La Bíblia m’ha canviat la vida

QUÈ va motivar a un home a tornar a les idees religioses que li havien ensenyat de xicotet? Com va trobar un jove el pare que sempre havia desitjat? Deixem que ells ens ho conten.

«Necessitava tornar a Jehovà» (ELIE KHALIL)

ANY DE NAIXEMENT: 1976

PAÍS D’ORIGEN: XIPRE

ANTECEDENTS: FILL PRÒDIG

EL MEU PASSAT: Vaig nàixer en Xipre, però em vaig criar en Austràlia. Els meus pares eren testimonis de Jehovà i s’esforçaren molt per inculcar en mi amor per Jehovà i per la seua Paraula, la Bíblia. Però durant l’adolescència vaig començar a tindre una actitud més rebel. M’escapava per les nits per a eixir amb altres jóvens, furtàvem cotxes i ens clavàvem en molts problemes.

Al principi feia estes coses d’amagat per por a disgustar els meus pares, però a poc a poc vaig perdre eixa por. Vaig fer amistat amb gent més major que jo que no estimava a Jehovà, i allò va tindre una influència molt negativa en mi. Al final, els vaig dir als meus pares que ja no volia tindre res a vore amb la seua religió. Ells van intentar ajudar-me amb paciència, però no vaig voler fer-los cas. Es van quedar destrossats.

Me’n vaig anar de casa i vaig començar a provar les drogues. Inclús cultivava i venia grans quantitats de marihuana. Portava una vida immoral i em passava la vida en les discoteques. Em vaig tornar agressiu i tenia molt poca corretja. Si algú deia o feia alguna cosa que no m’agradava, acabava xillant-li o inclús pegant-li. Bàsicament, feia tot el que m’havien ensenyat que un cristià no devia fer.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Em vaig fer amic d’un drogoaddicte que havia perdut son pare quan era xicotet. Solíem quedar-nos parlant fins a les tantes. En una d’eixes nits, es va sincerar i em va contar que trobava molt a faltar a son pare. Com jo coneixia l’esperança de la resurrecció des de xicotet, li vaig contar que Jesús havia ressuscitat els morts i que promet fer-ho de nou en el futur (Joan 5:28, 29). Li vaig dir: «T’imagines tornar a vore a ton pare? Tots podrem viure per sempre en un paradís en la terra». Eixes paraules li arribaren al cor.

Altres voltes, el meu amic em treia temes com els últims dies o la Trinitat. Jo agarrava la seua Bíblia i li mostrava alguns textos que revelaven la veritat sobre Jehovà, Jesús i els últims dies (Joan 14:28; 2 Timoteu 3:1-5). Quant més li parlava al meu amic sobre Jehovà, més me’n recordava d’Ell.

A poc a poc, les llavors de la veritat que estaven latents en el meu cor, i que els meus pares s’havien esforçat tant per plantar, començaren a créixer. Per exemple, a voltes, quan estava de festa amb els meus amics drogant-me, de repent començava a pensar en Jehovà. Molts dels meus amics afirmaven estimar a Déu, però la seua conducta deia lo contrari. Com no volia ser com ells, vaig vore clar el que havia de fer, havia de tornar a Jehovà.

Clar, una cosa era saber el que havia de fer i una altra molt diferent, fer-ho. Alguns canvis, com deixar-me les drogues, no van ser molt difícils. Vaig deixar d’anar amb els meus amics i vaig començar a estudiar la Bíblia amb un ancià.

No obstant, altres canvis foren molt més difícils, sobretot el de controlar el meu geni. A voltes conseguia controlar-lo per un temps, però després tenia una recaiguda i em sentia fatal. Pensava que era un cas perdut. Desanimat, vaig decidir parlar amb l’ancià que estudiava la Bíblia amb mi. La seua paciència i bondat van ser una font d’ànim. Una volta, em va fer llegir un article de La Atalaya que mostrava la importància de no rendir-se. * Vam analitzar els passos que havia de fer quan em sentira furiós. A poc a poc, gràcies a les suggerències de l’article i després de molta oració a Jehovà, vaig ser capaç de dominar el meu geni. Finalment, en abril del 2000 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà. No cal dir que els meus pares estaven molt emocionats.

COM M’HE BENEFICIAT: Ara estic en pau i tinc la consciència neta, perquè sé que ja no estic contaminant el meu cos amb les drogues o la immoralitat. Sense importar el que estiga fent —treballar, assistir a una reunió cristiana o disfrutar d’algun tipo d’entreteniment— soc molt més feliç i tinc una actitud positiva davant la vida.

Li done les gràcies a Jehovà pels meus pares, que mai em donaren per perdut. També pense en el que va dir Jesús en Joan 6:44: «Ningú no pot venir a mi si el Pare que m’ha enviat no l’atrau». M’emociona pensar que he pogut tornar a Jehovà perquè ell m’ha atret.

«Desitjava tindre un pare» (MARCO ANTONIO ALVAREZ SOTO)

ANY DE NAIXEMENT: 1977

PAÍS D’ORIGEN: XILE

ANTECEDENTS: MEMBRE D’UNA BANDA DE DEATH-METAL

EL MEU PASSAT: Em vaig criar amb ma mare en Punta Arenas, una ciutat tranquiŀla en l’estret de Magallanes, prop de l’extrem sud del continent americà. Els meus pares es van separar quan tenia 5 anys, i allò em va fer sentir abandonat. Desitjava tindre un pare.

Ma mare estudiava la Bíblia amb els testimonis de Jehovà i em portava a les reunions amb ella. Però com jo no volia anar, de camí sempre li muntava un numeret. Als 13 anys vaig deixar d’assistir del tot.

Per aquell temps, va començar a agradar-me la música i vaig descobrir que se’m donava bé. Als 15 anys, vaig començar a tocar música heavy metal i death metal en festivals, bars i reunions privades. Relacionar-me amb bons músics va fer que m’interessara en altres tipos de música. Vaig començar a estudiar en el conservatori local. Als 20 em vaig mudar a Santiago, la capital del país, per a seguir amb els meus estudis. I vaig seguir tocant en grups de heavy metal i death metal.

Per aquell temps em sentia trist i buit. Per a mitigar aquells sentiments, m’emborratxava i em drogava amb els companys de la banda, a qui considerava la meua família. Tenia una actitud rebel que es manifestava en la meua aparença: vestia de negre, portava barba i el monyo m’arribava fins a la cintura.

Cada dos per tres, em clavava en baralles i tenia problemes amb la policia. Una volta, baix la influència de l’alcohol, vaig atacar un grup de traficants de drogues que ens havien molestat a mi i als meus amics. Estos traficants em pegaren tan fort que acabaren trencant-me la mandíbula.

Però el colp més fort em va vindre dels qui tenia més prop. Un dia, vaig descobrir que la meua nóvia havia estat enganyant-me durant anys amb el meu millor amic i que la resta dels meus amics m’ho havia estat amagant. Estava fet pols.

Vaig tornar a Punta Arenas i vaig començar a donar classes de música i a treballar com a violonceŀlista. També vaig continuar tocant i gravant amb grups de heavy metal i death metal. Vaig conéixer una xica molt guapa que li deien Sussan i se’n vam anar a viure junts. Temps després, Sussan va descobrir que jo no creia en la Trinitat, com sí feia sa mare. Aixina que em va preguntar: «Qui té la raó?». Li vaig dir que sabia que la Trinitat era una doctrina falsa, però que no podia demostrar-li-ho amb la Bíblia. No obstant, li vaig dir que els testimonis de Jehovà sí que podien. Llavors, vaig fer una cosa que no havia fet en molts anys: li vaig orar a Déu i li vaig demanar ajuda.

Uns dies després, vaig vore un home que em resultava familiar i li vaig preguntar si era testimoni de Jehovà. Encara que la meua aparença el va posar nerviós, em va contestar amablement les preguntes que li vaig fer sobre les reunions. Estava convençut que aquell encontre era la resposta a la meua oració. Vaig anar a la Sala del Regne i em vaig assentar en l’última fila per a passar desapercebut, però molts em reconegueren de quan assistia a les reunions de xicotet. Em donaren la benvinguda i m’abraçaren tan carinyosament que em va envair una gran pau. Era com si haguera tornat a casa. Quan vaig vore el Testimoni que havia estudiat la Bíblia amb mi de xicotet, li vaig preguntar si tornaria a estudiar amb mi.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Un dia vaig llegir Proverbis 27:11, que diu: «Sigues sensat, fill meu: el meu cor s’alegrarà». Em va impressionar pensar que un simple mortal podia fer feliç al Creador de l’univers. Em vaig adonar que Jehovà era la figura paterna que sempre havia volgut en la meua vida.

Volia agradar al meu Pare celestial i fer la seua voluntat, però havia sigut esclau de les drogues i de l’alcohol durant molts anys. Vaig comprendre el que Jesús va ensenyar en Mateu 6:24, quan va dir que «ningú no pot servir dos senyors». Mentres lluitava per fer canvis, em va impactar el principi de 1 Corintis 15:33, que diu: «Les males companyies corrompen els bons costums». Vaig vore que no podria deixar els meus mals hàbits si continuava anant als mateixos llocs i ajuntant-me amb la mateixa gent. El consell bíblic estava clar: havia de prendre mesures dràstiques per a trencar amb tot allò que em fera entropessar (Mateu 5:30).

La decisió més difícil que vaig haver de prendre va ser deixar de tocar i escoltar música heavy metal, perquè m’agradava molt. Però amb l’ajuda dels germans de la congregació, al final vaig poder eixir d’eixe món. Vaig deixar d’emborratxar-me i de prendre drogues. També em vaig tallar el monyo, em vaig afaitar la barba i vaig deixar de vestir només de negre. Quan li vaig dir a Sussan que volia tallar-me el monyo, li va picar tant la curiositat que em va dir: «Me’n vaig amb tu a la Sala de Regne, a vore que feu allí». El que va vore li va encantar i en seguida va començar a estudiar la Bíblia. Amb el temps, Sussan i jo ens vam casar i en 2008 ens vam batejar com a testimonis de Jehovà. Hui servim feliços a Jehovà junt amb ma mare.

COM M’HE BENEFICIAT: He escapat d’un món que només em donava felicitat enganyosa i falsos amics. En l’actualitat, continue estimant la música, però soc més selectiu. Utilitze la meua experiència per a ajudar a membres de la meua família i a altres persones, especialment els jóvens. Vull ajudar-los a vore que molt del que oferix este món pot paréixer atractiu, però al final és només un muntó d’«escòria» (Filipencs 3:8).

He trobat amics lleials en la congregació cristiana, on abunda l’amor i la pau. Però sobretot, a l’acostar-me a Jehovà, he trobat el Pare que sempre havia volgut.

[Nota]

[Comentari]

«He pogut tornar a Jehovà perquè ell m’ha atret»