Salta al contingut

Salta a l'índex

Ho sabies?

Ho sabies?

Ho sabies?

Què volia dir Jesús quan va parlar de fer una segona milla?

En el famós Sermó de la Muntanya Jesús va recomanar: «Si algú t’obliga a fer una milla, fes-ne dues amb ell» (Mateu 5:41). Els qui van escoltar Jesús probablement van entendre que es referia a una cosa que les autoritats podien exigir dels seus ciutadans: el servei obligatori.

En el segle I de la nostra era els romans ocupaven Israel. No dubtaven a forçar homes o animals a treballar per a ells i s’apropiaven de qualsevol cosa necessària per accelerar els afers oficials. Per exemple, els soldats romans van obligar Simó de Cirena a portar el pal de turment de Jesús fins al lloc de l’execució (Mateu 27:32). Aquestes imposicions, opressives i impopulars, generaven un fort ressentiment entre els jueus.

No se sap la distància exacta que es podia obligar els ciutadans a portar una càrrega, però és poc probable que estiguessin disposats a anar més enllà del que estrictament se’ls demanava. Per tant, quan Jesús va instar a aquells qui l’escoltaven que fessin una segona milla, els deia que complissin de bon grat els serveis que les autoritats legítimament els exigien, sempre que no es violés la llei de Déu (Marc 12:17).

Qui era l’Anàs del que parlen els Evangelis?

A la Bíblia es descriu Anàs (Anano) com un «sacerdot principal» durant l’època de la mort de Jesús, mentre el seu gendre, Caifàs, era el gran sacerdot (Lluc 3:2TBS; Joan 18:13; Actes [Fets] 4:6). Anàs havia estat el gran sacerdot des de l’any 6 o 7 de la nostra era, fins aproximadament l’any 15 de la n. e., quan va ser destituït del càrrec pel procurador romà Valeri Grat. Tot i així, com a anterior gran sacerdot, Anàs va continuar exercint gran poder sobre Israel. Cinc dels seus fills i el seu gendre van ocupar el càrrec de gran sacerdot.

Mentre Israel va ser una nació independent, el càrrec de gran sacerdot era vitalici (Nombres 35:25). No obstant això, quan els romans van ocupar Israel, el gran sacerdot estava a les ordres dels governadors romans i dels reis nomenats per Roma i aquests el podien destituir. L’historiador Josep Flavi relata que Quirinus, el governador romà de Síria, va destituir del càrrec de gran sacerdot a Joazar entre els anys 6 o 7 de la n. e. i va nomenar Anàs. Sembla que aquests governadors pagans procuraven triar els candidats d’entre els sacerdots.

La família d’Anàs era coneguda per la seva immensa riquesa i cobdícia. Aparentment, adquirien les seves riqueses mitjançant el monopoli de la venda dels productes bàsics per fer sacrificis en el recinte del temple com ara coloms, ovelles, oli i vi. Josep Flavi declara que Anano (Ananies), el fill d’Anàs, tenia «servents que eren uns pocavergonyes i cobraven per la força el delme dels sacerdots i ni tan sols es refrenaven de colpejar aquells qui s’hi negaven».