La Bíblia et canvia la vida

QUÈ és el que va fer que un home tornés a la religió que li havien inculcat els seus pares des de petit? Com va trobar un jove la figura paterna que havia desitjat durant tota la vida? Deixem que ells mateixos ho expliquin.

«Necessitava tornar a Jehovà» (ELIE KHALIL)

ANY DE NAIXEMENT: 1976

PAÍS D’ORIGEN: XIPRE

ANTECEDENTS: FILL PRÒDIG

EL MEU PASSAT: Vaig néixer a Xipre però vaig créixer a Austràlia. Els meus pares són testimonis de Jehovà i van esforçar-se de valent per inculcar-me amor per Jehovà i la seva Paraula, la Bíblia. Però a l’adolescència em vaig començar a rebel·lar. M’escapolia de casa a les nits per trobar-me amb altres adolescents. Robàvem cotxes i ens ficàvem en molts altres embolics.

Al principi, feia aquestes coses en secret per por de desagradar als meus pares, però amb el temps vaig perdre la por. Vaig fer amistats amb persones molt més grans que jo, les quals no estimaven Jehovà i em van influenciar de manera negativa. Finalment, vaig dir als meus pares que ja no volia tenir res més a veure amb la seva religió. Amb paciència van intentar ajudar-me, però jo no em vaig deixar. Com a conseqüència, van quedar destrossats.

Després de marxar de casa vaig començar a consumir drogues i, fins i tot, cultivava i venia grans quantitats de marihuana. Portava una vida immoral i passava moltes hores de festa en clubs nocturns. També vaig començar a tenir mal geni i si algú deia o feia alguna cosa que no m’agradava, ràpidament m’encenia d’ira. Sovint escridassava la gent i l’apallissava. En definitiva, feia tot allò que, com a cristià, m’havien ensenyat que no havia de fer.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Vaig arribar a ser molt amic d’un company drogoaddicte qui havia perdut el seu pare quan era petit. Sovint ens quedàvem desperts parlant fins tard i a vegades se sincerava i em deia que enyorava molt el seu pare. Com que m’havien educat amb l’esperança de la resurrecció, sense adonar-me’n li vaig començar a parlar de Jesús, de com va ressuscitar els morts i que promet tornar-ho a fer en el futur (Joan 5:28, 29). Li vaig dir: «Imagina’t poder veure el teu pare de nou» i «tots podríem viure per sempre en el paradís a la Terra». Aquelles paraules li van arribar al cor.

 En altres ocasions, el meu amic plantejava temes com ara els últims dies o la doctrina de la Trinitat. Jo li agafava la Bíblia i li ensenyava alguns textos que mostren la veritat sobre Jehovà, Jesús i els últims dies (Joan 14:28; 2 Timoteu 3:1-5). M’adonava que, com més li parlava de Jehovà, més hi pensava jo.

De manera lenta però ferma, les llavors de la veritat bíblica que estaven adormides al meu cor van començar a créixer, és a dir, les llavors que els meus pares s’havien esforçat per sembrar. Per exemple, de vegades, quan estava de festa consumint drogues amb els amics, de sobte començava a pensar en Jehovà. Molts d’ells deien que estimaven Déu, però la seva conducta mostrava tot el contrari. Com que no volia ser com ells, em vaig adonar del que necessitava fer. Necessitava tornar a Jehovà.

És clar, una cosa és dir-ho i una altra és fer-ho. Alguns canvis em van ser fàcils, com ara deixar les drogues. També vaig tallar la relació amb els vells amics i vaig començar a estudiar la Bíblia amb un ancià de la congregació.

Ara bé, altres canvis van ser més difícils. Sobretot va ser molt dur controlar la meva ira. De vegades, ho feia bé durant un temps però després hi tornava a caure. Llavors em sentia malament i pensava que era un fracassat. Tot desanimat, acudia a l’ancià que estudiava la Bíblia amb mi. Ell, sempre amable i pacient, va demostrar ser una veritable font d’ànim. Una vegada, em va fer llegir un article a La Torre de Guaita sobre la importància de no donar-se per vençut. * Vam analitzar junts  els passos a seguir quan em sentís furiós. A poc a poc, amb l’article present i moltíssimes oracions a Jehovà, vaig ser capaç de controlar el meu geni. Finalment, a l’abril de 2000 em vaig batejar com a testimoni de Jehovà. No cal dir que els meus pares estaven molt emocionats.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: Ara tinc pau mental i una consciència neta al saber que ja no contamino el meu cos amb drogues o immoralitat. Tant si treballo, com si vaig a les reunions o gaudeixo d’entreteniment, ara sóc molt més feliç i tinc una visió positiva de la vida.

Agraeixo a Jehovà els pares que tinc ja que mai em van veure con un cas perdut. També penso en les paraules de Jesús a Joan 6:44: «Ningú no pot venir cap a mi, si el Pare que m’ha enviat no l’atreu». M’emociona pensar que he pogut tornar a Jehovà perquè ell m’ha atret.

 «Desitjava un pare» (MARCO ANTONIO ALVAREZ SOTO)

ANY DE NAIXEMENT: 1977

PAÍS D’ORIGEN: XILE

ANTECEDENTS: MEMBRE D’UN GRUP DE HEAVY METAL I DEATH METAL

EL MEU PASSAT: La meva mare em va criar a Punta Arenas, una agradable ciutat a l’Estret de Magallanes, prop de l’extrem meridional d’Amèrica del Sud. Els meus pares es van separar quan jo tenia cinc anys i això em va fer sentir abandonat. Desitjava un pare.

La meva mare estudiava la Bíblia amb els testimonis de Jehovà i em portava a les reunions cristianes a la Sala del Regne, tot i que jo odiava anar-hi i pel camí sovint agafava enrabiades. Amb tretze anys hi vaig deixar d’anar.

En aquella època, ja m’agradava molt la música i em vaig adonar que hi tenia un do. Als quinze anys tocava heavy metal i death metal en festivals de música, bars i reunions privades. Associar-me amb músics de talent va fer que em comencés a interessar la música clàssica, així que vaig començar a estudiar al conservatori. Amb vint anys vaig anar a viure a Santiago, la capital, per continuar els meus estudis i allà també vaig seguir tocant en bandes de heavy metal i death metal.

Tot aquest temps em turmentava el gran buit que sentia. Quan volia alleugerir aquells sentiments, m’emborratxava i consumia drogues amb els meus companys de la banda, a qui considerava la meva família. Tenia una actitud rebel que es reflectia en la meva aparença. Em vestia amb roba fosca, em vaig deixar barba i el cabell llarg fins a la cintura.

La meva actitud constantment em ficava en baralles i en problemes amb la llei. Una vegada, sota la influència de l’alcohol, vaig atacar un grup de traficants de drogues que ens estaven molestant a mi i als meus amics. Els traficants em van apallissar tant que em van trencar la mandíbula.

Ara bé, el mal més gran me’l van fer els qui tenia més a prop. Un dia, em vaig assabentar que la meva xicota m’havia estat enganyant durant anys amb el meu millor amic, i tots els altres m’ho havien amagat. Estava fet pols.

Vaig tornar a Punta Arenas i allà vaig començar a ensenyar música i a treballar com a violoncel·lista. També vaig continuar tocant i gravant amb grups de heavy metal i death metal. Vaig conèixer la Sussan, una noia atractiva, i vam anar a viure junts. Amb el temps, la Sussan va saber que la seva mare creia en la doctrina de la Trinitat i que, en canvi, jo no. Em va preguntar: «Així doncs, quina és la veritat?». Li vaig respondre que aquesta doctrina era falsa i que, tot i que no ho podia provar amb la Bíblia, coneixia qui ho podia fer. Li vaig dir que els testimonis de Jehovà podien mostrar la veritat amb la Bíblia. Tot seguit, vaig fer el que no havia fet durant molts anys: vaig orar a Déu per demanar-li ajuda.

Uns dies després, vaig veure un home que m’era familiar i li vaig preguntar si era testimoni de Jehovà. Tot i que la meva aparença el va posar neguitós, va ser amable quan li vaig preguntar sobre les reunions a la Sala del Regne. Estava segur que aquella trobada era la resposta  a la meva oració. Vaig anar a la Sala del Regne i vaig seure a l’última fila per passar desapercebut. Malgrat tot, molts em van reconèixer perquè m’hi havien vist de petit. Em van donar la benvinguda i em van acollir amb tant d’afecte que vaig sentir molta pau. Va ser com si hagués tornat a casa. Quan vaig veure l’home que m’havia ensenyat la Bíblia de petit, li vaig demanar que tornéssim a estudiar junts.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA: Un dia vaig llegir Proverbis 27:11, que diu: «Sigues savi, fill, i alegra el meu cor». Em va impressionar pensar que un simple mortal pogués alegrar el Creador de l’univers. Em vaig adonar que Jehovà era el Pare que havia buscat tota la vida!

Volia complaure el meu Pare celestial i fer la seva voluntat, però havia estat un esclau de les drogues i l’alcohol durant molts anys. Llavors vaig entendre les paraules de Jesús que es troben a Mateu 6:24 (BEC): «Ningú no pot servir dos amos». Mentre m’esforçava per canviar, em va impactar el principi de 1 Corintis 15:33 (BCI), que diu: «Les males companyies corrompen els bons costums». Em vaig adonar que no podria deixar els mals hàbits si anava als mateixos llocs i m’associava amb la mateixa gent. El consell de la Bíblia era clar: havia de prendre mesures dràstiques per desprendre’m de les coses que em feien ensopegar (Mateu 5:30, TBS).

La meva passió per la música va fer que la decisió de renunciar a l’ambient del heavy metal fos la més difícil que he pres mai. Finalment, amb l’ajuda dels amics de la congregació ho vaig aconseguir. Vaig deixar d’emborratxar-me i de drogar-me. També em vaig tallar el cabell, em vaig afaitar la barba i vaig deixar de vestir-me només de negre. Quan la Sussan va saber que em volia tallar el cabell, la curiositat va fer sorgir el millor d’ella. Va dir: «Me’n vaig amb tu a veure de què es tracta tot això de la Sala del Regne!». Li va encantar el que va veure i ben aviat va començar a estudiar la Bíblia. Finalment, la Sussan i jo ens vam casar i el 2008 ens vam batejar com a testimonis de Jehovà. Estem feliços de servir Jehovà juntament amb la meva mare.

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT: He fugit d’un món de felicitat falsa i de gent que m’ha traït. Encara estimo la música, però ara sóc més selectiu. Utilitzo les experiències que he tingut a la vida per beneficiar els membres de la meva família i els altres, sobretot els joves. Vull ajudar-los a veure que gairebé tot el que aquest món ofereix pot semblar atractiu, però al final és tan sols un munt d’«escòries» (Filipencs 3:8).

He trobat amics lleials a la congregació cristiana, on imperen la pau i l’amor. El que és més important, a l’apropar-me a Jehovà per fi he trobat el meu Pare.

[Nota]

[Comentari de la pàgina 13]

«He pogut tornar a Jehovà perquè ell m’ha atret»