Van proclamar amb valor la Paraula de Déu!

Els autèntics cristians manifesten coratge davant l’oposició tal com s’explica a publicacions com “Testimonio cabal” del Reino de Dios i Los testigos de Jehová, proclamadores del Reino de Dios. Seguint l’exemple dels nostres companys de creença del primer segle, avui també orem a Jehovà per demanar-li el seu esperit i ajuda per predicar la seva Paraula amb valentia (Ac. [Fe.] 4:23-31).

Pel que fa a la predicació durant la Primera Guerra Mundial, un germà va escriure: «Els servents de Déu van distribuir amb vigor el setè volum de Studies in the Scriptures (Estudis de les Escriptures), titulat The Finished Mystery (El misteri finalitzat). Es va aconseguir una distribució sense precedents. El 1918 es va publicar el tractat Kingdom News (Notícies del Regne) núm. 1. Després, va aparèixer el núm. 2, on s’explicava per què les autoritats van prohibir The Finished Mystery, i seguidament, el núm. 3. Els ungits fidels van repartir extensament aquestes publicacions. Sens dubte, es necessitava fe i valor per publicar el Kingdom News».

Avui dia és habitual que els nous publicadors del Regne rebin instrucció per predicar, però no sempre ha estat així. Un germà polonès dels Estats Units, al recordar el seu primer dia de predicació l’any 1922, va escriure: «Encara que no tenia ni idea de com presentar les publicacions i que el meu anglès era molt limitat, estava allà, tot sol, davant la consulta d’un metge i vaig trucar a la porta. Va sortir una infermera. Estava tan nerviós i espantat que no oblidaré mai aquella experiència. Quan vaig obrir la cartera, tots els llibres van caure als seus peus. No sé què li vaig dir, però va acceptar una publicació. Al marxar, vaig sentir que havia aconseguit valor i que Jehovà m’havia beneït. Aquell dia vaig repartir molts fullets per tot el carrer comercial».

Una germana va dir: «Als voltants de 1933 molts germans feien servir cotxes amb megafonia per difondre el missatge del Regne». En una ocasió, ella i un matrimoni estaven predicant en una zona muntanyosa de Califòrnia, EUA. «El germà va portar el cotxe muntanyes amunt i nosaltres ens vam quedar a baix a la ciutat», recorda. «Quan va reproduir el missatge, sonava com si vingués del cel. Els vilatans van intentar trobar el germà una vegada i una altra, però no ho van aconseguir. En acabar la gravació, vam visitar la gent i els vam predicar. Vaig col·laborar amb dos cotxes més d’aquest tipus i t’asseguro que la majoria de la gent no ens volia atendre. Però  no tenien altre remei que escoltar el missatge que es colava a les cases des d’aquells cotxes. Sempre vèiem com Jehovà feia servir el mètode adequat en el moment més apropiat. Tot i que aquest mètode exigia ser molt valents, sempre complia el seu propòsit i el nom de Jehovà era glorificat.»

Durant els anys trenta i principis dels quaranta, es feien servir gramòfons i gravacions de discursos bíblics per predicar. Una cristiana va recordar: «Una germana jove estava predicant casa per casa amb el gramòfon. Al posar en marxa la gravació davant d’una porta, el senyor de la casa es va enfurismar tant que va clavar una puntada de peu al gramòfon i el va enviar fora del porxo, però no es va trencar cap disc. Tres homes que dinaven dins d’un camió estacionat ho van veure, van demanar a la germana que els posés la gravació i van acceptar publicacions. Allò va compensar els mals tractes rebuts». Calia valor per aguantar aquelles proves.

Aquesta germana va afegir: «Recordo quan vam començar a oferir les revistes al carrer el 1940. Abans s’havia predicat amb les marxes d’informació. Tant germans com germanes caminaven en fila índia per la vorera mentre duien cartells que deien: “La religió és un parany i un frau” i “Serveix Déu i Crist el Rei”. Alhora, es repartien tractats gratuïts. Calia valor per participar en aquestes formes de predicació, però van servir per fer conèixer el nom de Jehovà i del seu poble».

«Oferir les revistes a les cantonades de ciutats petites era tota una prova», va dir una altra germana. «Això va ser quan l’oposició contra els Testimonis era forta. [...] Calia autèntic valor per quedar-se allà mostrant les revistes i dient en veu alta els eslògans que se’ns havia suggerit. Però rarament deixàvem passar un dissabte sense predicar. A vegades la gent era amable, però en altres ocasions ens trobàvem enmig d’un grup enfurismat i algun cop ens havíem d’escapolir perquè no ens fessin mal.»

Els testimonis de Jehovà van predicar amb valor tot i la persecució que van sofrir durant la Segona Guerra Mundial. Per exemple, als Estats Units, uns cinquanta mil publicadors van distribuir quasi vuit milions de fullets en una campanya de quaranta-tres dies, de l’1 de desembre de 1940 al 12 de gener de 1941.

Molts germans grans encara recorden com si fos ahir els reptes que els van ajudar a reunir valor. El seu esperit valent es reflecteix en la següent dita que havien repetit sovint: «Lluitem fins al final!». Encara no sabem quina forma adoptarà la predicació abans que acabi aquest sistema malvat. Però, amb l’ajuda de Jehovà, continuarem proclamant la seva Paraula amb fe i valor.

[Comentari de la pàgina 9]

El valor sempre ha estat necessari per participar en la predicació del Regne