QUIN creus que era el problema en la relació de la Lídia ienFrederic? Els dos tenien bones intencions, estimaven Déu i veien la importància d’estudiar la Bíblia junts. Però, el que els hauria d’haver ajudat a estar units els estava separant. Potser estudiaven junts, però no cultivaven l’espiritualitat com a parella.

Què és l’espiritualitat? Per què els matrimonis han de lluitar per cultivar-la? A quins reptes pot ser que s’enfrontin i com els poden superar?

La paraula que s’usa a la Bíblia per referir-se a l’espiritualitat es refereix a una actitud o manera de viure (1 Corintis 2:15, BEC). Per exemple, l’escriptor bíblic Pau, assenyala la diferència d’actitud entre una persona espiritual i una carnal. Pau diu que els qui tenen tendències carnals se centren més en ells mateixos que en els altres. Fan el que ells pensen que està bé, en lloc d’intentar viure segons les normes de Déu (1 Corintis 2:14; Gàlates 5:19, 20).

En canvi, aquells qui tenen una actitud espiritual tenen en gran estima les normes de Déu. Veuen Jehovà Déu com el seu Amic i s’esforcen per imitar la Seva personalitat (Efesis 5:1). Per tant, tracten els altres de manera  amorosa, amable i pacífica (Èxode 34:6). Obeeixen Déu fins i tot quan se’ls fa difícil (Salm 15:1, 4). En Darren, que viu al Canadà i fa trenta-cinc anys que és casat, diu: «Crec que una persona espiritual sempre pensa en com la seva manera de parlar i les seves accions afectaran l’amistat que té amb Déu». La seva dona, la Jane, afegeix: «Penso que una dona espiritual s’esforça cada dia per fer que el fruit de l’esperit de Déu sigui part de la seva personalitat» (Gàlates 5:22, 23).

No cal que una persona estigui casada per cultivar una actitud espiritual. De fet, la Bíblia ensenya que tota persona té la responsabilitat d’aprendre de Déu i d’imitar-lo (Actes [Fets] 17:26, 27).

Per què s’han d’esforçar ambdós cònjuges per cultivar l’espiritualitat com a parella? Pensa en aquest exemple: dos pagesos comparteixen un hort i volen cultivar-hi verdures. Un d’ells decideix plantar les llavors en una època de l’any mentre que l’altre creu que s’hauria de fer més tard. Un vol utilitzar un tipus específic d’adob, però l’altre no hi està gens d’acord perquè pensa que les plantes no necessiten cap ajuda. Un treballa de valent cada dia a l’hort, mentre que l’altre, en lloc de treballar, s’asseu i s’ho mira. En aquestes condicions, l’hort produirà algunes verdures, però si els dos pagesos s’haguessin posat d’acord i haguessin treballat junts per aconseguir els mateixos objectius, l’hort hauria produït molt més.

Podem comparar un matrimoni a aquests pagesos. Si només un dels dos cultiva l’espiritualitat, la relació pot millorar (1 Pere 3:1, 2). Però serà molt millor si tots dos estan d’acord a viure segons les normes de Jehovà i s’esforcen per ajudar-se l’un a l’altre mentre serveixen Déu. El savi rei Salomó va escriure: «Més val ser dos que un de sol». Per què? Perquè «així els fa bon profit el seu treball. Perquè, en cas de caure un, el seu company l’aixeca» (Eclesiastès 4:9, 10).

És molt probable que desitgis cultivar l’espiritualitat amb el teu cònjuge. Però només desitjar-ho no produirà resultats, igual que no farem que l’hort produeixi si no hi treballem. Vegem dos problemes a què us podeu encarar i com els podeu superar.

PROBLEMA 1: No trobem el moment. «El meu marit em recull a la feina a les set de la tarda», diu la Susanna, que fa poc que és casada. «En arribar a casa ens espera tota la feina. És una lluita entre la ment i el cos; les nostres ments ens diuen que hem de passar temps junts aprenent de Déu, però els nostres cossos ens demanen descansar.»

Una solució: Sigues adaptable i coopera. La Susanna explica: «El meu marit i jo vam decidir matinar per llegir i analitzar una part de la Bíblia junts abans d’anar a treballar. El meu home m’ajuda en les feines de casa i així tinc temps per estar amb ell». Quins beneficis obtenen per fer aquest esforç extra? L’Eduard, l’home de la Susanna, diu: «He descobert que, quan la Susanna i jo parlem junts d’assumptes espirituals de manera regular, ens en sortim millor dels problemes que afrontem i podem controlar millor les nostres preocupacions».

A més de parlar entre vosaltres, és essencial que dediqueu uns minuts cada dia a orar junts. Com us pot ajudar? En Raül, que fa setze anys que és casat, diu: «Fa un temps, la nostra relació va passar per un moment molt difícil. Però vam buscar temps per orar junts cada nit i explicar les nostres preocupacions a Déu. Penso que orar junts ens va ajudar a resoldre els nostres problemes i a recuperar la felicitat en el nostre matrimoni».

PROBLEMA 2: Tenim capacitats diferents. En Toni diu: «Mai he estat de seure i llegir llibres». La seva dona, la Natàlia, diu: «M’encanta llegir i m’encanta parlar del que he après! De vegades penso que, quan parlem de temes bíblics, en Toni se sent una mica intimidat per mi».

Una solució: Sigues animador en lloc de ser competitiu o crític. Digues al teu cònjuge que valores el que fa i anima’l a seguir fent-ho. «De vegades l’entusiasme de la meva dona per parlar de temes bíblics és una mica aclaparador», explica en Toni, «i temps enrere no estava gaire disposat a parlar de temes espirituals amb ella. Tot i així, la Natàlia és molt animadora. Ara, de manera regular, parlem junts d’assumptes espirituals, i he descobert que no hi ha motius per tenir por. M’ho passo bé parlant d’aquests assumptes amb ella. Ens ha ajudat a estar més relaxats i a tenir una relació pacífica.»

Moltes parelles han descobert que la seva relació millora quan aparten temps per estudiar la Bíblia junts cada setmana de manera regular. Però vés amb compte: aplica’t els consells a tu mateix, no al teu cònjuge (Gàlates 6:4). Parleu dels assumptes de parella polèmics en un altre moment, no quan esteu estudiant la Bíblia. Per què?

Pensa en el següent: oi que no et canviaries les benes d’una ferida que supura mentre menges amb la família? Li amargaries el dinar a tothom! Jesús va comparar aprendre de Déu i fer la seva voluntat al fet de menjar (Mateu 4:4; Joan 4:34). Si parles de ferides emocionals cada cop que obres la Bíblia, pots fer que el teu cònjuge perdi les ganes de menjar aliment espiritual. És cert que heu de parlar dels vostres problemes, però feu-ho en el moment que hagueu escollit per a això (Proverbis 10:19; 15:23).

Si sembreu i cultiveu l’espiritualitat com a parella, a la llarga aconseguireu una relació més pacífica i gratificant. De fet, la Paraula de Déu ens garanteix que «allò mateix que un sembri és el que collirà» (Gàlates 6:7).

En Frederic i la Lídia, dels qui hem parlat abans, van veure que aquest principi bíblic és cert. Ja fa quaranta-cinc anys que són casats, i saben que la persistència val la pena. «Solia culpar la meva dona per la falta de comunicació», explica en Frederic, «però amb el temps em vaig adonar que jo també havia de fer un esforç». La Lídia diu: «L’amor que sentíem per Jehovà Déu va ser el que de veritat ens va ajudar en els moments difícils. Al llarg dels anys hem orat i estudiat junts regularment. A mesura que veig que en Frederic s’esforça per demostrar qualitats cristianes, més fàcil se’m fa estimar-lo».