Salta al contingut

Salta a l'índex

Els autèntics cristians respecten la Paraula de Déu

Els autèntics cristians respecten la Paraula de Déu

«La teva Paraula és la veritat» (JN. 17:17, BEC).

1. Segons la teva experiència, quin és un aspecte important que diferencia els Testimonis de Jehovà d’altres grups religiosos?

 PENSA en la primera vegada que vas tenir una conversa significativa amb un testimoni de Jehovà. Què en recordes? Molts dirien: ‘Em va impressionar que els Testimonis de Jehovà utilitzessin la Bíblia per respondre a totes les meves preguntes’. Quina satisfacció vam sentir al descobrir quin és el propòsit de Déu per a la Terra, què ens passa al morir i què succeirà amb les persones que estimem i que han mort!

2. Quines són algunes raons per les quals aprecies la Bíblia?

2 A mesura que anàvem estudiant, ens vam adonar que la Bíblia fa molt més que només contestar les nostres preguntes sobre la vida, la mort i el futur. La vam arribar a apreciar com el llibre més pràctic del món. El seu consell és sempre vigent i els qui el segueixen amb atenció tindran una vida feliç i d’èxit (llegeix Salm 1:1-3). Els autèntics cristians sempre han acceptat la Bíblia «no pas com una paraula humana, sinó, tal com és en realitat, com a paraula de Déu» (1 Tes. 2:13). Un repàs breu de la història destacarà el contrast entre els qui de debò respecten la Paraula de Déu i els qui no.

ES RESOL UN ASSUMPTE ESPINÓS

3. Quin assumpte amenaçava la unitat de la congregació cristiana del primer segle, i què és el que estava en joc?

3 Durant els tretze anys posteriors a l’ungiment de Corneli, el primer gentil incircumcís, un assumpte amenaçava la unitat de la congregació cristiana. Cada cop més gentils es convertien al cristianisme i, per tant, sorgia la pregunta de si calia que els homes se circumcidessin segons el costum jueu abans de batejar-se. No era una pregunta fàcil de respondre per a un jueu. Cal tenir en compte que els jueus que seguien la Llei mai haurien entrat a casa d’un gentil, i molt menys els haurien tractat com germans. Els cristians jueus ja havien patit una persecució ferotge per haver abandonat la seva religió. Per tant, si anaven tan lluny fins al punt d’acceptar els gentils incircumcisos dins el seu cercle, l’escletxa que separava els jueus practicants i els cristians s’eixamplaria encara més i els faria el blanc de més atacs (Gàl. 2:11-14).

4. Qui va ser convocat a resoldre la qüestió, i pel que fa això, quines preguntes es podria haver plantejat algú?

4 El 49 de la n. e. els apòstols i els ancians de Jerusalem, tots ells jueus circumcisos, es van reunir «per examinar la qüestió» (Ac. [Fe.] 15:6). No va ser un ensopit debat teològic sobre tecnicismes, sinó una animada conversa doctrinal. Ambdues parts van expressar amb contundència les seves opinions. Serien la tònica del dia els prejudicis o les preferències personals? I els ancians responsables, deixarien la decisió per a més endavant fins que el clima religiós millorés a Israel? O finalment estarien d’acord a acceptar una decisió que realment no creien que era la correcta tan sols pel fet d’arribar a un consens?

5. Quines diferències importants hi ha entre la reunió que es va celebrar a Jerusalem el 49 de la n. e. i concilis de segles posteriors?

5 En els concilis són habituals els pactes i la política de corredors, és a dir, pressions internes per arribar a una determinada decisió. En canvi, a la reunió que es va fer a Jerusalem, no només no hi va haver res de tot això, sinó que, a més, es va arribar a una decisió unànime. Com va ser possible? Tot i que cadascú estava molt convençut del que pensava, tots els presents respectaven la Paraula de Déu i aquests escrits sagrats van ser la clau per resoldre la qüestió (llegeix Salm 119:97-101).

6, 7. Com es van fer servir les Escriptures per resoldre la qüestió de la circumcisió?

6 El passatge que va ajudar a resoldre l’assumpte va ser Amós 9:11, 12, citat a Actes 15:16, 17 amb aquestes paraules: «Després d’això, tornaré i reconstruiré la tenda caiguda de David, en reconstruiré les ruïnes i la redreçaré. Perquè busquin el Senyor la resta dels homes, i totes les nacions sobre les quals és invocat el meu nom, diu el Senyor».

7 Algú podria objectar que aquest text no diu pas que no calia que els gentils creients fossin circumcidats. I de fet, és així. De tota manera, els cristians d’origen jueu segurament haurien entès la idea perquè no veien els gentils circumcisos com a persones de «les nacions», sinó com a germans (Èx. 12:48, 49). Per exemple, d’acord amb la versió dels Setanta de Bagster (en anglès), Ester 8:17 diu: «Molts dels gentils es van circumcidar i es van fer jueus». Per tant, les Escriptures van predir que els qui restaven de la casa d’Israel (jueus i prosèlits circumcisos) juntament amb persones de «totes les nacions» (gentils no circumcisos) arribarien a ser un poble per al nom de Déu. Així doncs, el missatge era clar. La circumcisió no era un requisit per als gentils que volien fer-se cristians.

8. Per què calia valor per donar suport a la decisió que es va prendre?

8 La Paraula de Déu i el Seu esperit van guiar aquests cristians sincers per decidir «de comú acord» (Ac. 15:25). Tot i que la decisió podria exposar els cristians d’origen jueu a més persecució, els qui eren fidels van donar ple suport a aquesta decisió basada en la Bíblia (Ac. 16:4, 5).

UN GRAN CONTRAST

9. Quin és un dels factors més importants que va contaminar l’adoració verdadera, i quina doctrina rellevant es va començar a debatre?

9 L’apòstol Pau va predir que ensenyances falses contaminarien la fe cristiana després de la mort dels apòstols (llegeix 2 Tessalonicencs 2:3, 7). Fins i tot alguns que tenien responsabilitats a la congregació no suportarien «la sana doctrina» (2 Tim. 4:3BCI). En el seu moment, Pau va advertir als ancians: «D’entre vosaltres mateixos sorgiran homes que ensenyaran coses perverses per arrossegar els deixebles rera d’ells» (Ac. 20:30). The New Encyclopædia Britannica descriu un dels factors més importants que van portar a raonaments perversos: «Els cristians que tenien alguns coneixements de la filosofia grega van començar a sentir la necessitat d’expressar la seva fe en els termes d’aquesta filosofia, tant per a la seva pròpia satisfacció intel·lectual com per convertir els pagans cultes». Una doctrina rellevant que va fer un gir cap al paganisme estava relacionada amb la identitat de Jesucrist. La Bíblia ensenya que és el Fill de Déu, però els amants de la filosofia grega afirmaven que ell és Déu.

10. Com es podria haver resolt l’assumpte de la identitat de Crist?

10 Aquesta doctrina es va debatre en diversos concilis. Si els delegats haguessin donat la importància deguda a les Escriptures, s’hauria pogut resoldre l’assumpte fàcilment. Però molts no ho van fer. De fet, la majoria d’ells ja havia pres una decisió abans d’assistir-hi i a l’anar-se’n encara hi estaven més arrelats que mai. Els cànons i les declaracions que en van resultar amb prou feines feien referència a les Escriptures.

11. Quina importància es va donar a l’autoritat dels anomenats Pares de l’Església, i per què?

11 Per què no van analitzar més a fons les Escriptures? L’historiador Charles Freeman respon que els qui creien que Jesús és Déu «van trobar difícil refutar les nombroses declaracions de Jesús que suggerien que estava subordinat a Déu el Pare». Com a resultat, la tradició eclesiàstica i les opinions posteriors d’autoritats van substituir els Evangelis. Des de llavors, molts clergues fins i tot posen les paraules no inspirades dels anomenats Pares de l’Església per sobre de la Paraula de Déu. Segurament te n’hauràs adonat si mai has analitzat la doctrina de la Trinitat amb un seminarista.

12. Quina influència negativa va exercir l’emperador Constantí?

12 Un tret distintiu dels debats d’aquests concilis va ser que els emperadors romans hi interferien. El professor Richard E. Rubenstein va escriure en relació amb el concili de Nicea: «Constantí havia afavorit i enriquit [els bisbes] més enllà dels seus somnis més desenfrenats. En menys d’un any, el nou emperador havia retornat o reconstruït gairebé totes les seves esglésies, els havia donat de nou tant la feina com els honors que se’ls havia pres [...]. Havia concedit als clergues cristians privilegis que abans havien estat atorgats als sacerdots pagans». Així, «Constantí estava en una posició que li permetia influenciar profundament, i potser fins i tot dictar, el curs dels esdeveniments a Nicea». Charles Freeman afegeix: «Ja s’havia establert el precedent perquè l’emperador pogués intervenir no només per enfortir l’Església sinó també per influir-hi doctrinalment». (Llegeix Jaume 4:4.)

13. Quins factors creus que van fer que els líders eclesiàstics de segles posteriors ignoressin les ensenyances clares de la Bíblia?

13 Mentre que a alguns dignataris eclesiàstics se’ls feia difícil determinar la identitat exacta de Jesucrist, la gent comuna no tenia aquest problema. Com que no estaven interessats a omplir-se les butxaques amb l’or de l’emperador ni a ascendir a la jerarquia eclesiàstica, eren capaços de veure els assumptes de manera més objectiva, a la llum de les Escriptures. I segons la història, és el que van fer. Un teòleg de l’època, Gregori de Nissa, va dir irònicament sobre el poble: «Els comerciants de roba, els canvistes i els botiguers de queviures són tots teòlegs. Si preguntes quin és el valor de la teva moneda, algun filòsof t’explicarà en què es diferencia el Fill del Pare. Si preguntes quant val el pa, la resposta serà que el Pare és més gran que el Fill. Si vols saber si la banyera és a punt, et diran que el Fill va ser creat del no-res». Així doncs, a diferència dels membres de la jerarquia, moltes persones del poble es basaven en la Paraula de Déu. Gregori i els seus companys haurien fet bé d’escoltar-los.

EL «BLAT» I EL «JULL» CREIXEN PLEGATS

14. Quina base bíblica tenim per afirmar que des del segle primer sempre hi ha hagut a la Terra cristians ungits autèntics?

14 En una paràbola Jesús va indicar que des del segle primer sempre hi hauria a la Terra cristians ungits autèntics. Els va comparar a «blat» que creix entre el «jull» (Mt. 13:30). És clar, no podem afirmar amb certesa quins individus o col·lectius han format part del grup d’ungits comparats al blat. Però podem confirmar que sempre hi ha hagut qui ha defensat amb valor la Paraula de Déu i ha desemmascarat les ensenyances eclesiàstiques no bíbliques. Vegem-ne alguns exemples.

15, 16. Esmenta alguns dels qui van respectar la Paraula de Déu.

15 El bisbe Agobard de Lió, França (779-840 de la n. e.), va denunciar l’adoració d’imatges, les esglésies dedicades a sants i les litúrgies i pràctiques religioses sense base bíblica. El bisbe Claudi, contemporani seu, també va rebutjar la tradició eclesiàstica i es va oposar a les pregàries dirigides als sants i a la veneració de relíquies. Al segle XI, l’ardiaca Berenguer de Tours, França, va ser excomunicat per rebutjar l’ensenyança catòlica de la transsubstanciació. També va defensar que la Bíblia és superior a la tradició de l’Església.

16 Al segle XII van entrar en escena Pere de Bruys i Enric de Lausana, dos amants de la veritat bíblica. Pere de Bruys va renunciar al sacerdoci perquè no podia conciliar les Escriptures amb les ensenyances catòliques del baptisme d’infants, la transsubstanciació, les oracions pels morts i la veneració de la creu. Finalment, l’any 1140, les seves creences li van costar la vida. El monjo Enric de Lausana va denunciar tant les pràctiques corruptes de l’Església com els aspectes antibíblics de la litúrgia. El 1148 el van arrestar i va passar la resta de la seva vida a la presó.

17. Quins grans passos van fer Valdo i els seus seguidors?

17 Per l’època en què es va cremar viu Pere de Bruys per atrevir-se a criticar l’Església, va néixer algú que tindria una gran influència en la difusió de la veritat bíblica. El seu cognom era Valdès o Valdo. * A diferència de Pere de Bruys i d’Enric de Lausana, no era clergue, però valorava tant la Paraula de Déu que va renunciar als seus béns materials i va fer que se’n traduïssin algunes parts a la llengua comuna del sud-est de França. A alguns els va entusiasmar tant escoltar el missatge de la Bíblia en la seva llengua que també van renunciar a les seves pertinences i es van dedicar a difondre la veritat bíblica, cosa que va molestar profundament l’Església. El 1184 aquests, més tard anomenats valdesos, van ser excomunicats pel papa i desterrats pel bisbe. Però això va servir per difondre el missatge de la Bíblia per altres zones. Amb el temps, per molts indrets d’Europa es podien trobar seguidors de Valdo, Pere de Bruys i Enric de Lausana, així com altres dissidents. Als segles següents van sorgir altres defensors de la veritat bíblica com John Wycliffe (aprox. 1330-1384), William Tyndale (aprox. 1494-1536), Henry Grew (1781-1862) i George Storrs (1796-1879).

«LA PARAULA DE DÉU NO ESTÀ ENCADENADA»

18. Quin mètode d’estudi feien servir els estudiants sincers de la Bíblia al segle XIX, i per què era eficaç?

18 Tot i els seus esforços, els enemics de la veritat bíblica no han pogut aturar-ne la difusió. De fet, 2 Timoteu 2:9 diu que «la paraula de Déu no està encadenada». El 1870 un grup d’estudiants sincers de la Bíblia va començar a buscar la veritat. Quin mètode seguien? Algú plantejava un tema, l’analitzaven i buscaven totes les referències bíbliques relacionades fins que quedaven convençuts de com els passatges harmonitzaven. Quan arribaven a una conclusió, l’escrivien. Oi que t’anima saber que aquests homes fidels, els nostres «avantpassats espirituals» de finals del segle XIX, estaven determinats a basar les seves creences en la Paraula de Déu, igual que els apòstols i ancians del segle primer?

19. Quin és el text de l’any 2012, i per què és adequat?

19 La Bíblia és la base de les nostres creences. Per això, el Consell Rector ha decidit que el text de l’any 2012 sigui la contundent afirmació de Jesús: «La teva Paraula és la veritat» (Jn. 17:17BEC). Com que per ser aprovats per Déu hem de seguir el camí de la veritat, cal que continuem esforçant-nos perquè la Paraula de Déu ens guiï.

[Nota]

^ A vegades Valdès ha rebut el nom de Pere, però no s’ha pogut confirmar.

[Preguntes d’estudi]

[Comentari de la pàgina 8]

El text de l’any 2012 és: «La teva Paraula és la veritat» (Joan 17:17BEC).

[Il·lustració de la pàgina 7]

Valdo

[Il·lustració de la pàgina 7]

Wycliffe

[Il·lustració de la pàgina 7]

Tyndale

[Il·lustració de la pàgina 7]

Grew

[Il·lustració de la pàgina 7]

Storrs