Pots ser feliç en una llar dividida

«¿Què saps tu, dona, si salvaràs el marit? O bé, ¿què saps tu, home, si salvaràs la muller?» (1 COR. 7:16).

TROBA LA RESPOSTA:

Què pot fer un cristià per cultivar la pau en una llar dividida en sentit religiós?

Com pot un cristià ajudar els familiars que no serveixen Jehovà a acceptar la veritat?

Com poden altres germans de la congregació ajudar els germans i germanes que viuen en una llar dividida?

1. Quin efecte pot tenir en la família que algun dels seus membres accepti el missatge del Regne?

 UNA de les ocasions en què Jesús va enviar els seus apòstols a predicar, va dir: «Pel camí, prediqueu que el Regne del cel ja és a la vora» (Mt. 10:1, 7). Aquesta bona nova portaria pau i felicitat a aquells qui l’acceptessin i la valoressin de veritat. Tot i així, Jesús els va advertir que molts s’oposarien a l’obra de predicació del Regne (Mt. 10:16-23). Un tipus d’oposició especialment dolorosa és la que experimentem quan algun familiar rebutja el missatge del Regne (llegeix Mateu 10:34-36).

2. Per què podem ser feliços tot i viure en una llar dividida en sentit religiós?

² Significa això que els cristians no podem ser feliços si vivim en llars dividides en sentit religiós? De cap manera! L’oposició familiar de vegades pot ser molt dura, però no sempre és així. A més, les circumstàncies poden canviar. La manera com responem a l’oposició i a la indiferència hi té molt a veure. Jehovà beneeix els qui li són lleials fent-los feliços tot i tenir circumstàncies desfavorables. Els qui servim Jehovà podem ser més feliços si (1) ens esforcem per cultivar la pau a casa; (2) intentem ajudar de tot cor els membres de la família que no serveixen Jehovà a acceptar l’adoració verdadera.

CULTIVA LA PAU A CASA

3. Per què un cristià ha de cultivar la pau en una llar dividida?

³ Cal un entorn pacífic perquè la llavor de la justícia produeixi fruit a la nostra família (llegeix Jaume 3:18). Fins i tot si una família encara no està unida per l’adoració pura, el cristià ha de fer un gran esforç per cultivar la pau a casa. Com ho pot aconseguir?

4. Com podem els cristians mantenir la pau interior?

 ⁴ Els cristians hem de mantenir la pau interior. Orar de tot cor ens ajuda a aconseguir-ho perquè ens pot donar la incomparable «pau de Déu» (Fili. 4:6, 7). La felicitat i la pau són el resultat d’adquirir coneixement de Jehovà i d’aplicar els principis de les Escriptures a la nostra vida (Is. 54:13). Si volem gaudir de pau i felicitat, també és essencial participar en les reunions de congregació i predicar amb entusiasme. Normalment els germans i germanes que viuen en llars dividides tenen l’oportunitat de participar en aquestes activitats espirituals. Per exemple, pensa en el cas de l’Emma. * El seu marit està molt oposat, però ella va a predicar després d’haver fet les feines de casa. L’Emma diu: «Cada cop que faig l’esforç de compartir la bona nova amb els altres, Jehovà em beneeix amb bons resultats». Aquestes benediccions resulten en pau, satisfacció i felicitat.

5. (a) A quin repte s’enfronten sovint els qui viuen en llars dividides? (b) Què els pot ajudar?

⁵ Hem de fer un esforç sincer per cultivar una relació pacífica amb els membres de la família que no serveixen Jehovà. Això pot ser tot un repte si el que volen que fem està en conflicte amb els principis bíblics. Pot ser que alguns membres de la família s’enfadin si decidim mantenir-nos lleials a Jehovà. Però, a la llarga, fer-ho promou la pau. Ara bé, no volem causar tensió innecessària actuant de manera inflexible quan el que ens demanen no va en contra dels principis bíblics (llegeix Proverbis 16:7). Quan ens enfrontem amb una d’aquestes proves és important que busquem els consells bíblics de les publicacions de la classe del «servent fidel i assenyat» i dels ancians (Prov. 11:14).

6, 7. (a) Per què alguns s’oposen als familiars que comencen a estudiar amb els testimonis de Jehovà? (b) Com ha de reaccionar a l’oposició familiar un estudiant de la Bíblia o un cristià?

⁶ Per cultivar pau en la família cal que confiem en Jehovà i ens posem al lloc dels familiars que no el serveixen per entendre els seus sentiments (Prov. 16:20). Fins i tot els qui comencen a estudiar la Bíblia ho poden fer. Alguns esposos o esposes que no serveixen Jehovà no posen traves que el seu cònjuge estudiï la Bíblia, i pot ser que fins i tot reconeguin que és bo per a la família. D’altres, però, potser s’hi oposen. L’Ester, que ara és testimoni de Jehovà, reconeix que «es va enfurismar» quan el seu marit va començar a estudiar la Bíblia, i diu: «Li llençava o cremava les publicacions». L’Eduard, que al principi s’oposava al fet que la seva dona estudiés, comenta: «Molts esposos tenen por que algú enganyi les seves dones i acabin unint-se a una secta religiosa. Un marit potser no sap com reaccionar davant d’aquesta suposada amenaça i es pot convertir en un opositor».

⁷ Cal que ajudem un estudiant de la Bíblia a veure que no ha de deixar l’estudi perquè el seu cònjuge estigui oposat. Sovint podrà resoldre els problemes si és pacífic i respecta el seu cònjuge (1 Pe. 3:15, 16 [3:15 en NM]). L’Eduard diu: «Agraeixo molt que la meva dona es mantingués calmada i no reaccionés de manera exagerada». La seva dona explica: «L’Eduard m’exigia deixar d’estudiar la Bíblia. Em deia que m’estaven rentant el cervell. En lloc de discutir, li vaig dir que potser tenia raó però que, sincerament, jo no ho veia. Li vaig demanar que llegís el llibre que jo estava  estudiant. Després de llegir-lo no va poder discrepar en res. Això el va impressionar profundament». És bo recordar que els cònjuges que no serveixen Jehovà es poden sentir abandonats o amenaçats quan el cònjuge creient participa en activitats cristianes. Ara bé, unes paraules tranquil·litzadores poden ajudar molt a alleugerir aquests sentiments.

AJUDA’LS A ACCEPTAR L’ADORACIÓ VERDADERA

8. Què va aconsellar l’apòstol Pau als cristians que tenen cònjuges que no serveixen Jehovà?

⁸ L’apòstol Pau aconsella als cristians casats que no abandonin el seu cònjuge només perquè no serveix Jehovà * (llegeix 1 Corintis 7:12-16). Tot i viure en una llar dividida, un cristià pot mantenir la felicitat si té present que el seu cònjuge pot arribar a servir Jehovà algun dia. Hem d’anar amb compte quan intentem arribar al nostre cònjuge amb el missatge de la veritat, com ho demostren les següents experiències.

9. Per què hem d’anar amb compte quan parlem de la veritat amb els familiars que no serveixen Jehovà?

⁹ En Joan recorda la seva reacció a l’aprendre les veritats de la Bíblia: «Volia dir-ho a tothom!». Molts estudiants de la Bíblia senten tanta felicitat quan arriben a apreciar les veritats bíbliques que no en poden deixar de parlar. Potser esperen que els familiars acceptin el missatge del Regne immediatament, però de vegades la resposta és desfavorable. Com va afectar l’esposa d’en Joan l’entusiasme que ell tenia al principi? Ella recorda: «Em sentia desbordada». Una esposa que va acceptar la veritat divuit anys després que el seu marit explica: «Jo necessitava aprendre-ho a poc a poc». Si estàs estudiant la Bíblia amb algú que té un cònjuge que no vol participar en l’adoració verdadera, per què no programes sessions pràctiques per ajudar-lo a tractar els assumptes amb tacte? Moisès va dir: «Caigui com la pluja el meu ensenyament, degoti com rosada la meva paraula; com la pluja damunt el prat, com el ruixat damunt l’herba» (Deut. 32:2). Unes poques gotetes de la veritat sovint faran més bé que un xàfec.

10-12. (a) Quin consell va donar Pere als cristians que tenen cònjuges que no serveixen Jehovà? (b) Com va aprendre una estudiant de la Bíblia a aplicar el consell de 1 Pere 3:1, 2?

¹⁰ Sota inspiració, l’apòstol Pere va donar consell a les cristianes que vivien en llars dividides en sentit religiós: «Vosaltres, mullers, estigueu subjectes als vostres marits, de manera que  fins els qui no obeeixen la Paraula siguin guanyats, sense paraules, per la manera de viure de les mullers, en observar la vostra vida casta, plena de respecte» (1 Pe. 3:1, 2). Pot ser que una muller es guanyi el seu marit si el respecta profundament i hi està en subjecció, encara que ell la tracti amb aspresa. Igualment, un marit cristià s’ha de comportar de manera que agradi a Déu i ha de ser un cap de família amorós, encara que s’enfronti a l’oposició de la seva esposa (1 Pe. 3:7-9).

¹¹ Molts exemples de l’actualitat il·lustren com n’és de valuós aplicar el consell de l’apòstol Pere. Pensa en el cas de la Sara. Al seu marit, l’Esteve, no li va agradar que comencés a estudiar la Bíblia amb els testimonis de Jehovà. Ell admet: «Estava enfadat, em vaig tornar gelós, possessiu i insegur». La Sara explica: «Fins i tot abans de conèixer la veritat havia d’anar amb peus de plom amb l’Esteve perquè tenia un caràcter molt fort. El seu caràcter va empitjorar quan vaig començar a estudiar la Bíblia». Què la va ajudar?

¹² La Sara recorda una lliçó que va aprendre de la germana amb qui va estudiar: «Un dia no volia estudiar la Bíblia perquè la nit abans l’Esteve i jo ens havíem barallat i m’havia pegat. Em sentia trista i tenia llàstima de mi mateixa. Després d’explicar a la germana el que havia passat i com em sentia, em va demanar que llegís 1 Corintis 13:4-7. Mentre llegia vaig pensar: “L’Esteve mai fa cap d’aquestes coses per mi”. Però la germana em va preguntar: “Quantes d’aquestes coses fas tu per ell?”. La meva resposta va ser: “Cap. És tan difícil viure amb ell!”. Amb to suau la germana em va dir: “Qui dels dos intenta ser cristià, tu o l’Esteve?”. En adonar-me que havia de canviar la meva manera de pensar vaig demanar a Jehovà que m’ajudés a ser més amorosa amb l’Esteve. A poc a poc les coses van començar a canviar». Disset anys després, l’Esteve va acceptar la veritat.

COM PODEN AJUDAR ELS ALTRES

13, 14. Com poden altres germans de la congregació ajudar els qui viuen en una llar dividida en sentit religiós?

¹³ De la mateixa manera que les gotetes de pluja mullen la terra i contribueixen al creixement de les plantes, molts germans contribueixen a la felicitat dels cristians que viuen en llars dividides. L’Elvina, que viu al Brasil, diu: «L’amor dels meus germans i germanes és el que em va ajudar a mantenir-me ferma en la veritat».

¹⁴ L’amabilitat i l’interès d’altres cristians de la congregació poden tenir un gran efecte en el cor d’un familiar que  no serveix Jehovà. A Nigèria, un marit que va acceptar la veritat tretze anys després que la seva dona, explica: «Mentre viatjava amb un Testimoni, el seu cotxe es va avariar. Va buscar altres Testimonis en un poble proper, que ens van deixar passar la nit a casa seva i ens van cuidar com si ens coneguessin de tota la vida. En aquell moment vaig sentir l’amor cristià de què la meva dona sempre m’havia parlat». A Anglaterra, una esposa que va acceptar la veritat divuit anys després que el seu marit, recorda: «Els Testimonis ens convidaven a menjar a tots dos. Sempre em vaig sentir acollida». * Al mateix país, un marit que amb el temps es va fer Testimoni explica: «Els germans i les germanes ens visitaven o ens convidaven a casa seva; es preocupaven per nosaltres. Ho vaig notar de manera especial quan vaig estar a l’hospital i molts em van venir a veure». Pots trobar maneres de demostrar el mateix interès per familiars que no serveixen Jehovà?

15, 16. Què ajudarà un cristià a ser feliç encara que altres familiars no serveixin Jehovà?

¹⁵ Fins i tot després d’anys de conducta fidel i de donar testimoniatge amb tacte, no tots els cònjuges, fills, pares o altres familiars que no serveixen Jehovà es faran Testimonis. Alguns continuen mostrant indiferència o es fan opositors implacables (Mt. 10:35-37). Demostrar característiques que agraden a Déu pot tenir resultats molt bons. Un marit que abans no servia Jehovà afirma: «Mai saps què sent o què li passa pel cap a algú que no serveix Jehovà quan veu el seu cònjuge cristià demostrar bones qualitats. Així que no el donis mai per perdut».

¹⁶ Un cristià pot ser feliç fins i tot si el seu cònjuge no accepta la veritat, com ho demostra l’experiència d’una germana que s’ha esforçat vint-i-un anys perquè el seu marit accepti la veritat. La germana explica: «Puc mantenir el goig perquè m’esforço per servir Jehovà, perquè li sóc lleial i perquè treballo per enfortir la meva espiritualitat. Estar molt ocupada en activitats espirituals, com l’estudi personal, les reunions, la predicació i ajudar els germans de la congregació, m’ha apropat més a Jehovà i ha protegit el meu cor» (Prov. 4:23).

NO ET RENDEIXIS!

17, 18. Com pot ser feliç un cristià que viu en una llar dividida en sentit religiós?

¹⁷ Si ets un cristià fidel que viu en una llar dividida en sentit espiritual, no et rendeixis! Recorda que Jehovà «no rebutjarà el seu poble, per amor del seu gran nom» (1 Sam. 12:22). Mai et deixarà mentre t’aferris a Ell (llegeix 2 Paralipòmens [Cròniques] 15:2). Així doncs, «que sigui Jahvè la teva delícia [...]. Encomana a Jahvè els teus camins; confia en ell» (Sl. 37:4, 5). ‘Persevera en l’oració’ i tingues fe que el teu amorós Pare celestial et pot ajudar a aguantar tot tipus de dificultats (Rm. 12:12).

¹⁸ Demana a Jehovà el seu esperit perquè t’ajudi a cultivar la pau a casa (Heb. 12:14). Pots crear un entorn pacífic que, a la llarga, mogui el cor dels familiars que no serveixen Jehovà. Si ho fas «tot per a la glòria de Déu» seràs feliç i experimentaràs pau mental i el teu cor estarà tranquil (1 Cor. 10:31). Com n’és d’encoratjador saber que, mentre t’esforces per aconseguir-ho, tens l’amorós suport dels teus germans i germanes!

[Notes]

[Preguntes d’estudi]

[Il·lustració de la pàgina 28]

Escull el moment adient per explicar les teves creences

[Il·lustració de la pàgina 29]

Interessa’t pels cònjuges que no serveixen Jehovà