DE DEBÒ es preocupa Jehovà pels qui el serveixen? Si és així, fins a quin punt? L’única manera de saber la resposta a aquestes preguntes és que Déu mateix ens les respongui. A la Bíblia, Jehovà ens expressa clarament els seus sentiments. Per tant, analitzem les paraules que trobem a Isaïes 49:15 (TBS).

A través d’Isaïes, Jehovà il·lustra els profunds sentiments que té pel seu poble amb un dels exemples més commovedors que podem imaginar. Comença amb una pregunta que fa pensar: «S’oblidarà una dona del seu nadó, deixarà de compadir-se del fill del seu ventre?». A primer cop d’ull, la resposta sembla òbvia. Com pot una mare oblidar-se del seu nadó, a qui encara dóna el pit? El petit depèn completament de la seva mare nit i dia i, quan la necessita, li fa saber. Però la pregunta de Jehovà va més enllà.

Per què una mare alleta el seu fill i té cura de totes les seves necessitats? És només per fer-lo callar quan plora? De cap manera. És natural que una mare es ‘compadeixi’ «del fill del seu ventre». El verb hebreu que aquí es tradueix compadir-se també es pot traduir apiadar-se (Èxode 33:19). Aquest terme pot expressar la idea de sentir una tendra compassió pels qui necessiten ajuda o pels més vulnerables. La compassió d’una mare pel seu nadó és una de les emocions més intenses que es pugui imaginar.

Per desgràcia, però, no totes les mares mostren compassió pels seus fills fins al punt de desitjar tenir-los entre els seus braços. Jehovà diu que pot ser que fins i tot aquestes mares «se n’oblidin». De fet, vivim en un món on tant els homes com les dones són deslleials i «sense amor» (2 Timoteu 3:1-5). A vegades hi ha mares que desatenen els seus nadons, n’abusen o els abandonen. Una obra de consulta bíblica que comenta Isaïes 49:15, explica: «Les mares són pecadores i, a vegades, la baixesa triomfa sobre el seu amor. Fins i tot l’amor més gran que pugui demostrar l’ésser humà pot fallar».

Però Jehovà ens assegura: «Jo no m’oblidaré de tu». Ara comencem a entendre el que Jehovà volia destacar amb la pregunta d’Isaïes 49:15. Aquí no s’està fent una comparació sinó, més aviat, un contrast. A diferència d’una mare imperfecta, que podria fallar i no mostrar compassió pels seus fills indefensos, Jehovà mai no fallarà ni s’oblidarà de mostrar compassió pels seus adoradors que el necessitin. És per això que l’obra de consulta esmentada diu que Isaïes 49:15 «és una de les expressions de l’amor de Déu més intenses, sinó la més intensa, que trobem a l’Antic Testament».

Oi que ens reconforta conèixer «l’amor entranyable del nostre Déu»? (Lluc 1:78.) Per què no aprens com et pots apropar encara més a Jehovà? El nostre Déu amorós assegura als qui fan la seva voluntat: «No et deixaré ni t’abandonaré» (Hebreus 13:5).