Cal que paguem impostos?

A MOLTES persones no els agrada pagar impostos. Molts són de l’opinió que els diners dels impostos s’acaben fent servir de manera ineficaç, inadequada o fins i tot iŀlegal. Però hi ha altres persones que no veuen bé pagar impostos per raons morals. Els habitants d’una ciutat de l’Orient Mitjà van explicar quines raons tenien per no pagar impostos: «No finançarem les bales que maten els nostres fills». *

Aquesta ha estat l’opinió de molta gent al llarg de la història. El líder hindú Mohandas Gandhi va explicar per què la seva consciència no el permetia pagar impostos: «Tot aquell que doni suport, de manera directa o indirecta, a un estat organitzat de manera militar participa del pecat. Cada home, gran o jove, pren part del pecat quan contribueix al manteniment de l’Estat pagant impostos». *

De manera semblant, el filòsof del segle XIX Henry David Thoreau va donar raons morals per negar-se a pagar impostos que es fessin servir per donar suport a les guerres. Ell va plantejar: «Hauria el ciutadà de renunciar a la seva consciència fins i tot per un sol moment o, com a últim recurs, inclinar-se davant el legislador? Per què, doncs, cada home està dotat de consciència?». *

Aquest assumpte és important per als cristians, ja que la Bíblia explica clarament que han de tenir una consciència neta en tot moment (2 Timoteu 1:3). D’altra banda, la Bíblia també reconeix que els governs tenen el dret de demanar que es paguin impostos quan diu: «Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors [els governs humans], perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu. Les autoritats que existeixen han sigut coŀlocades per Déu a les seves posicions relatives. Així doncs, cal que us sotmeteu, no només per causa del càstig, sinó també per la vostra consciència. És per això que també pagueu impostos, perquè les autoritats són servents públics de Déu que serveixen constantment amb aquest propòsit. Doneu a tots el que els correspongui: a qui demana impost, l’impost» (Romans 13:1, 5-7).

És per aquesta raó que els cristians del segle primer pagaven impostos, tot i que una quantitat important del que pagaven es dedicava a donar suport a l’exèrcit. Aquest també és el cas dels testimonis de Jehovà de l’actualitat. Com s’explica aquesta aparent contradicció? Ha d’ignorar un cristià la seva consciència a l’hora de pagar impostos?

Els impostos i la consciència

Tal com hem dit, una part dels impostos que havien de pagar els cristians del segle primer estava destinada a l’exèrcit, i aquesta era precisament la raó per la qual tant Gandhi com Thoreau van dir que la seva consciència no els permetia pagar impostos.

Fixem-nos també que els cristians obeïen el manament de Romans capítol 13 no només per no ser castigats, sinó també perquè els ho manava la seva consciència (Romans 13:5). Per tant, la consciència d’un cristià l’obliga a pagar impostos, fins i tot si aquests es fan servir per donar suport a activitats que ell rebutja personalment. Per entendre aquesta aparent paradoxa hem de tenir present un aspecte clau de la nostra consciència, la veu interior que ens dicta si el que fem és correcte o incorrecte.

Tal com va comentar Thoreau, tots tenim aquesta veu interior però no sempre és del tot fiable. Si volem fer les coses tal com Déu vol, hem d’entrenar la nostra consciència segons les seves normes morals. Per això serà necessari que sovint ajustem la nostra manera de pensar perquè encaixi amb la de Déu, ja que ell és més savi que nosaltres (Salm 19:7). Tenint això present, quina és l’opinió de Déu sobre els governs humans?

Com hem vist, l’apòstol Pau va dir que els governs humans eren «servents públics de Déu» (Romans 13:6). Què significa això? Bàsicament significa que s’encarreguen que hi hagi ordre i d’oferir serveis públics als seus ciutadans. Fins i tot els governs més corruptes proporcionen serveis com correus, educació pública, bombers i policia. Tot i que Déu coneix bé les mancances d’aquestes autoritats humanes, permet que existeixin durant un temps i ens mana que paguem els impostos com a mostra de respecte a la seva autoritat.

Ara bé, l’autoritat que Déu ha donat als governs humans només és temporal. En el futur, establirà el seu propi Regne celestial, substituirà tots aquests governs humans i desfarà tot el dany que la governació humana ha causat al llarg de la història (Daniel 2:44; Mateu 6:10). Mentrestant, però, Déu no permet als cristians rebeŀlar-se contra els governs mitjançant actes de desobediència civil, com ara negar-se a pagar impostos.

I si, com Gandhi, encara sents que pagar impostos que donaran suport a les guerres va en contra de la teva consciència? Igual que la nostra visió és molt més àmplia quan pugem a una muntanya, el punt de vista de Déu sobre les coses és molt més ampli que el nostre. Per això és necessari que ens adaptem a la seva manera de pensar. Mitjançant el profeta Isaïes, Déu va dir: «De la mateixa manera que el cel està per damunt de la terra, els meus camins estan per damunt dels vostres camins i els meus pensaments per damunt dels vostres pensaments» (Isaïes 55:8, 9).

Qui té l’autoritat absoluta?

Tot i que la Bíblia diu que hem de pagar impostos als governs humans, això no vol dir que aquests tinguin autoritat absoluta sobre els seus ciutadans. Jesús va ensenyar que Déu només els ha donat una autoritat limitada. Quan a Jesús li van preguntar si era adequat sota el punt de vista de Déu pagar els impostos al govern humà de l’època, va contestar amb aquesta breu però profunda explicació: «Pagueu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu» (Marc 12:13-17).

Com que els governs —representats pel Cèsar— fabriquen diners i els donen un valor, Déu ha decretat que tenen el dret de demanar-nos que els hi tornem una part en forma d’impostos. Amb tot, Jesús va dir que hem de pagar a Déu «el que és de Déu», és a dir, la nostra vida i la nostra devoció. Per tant, no hi ha cap institució humana que ens les pugui exigir. Quan les lleis humanes van en contra de les lleis de Déu, els cristians «hem d’obeir Déu com a governant abans que als homes» (Fets 5:29).

És possible que als cristians de l’actualitat no els agradi com es fan servir alguns dels seus impostos, però no s’oposen als governs ni tampoc es neguen a pagar impostos. Això demostraria que no confien que Déu portarà una solució als problemes mundials. En comptes d’això, esperen pacientment el moment en què Déu intervingui en els assumptes humans mitjançant el Regne del seu Fill, Jesucrist, que va dir: «El meu Regne no és part d’aquest món» (Joan 18:36).

Els beneficis d’aplicar els principis bíblics

Seguir el manament de la Bíblia de pagar impostos als governs et beneficiarà de diverses maneres. En primer lloc, t’estalviaràs els sentiments d’angoixa de ser enxampat i el càstig que els espera a aquells que incompleixen la llei (Romans 13:3-5). Però, encara més important, tindràs una consciència neta davant de Déu i amb la teva bona conducta li donaràs l’honra que es mereix. Encara que potser tindràs menys diners que aquells que decideixen no pagar impostos o enganyar el govern, pots tenir la seguretat del que Déu promet als seus servents lleials. L’escriptor David ho va expressar d’aquesta manera: «Vaig ser jove i ara ja soc vell, però mai he vist cap just abandonat ni als seus fills buscant pa» (Salm 37:25).

Finalment, entendre i seguir el manament bíblic de pagar impostos et donarà tranquiŀlitat. Déu no et considera responsable del que els governs fan amb els teus impostos, tal com la llei no fa responsable al llogater d’un pis del que el propietari fa amb els diners que rep. Abans de conèixer la veritat, Stelvio, un home que vivia al sud d’Europa, havia lluitat molts anys perquè hi hagués un canvi polític. Quan se li va preguntar per què va abandonar els seus esforços, va dir: «Vaig arribar a la conclusió que l’home és incapaç de portar justícia, pau i unitat al món. Només el Regne de Déu podrà crear una societat millor».

Igual que l’Stelvio, si pagues «a Déu el que és de Déu», tindràs l’oportunitat de viure en el món just que Déu portarà. Veuràs amb els teus propis ulls com el govern de Déu durà pau i desfarà el dany que han causat els governs humans.

[Nota]

[Comentari]

Hem d’ajustar la nostra manera de pensar perquè encaixi amb la Déu, ja que ell és més savi que nosaltres

[Comentari]

Quan els cristians són obedients i paguen els seus impostos, tenen una bona consciència davant de Déu i demostren que confien que ell cobrirà les seves necessitats

[Imatges]

«Pagueu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu»

[Crèdits]

Copyright British Museum