Alegrem-nos de la nostra esperança

«[Tenim] l’esperança de la vida eterna, que prometé des dels temps antics aquell qui no menteix, Déu» (TT. 1:2).

FEM UN REPÀS

Com sabem que hi ha «joia al cel» quan un ungit prova la seva integritat?

Com es relaciona el compliment de l’esperança de les altres ovelles amb la dels ungits?

Quines «santes maneres de viure» i «obres de pietat» hem de mostrar per veure el compliment de la nostra esperança?

1. Com ens pot ajudar a aguantar l’esperança que ens ha donat Jehovà?

 JEHOVÀ és «el Déu de l’esperança». Això va dir l’apòstol Pau, i després va afegir que Jehovà ens pot ‘omplir de tota joia i tota pau en la nostra fe per tal que la nostra esperança sigui ben abundant pel poder de l’esperit sant’ (Rm. 15:13). Si la nostra esperança és abundant, podrem suportar qualsevol situació que es presenti amb el cor ple de joia i pau. Com en el cas dels cristians ungits, aquesta esperança també serà «una àncora de l’ànima, segura i ferma» per a la resta de cristians (Heb. 6:18, 19). Ens podem aferrar a la nostra esperança durant les tempestes de la vida. A més, l’esperança ens ajudarà a evitar que el corrent dels dubtes o la manca de fe ens arrosseguin (llegeix Hebreus 2:1; 6:11).

2. Quines dues esperances tenen els cristians, i per què s’interessen les «altres ovelles» en l’esperança dels ungits?

² Avui dia, tot cristià té una esperança. Els membres del «petit ramat» que són a la Terra tenen l’esperança d’una vida immortal al cel, com a reis i sacerdots amb Crist al seu Regne (Lc. 12:32; Ap. [Rv.] 5:9, 10). Les «altres ovelles», que són «una gran multitud», tenen l’esperança de viure per sempre en un paradís a la Terra com a súbdits del Regne Messiànic (Jn. 10:16; Ap. 7:9, 10). Les altres ovelles no han d’oblidar mai que la salvació depèn del seu suport actiu als «germans» ungits de Crist que encara són a la Terra (Mt. 25:34-40). Els ungits rebran la seva recompensa, i l’esperança de les altres ovelles es complirà amb la mateixa certesa (llegeix Hebreus 11:39, 40). Abans que res, examinem l’esperança dels ungits.

 L’«ESPERANÇA VIVENT» DELS CRISTIANS UNGITS

3, 4. Com són ‘engendrats de nou per a una esperança vivent’ els cristians ungits, i quina és aquesta esperança?

³ L’apòstol Pere va escriure dues cartes als cristians ungits, en què els va anomenar «elegits» (1 Pe. 1:1). Va donar detalls de la meravellosa esperança que té el petit ramat. En la seva primera carta, Pere va escriure: «Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que per la seva gran bondat ens ha engendrat de nou mitjançant la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts per a una esperança vivent, per a un heretatge incorruptible, incontaminable i immarcescible, conservat al cel per a vosaltres, que el poder de Déu guarda per mitjà de la fe per a la salvació, prompte a manifestar-se en el temps darrer. Per això, us n’alegreu» (1 Pe. 1:3-6).

⁴ Jehovà ‘engendra de nou’ el nombre limitat de cristians que elegeix per governar amb Crist al cel. Utilitza el Seu esperit sant per adoptar-los com a fills i ungir-los com a futurs reis i sacerdots amb Crist (Ap. 20:6). Pere afirma que el fet de ser ‘engendrats de nou’ els obre el camí a «una esperança vivent», que anomena «un heretatge incorruptible, incontaminable i immarcescible, conservat al cel per a [ells]». No ens sorprèn, doncs, que els ungits s’alegrin molt de la seva «esperança vivent». Ara bé, el compliment d’aquesta esperança depèn de la seva fidelitat.

5, 6. Per què els cristians ungits s’han d’esforçar a fi de mantenir-se fidels?

⁵ En la seva segona carta, Pere va exhortar els cristians ungits: «Esforceu-vos més encara perquè siguin confirmades la vostra vocació i la vostra elecció» (2 Pe. 1:10). Els ungits han de treballar de valent per cultivar qualitats cristianes com la fe, la pietat o devoció de Déu, l’amor fratern i la caritat o amor. Pere va dir: «Si aquestes virtuts es troben i abunden en vosaltres, no us deixaran inactius ni sense fruit» (llegeix 2 Pere 1:5-8).

⁶ I també Crist va donar als ancians ungits de la congregació del segle primer de Filadèlfia, a Àsia Menor, el següent missatge: «Perquè has guardat la paraula de la meva perseverança, jo també et guardaré a l’hora de la prova que ha de venir sobre tot el món per provar els habitants de la terra. Heus aquí, vinc aviat. Retingues ferm allò que tens, a fi que ningú no et prengui la teva corona» (Ap. 3:10, 11, TBS). Si un cristià ungit fos infidel, no rebria «la corona immarcescible de la glòria» promesa als elegits que es mantenen fidels fins a la mort (1 Pe. 5:4; Ap. 2:10).

UNA ENTRADA AL REGNE

7. Quina meravellosa esperança va esmentar Judes en la seva carta?

⁷ Pels volts de l’any 65 de la n. e., Judes, el mig germà de Jesús, va escriure una carta als seus companys ungits. Va dir que ells eren els «cridats» (Jud. 1; compara amb Hebreus 3:1). Tenia la intenció d’escriure’ls sobre la gloriosa esperança de la «salvació comuna» de tots els cristians ungits de governar al cel (Jud. 3). A la conclusió de la seva breu carta, tot i que Judes tenia altres qüestions urgents per tractar, va fer referència a la meravellosa esperança que comparteixen els cristians ungits amb aquestes paraules: «Al qui pot guardar-vos d’ensopegar i presentar-vos íntegres, exultants, davant la seva glòria, a l’únic Déu, salvador nostre per Jesucrist nostre Senyor, glòria, majestat, força i poder abans de tot el temps, ara i en tots els temps» (Jud. 24, 25).

8. Segons Judes 24, què indica que hi ha «joia al cel» quan un ungit prova la seva integritat?

 ⁸ Sens dubte, els cristians ungits fidels es volen guardar d’ensopegar de manera individual, cosa que els  portaria la destrucció. La seva esperança basada en la Bíblia és que Jesucrist els ressuscitarà, i així podran comparèixer en perfecció espiritual davant la presència de Déu amb molta alegria. Quan un ungit mor fidel, té la perspectiva segura que «ressuscitarà un cos espiritual» i que «ressuscitarà incorruptible; [...] gloriós» (1 Cor. 15:42-44). Si hi ha molta «joia al cel per un sol pecador que es converteix», imaginem l’alegria que es produeix al cel quan un dels germans ungits de Crist finalitza una vida d’integritat (Lc. 15:7). Per tant, Jehovà i els éssers espirituals fidels s’alegraran juntament amb l’ungit que rebrà la seva recompensa amb goig (llegeix 1 Joan 3:2).

9. Com és «donada liberalment» als ungits fidels l’entrada al Regne, i quin efecte té aquesta esperança en els ungits que són a la Terra?

⁹ En la mateixa línia, Pere va escriure als cristians ungits que si confirmen la seva crida sent fidels, «[els] serà donada liberalment l’entrada a l’etern reialme del nostre Senyor i Salvador Jesucrist» (2 Pe. 1:10, 11). L’entrada a la seva recompensa celestial els serà «donada liberalment» probablement en el sentit que entraran al cel en gran glòria. I també pot suggerir les immenses benediccions que gaudiran per haver-se esforçat de valent en la carrera de la vida. Poden mirar enrere a la seva vida de fidelitat amb el cor ple d’exultació i gratitud. Sense cap mena de dubte, aquesta perspectiva dóna als ungits que encara són a la Terra forces per ‘cenyir-se els lloms de l’esperit’ i continuar actius (1 Pe. 1:13).

L’ESPERANÇA DE LES ALTRES OVELLES

10, 11. (a) Quina esperança tenen les altres ovelles? (b) Com es relaciona l’esperança terrenal amb Crist i amb la revelació «dels fills de Déu»?

¹⁰ L’apòstol Pau va escriure sobre la  gloriosa esperança dels «fills de Déu» engendrats per esperit com a «cohereus del Crist». Després va mencionar la meravellosa esperança que Jehovà ofereix al nombre il·limitat de les altres ovelles: «El que la creació [humana] anhela, esperant amb impaciència, és la manifestació dels fills de Déu [els ungits]. La creació fou sotmesa al no-res —no pas de grat, sinó per causa de qui la va sotmetre— amb l’esperança que també ella, la creació, serà alliberada de l’esclavitud de la corrupció per participar en la llibertat de la glòria dels fills de Déu» (Rm. 8:14-21).

¹¹ Jehovà va subministrar la base de l’esperança per a la humanitat al prometre que l’alliberaria de «la serp antiga», Satanàs el Diable, per mitjà del «llinatge» promès, o descendència (Ap. 12:9; Gèn. 3:15). La «descendència» principal va ser Jesucrist (Gàl. 3:16). La mort i la resurrecció de Jesús van posar una base sòlida per a l’esperança de la humanitat de ser alliberada de l’esclavitud del pecat i la mort. El compliment d’aquesta esperança està relacionat amb «la manifestació dels fills de Déu», els ungits, la part secundària de la «descendència». Un cop al cel, els ungits ‘es manifestaran’ o revelaran quan participin amb Jesús en la destrucció del malvat món de Satanàs (Ap. 2:26, 27). Això portarà la salvació als membres de les altres ovelles que surten de la gran tribulació (Ap. 7:9, 10, 14).

12. Quins gloriosos beneficis portarà a la humanitat la revelació dels ungits?

¹² Quina tranquil·litat experimentarà «la creació» humana durant el Regnat Mil·lenari de Crist! Aleshores, els «fills de Déu» seran revelats d’una altra manera. Faran de sacerdots amb Crist i aplicaran a la humanitat els beneficis del sacrifici de rescat de Jesús. En qualitat de súbdits del Regne celestial, «la creació» humana començarà a notar l’alliberament dels efectes del pecat i la mort. La humanitat obedient «serà alliberada de l’esclavitud de la corrupció» de manera progressiva. Si es mantenen fidels a Jehovà durant el Mil·lenni i durant la prova final que hi haurà després dels mil anys, els seus noms seran escrits per sempre en ‘el llibre de la vida’. Llavors entraran «en la llibertat de la glòria dels fills de Déu» (Ap. 20:7, 8, 11, 12). Sens dubte, una gloriosa esperança!

MANTINGUEM VIVA LA NOSTRA ESPERANÇA

13. En què es basa la nostra esperança, i quan tindrà lloc «la revelació de Jesucrist»?

¹³ Les dues cartes inspirades de Pere ajuden molt els ungits i les altres ovelles a mantenir viva la seva esperança. Pere va mostrar que l’esperança no es basa en les obres de cadascú, sinó en la gràcia, o bondat immerescuda, de Jehovà. Va escriure: «Sigueu sobris; espereu plenament en la gràcia que us ha de ser donada el dia de la revelació de Jesucrist» (1 Pe. 1:13). Aquesta revelació tindrà lloc quan Crist vingui a recompensar els seus seguidors fidels i a executar la sentència de Jehovà sobre els malvats (llegeix 2 Tessalonicencs 1:6-10).

14, 15. (a) Què hem de fer per mantenir viva la nostra esperança? (b) Què va aconsellar Pere?

¹⁴ Per mantenir viva l’esperança, hem de recordar constantment que el «dia de Déu» vindrà aviat. Aquesta certesa ha d’influir en tota la nostra vida. Jehovà destruirà la governació humana d’avui dia, és a dir «el cel». També destruirà tant la malvada societat humana, és a dir «la terra», com els seus «elements». A més, Pere va escriure: «Com convé  que vosaltres persevereu [...], esperant i apressant la vinguda del dia de Déu, pel qual el cel inflamat es dissoldrà, i els elements abrandats es fondran!» (2 Pe. 3:10-12).

¹⁵ «El cel» i «la terra» d’avui dia seran reemplaçats per «un cel nou [el govern del Regne de Crist] i una terra nova [una nova societat terrestre]» (2 Pe. 3:13). A continuació, Pere va parlar sobre «aquesta espera» o el fet de mantenir viva la nostra esperança en la promesa del nou món, i va aconsellar amb franquesa: «Per això, estimats, en aquesta espera, esforceu-vos a ser trobats per ell immaculats i irreprotxables en la pau» (2 Pe. 3:14).

VISQUEM EN HARMONIA AMB LA NOSTRA ESPERANÇA

16, 17. (a) Quines «santes maneres de viure» i «obres de pietat» hem de mostrar? (b) Com es complirà la nostra esperança?

¹⁶ No només hem de mantenir viva l’esperança, sinó que també hi hem de viure en harmonia. Cal vigilar quina mena de persona som en sentit espiritual. Les «santes maneres de viure» inclouen ‘mantenir entre els gentils un comportament correcte’, obeint les normes divines (2 Pe. 3:11; 1 Pe. 2:12, BEC). Ens hem de tenir «amor els uns als altres», el que implica fer tot el possible per mantenir la unitat de la nostra germandat mundial, fins i tot en la nostra congregació (Jn. 13:35). Les «obres de pietat» són accions que confirmen l’amistat amb Jehovà. Això implica la qualitat de les nostres oracions així com la lectura diària de la Bíblia, l’estudi personal profund, l’adoració en família i participar activament en la predicació del «missatge joiós del Regne» (Mt. 24:14).

¹⁷ Tots nosaltres volem ser la mena de persona que Jehovà aprova i que salvarà quan ‘es dissolgui’ aquest món malvat. Així experimentarem el compliment de la nostra esperança, «l’esperança de la vida eterna, que prometé des dels temps antics aquell qui no menteix, Déu» (Tt. 1:2).

[Preguntes d’estudi]

[Il·lustració de la pàgina 22]

Els cristians ungits són ‘engendrats de nou per a una esperança vivent’

[Il·lustració de la pàgina 24]

Fes que la teva família mantingui viva l’esperança