Conserva l’esperit positiu de la congregació
Conserva l’esperit positiu de la congregació
«La gràcia del Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit» (FILI. 4:23).
COM PODEM PROMOURE UN ESPERIT SALUDABLE A LA CONGREGACIÓ...
quan ens relacionem amb els germans i les germanes?
si som entusiastes en la predicació?
si informem dels pecats greus?
1. Per què van rebre elogis les congregacions de Filips i de Tiatira?
MALGRAT que els cristians de Filips del segle primer eren pobres, també eren generosos i van demostrar amor de manera exemplar als seus companys de creença (Fili. 1:3-5, 9; 4:15, 16). Per això, Pau acaba la seva carta inspirada dient-los: «La gràcia del Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit» (Fili. 4:23). Els cristians de Tiatira també van demostrar un esperit semblant, i per aquest motiu Jesucrist, en la seva glòria, els va dir: «Conec les teves obres, la caritat, la fe, la beneficència i la teva paciència, i que les teves obres darreres són més nombroses que no pas les primeres» (Ap. [Rv.] 2:19).
2. Com influeix la nostra actitud en l’esperit que demostra la congregació?
2 Avui, d’igual manera, cada congregació dels testimonis de Jehovà té un cert esperit, o actitud predominant. Algunes són especialment conegudes perquè demostren un esperit càlid i amorós. Altres destaquen perquè donen suport entusiasta a la predicació del Regne i perquè tenen en molta estima el servei a temps complet. Quan cadascú de nosaltres cultivem un esperit positiu, contribuïm a la unitat de la congregació i en fomentem el progrés espiritual (1 Cor. 1:10). En canvi, si el nostre esperit és negatiu, contribuirem a la somnolència espiritual, a una actitud tèbia i fins i tot a tolerar el pecat dins la congregació (1 Cor. 5:1; Ap. 3:15, 16). Quin esperit es respira a la teva congregació? I tu, què pots fer per promoure-hi un esperit positiu?
FOMENTA UN ESPERIT POSITIU
3, 4. Com podem lloar Jehovà «en la gran congregació»?
3 El salmista no va vacil·lar a lloar Jehovà quan estava amb altres servents de Déu. Va cantar: «Et donaré gràcies en la gran congregació, davant la multitud et lloaré» (Sl. 35:18). Les reunions setmanals, inclòs l’estudi de La Torre de Guaita, són bones ocasions per demostrar un esperit entusiasta quan comentem i expressem la nostra fe. Tots fem bé de preguntar-nos: Aprofito al màxim el privilegi de participar en les reunions? Em preparo bé i faig comentaris significatius? Com a cap de família, ajudo els meus fills a preparar-se comentaris amb antelació i els ensenyo a comentar amb les seves paraules?
4 David va relacionar la constància del nostre cor amb el fet de cantar. Ell va escriure: «Decidit està el meu cor, oh Déu, decidit està el meu cor a cantar i entonar salms» (Sl. 57:7, BEC). A les reunions cristianes, les cançons són una bona oportunitat per «cantar i entonar salms» a Jehovà amb un cor constant. Si hi ha cançons que no coneixes bé, per què no les practiques al vespre d’Adoració en família? Estiguem decidits a fer com el salmista, qui va dir: «Cantaré a Jahvè tota la vida, cantaré al meu Déu mentre sóc al món» (Sl. 104:33).
5, 6. (a) Com podem ser hospitalaris i generosos amb els altres? (b) Quin efecte té aquesta actitud en la congregació?
5 Una altra manera de fomentar un esperit amorós a la congregació és ser hospitalaris amb els nostres germans i germanes. A l’últim capítol de la carta als hebreus trobem aquest consell de Pau: «Que la caritat fraterna persisteixi. No oblideu l’hospitalitat» (Heb. 13:1, 2). Convidar a un àpat els superintendents itinerants i les seves esposes o altres germans de la congregació que serveixen a temps complet és una excel·lent manera de demostrar hospitalitat. Pensa també en les vídues, les famílies monoparentals o altres germans que es poden beneficiar si, de tant en tant, els convides a menjar o a assistir a la teva adoració en família.
6 Pau va dir a Timoteu que exhortés els germans amb les següents paraules: «Que facin el bé, que s’enriqueixin de bones obres, que donin amb liberalitat, amb generositat; així s’atresoren un bon fonament per a l’esdevenidor a fi d’assolir la vida veritable» (1 Tim. 6:17-19). L’apòstol va recomanar als seus companys de creença que cultivessin l’esperit de generositat. Podem fomentar un esperit generós fins i tot en moments de problemes econòmics. Una bona manera de fer-ho és oferir transport per anar a les reunions i a la predicació a aquells qui ho necessitin. I què han de fer els qui es beneficien d’aquests actes de bondat amorosa? Si demostren gratitud, fomentaran un esperit positiu a la congregació. Per exemple, poden oferir el que puguin per tal de col·laborar en les despeses de combustible, cada vegada més elevades. També fomentem un esperit generós si fem plans per passar més temps amb els nostres germans i germanes. Si ho fem, oi que els farem sentir útils i estimats? Quan abundem en bones obres amb els «germans en la fe» i estem llestos per compartir el nostre temps i recursos amb ells, aprofundim el nostre amor per ells i, a més, contribuïm a edificar un esperit càlid i positiu a la congregació (Gàl. 6:10).
7. Com conservem el bon esperit a la congregació si mantenim confidencials els assumptes personals d’altres?
7 Pensa en dos factors més que poden enfortir el vincle d’amor amb els nostres companys de creença: l’amistat i la confidència (llegeix Proverbis 18:24). Els amics de debò mantenen confidencials els assumptes personals. Quan els germans comparteixen amb nosaltres els seus pensaments i sentiments més íntims i tenen la seguretat que no els farem públics, el vincle d’amor que segurament ja existeix es farà més fort. Fem el possible per promoure un esperit d’amor, com de família, a la congregació. Ho aconseguirem si som amics en qui poden confiar i que sabem guardar secrets (Prov. 20:19).
SIGUES ENTUSIASTA EN LA PREDICACIÓ
8. Quin consell va rebre la congregació de Laodicea, i per què?
8 Jesús va dir el següent a la congregació de Laodicea: «Conec les teves obres, que no ets ni fred ni calent. Tant de bo que fossis fred o calent! Així, doncs, perquè ets tebi, ni calent ni fred, t’hauré de vomitar de la meva boca» (Ap. 3:15, 16). Als germans de Laodicea els faltava entusiasme pel ministeri cristià, i aquesta actitud molt probablement també afectava les relacions entre ells. Per tant, Jesús amorosament els va aconsellar: «Jo, tots els qui estimo, els reprenc i els corregeixo. Sigues, doncs, fervent i penedeix-te» (Ap. 3:19, BEC).
9. Com influeix en l’esperit de la congregació la teva actitud envers el ministeri?
9 Si volem promoure un esperit saludable i positiu a la congregació, hem de posar atenció a l’entusiasme que mostrem per la predicació. La congregació està organitzada per buscar al territori les persones que són com ovelles, i educar-les en sentit espiritual. Per tant, igual que Jesús, hem de ser entusiastes al participar en l’obra de fer deixebles (Mt. 28:19, 20; Lc. 4:43). Com més entusiasme demostrem pel ministeri, més units estarem com a «col·laboradors de Déu» (1 Cor. 3:9). Veure com els altres defensen la seva fe en la predicació i expressen agraïment per les coses espirituals ens mou a estimar-los i respectar-los més. Servir colze a colze o «unànimes» en el ministeri també fa que a la congregació hi hagi un esperit d’unitat (llegeix Sofonies 3:9).
10. Si millorem la qualitat de la nostra predicació, com influirem en l’esperit dels altres germans de la congregació?
10 Els esforços que fem per millorar la qualitat del nostre ministeri també tenen un bon efecte en els altres. El nostre entusiasme per la predicació creix quan demostrem més preocupació per les persones i quan ens esforcem a ser més efectius per arribar al seu cor (Mt. 9:36, 37). L’entusiasme tendeix a encomanar-se als nostres companys. En lloc d’enviar els seus deixebles a predicar sols, Jesús els va enviar de dos en dos (Lc. 10:1). Això no solament els va animar i els va entrenar, sinó que va fer créixer el seu entusiasme. Oi que agraeixes predicar amb publicadors del Regne que mostren aquesta actitud? L’esperit entusiasta que manifesten ens anima i estimula a seguir predicant (Rm. 1:12).
EVITA LA MURMURACIÓ I EL PECAT
11. Quin esperit van desenvolupar alguns israelites dels dies de Moisès, i com els va afectar?
11 A les poques setmanes d’existir com a nova nació, els israelites ja havien desenvolupat un esperit de queixa i de murmuració. Aquesta actitud els va portar a rebel·lar-se contra Jehovà i els seus representants (Èx. 16:1, 2). Dels israelites que van sortir d’Egipte, només uns quants van viure suficient per poder veure la Terra Promesa. I fins i tot Moisès no hi va poder entrar a causa de la seva reacció al mal esperit que van demostrar els israelites (Deut. 32:48-52). Què podem fer nosaltres per no caure en el parany d’un esperit negatiu?
12. Com podem evitar desenvolupar un esperit de queixa?
12 Hem d’evitar desenvolupar un esperit de murmuració. Tot i que cultivar humilitat i respecte per l’autoritat ens ajudarà, també hem d’anar amb compte amb qui ens relacionem. Escollir malament l’entreteniment o passar massa temps amb companys de feina o d’escola que no valoren els principis rectes ens passarà factura. És assenyat limitar la companyia d’aquells qui són negatius o promouen una actitud independent (Prov. 13:20).
13. A quines altres situacions perjudicials en sentit espiritual pot portar la influència corruptora de murmurar?
13 La influència de la murmuració és corruptora; pot portar a altres situacions perjudicials en sentit espiritual. Per exemple, pot deteriorar la pau i la unitat de la congregació. A més a més, queixar-se dels companys de creença els pot fer mal. Aquestes queixes fins i tot es poden convertir en pecats com la calumnia i la injuria (Lev. 19:16; 1 Cor. 5:11, BCI). A la congregació del segle primer alguns murmuradors ‘menyspreaven la dignitat del Senyor, injuriaven les glòries’ de la congregació (Jud. 8, 16). Naturalment, qui murmura contra «les glòries», els responsables de la congregació, no té l’aprovació de Déu.
14, 15. (a) Com pot afectar tota la congregació fer els ulls grossos a un pecat? (b) Què hem de fer si ens assabentem que algú està involucrat en un pecat ocult?
14 I què passa si ens assabentem que algú està involucrat en un pecat ocult, com ara l’abús de l’alcohol, mirar pornografia o portar una vida immoral? (Ef. 5:11, 12.) Fer els ulls grossos a un pecat greu pot impedir que l’esperit sant de Jehovà flueixi lliurement i pot amenaçar la pau de tota la congregació (Gàl. 5:19-23). De la mateixa manera que els primers cristians de Corint van haver de netejar la maldat de la congregació, avui també se n’ha de treure tota influència corruptora per tal de conservar-ne l’esperit saludable i positiu. I tu, com pots contribuir a la pau de la congregació?
15 Com hem comentat anteriorment, és important mantenir confidencials alguns assumptes, especialment quan altres comparteixen amb nosaltres els seus sentiments i pensaments. Divulgar informació confidencial d’una altra persona no està bé i la pot ferir. No obstant això, si s’ha comès un pecat greu, cal informar els ancians de la congregació, qui tenen l’obligació bíblica d’encarregar-se d’aquests assumptes (llegeix Levític 5:1). Per tant, si sabem que un germà o germana ha pecat, l’hem d’animar a apropar-se als ancians i demanar-los ajuda (Jm. 5:13-15). Ara bé, si no ho fa en un període de temps raonable, hem d’informar del pecat.
16. Com contribuïm a conservar l’esperit de la congregació si informem dels pecats greus?
16 La congregació cristiana és un oasi espiritual, i l’hem de protegir informant dels pecats greus. Si els ancians ajuden el pecador a recobrar el seny, i aquest es penedeix i accepta disciplina i correcció, ja no posarà en perill l’esperit de la congregació. Però, què passa si la persona que practica un pecat greu no se’n penedeix i no respon al consell amorós dels ancians? Expulsar-lo resulta en la «perdició» o eliminació de l’element corruptor que hi havia dins la congregació, i així aquesta podrà conservar l’esperit que tenia (llegeix 1 Corintis 5:5). És responsabilitat de tots conservar l’esperit de la congregació; hem de col·laborar amb el consell d’ancians i vetllar pel benestar dels nostres companys de creença.
PROMOU «LA UNITAT DE L’ESPERIT»
17, 18. Què ens ajudarà a «conservar la unitat de l’esperit»?
17 Gràcies que «prenien part amb assiduïtat en l’ensenyament dels apòstols», els primers seguidors de Jesús van promoure un esperit d’unitat dins la congregació (Ac. [Fe.] 2:42). Valoraven el consell bíblic i la direcció que rebien dels germans més experimentats. Avui dia, els ancians cooperen amb la classe del servent fidel i assenyat, i per aquest motiu, a tots els membres de la congregació se’ls anima i ajuda a estar més units (1 Cor. 1:10). Quan obeïm la instrucció bíblica que rebem de l’organització de Jehovà i seguim la guia dels ancians, provem que som «sol·lícits a conservar la unitat de l’esperit en el vincle de la pau» (Ef. 4:3).
18 Així doncs, fem tot el possible per conservar un esperit saludable i positiu a la congregació. Si ho fem, podrem comprovar la certesa d’aquestes paraules: «La gràcia del Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit» (Fili. 4:23).
[Preguntes d’estudi]
[Il·lustració de la pàgina 19]
Contribueixes perquè hi hagi un esperit positiu preparant-te comentaris significatius?
[Il·lustració de la pàgina 20]
Familiaritzant-te amb les cançons del Regne contribueixes a l’esperit positiu de la congregació
