Jesucrist: es troben les respostes

«¿Qui diu la gent que sóc, jo?» (LLUC 9:18).

JESÚS va fer aquesta pregunta als seus deixebles perquè sabia que la gent tenia diferents opinions sobre ell. Però no hi havia cap raó lògica per confondre’s. Al capdavall, Jesús no era una persona solitària que s’amagava i actuava en secret. Tot el contrari, no li representava cap problema barrejar-se amb la gent dels pobles i les ciutats. Va predicar i ensenyar públicament perquè volia que les persones coneguessin qui era ell en realitat (Lluc 8:1).

Podem percebre la veritat sobre Jesús per mitjà del que va dir i del que va fer. Tot això ho trobem escrit a Mateu, Marc, Lluc i Joan, els quatre Evangelis de la Bíblia. Aquests registres inspirats són la base per respondre a les preguntes que ens fem d’ell (Joan 17:17). *

 PREGUNTA: Va existir realment Jesús?

RESPOSTA: Sí. Historiadors com ara Josep Flavi i Tàcit, del segle primer, i altres, van parlar de Jesús com un personatge històric. I encara més, els Evangelis mostren de manera convincent que Jesús va ser una persona real, no una de ficció. Els relats són específics i detallats quan indiquen el moment i el lloc dels esdeveniments. Per exemple, per tal de fer conèixer l’any en què Jesús va començar el seu ministeri, Lluc, l’escriptor d’un Evangeli, dóna set noms de governants oficials, que han estat corroborats pels historiadors (Lluc 3:1, 2, 23).

Les proves que Jesús va ser una persona de la vida real són convincents. El llibre Evidence for the Historical Jesus declara el següent: «La majoria dels erudits admetrien que un home conegut com Jesús de Natzaret va viure en el segle primer».

PREGUNTA: Jesús és Déu?

RESPOSTA: No. Jesús no es va considerar mai igual a Déu. Més aviat, en moltes ocasions va demostrar que estava subjecte a Jehovà. * Un exemple el tenim quan s’hi va referir com el «meu Déu» i «únic Déu veritable» (Joan 20:17; 17:3). Només algú subordinat faria servir aquestes expressions al parlar d’algú altre. Un treballador que diu que el seu patró és el «meu cap» o «qui està al càrrec» està assumint clarament una posició inferior.

Jesús també va demostrar que ell era diferent de Déu. Una vegada, va dir als opositors que desafiaven la seva autoritat: «A la vostra Llei hi ha escrit que el testimoniatge de dos homes té valor. Jo sóc qui dono testimoniatge de mi mateix, però també dóna testimoniatge de mi el Pare que m’ha enviat» (Joan 8:17, 18). És evident que Jesús i Jehovà estan separats i són dues persones diferents. Si no, de quina altra manera se’ls podria veure com dos testimonis? *

PREGUNTA: Va ser Jesús tan sols un home bo?

RESPOSTA: No. Va ser molt més que això. Jesús comprenia que complia diversos papers importants al portar a terme la voluntat de Déu. Alguns d’aquests són:

● «Unigènit Fill de Déu» (Joan 3:18). Jesús coneixia els seus orígens. En realitat, la seva vida va començar molt abans del seu naixement a la Terra. «He baixat del cel», va explicar (Joan 6:38). Jesús va ser la primera creació de Déu i va ajudar a crear totes les altres coses. Al ser l’únic creat directament per Déu, amb raó se’l pot anomenar «l’Unigènit del Pare» (Joan 1:3, 14, TBS; Colossencs 1:15, 16).

● «Fill de l’home» (Mateu 8:20). Aquesta expressió apareix quasi vuitanta vegades en els Evangelis i moltes vegades Jesús la va usar per referir-se a si mateix. Ens dóna la idea que era completament humà i no pas Déu encarnat. Però, com va néixer el Fill unigènit de Déu com a humà? Mitjançant l’esperit sant,  Jehovà va transferir la vida del seu Fill a la matriu de Maria, una verge jueva, i així es va concebre Jesús, qui va néixer perfecte i sense pecat (Mateu 1:18; Lluc 1:35; Joan 8:46).

● «Mestre» (Joan 13:13). Jesús va deixar clar que l’obra que Déu li va manar era que estigués «ensenyant [...], anunciant la bona nova» del Regne de Déu (Mateu 4:23, BCI; Lluc 4:43). D’una manera molt clara i senzilla va explicar què és el Regne de Déu i què farà aquest per complir la voluntat de Jehovà (Mateu 6:9, 10).

● «La Paraula» (Joan 1:1). Jesús va servir com el Portaveu de Déu, el Seu mitjà per transmetre informació i instrucció. Jehovà va utilitzar Jesús per entregar el Seu missatge als éssers humans (Joan 7:16, 17).

PREGUNTA: Va ser Jesús el Messies promès?

RESPOSTA: Sí. Les profecies bíbliques van predir la vinguda del Messies, o Crist, que vol dir «Ungit». Aquest Messies promès tindria un paper important en el compliment del propòsit de Jehovà. En una ocasió, una dona samaritana va dir a Jesús: «Sé que ha de venir el Messies —que vol dir Crist». Sense embuts, ell li va contestar: «Sóc jo, el qui et parla» (Joan 4:25, 26).

Hi ha alguna prova que de veritat Jesús va ser el Messies? Existeixen tres línies d’evidència que, juntes, formen una prova tan contundent com una empremta digital, la qual identifica una sola persona. Es Jesús aquesta persona? Vegem:

● El seu llinatge. La Bíblia va predir que el Messies vindria d’Abraham mitjançant la línia familiar de David (Gènesi 22:18; Salm 132:11, 12). Jesús va ser descendent dels dos (Mateu 1:1-16; Lluc 3:23-38).

● Les profecies complides. Les Escriptures Hebrees contenen desenes de profecies sobre la vida del Messies a la Terra, amb detalls del seu naixement i la seva mort. Jesús les va complir totes. Algunes són: va néixer a Betlem (Miquees 5:2; Lluc 2:4-11), se’l va cridar des de l’Egipte (Osees 11:1; Mateu 2:15) i el van executar sense trencar-li cap os (Salm 34:21[34:20 en NM]; Joan 19:33, 36). De cap manera Jesús podia haver manipulat la seva vida perquè es complissin totes les profecies referents al Messies. *

● El propi testimoniatge de Déu. Quan Jesús va néixer, Déu va enviar àngels per anunciar als pastors que el Messies havia nascut (Lluc 2:10-14). Durant el ministeri de Jesús, Déu va parlar des del cel en diverses ocasions per expressar la seva aprovació a Jesús (Mateu 3:16, 17; 17:1-5). També el va facultar per fer miracles i així encara va donar una prova més que Jesús era el Messies (Actes [Fets] 10:38).

 PREGUNTA: Per què havia de patir i morir Jesús?

RESPOSTA: Com a humà sense pecat, Jesús no mereixia patir. Tampoc mereixia ser clavat al pal de turment com un criminal qualsevol i ser abandonat per morir humiliat. Malgrat tot, Jesús esperava el maltractament i s’hi va sotmetre de bona gana (Mateu 20:17-19; 1 Pere 2:21-23).

Les profecies messiàniques predeien que el Messies hauria de patir i morir per cobrir els pecats dels altres (Isaïes 53:5; Daniel 9:24, 26). Jesús va dir que va venir «a donar la vida en rescat per una multitud» (Mateu 20:28). Aquells qui creuen en el valor redemptor de la seva mort tenen l’oportunitat de ser rescatats del pecat i la mort i viure per sempre en el paradís a la Terra (Joan 3:16; 1 Joan 4:9, 10). *

PREGUNTA: Podem creure que Jesús realment va ser ressuscitat?

RESPOSTA: Sí. Jesús sabia del cert que ressuscitaria (Mateu 16:21). Però cal fixar-se que ni Jesús ni els escriptors de la Bíblia no van afirmar mai que ell ressuscitaria pels seus propis mitjans. Això seria impossible. Més aviat, la Bíblia diu: «Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort» (Actes 2:24, BCI). Si acceptem que hi ha un Déu i que és el Creador de totes les coses, amb tota raó també podem creure que podia ressuscitar el seu Fill (Hebreus 3:4).

Hi ha alguna prova contundent que Jesús va ressuscitar? Analitza el següent.

● Declaració de testimonis presencials. Uns vint-i-dos anys després de la mort de Jesús, l’apòstol Pau va escriure que hi havia hagut més de cinc-cents testimonis presencials que van veure Jesús ressuscitat i que molts d’ells encara eren vius quan Pau ho va escriure (1 Corintis 15:6). Potser seria fàcil descartar el testimoniatge d’una o dues persones però, qui podria rebutjar el testimoniatge de cinc-centes?

● Testimonis creïbles. Els primers deixebles de Jesús van proclamar amb valor la seva resurrecció. Al capdavall, qui millor que ells podia saber què havia passat realment? (Actes 2:29-32; 3:13-15.) Per a ells, la fe en la resurrecció de Jesús era essencial per als cristians. (1 Corintis 15:12-19). Aquells deixebles preferien morir abans que renunciar a la seva fe en Jesús (Actes 7:51-60; 12:1, 2). Coneixes algú que, intencionadament i de bona gana, es deixi matar per una mentida?

Hem analitzat les respostes de la Bíblia a sis preguntes clau sobre Jesús. Aquestes respostes deixen ben clar qui és. Però, de veritat són tan importants les respostes? És a dir, què canvia si crec una cosa o una altra sobre Jesús?

[Notes]