Bai na kontenido

Bai na kontenido

Bo Tabata Sa?

Bo Tabata Sa?

E nòmbernan riba seyo di klei di antigwedat ta aparesé den Beibel?

Den antigwedat, esnan ku a skirbi un dokumento ofisial tabata lora esaki i mar’é ku un kabuya fini. Despues nan tabata pega un pida klei húmedo riba e kònòpi i imprimí un seyo riba dje. E seyonan akí a sirbi pa firma i legalisá un dokumento.

Tin biaha nan tabata graba un seyo riba un renchi, i nan a konsiderá un renchi di seyo komo algu masha balioso. (Génesis 38:18; Ester 8:8; Jeremias 32:44) Hopi bes, nan tabata graba e nòmber di e doño, su título ofisial i e nòmber di su tata den e seyo.

Investigadónan a haña sientos di e seyonan di antigwedat akí, ku ta ser yamá tambe bula. Algun di nan tabatin nòmber di personahenan bíbliko grabá riba nan. Por ehèmpel, arkeólogonan a haña vários seyo ku segun nan ta seyonan personal di dos rei di Huda. Un di e seyonan akí ta bisa: “Propiedat di Akaz [yu hòmber di] Yehotam [Jotam], rei di Huda.” I un otro ta bisa: “Propiedat di Ezekias [yu hòmber di] Akaz, rei di Huda.” (2 Reinan 16:​1, 20) Tantu Akaz komo Ezekias a goberná durante siglo 8 promé ku nos era.

Ademas, ekspertonan a analisá un kantidat di otro bula òf seyo ku tabata pertenesé na personahenan bíbliko. Entre nan tabatin nòmber di personanan menshoná den e buki di Jeremias, nan ta entre otro, Baruk (sekretario di Jeremias), Gemarias (“yu hòmber di Safan”), Jerameel (“yu hòmber di rei”), Jukal (“yu hòmber di Selemias”) i Seraias (ruman hòmber di Baruk).​—Jeremias 32:12; 36:​4, 10, 26; 38:1; 51:59.

Ki ekspreshon Beibel ta usa pa diferente periodo di dia?

E Skritura Hebreo ta usa ekspreshonnan manera “mainta,” “mèrdia” i “atardi.” (Génesis 24:11; Deuteronomio 28:29; 1 Reinan 18:26) Promé, e hebreonan tabata dividí e anochi den tres warda di mas o ménos kuater ora. Pero mas despues, nan a adoptá e sistema griego i romano di kuater warda di anochi. Evidentemente, Hesus tabata referí na e sistema akí ora el a bisa: “P’esei, keda alerta, pasobra boso no sa ki ora e señor di e kas ta bin, sea anochi, mei anochi, ora gai ta kanta, òf mainta.” (Marko 13:35) E warda di “anochi,” òf lat den e dia, tabata kore for di bahada di solo te nuebe or di anochi. E siguiente warda tabata kaba meianochi, i e di tres, tabata kaba “ora gai ta kanta” ku ta mas o ménos tres or di mardugá. Por último, e warda di mainta trempan a kore te ora solo sali. Tabata durante “e di kuater warda di anochi,” òf mainta trempan, ku Hesus a kana riba e awanan di Laman di Galilea.—Mateo 14:23-26.

Den e Skritura Griego, e palabra “ora” tabata referí na un di diesdos parti di e lus di dia, ku ta kore for di salida te bahada di solo. (Juan 11:9) Na Israel, dependiendo di e temporada di aña, e ora ku solo ta sali i baha ta varia. P’esei, mayoria bes hende tabata menshoná mas o ménos e ora ku algu a tuma lugá. Por ehèmpel, nan tabata bisa: “pa banda di diesdos or di mèrdia [òf, “rònt di e di seis ora,” NW].”—Echonan 10:9.

[Plachi na página 23]

Seyo di klei ku e nòmbernan Ezekias i Akaz (dilanti) i probablemente Baruk (patras)

[Rekonosementu]

Patras: Courtesy of Israel Museum, Jerusalem

Dilanti: www.BibleLandPictures.com/​Alamy

[Plachi na página 23]

Oloshi di solo den tempu di Imperio Romano (27 P.E.K.–476 E.K.)

[Rekonosementu]

© Gerard Degeorge / The Bridgeman Art Library International