Natan: Un defensor lleial de l’adoració pura

No és fàcil convèncer un home poderós que la seva manera d’actuar és corrupta i que ha de canviar. T’encararies amb una persona com aquesta si sabessis que, per guardar les aparences, ha assassinat un home?

David, un rei de l’antic Israel, va cometre adulteri amb Bet-Sabé i la va deixar embarassada. Per amagar el pecat que havien comès, va fer matar el marit de Bet-Sabé i després es va casar amb ella. David va viure una doble vida durant mesos. Tot i així, va continuar exercint les seves funcions oficials. Però Jehovà no va deixar que els pecats del rei passessin inadvertits. Va enviar el profeta Natan per encarar-se amb ell.

Posa’t en el lloc de Natan. Malgrat que tenia una missió difícil, la seva lleialtat a Jehovà i la ferma adherència a les normes divines el van motivar a recordar a David que havia pecat. Com ho faria per convèncer el rei que se n’havia de penedir?

UN MESTRE AMB TACTE

Per què no dediques uns minuts a llegir 2 Samuel 12:1-25? Imagina que ets tu qui està en el lloc de Natan quan explica a David aquesta història: «En una ciutat hi havia dos homes, l’un ric i l’altre pobre. El ric tenia molt bestiar, petit i gran. El pobre no tenia sinó una ovella jove. L’havia comprada i l’alimentava, i ella creixia junt amb ell i els seus fills. Menjava del seu plat i bevia del seu vas, dormia als seus braços, i la tenia com una filla. Un dia, el ric va tenir un visitant i, com que li dolia de prendre un moltó  o un vedell dels seus per oferir-lo a l’hoste, va agafar l’ovella del pobre i va preparar-ne un àpat al seu visitant» (2 Sam. 12:1-4).

David, que havia estat pastor, evidentment va creure que aquesta situació era real. Un estudiós comenta: «Potser Natan tenia el costum d’anar al rei per intercedir a favor d’aquells qui, d’una altra manera, no podrien obtenir cap compensació, i David va pensar que això era el que el profeta estava fent». Encara que aquest fos el cas, calia lleialtat a Jehovà i valentia per parlar al rei com Natan ho va fer. La història de Natan va enfurismar David, que va dir: «Ho juro per la vida de Jahvè: l’home que ha fet això mereixeria la mort». Tot seguit, Natan va fer aquesta impactant declaració: «Aquest home ets tu» (2 Sam. 12:5-7).

Pensa per què Natan va tractar el problema d’aquesta manera. Quan una persona està lligada emocionalment a una altra, li resulta difícil veure la situació objectivament. Tots tenim la tendència a donar excuses per intentar justificar-nos quan les nostres accions són qüestionables. Però la il·lustració de Natan va fer que David, sense adonar-se’n, condemnés les seves pròpies accions. El rei va veure clarament que la conducta que Natan havia descrit era deplorable, però no va ser fins després que David ho hagués condemnat que Natan va revelar que la il·lustració aplicava al rei. Aleshores, David va entendre la magnitud del seu pecat. Això va fer que tingués la correcta actitud mental per acceptar la disciplina. Va reconèixer que havia «menyspreat» Jehovà amb la seva conducta en relació amb Bet-Sabé i va acceptar la correcció que es mereixia (2 Sam. 12:9-14; Sl. 51, encapçalament).

Què n’aprenem? L’objectiu d’un mestre de la Bíblia és ajudar els oients a arribar a la conclusió correcta. Natan respectava David i per aquest motiu s’hi va adreçar amb tacte. Sabia que el cor del rei estimava la rectitud i la justícia, i per això va apel·lar a les seves bones qualitats amb aquesta il·lustració. Nosaltres també podem ajudar les persones sinceres a entendre el punt de vista de Jehovà. Com? Apel·lant al seu sentit de la justícia, sense creure’ns moralment o espiritualment superiors. La Bíblia, no pas nosaltres, és l’autoritat per saber què és correcte o incorrecte.

Per damunt de tot, va ser la lleialtat a Déu el que va permetre a Natan reprendre un rei poderós (2 Sam. 12:1). Una lleialtat semblant ens donarà les forces necessàries per mantenir-nos ferms als principis rectes de Jehovà.

UN PROMOTOR DE L’ADORACIÓ PURA

Sembla ser que David i Natan eren bons amics, ja que David va posar el nom de Natan a un dels seus fills (1 Par. [Cròn.] 3:1, 5). La primera vegada que Natan apareix en el registre bíblic estava amb David. Tots dos estimaven Jehovà. És evident que David confiava en el criteri de Natan perquè li va expressar el desig de construir un temple a Jehovà. «El rei va dir al profeta Natan: “Ja ho veus, jo visc en una casa de cedre, mentre que l’arca de Déu habita sota una lona”. Natan va respondre al rei: “Fes tot el que desitgis; Jahvè t’ajudarà”» (2 Sam. 7:2, 3).

Com a adorador fidel de Jehovà, Natan va donar suport amb entusiasme al projecte de David de construir el primer centre permanent d’adoració pura a la Terra. No obstant això, sembla ser que en aquella ocasió Natan va expressar els seus sentiments en lloc de parlar en nom de Jehovà. Aquella nit Déu va donar instruccions al profeta perquè transmetés un altre missatge al rei: David no construiria el temple, sinó que ho faria un dels seus fills. Tot i així, Natan va anunciar que Déu establia un pacte amb David perquè el seu tron ‘es mantingués per sempre’ (2 Sam. 7:4-16).

El que Natan va pensar de la construcció del temple diferia de la voluntat de Déu. Tot i així, aquest humil profeta es va sotmetre a la voluntat de Jehovà i hi va cooperar sense queixar-se. Quin bon exemple a seguir quan Déu ens corregeix! Les accions posteriors de Natan com a profeta demostren que no havia perdut el favor de  Déu. De fet, sembla que Jehovà va inspirar Natan i Gad «el vident» perquè dirigissin David en l’organització de quatre mil músics en el servei del temple 1 Par. 23:1-5; 2 Par. 29:25).

UN DEFENSOR DE LA MONARQUIA

En els últims anys del regnat de David, Adonies va intentar usurpar-li el tron. En aquell moment, Natan va actuar amb decisió perquè sabia que Salomó era qui havia de succeir l’envellit rei. Una vegada més, el tacte i la lleialtat van caracteritzar les accions de Natan. Primer va instar Bet-Sabé que recordés a David el jurament que havia fet de coronar el seu fill Salomó. Llavors, Natan va comparèixer davant del rei per preguntar-li si havia autoritzat la successió a Adonies. En adonar-se de la gravetat de la situació, David va donar instruccions a Natan i a altres servents fidels per ungir i proclamar Salomó rei. El cop d’estat d’Adonies va fracassar (1 Re. 1:5-53).

UN HISTORIADOR MODEST

Els capítols 25 a 31 de 1 Samuel i tot 2 Samuel s’atribueixen a Natan i a Gad. Pel que fa als relats inspirats d’aquests llibres, s’afirma: «Les gestes del rei David, de les primeres a les últimes, són escrites a les Actes de Samuel, el vident, a les Actes de Natan, el profeta, i a les Actes de Gad, el vident» 1 Par. 29:29). La Bíblia també diu que Natan va escriure sobre els «fets de Salomó» (2 Par. 9:29). Per això, és molt probable que Natan continués actiu en els assumptes de la cort fins i tot després de la mort de David.

Probablement, moltes de les coses que sabem sobre Natan les va escriure ell mateix, i fins i tot el podem conèixer millor pel seu silenci en certs assumptes. Certament, va ser un historiador modest que no ambicionava fer-se un nom. Un diccionari bíblic explica que Natan apareix en el registre inspirat «sense introducció ni llinatge». No sabem res dels seus avantpassats o de la seva vida personal.

LA LLEIALTAT A JEHOVÀ EL VA MOTIVAR

Les poques pinzellades que les Escriptures donen sobre Natan evidencien que era una persona humil, però també, que era un enèrgic defensor de les disposicions divines. Jehovà Déu li va assignar responsabilitats importants. Medita en les qualitats de Natan, com ara la lleialtat a Déu i la profunda estimació que sentia per les normes divines. Esforça’t per imitar-les.

Segurament mai ningú et demanarà que reprenguis un rei que ha comès adulteri, o que frustris cops d’estat. De totes maneres, pots servir lleialment Jehovà i defensar les seves normes justes amb la seva ajuda. Tu també pots ser un mestre de la veritat valent i amb tacte; un promotor de l’adoració pura.

[Il·lustració de la pàgina 25]

Com a defensor de la monarquia, Natan va parlar amb tacte a Bet-Sabé