que mostren que existix, que és confiable i que respon als qui tenen fe. A ell no li molesta que li demanem més fe; al contrari, sempre està desitjant donar-nos el que necessitem (Lluc 17:5; Jaume 1:17).

Aixina i tot, queda per vore un altre aspecte essencial sobre com hauríem d’orar. Jesús va dir: «Ningú no arriba al Pare si no és per mi» (Joan 14:6). Dit d’una altra manera, el Fill de Déu és l’únic mitjà que ens permet acostar-nos al Pare, Jehovà. Per això, Jesús va ensenyar els seus deixebles a orar en el seu nom (Joan 14:13; 15:16). Ara bé, orar en el nom de Jesús no vol dir orar-li a ell. Més bé, implica reconéixer que és gràcies a ell que podem dirigir-nos al nostre Pare perfecte i sant.

En certa ocasió, un dels deixebles de Jesús li va demanar: «Senyor, ensenya’ns a pregar» (Lluc 11:1). A què es referia? Està clar que ells ja sabien orar. Tot indica, doncs, que estaven preguntant sobre el contingut de les oracions, és a dir, sobre què orar.