ES DIU que el Parenostre és, de totes les oracions cristianes, la més repetida per tot el món. Siga veritat o no, esta oració model que Jesús va ensenyar és també de les que menys entén la gent. Milions de persones la repetixen de memòria tots els dies, inclús a sovint al llarg del dia, però la intenció de Jesús mai va ser que l’oració s’utilitzara d’eixa manera. Com ho sabem?

Poc abans d’ensenyar aquella oració, ell mateix va dir: «Quan pregueu, no parleu per parlar» (Mateu 6:7). Com anava a contradir-se Jesús ensenyant després una oració que haguera de memoritzar-se i repetir-se paraula per paraula? Això no tindria sentit! El que Jesús volia ensenyar era quins havien de ser els temes prioritaris a l’orar. Analitzem en detall eixe model d’oració, que apareix en Mateu 6:9-13.

Jesús els va recordar als seus deixebles que les oracions havien de dirigir-se únicament a son Pare, Jehovà. Però, per què és tan important el nom de Déu i per què havia de ser santificat?

Perquè, des del principi de la història, el nom sagrat de Déu ha sigut objecte de calúmnies. El seu adversari, Satanàs, ha afirmat que Jehovà és un governant mentirós i egoista, que no té el dret de governar les seues criatures (Gènesi 3:1-6). Molts s’han posat de part de Satanàs i ensenyen que Déu és insensible, cruel, venjatiu o, pitjor encara, neguen que haja creat totes les coses. Alguns inclús han eliminat el nom de Déu de la Bíblia i han prohibit gastar-lo.

No obstant, la Bíblia promet que Déu prompte acabarà amb totes estes injustícies (Ezequiel 39:7). I quan ho faça, també s’encarregarà de resoldre els nostres problemes i d’atendre les nostres necessitats. Com ho farà? Jesús ho explica a continuació.

Hui en dia, els líders religiosos no es posen d’acord sobre què és el Regne de Déu. Però en temps de Jesús, el poble jueu estava familiaritzat amb les profecies que parlaven d’un Messies —el Salvador escollit per Déu— que dirigiria un govern que canviaria el món (Isaïes 9:6, 7; Daniel 2:44). Per a santificar el nom de Jehovà, este govern diví destaparà les mentires satàniques, derrocarà el Diable i totes les seues obres. El Regne de Déu acabarà amb la guerra, les malalties, la fam i inclús amb la mort (Salm 46:10 [v. 9 TNM]; 72:12-16; Isaïes 25:8; 33:24). Per això, cada volta que li demanem a Déu que vinga el seu Regne, li estem demanant que es complisquen totes estes promeses.

Estes paraules ens transmeten que la voluntat de Déu es complirà en la terra, tal com ja s’han complit en el cel, on residix Déu. La voluntat de Déu ha demostrat ser imparable en el cel; allí el seu Fill va derrotar a Satanàs i el seu exèrcit, i els va llançar a la terra (Apocalipsi 12:9-12). Esta petició, igual que les dos anteriors, ens ajuda a concentrar-nos en lo més important, la voluntat de Déu i no la nostra. Al cap i a la fi, res beneficia tant la creació com que es faça la voluntat divina. Fins i tot el mateix Jesús, encara que era perfecte, va dir: «Que no es faça la meua voluntat, sinó la teua» (Lluc 22:42).

Jesús també va indicar que algunes de les nostres peticions poden ser més personals. No hi ha res de mal en orar per a que Déu ens ajude a satisfer les nostres necessitats diàries. De fet, fer-ho ens recorda que Jehovà és aquell que «a tots dóna vida, alé i tota cosa» (Fets 17:25). La Bíblia el compara a un pare carinyós que disfruta donant als seus fills el que necessiten. Però clar, per molt que li ho demanen, mai els donarà res que pose en perill el seu benestar.

Quin deute tenim amb Jehovà? I per què necessitem que ens el perdone? Encara que molts neguen l’existència del pecat o minimitzen la seua gravetat, este és —com explica la Bíblia— l’origen dels pitjors problemes que afrontem, entre ells la mort. I com naixem pecadors, cometem errors que ofenen a Déu. Per tant, si volem viure eternament, és imprescindible que Déu ens perdone este deute (Romans 3:23; 5:12; 6:23). Però ens consola saber, tal com diu la Bíblia, que Jehovà és bo i està dispost a perdonar-nos (Salm 86:5).

Els sers humans necessitem de manera urgent i desesperada la protecció divina. Potser molts es neguen a creure en l’existència del «mal», és a dir, de Satanàs. No obstant, per a Jesús era molt real; de fet, el va anomenar «el príncep d’aquest món» (Joan 12:31; 16:11). No content amb corrompre i manejar al seu capritx este món que ell controla, el Diable també vol corrompre’ns a nosaltres i aixina impedir que cultivem una estreta relació amb el nostre Pare, Jehovà (1 Pere 5:8). Però Déu és molt més fort que Satanàs; Ell desitja protegir els qui l’estimen.

Per descomptat, hi ha molts altres temes sobre els quals podem orar-li a Déu. En 1 Joan 5:14 diu que «sempre que li demanem alguna cosa d’acord amb la seua voluntat, ell ens escolta». En altres paraules, podem contar-li a Déu totes les nostres preocupacions, sabent que mai les considerarà coses sense importància (1 Pere 5:7).

I què es pot dir del moment i el lloc on fem les nostres oracions? Importa quan i on orem?