Vas servir Jehovà en el passat? T’has plantejat tornar-hi i et preguntes si et rebria de nou? Si us plau, llegeix amb atenció aquest article i el següent. S’han preparat pensant especialment en tu.

«VAIG orar a Jehovà i li vaig suplicar que em deixés tornar a casa i que em perdonés per haver-lo ferit.» Així es va expressar una dona que s’havia allunyat de l’educació cristiana que va rebre de petita. Sents compassió per ella? Et preguntes: «Què sent Déu cap als qui una vegada el van servir? Es recorda d’ells? Vol que tornin a casa?». Per contestar aquestes preguntes analitzem unes paraules que Jeremies va deixar escrites. De ben segur que les respostes et commouran (llegeix Jeremies 31: 18-20, TBS).

Considera les circumstàncies que hi havia quan Jeremies va escriure aquestes paraules. Feia unes quantes dècades, el 740 abans de la nostra era, Jehovà va permetre que els assiris capturessin el regne de deu tribus d’Israel. * Déu va fer servir aquesta calamitat per disciplinar el seu poble perquè havien començat a practicar pecats greus i ignoraven les advertències contínues dels profetes (2 Reis 17:5-18). Van aprendre alguna lliçó de les dificultats que van patir a l’exili, quan estaven separats del seu Déu i lluny de la seva terra? S’havia oblidat Jehovà completament d’ells? Serien ben rebuts si tornaven a casa?

«Em vaig penedir»

El poble va recobrar el seny durant la captivitat i la gent es va sentir impulsada a penedir-se. Jehovà es va adonar del dolor que sentien. Fixa’t en com Jehovà descriu l’actitud i els sentiments dels israelites exiliats, als qui anomena Efraïm.

«Prou he escoltat Efraïm que es lamentava», diu Jehovà (versicle 18). Ell va escoltar com els israelites es lamentaven de les conseqüències de la seva conducta pecaminosa. Segons una erudita, l’expressió «es lamentava» pot significar «una sotragada o sacsejada de les emocions». Ells eren com un fill rebel que sacseja el cap tot penedit, mentre pensa en els problemes que ell mateix s’ha buscat i enyora la vida que ha deixat enrere (Lluc 15:11-17). I què deia el poble?

«Tu m’has corregit, [...] com un vedell indòmit» (versicle 18). El poble va reconèixer que mereixia la disciplina. Al capdavall, havien estat com un vedell difícil de domar. Una obra de consulta diu que aquesta comparació pot voler dir que els israelites van ser com un bou jove que mai no hauria «sentit l’agullada si primer no s’hagués rebel·lat contra el jou».

«Fes-me tornar, i tornaré, perquè tu ets Jahveh el meu Déu» (versicle 18). Els israelites es van humiliar de cor i van clamar a Déu.  S’havien endinsat en un camí pecaminós i ara suplicaven ajuda per trobar el camí de tornada i recuperar el Seu favor.

«Em vaig penedir, [...] m’he avergonyit, m’he sentit confós» (versicle 19). El poble es va penedir perquè havia pecat. Va acceptar la responsabilitat i va admetre la seva culpa. Com si es colpegessin, se sentien avergonyits i abatuts (Lluc 15:18, 19, 21).

Els israelites es van penedir i estaven molts tristos. Van confessar els seus pecats a Déu i van deixar enrere les seves males accions. Ablaniria el seu penediment el cor de Jehovà? Els deixaria tornar a casa?

«Certament en tindré misericòrdia»

Jehovà tenia un vincle especial amb els israelites. Va dir: «Per a Israel, m’he tornat un pare, Efraïm és el meu primogènit» (Jeremies 31:9). Com podria un pare amorós negar-se a rebre un fill que torna amb el cor ple d’autèntic penediment? Mira com Jehovà expressa els sentiments d’un pare envers el seu poble.

«És potser Efraïm el meu fill preciós, un infant deliciós? Perquè malgrat que sovint he de parlar contra ell, encara el recordo amb afecte» (versicle 20). Que tendres que són aquestes paraules! Tal com un pare ferm però amorós, Déu s’havia vist obligat a parlar «contra» els seus fills i advertir-los contínuament dels seus camins pecaminosos. Quan ells tossudament van refusar escoltar-lo, va deixar que anessin a l’exili, és a dir, els va fer marxar de casa. Però encara que els va haver de castigar, no els va oblidar. Ell mai podria fer això. Un pare amorós no oblida els seus fills. Així doncs, com es va sentir Jehovà quan va veure que els seus fills se sentien penedits de debò?

«Les meves entranyes es commouen per ell: certament en tindré misericòrdia» (versicle 20). Jehovà enyorava molt els seus fills. Per això, el seu penediment li va arribar al cor i tenia moltes ganes que tornessin. Com el pare de la paràbola de Jesús sobre el fill pròdig, Jehovà també «se’n va compadir» i desitjava tornar a rebre els seus fills a casa (Lluc 15:20).

Jehovà, «fes-me tornar»

Les paraules que trobem a Jeremies 31:18-20 ens ajuden a comprendre millor la misericòrdia i la tendra compassió de Jehovà. Déu no oblida els qui una vegada li van servir. I si volen tornar? Déu és «indulgent», és a dir, està disposat a perdonar (Salm 86:5). Ell mai no donarà l’esquena als qui s’hi apropen amb el cor penedit (Salm 51:19 [51:17 en NM]). Tot el contrari, està content de rebre’ls (Lluc 15:22-24).

La dona de qui es parla al començament va prendre la iniciativa per tornar a Jehovà i va visitar una congregació dels Testimonis de Jehovà. Al principi va haver de vèncer els seus propis sentiments negatius. Ella ho recorda així: «Em sentia tan indigna». Però els ancians de la congregació li van donar ànims i la van ajudar a tornar a estar forta en sentit espiritual. Amb un cor ple d’agraïment, diu: «És tan meravellós que Jehovà em deixi tornar a casa!».

Si en el passat vas servir Jehovà i has pensat a tornar, et convidem a visitar la congregació dels Testimonis de Jehovà de la teva localitat. Recorda que Jehovà respon amb compassió i misericòrdia a aquells qui, amb penediment, li demanen: «Fes-me tornar».

[Nota]