Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

Ghen’era pròpio un giardin del Èden?

Ghen’era pròpio un giardin del Èden?

Ghen’era pròpio un giardin del Èden?

COGNÓSSITO la stòria de Adon e Eva, e del giardin del Èden? Tante persone in tuto el mondo le cognosse. Cossa càtito de leder questa stòria nela Bìblia? La ze scrita in Génesi 1:26–3:24. In poche parole, la dise cossita:

Geovà Dio * el ga fato el omo dela polver dela tera, el ghe ga dato el nome de Adon e lo ga metesto nte un giardin nte un posto ciamà de Èden. L’era stà Dio che el gavea fato quel giardin ndove ghen’era tanta àqua e tante piante che le dea boni fruti. In meso de questo giardin ghen’era “la pianta dela cognossensa del ben e del mal”. Dio el ga proibio el omo de magnar el fruto de quela pianta e el ga dito che el omo el ndaria morir se el fusse desobediente. Un giorno, Geovà Dio el ga ciapà una costela de Adon par crear Eva, la prima dona. Dio el ghe ga dito che lori i gavaria de tender de quel giardin, gaver tanti fioi e impienir la Tera.

Intanto che Eva la era ela sola, una bissa la ga influensada. Quela bissa la ga dito che Eva la podea magnar del fruto proibio, che Dio el gavea dito una busia e no’l volea darghe una roba bona, o sia, che ela la deventesse come Lu. Ela la ga desobedio e la ga magnà del fruto proibio. Dopo, anca Adon el ga desobedio a Dio. Alora, Geovà el ga dito el castigo che Adon, Eva e la bissa i gavaria. Dopo el casal l’è stà parà via del giardin e i àngeli no i ga assà che nissuni i ndesse rento el giardin nantra volta.

Nel passà, quei che i studiea la Bìblia e la stòria i disea che quel che l’è scrito nel libro de Génesi l’è vera e che el ga pròpio sucedesto. Ma ancoi, ghen’è tanti che no i crede mia in questa stòria dela Bìblia. Ma parché che le persone no le crede mia in quel che ga sucedesto con Adon, Eva e el giardin del Èden? Vedemo quatro rason.

1. Ghen’era pròpio un giardin del Èden?

Fursi tante persone no le crede in questo par causa dela filosofia. Par tanti ani, i teòloghi i credea che ancora ghen’era el giardin del Èden in qualche posto. Ma tante persone che le credea in Cristo le ze state influensade par le idee dei filòsofi dela Grèssia, come Platon e Aristòtele. Lori i disea che sol nel cielo se podaria catar qualcossa perfeta e nò qua ntela Tera. Alora, i teòloghi i ga scominsià a creder che el paradiso el gavaria de esser nte un posto darente el cielo. * Arquanti i disea che el giardin l’era su nte un monte pròpio alto, un pochetin sora el nostro pianeta, ndove l’è tuto rovinà. Ghen’era altri che i credea che el paradiso el fusse nel Polo Nort o nel Polo Sud. Ancora altri i catea che el giardin el fusse ntela luna o là darente. Cossita, ghen’è tanti che i pensa che questa stòria del giardin del Èden la ze sol una fròtola. Nei di de ancoi, tanti studiosi i dise che ndar in serca de saver el posto giusto ndove l’era el giardin del Èden l’è par gnente, parché mai ghen’è stà questo giardin.

Ma la Bìblia no la parla cossita del giardin del Èden. Nel libro de Génesi 2:8-14 ghen’è diversi detali. El giardin l’era nela banda leste de una region ciamada Èden. In questa region passea un rio pròpio grando e de questo rio vegnea fora altri quatro. Tuti questi rii i gavea un nome e la Bìblia la parla ndove che i passea. Questi detali i ga assà arquanti studiosi pròpio curiosi e tanti de lori i ze ndati in serca par veder se i catea el posto giusto ndove l’era questo giardin. Ma lori no i ze mai intesi sora questo. Alora, sarà che questo vol dir che tuti i detali del Èden, del giardin e dei rii i ze sol una busia?

Pénseghe sora: quel che ga sucedesto nel giardin del Èden l’è stà 6 mila ani indrio. Moisè el ga scrito sora queste robe e fursi lu el ga scrito quel che el gavea scoltà de altre persone o pol esser che el gàpie visto arquanti documenti che ghen’era in quel tempo. La stòria del Èden la era antiga quando Moisè la ga scrita, parché fea belche 2.500 ani che la gavea sucedesto. Sarà che in tuti questi ani la tera, i rii e le piante de quel posto i ga cambià? Quando la grosta dela tera la se move sucede teremoti. Intorno del posto ndove l’era el giardin del Èden sucede 17% dei teremoti pi grandi. Alora, savemo che la tera la ga cambià. Fursi, el Dilùvio dei giorni de Noè ga cambià la strutura dela Tera, cossita pol esser che ndove l’era piano adesso ghen’è montagne, ndove ghen’era montagne adesso l’è piano. Alora, no ghen’è come saver come l’era quela tera in quei ani. *

Adesso vedemo arquante robe che savemo sora el giardin. Génesi el assa ciaro che ghen’era pròpio el giardin del Èden. La stòria la parla de quatro rii che ghen’era nel giardin del Èden e due de questi ghen’è fin ancoi. I posti ndove el rio Eufrate e el rio Tigre, o Ìdechel, scomìnsia i ze pròpio darente un del altro. La stòria anca la ne fà saver i posti ndove i rii i passea e quel che ghen’era in quela region. Infati, tuti questi detali i era informassion ben cognosseste par le persone del Israel antigo, che le ze state le prime a leder questa stòria.

Podemo esser sicuri che, se la stòria del giardin del Èden la fusse sol una storieta, no ghen saria tanti detali cossita. Quando una stòria la ze falsa, le informassion importante le resta sempre sconte e cossita no ghen’è come saver se la ze vera o nò. Invesse, quando una stòria la ga pròpio sucedesto la ga tanti detali importanti, come vedemo nela stòria del giardin del Èden.

2. Se pol pròpio creder che Dio el ga fato Adon dela polver e Eva de una dele so costele?

La siensa la dise che nel nostro corpo ghen’è idrogénio, carbono e ossigénio, elementi che se pol catar anca nela tera. Come che questi elementi insieme i deventa una creatura viva?

Sientisti i dise che la vita la ze vegnesta fora del gnente. Lori i dise che la vita la ga scominsià de creature pròpio sémplisse e che dopo de milioni de ani le ze deventade creature complete. Ma, fin una pìcola creatura che no se pol veder e che la ze fata sol de una sèlula, la ze completa e la ze bona de far tante robe. Alora, no ghen’è gnanca una prova che mostra che la vita la ze vegnesta fora del gnente. Invesse, tute le creature che le ze vive ancoi le prova che una persona tanto pi sàbia la ga creà tuto questo. *Romani 1:20.

Se te vedessi un grupo che el sona istrumenti insieme, una bela pintura o un aparelio eletrónico moderno diserìssito che nissuni li ga fati? Sicuro che nò! Ma queste robe le ze sémplisse se femo una comparassion cola belessa e cola capassità del corpo de una persona. Alora, sarà che nissuni ne ga creà? El libro de Génesi spiega che sol le persone le ze state creade ala imàgine de Dio. (Génesi 1:26) Par quela, sol lore le ga la voia de crear tecnologia e le ze bone de mostrar i so sentimenti par esémpio, par meso dela mùsica e bei ritrati. Sarà che l’è fadiga de creder che Dio l’è bon de crear qualcossa ancora meio che noantri?

Càtito che saria fadiga par Dio crear la dona doperando la costela del omo? * Dio el podaria gaver fato la dona de nantra maniera. Ma, Lu el ga scoliesto farla cossita parché questo volea dir una roba tanto importante. Lu el volea che el omo e la dona i se maridesse e i fusse “una sol carne”. (Génesi 2:24) Sicuro che la forte relassion intrà un omo e la so dona e la maniera che lori i se giuta un al altro le assa ciaro che ghen’è un Creador tanto sàbio e amoroso.

Anca, quei che stùdia le sèlule i crede che tute le persone le ze vegneste de un sol omo e una sol dona. Alora, se pol creder pròpio in quel che l’è scrito in Génesi.

3. La pianta dela cognossensa e la pianta dela vita le par una fròtola.

El libro de Génesi no’l dise che queste piante le gavea qualche poder o le podea far miràcoli. Invesse, le era sol due piante che le rapresentea qualcossa, come Dio el ga dito.

Noantri anca femo questo. Par esémpio, nte un giulgamento, fursi el giuis el dà un aviso forte se qualchedun no’l ga rispeto al tribunal. Ma el giuis no’l fà questo parché la persona no la ga rispeto par le tole, le careghe e quel che ghen’è lì. Invesse, ela la ga de rispetar la lege e la autorità che el tribunal el rapresenta. Anca la corona e el setro i rapresenta la autorità che un rè el ga.

Alora, cossa che quele piante le rapresentea? Tanti i ga proà spiegar de maniere difarente. Ma la verità sora questo la ze sémplisse e importante. Prima, la pianta dela cognossensa del ben e del mal la rapresentea un dirito che sol Dio el ga, dir quel che l’è bon e quel che l’è el mal. (Geremia 10:23) Par quela, ciapar e magnar quel fruto l’era una roba tanto bruta. Secondo, la pianta dela vita la rapresentea un presente che sol Dio el pol dar, la vita eterna. — Romani 6:23.

4. Una bissa che la parla par che sìpia sol una storieta.

Se proemo capir la stòria de Génesi vardando sol questa parte dela Bìblia, no sarà mia fàcile capirla. Ma, con tuta la Bìblia, semo boni de capir pin pianeto questo grando mistero.

Chi che ga fato che quela bissa la parlesse? I israeliti i savea che qualchedun l’era drio doperar quela bissa. Lori i savea che una creatura spiritual la pol doperar una bèstia par far finta che la sìpia drio parlar. Par esémpio, ghen’è la stòria che Moisè el ga scrito sora Balaon. Dio el ga mandà un àngelo par far che la mula de Balaon la parlesse. — Nùmeri 22:26-31; 2 Piero 2:15, 16.

Le creature spirituai che le ze contra Dio, i demoni, anca le ga el poder de far miràcoli. Moisè el ga visto quando i sasserdoti del Egito i ga fato un miràcolo compagno a quel de Geovà, come par esémpio, far un baston deventar una bissa. Alora, l’è sicuro che el poder par far una roba de queste l’è vegnesto dei demoni. — Ésodo 7:8-12.

Moisè el ga anca scrito el libro de Giò. Questo libro el parla tante volte de Sàtana, che l’è el nemigo pi grando de Dio. Questo nemigo el ga parlà una busia e el ga dito che i servi de Dio no i saria mia fedeli a Lu. (Giò 1:6-11; 2:4, 5) Par che i israeliti i credea che Sàtana el ga doperà la bissa par imbroiar Eva e farla desobedir a Dio.

Sarà che l’era pròpio Sàtana che el ga fato quela bissa parlar? Pi tardi, Gesù el ga dito che Sàtana l’è un ‘busier e pare dela busia’. (Gioani 8:44) Alora, el “pare dela busia” l’è quel che el ga dito la prima busia, mia vera? E quel che la bissa la ga parlà a Eva, l’è stà la prima busia. Dio el gavea dito che, se lori i magnesse el fruto, i ndaria morir, ma la bissa la ga dito a Eva che l’era ‘sicuro che lori no i ndaria mia morir’. (Génesi 3:4) Infati, Gesù el savea che Sàtana el gavea doperà quela bissa parché el ga mostrà a Gioani nte una vision che Sàtana l’era quela “prima bissa”. — Apocalisse 1:1; 12:9.

Elo fadiga de creder che una creatura spiritual con tanto poder la saria bona de doperar una bissa e de far finta che la parlesse? Fin le persone, che le ga manco poder che i àngeli o i demoni, le ze bone de doperar un boneco e moverlo par far finta che el parla o doperar la tecnologia par crear robe che no le ze mia vera.

La prova pi ciara

No ghemo motivi par no creder nela stòria de Génesi. Invesse, ghen’è prove ciare che questo ga pròpio sucedesto.

Gesù Cristo l’è la “testimònia fedele e vera”. (Apocalisse 3:14) Lu l’era un omo perfeto, mai el ga dito una busia e no’l proea imbroiar le persone. Vanti del mondo esser stà creà e vanti de vegner ala Tera, Gesù el gavea belche vivesto nel cielo col so Pare, Geovà. (Gioani 17:5) Alora, lu l’era drio veder quando la vita nela Tera la ga scominsià e, par quela, podemo fidarse in lu. Cossa che Gesù el ga dito sora la stòria de Génesi?

Gesù el ga dito che ghen’era pròpio Adon e Eva. Lu l’era drio parlar de lori quando el ga dito che Geovà el vol che el matrimònio el sìpia sol intrà un omo e una dona. (Mateo 19:3-6) Gesù el saria un busier o el saria sbalià se no ghen fusse stà Adon, Eva e el giardin del Èden. Queste idee no le ze sbaliade, parché Gesù l’era nel cielo quando quela bruta roba la ga sucedesto nel giardin. Sarà che questa no la ze una prova ciara de che questa stòria la ze vera?

Se una persona no la crede in quel che l’è scrito nel libro de Génesi, no la gavarà fede in Gesù. Anca no la ndarà capir el messàgio dela Bìblia e le promesse che Dio el fà.

[Nota]

^ paràgrafo 3 Nela Bìblia, Geovà l’è el nome de Dio.

^ paràgrafo 7 Questa idea no ghen’è mia nela Bìblia. Invesse, la dise che tuto quel che Dio el fà l’è perfeto e che le robe brute no vien mia de Lu. (Deuteronómio 32:4, 5) Dopo che Geovà el ga finio de crear la Tera, lu el ga dito che “tuto l’era tanto bon”. — Génesi 1:31.

^ paràgrafo 9 Pol esser che el Dilùvio el gàpia finio fora con tuto quel che ghen’era nel giardin del Èden. El testo de Ezequiel 31:18 el ne giuta a capir che intorno dei ani 700 v.C., “tute le piante del Èden” in quel tempo no ghen’era pi. Alora, se qualchedun l’è ndà in serca del giardin del Èden dopo de questo, no’l ga catà gnente.

^ paràgrafo 14 Varda la revista A Origem da Vida — Cinco Perguntas Que Merecem Resposta, che le Testimònie de Geovà le fà.

^ paràgrafo 16 I studiosi de ancoi i ga capio che la costela la ze difarente dei altri ossi parché la pol cresser nantra volta se la pel che ghen’è par fora no la ze stata rovinada.