La Bíblia m’ha canviat la vida

PER QUÈ va renunciar a l’adoració de fetitxes una dona de més de 60 anys? Què va fer que un sacerdot xintoista deixara el santuari i es convertira en un ministre cristià? Com va aconseguir véncer els seus sentiments d’abandó una dona que va ser donada en adopció al nàixer? Deixem que ells mateixos responguen.

«Ja no soc esclava dels fetitxes.» (ABA DANSOU)

ANY DE NAIXEMENT: 1938

PAÍS D’ORIGEN: BENÍN

ANTECEDENTS: ADORADORA DE FETITXES

EL MEU PASSAT: Em vaig criar en l’aldea de So-Tchanhoué, que està prop d’un llac, en una àrea pantanosa. Com no hi ha carreteres, els habitants es traslladen d’un costat a un altre en barques i canoes. La gent viu de la pesca i de la cria de vaques, cabres, ovelles, porcs i aus, i construïx les cases amb fusta, palla i, a voltes, amb rajoles. Encara que hi ha molta pobresa, no hi ha tanta criminalitat com en les ciutats.

Sent jo encara una xiqueta, mon pare ens va enviar a la meua germana i a mi a un convent on ens van iniciar en el fetitxisme religiós tradicional. Amb el temps, em vaig convertir en una devota de Dudua, que és un altre nom per al déu Oduduwa del poble ioruba. Li vaig fer un xicotet santuari i vaig començar a oferir-li sacrificis regularment: oli de palma, nyams, caragols, pollastres, coloms i altres animals. Em gastava la major part dels meus recursos en estos sacrificis que eren molt costosos.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Quan vaig començar a estudiar la Bíblia, vaig aprendre que només existix un Déu verdader, Jehovà, i que ell no aprova l’adoració d’ídols (Èxode 20:4, 5; 1 Corintis 10:14). En seguida em vaig adonar del que havia de fer. Em vaig desfer dels ídols i de tot lo relacionat amb el fetitxisme. També vaig deixar de consultar endevins i de participar en els ritus tribals i funeraris.

No va ser fàcil. Portava tota la meua vida —més de 60 anys— adorant fetitxes. A més, els meus amics, familiars i veïns es van oposar molt i es burlaven de mi. Li vaig demanar a Jehovà que em donara forces per a fer lo correcte. Les paraules de Proverbis 18:10 em van animar moltíssim! Allí diu: «El nom del Senyor és una torre forta: el just s’hi refugia i s’hi troba segur».

Anar a les reunions dels testimonis de Jehovà també em va ajudar. Allí vaig vore per mi mateixa l’amor cristià en acció. Em va impressionar que s’esforçaren per obeir les elevades normes morals de la Bíblia. Vaig quedar convençuda que els testimonis de Jehovà són la religió verdadera.

COM M’HE BENEFICIAT: Els principis bíblics m’han servit per a millorar la relació amb els meus fills. A més, sent com si m’hagueren llevat un gran pes de damunt. Abans, gastava tot el que tenia en ídols que mai van fer res per mi. Ara servisc a Jehovà, qui acabarà per sempre amb tots els problemes (Apocalipsi 21:3, 4). Ja no soc esclava dels fetitxes, sinó que adore a Jehovà amb tot el meu cor. Al seu costat, em sent segura, protegida i feliç.

«Havia estat buscant a Déu des de xicotet.» (SHINJI SATO)

ANY DE NAIXEMENT: 1951

PAÍS D’ORIGEN: JAPÓ

ANTECEDENTS: SACERDOT XINTOISTA

EL MEU PASSAT: Vaig créixer en una zona rural de la prefectura de Fukuoka. Els meus pares eren molt devots i em van ensenyar a venerar els déus xintoistes des de ben xicotet. Quan era jovenet, ja pensava a sovint en la meua salvació i tenia un fort desig d’ajudar els qui tenien problemes. Recorde la vegada que un mestre ens va preguntar a tots els xiquets què volíem ser de majors. Els meus companys van mencionar oficis o carreres molt específiques, com la de ser científic. Però quan jo vaig dir que el meu somni era servir a Déu, tot el món es va riure de mi.

En acabar la secundària, em vaig matricular en una escola per a ser mestre de religió. Allí vaig conéixer un sacerdot xintoista que en el seu temps lliure llegia un llibre que tenia les tapes negres. Jo ja m’havia fixat en la portada, així que quan em va preguntar si sabia quin llibre estava llegint, li vaig contestar: «La Bíblia». Llavors, em va dir: «Tot el que vullga ser sacerdot xintoista hauria de llegir este llibre».

Immediatament, vaig anar a comprar-me’n una i la vaig posar en el lloc més visible de la meua estanteria. No obstant això, estava tan ocupat estudiant altres coses que no trobava temps per a llegir-la. Per fi va arribar el dia en què em vaig graduar i vaig començar a exercir de sacerdot xintoista en un santuari. El meu somni s’havia fet realitat!

Però prompte em vaig adonar que allò no era el que jo m’imaginava. La majoria dels sacerdots no es preocupaven per la gent. Molts ni tan sols tenien fe. Un dels meus superiors va arribar a dir-me: «Si vols que et vaja bé, parla únicament de qüestions filosòfiques. Ni se t’ocórrega parlar de fe».

Tot això em va decepcionar molt. Encara que no vaig deixar el santuari, em vaig posar a examinar altres religions. Però quant més buscava, més em desanimava. Semblava que cap religió ensenyava la veritat.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: En 1988, vaig conéixer a un budista que em va animar a llegir la Bíblia. Llavors, vaig recordar que, anys arrere, un sacerdot xintoista m’havia aconsellat fer lo mateix. Així doncs, vaig decidir seguir el consell i llegir-la. Estava fascinat. A voltes em passava tota la nit llegint-la fins que els primers rajos de sol travessaven la finestra.

El que vaig llegir em va impulsar a orar-li al Déu de la Bíblia com s’ensenya en Mateu 6:9-13. Repetia esta oració cada dos hores, fins i tot mentres complia amb les meues labors en el santuari xintoista.

Recorde que, a mesura que anava llegint la Bíblia, em sorgien més preguntes. En aquella època, ja estava casat i sabia que els testimonis de Jehovà feien cursos de la Bíblia, perquè temps arrere havien visitat la meua dona. Em vaig posar en contacte amb una Testimoni i la vaig bombardejar amb preguntes. El que més em va impressionar va ser que les contestara totes amb la Bíblia. Després, ella es va encarregar que els Testimonis em visitaren per a estudiar la Bíblia.

Poc després, vaig començar a assistir a les reunions en la Sala del Regne. Encara que al principi no em vaig adonar, entre els presents hi havia alguns Testimonis als qui jo havia tractat malament. Però, això no va impedir que em saludaren i em donaren una cordial benvinguda.

En estes reunions, vaig aprendre que Déu vol que els esposos estimen i honren la seua família. Fins a eixe moment, havia estat tan centrat en la meua labor de sacerdot que havia descuidat la meua esposa i els meus dos fills. Em vaig adonar que, encara que escoltava amb atenció la gent que venia al santuari, a la meua esposa no l’havia escoltada ni una sola vegada.

Quant més aprenia, més a prop em sentia de Jehovà. Molts textos m’arribaren al cor, com el de Romans 10:13, que diu: «Tots els qui invoquen el nom del Senyor se salvaran». Havia estat buscant a Déu des de xicotet, i per fi l’havia trobat.

Ja no em sentia còmode treballant en el santuari. Al principi, em preocupava què pensarien els altres si abandonava el xintoisme. Però sempre havia pensat que m’ho deixaria si trobava el Déu verdader en algun altre lloc. De manera que, seguint la veu de la meua consciència, vaig abandonar el santuari en la primavera de 1989 i li vaig confiar la meua vida a Jehovà.

Aquella decisió no va ser gens fàcil. Els meus superiors em van criticar i em pressionaren per a que em quedara. Així i tot, el que més em va costar va ser dir-li-ho als meus pares. De camí a sa casa, sentia que l’ansietat m’oprimia el pit i les cames em tremolaven. Vaig parar moltes vegades per a orar a Jehovà i demanar-li ajuda.

Quan vaig arribar a casa dels meus pares, no em vaig atrevir a traure el tema. Van passar algunes hores fins que, al final i després de fer molta oració, vaig poder dir-li-ho a mon pare. Li vaig explicar que havia trobat el Déu verdader en una altra religió i que, a fi de servir-lo, renunciaria al xintoisme. Ell es va quedar sense paraules i es va posar molt trist. Fins i tot, alguns familiars van vindre per a fer-me canviar d’idea. No volia ofendre a ningú, però tampoc volia deixar de fer lo correcte: servir a Jehovà. Amb el temps, la meua família va arribar a respectar la meua decisió.

Clar, no era prou amb abandonar físicament el santuari, sinó que també l’havia d’abandonar mentalment. La vida sacerdotal havia deixat una profunda marca en mi. I encara que volia oblidar-la, tot al meu voltant me la recordava.

Què em va ajudar a superar eixe obstacle? Dos coses. La primera va ser buscar tot el que hi havia en ma casa relacionat amb el xintoisme —llibres, quadros i inclús objectes molt cars— i cremar-los. La segona gran ajuda va ser passar el major temps possible amb els Testimonis. La seua amistat i suport van aconseguir que, a poc a poc, oblidara els meus hàbits anteriors.

COM M’HE BENEFICIAT: Abans tenia descuidats la meua esposa i els meus fills i, per això, se sentien molt a soles. Però quan vaig seguir el consell bíblic de passar temps amb ells, arribàrem a estar més units. Posteriorment, la meua esposa va decidir servir a Jehovà amb mi. Hui en dia, tota la família —tant nosaltres com el nostre fill, la nostra filla i el seu marit— adorem junts el Déu verdader.

Quan pense en la meua infància i en el meu somni de servir a Déu i ajudar els altres, m’adone que he aconseguit tot això i molt més. Em falten paraules per a expressar la meua gratitud a Jehovà.

«En el meu interior, sabia que em faltava alguna cosa.» (LYNETTE HOUGHTING)

ANY DE NAIXEMENT: 1958

PAÍS D’ORIGEN: REPÚBLICA DE SUD-ÀFRICA

ANTECEDENTS: SENTIMENTS D’ABANDÓ

EL MEU PASSAT: Vaig nàixer en una xicoteta ciutat minera de classe mitjana anomenada Germiston, on no hi havia molta delinqüència. Com pensaven que no podrien cuidar bé de mi, els meus pares em donaren en adopció als 14 dies de nàixer. Vaig créixer pensant que l’afectuosa parella que m’havia adoptat eren els meus verdaders pares. Però quan vaig saber que no ho eren, m’assaltaren sentiments d’abandó. Em semblava que ja res m’unia a ells i que, per tant, no podien entendre’m.

Als 16 anys d’edat, vaig començar a freqüentar bars amb els meus amics per a ballar i escoltar música en directe. Amb 17 anys, ja fumava. Volia semblar-me a les models esquelètiques que apareixien en els anuncis de cigarrets. I en complir els 19, em vaig mudar a Johannesburg per qüestions de treball. En poc de temps, estava amb la gent equivocada dient paraulotes, fumant i bevent sense parar tots els caps de setmana.

Així i tot, també feia molt d’exercici. Practicava gimnàstica aeròbica, esquaix i futbol. A més, em vaig entregar per complet a la meua carrera fins al punt de guanyar-me una bona reputació en la indústria informàtica. Com a resultat, vivia sense dificultats econòmiques i molts em consideraven una triomfadora. Però la realitat era molt diferent: em sentia perduda i desiŀlusionada amb la vida. Era tot menys feliç. En el meu interior, sabia que em faltava alguna cosa.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Quan vaig començar a prendre classes bíbliques, em vaig ensenyar que Jehovà és un Déu amorós i que per això ens ha regalat la seua Paraula. La Bíblia és com una carta que ell ens ha escrit per a guiar-nos en la vida (Isaïes 48:17, 18). Vaig comprendre que si volia aprofitar eixa guia, hauria de fer grans canvis en la meua manera de viure.

Per a començar, havia de canviar d’amistats. Com diu Proverbis 13:20: «Qui va amb un savi es torna savi, qui va amb un neci es torna més neci». Vaig fer cas d’este consell i, després de deixar les meues antigues amistats, vaig començar a fer amics entre els testimonis de Jehovà.

El repte més gran va ser deixar de fumar. En la lluita per superar la meua addicció, vaig engreixar uns 14 quilos. Allò va suposar un colp molt dur per a la meua autoestima, i em va costar quasi deu anys perdre els quilos que tenia de més. Però tenia clar que deixar eixe vici era lo correcte. Orava constantment a Jehovà, i ell em va donar les forces per a aconseguir-ho.

COM M’HE BENEFICIAT: Per una banda, la meua salut ha millorat i també estic contenta amb el que tinc. Ja no busque la felicitat que suposadament prové de tindre una bona faena, una bona posició social i les riqueses. Junt amb el meu home, soc feliç ensenyant les veritats bíbliques als altres, i he ajudat tres antigues companyes de treball a servir el Déu verdader. Per una altra banda, abans que moriren els meus pares adoptius, vaig poder parlar-los de la promesa divina d’una resurrecció ací en la terra convertida en un paradís.

Gràcies a la meua estreta relació amb Déu, he vençut els sentiments d’abandó. Ara em sent part de la família mundial dels testimonis de Jehovà, on he trobat mares, pares, germans i germanes (Marc 10:29, 30).

[Iŀlustració]

Entre els testimonis de Jehovà, he vist l’amor cristià en acció

[Iŀlustració]

El santuari on practicava el xintoisme