JOSEP agafa un altre farcell i el posa als lloms de l’ase. Imagina-te’l enmig de la foscor, al poble de Betlem, mirant d’un cantó a l’altre i copejant el flanc de la petita bèstia de càrrega. Segur que pensa en el llarg viatge que els espera fins a Egipte. Un poble nou, un idioma nou i uns costums nous. De debò s’adaptarà la seva família a un canvi tan gran?

A Josep no li va ser fàcil comunicar la mala notícia a Maria, la seva estimada dona. Però va fer el cor fort i li va explicar que havia tingut un somni en què Déu, a través d’un àngel, li havia dit que el rei Herodes volia fer matar el seu fill. Havien de marxar de seguida! (Mateu 2:13, 14.) Maria es va preocupar molt. Com és que algú volia matar el seu fillet indefens? Per més voltes que hi donaven, no se’n sabien avenir. Però, com que confiaven en Jehovà, es van posar en marxa.

Mentre Josep, Maria i Jesús s’escapaven enmig de la foscor, la gent de Betlem dormia sense saber que s’aproximava una catàstrofe. De camí al sud, quan començava a despuntar l’alba, Josep segurament pensava en què els esperava. Com podria un humil fuster protegir la seva família de forces tan poderoses? Seria capaç de proveir-los sempre el necessari? Jehovà li havia donat la gran responsabilitat de cuidar i educar un nen únic. Se’n sortiria? Josep tenia al davant grans reptes. Analitzar com s’hi va enfrontar ajudarà els pares d’avui dia, i a tots nosaltres, a veure per què cal imitar la fe de Josep.

Josep va protegir la seva família

Mesos abans, al seu Natzaret natal, la vida de Josep havia canviat per sempre al comprometre’s amb la filla d’Elí. Coneixia bé Maria, una jove sense malícia i fidel a Déu. Però, de sobte, va saber que estava embarassada! Tenia la intenció de divorciar-se d’ella en secret per protegir-la d’un escàndol. * Però un àngel li va dir en somnis que Maria estava embarassada per obra de l’esperit sant de Jehovà i que el fill que portava al ventre ‘salvaria el seu poble dels seus pecats’. A més, el va tranquil·litzar: «No temis de prendre Maria, la teva dona» (Mateu 1:18-21).

Josep, que era obedient i just, va fer el que li havia dit l’àngel. Va acceptar la més seriosa de les responsabilitats per a un pare: educar i cuidar un fill que no era seu i que, a més, era la persona qui Déu més estimava. Després, obeint un decret imperial, va anar amb la seva esposa embarassada a registrar-se a Betlem. Allà va néixer el nadó. *

Josep i la seva família no van tornar a Natzaret. Es van establir a Betlem, a només uns quants quilòmetres de Jerusalem. Tot i que eren pobres, Josep va fer tot el possible per protegir Maria i Jesús de la misèria i el  sofriment. En poc temps, es van instal·lar en una casa senzilla. Llavors, quan Jesús tenia potser més d’un any, les seves vides van tornar a canviar de sobte.

Un grup d’astròlegs de l’orient, * probablement de la llunyana Babilònia, van arribar a la llar de Josep i Maria guiats per una estrella perquè buscaven un nen que havia de ser rei dels jueus. Aquests homes els van tractar amb molt de respecte.

Ho sabessin o no, els astròlegs havien posat en perill el petit Jesús. Abans de conduir-los a Betlem, l’estrella els havia portat a Jerusalem. Allà, van explicar al malvat rei Herodes que buscaven un nen que havia de convertir-se en rei dels jueus. Això va enfurismar el rei, qui estava encegat per l’enveja. (Consulta l’article «Qui va enviar “l’estrella”?», a la secció «Els lectors ens pregunten...», pàgina  29.)

Però una força molt més poderosa que Herodes havia entrat en acció! Quina? Bé, els visitants van portar regals sense demanar res a canvi. A Josep i Maria segurament els va estranyar molt posseir de cop i volta béns tan valuosos, com ara «or, encens i mirra». Els astròlegs volien explicar al rei Herodes on havien trobat el nen, però Jehovà hi va intervenir. A través d’un somni, els va dir que tornessin a la seva terra per un altre camí (Mateu 2:1-12).

Poc després que els astròlegs marxessin, Jehovà va advertir Josep a través d’un àngel: «Lleva’t, pren el nen i la seva mare, i fuig cap a l’Egipte, i queda-t’hi fins que jo t’ho digui; que Herodes buscarà el nen per matar-lo» (Mateu 2:13). Com hem vist a l’encapçalament, Josep va obeir de seguida. Com que, per a ell, la seguretat del nen era el més important, va portar la seva família a Egipte. Gràcies als regals tan valuosos que els havien fet aquells astròlegs pagans van poder viure a Egipte una temporada.

Alguns mites i llegendes apòcrifs van acabar idealitzant el viatge a Egipte, a l’explicar que el petit Jesús va fer diversos miracles: va escurçar el viatge, va protegir la seva família dels bandits, i fins i tot va doblegar algunes palmeres perquè la seva mare collís dàtils. * Però, en realitat, va ser un llarg i difícil viatge cap a terres desconegudes.

Tant els pares com les mares poden aprendre molt de Josep. Per protegir la seva família dels perills, va deixar la seva feina i va  sacrificar la seva comoditat sense pensar-s’ho dues vegades. Per a ell, era una responsabilitat sagrada de part de Jehovà. Avui dia, els pares eduquen els seus fills en un món perillós, ple d’influències que poden fer mal als joves, corrompre’ls o fins i tot arruïnar-los la vida. Sou d’admirar les mares i els pares que actueu amb decisió, igual que Josep, i us esforceu per protegir els fills d’aquestes influències!

Josep va proveir per a la seva família

Sembla que Josep i la seva família no van viure molt temps a Egipte, perquè l’àngel aviat li va informar que Herodes havia mort. Per això, van tornar a la seva terra. Una antiga profecia havia predit que Jehovà cridaria el seu fill «des de l’Egipte» (Mateu 2:15). Josep va contribuir al compliment de la profecia. Però, on portaria ara la seva família?

Josep va ser prudent. Va actuar amb saviesa i va anar amb compte amb Arquelau, el successor d’Herodes, qui també era un cruel assassí. Amb la guia divina, Josep va conduir la seva família cap al nord, lluny de Jerusalem i totes les seves intrigues, i va tornar a Galilea, al seu poble natal, Natzaret. Allà, juntament amb Maria, va criar la seva família (Mateu 2:19-23).

Van portar una vida senzilla i no gaire fàcil. Quan la Bíblia diu que Josep era fuster, utilitza una paraula que implica moltes maneres de treballar amb la fusta, com ara tallar els arbres, transportar-los i tractar-ne la fusta per construir cases, vaixells, petits ponts, carros, rodes, jous i tot tipus d’estris de pagès (Mateu 13:55). Calia molt esforç físic. En temps bíblics, els fusters sovint treballaven prop del portal de les seves cases senzilles o en un taller annex.

Josep feia servir una gran varietat d’eines, i segurament algunes les havia heretat del seu pare. És possible que usés un escaire, una plomada, un cordill tiralínies, un picassó, una serra, una aixada, un martell, una maça, enformadors, un trepant d’arc, diversos tipus de cola i potser alguns claus, tot i que eren cars.

Imagina’t Jesús com un noiet que mira com treballa el seu pare adoptiu. Té els ulls ben oberts i para molta atenció a cada moviment. De ben segur que admirava la força d’aquelles amples espatlles i d’aquells braços fornits, la destresa de les mans i la intel·ligència en els ulls del seu pare. Potser Josep va començar a ensenyar al seu fill a realitzar feines senzilles, per exemple polir les rugositats de la fusta amb pell de peix dessecada. És probable que li ensenyés les diferències entre les varietats de fusta que feia servir, com ara sicòmor, olivera o roure.

Jesús també va aprendre que aquelles mans fortes que tallaven arbres, preparaven taulons i martellejaven les juntures eren també les mans tendres que l’acaronaven i consolaven a ell, la seva mare i els seus germans. Josep i Maria van tenir, com a mínim, sis fills a més de Jesús (Mateu 13:55, 56). Josep va haver de  treballar de valent per tenir-ne cura i alimentar-los a tots.

Josep sabia que el més important era satisfer les necessitats espirituals de la família. Per això, dedicava temps a ensenyar als seus fills sobre Jehovà i les Seves lleis. Tant ell com Maria els portaven regularment a la sinagoga de la vila, on es llegia la Llei en veu alta i se n’explicava el significat. Pot ser que Jesús es fes moltes preguntes després d’anar-hi, i Josep s’esforcés per satisfer la fam espiritual del noi. Josep també portava la seva família a Jerusalem per celebrar les festes religioses. Cada any, recorrien en dues setmanes 112 quilòmetres fins a Jerusalem per celebrar la Pasqua i després tornaven a casa.

Avui, els caps de família cristians actuen de manera semblant. Donen de si mateixos per als seus al posar l’educació espiritual dels fills per sobre de qualsevol altra cosa, incloses les comoditats materials. Recorren llargues distàncies per portar els seus fills a les reunions cristianes i als congressos. Igual que Josep, saben que aquesta és la millor inversió que poden fer pels seus fills.

«Angoixats»

Quan Jesús tenia dotze anys, Josep va portar la seva família a Jerusalem, com de costum, per celebrar la Pasqua. Eren dies de festa, i molts familiars hi anaven junts formant llargues caravanes que travessaven l’exuberant paisatge primaveral. A l’ascendir a Jerusalem, on els paisatges eren més àrids, molts cantaven els famosos càntics dels pelegrinatges (Salms 120 a 134). Segurament la ciutat acollia centenars de milers de persones. En acabar la festa, les caravanes tornaven a casa. Josep i Maria, que devien estar molt enfeinats, van suposar que Jesús viatjava amb algú altre, potser algun parent. Però, quan feia un dia que havien deixat enrere Jerusalem, es van endur un gran ensurt: Jesús no hi era! (Lluc 2:41-44.)

 Desesperats, van desfer el camí cap a Jerusalem. Imagina-te’ls cridant el nom del seu fill pels carrers de la ciutat, que ara els devia semblar un lloc estrany i desert. On podria ser el noi? Al tercer dia de cerca, començaria Josep a pensar que havia fallat terriblement al no complir amb la responsabilitat sagrada que Jehovà li havia confiat? Finalment, van anar al temple. Allà van buscar fins que van entrar en una sala on s’havien reunit molts homes instruïts, experts en la Llei i, assegut enmig de tots, estava el jove Jesús. Quin descans per a Josep i Maria! (Lluc 2:45, 46.)

Jesús estava escoltant els mestres de la Llei i els feia preguntes amb entusiasme. Els mestres estaven meravellats del seu coneixement i de les seves respostes. Maria i Josep es van quedar atònits. Josep no va dir res, però les paraules de Maria parlen per tots dos: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? Heus aquí, el teu pare i jo t’hem estat cercant angoixats» (Lluc 2:47, 48, TBS).

D’aquesta manera, la Paraula de Déu pinta, amb quatre pinzellades, la realitat de ser pares. Pot ser estressant encara que el fill sigui perfecte! Ser pares en el món tan perillós d’avui dia pot causar molta ‘angoixa’. Però als pares i a les mares els pot consolar saber que la Bíblia no passa per alt els reptes que tenen.

Afortunadament, Jesús estava en l’únic lloc del món on se sentia més a prop del seu Pare celestial, Jehovà, desitjós d’absorbir tot allò que pogués aprendre. Per això, va respondre als seus pares amb sinceritat: «Com és que em buscàveu? No sabíeu que jo he d’estar a casa del meu Pare?» (Lluc 2:49).

Josep devia pensar en aquestes paraules molt sovint, potser somrient amb orgull. Al capdavall, havia treballat molt per inculcar aquest sentiment en el seu fill adoptiu. Amb aquesta edat, la paraula pare ja despertava en Jesús un sentiment de calidesa, gràcies en gran part a la influència de Josep.

Si ets pare, t’adones del privilegi que tens d’ajudar els teus fills a saber què vol dir ser un pare amorós i protector? I si tens fillastres o fills adoptius, recorda l’exemple de Josep i tracta cadascun d’ells com algú especial i molt valuós. Ajuda’ls a apropar-se al seu Pare celestial, Jehovà.

Josep va persistir fidelment

La Bíblia només ens dóna uns quants detalls més sobre la vida de Josep, però val la pena analitzar-los amb cura. Sabem que Jesús «era  obedient» als seus pares. També que «progressava en enteniment, creixia i augmentava en gràcia tant davant de Déu com davant dels homes» (Lluc 2:51, 52). Què ens diu això de Josep? Aprenem que va exercir com a cap de família, ja que el seu fill perfecte va respectar la seva autoritat i el va obeir.

També aprenem que Josep va tenir molt a veure amb el progrés del seu fill, ja que Jesús «progressava en enteniment». En aquells dies, hi havia un proverbi jueu molt arrelat, que assegurava que només els homes de lleure podien ser savis de debò, però que els homes que havien de treballar, com ara els fusters, els pagesos o els ferrers ‘no eren capaços d’instruir i de jutjar una causa, ni se’ls trobava entre els creadors de màximes’. Temps més tard, Jesús va demostrar que aquest proverbi és fals. Des de noi, sovint havia escoltat com el seu pare adoptiu, un humil fuster, ensenyava amb eficàcia de la ‘instrucció i judicis’ de Jehovà. I, sens dubte, ho va fer en moltes ocasions.

Segurament també es pot percebre la influència de Josep en el creixement físic de Jesús, qui es va convertir en un home fort i saludable perquè l’havien cuidat bé. A més, Josep el va entrenar per ser un hàbil fuster. A Jesús no només el coneixien com el fill del fuster, sinó com «el fuster» (Marc 6:3). Per tant, és clar que la instrucció de Josep va tenir èxit. Els caps de família fan bé d’imitar Josep en aquest sentit, al vetllar pel benestar dels seus fills i assegurar-se que es poden mantenir sols.

A la Bíblia, un cop arribem al relat del bateig de Jesús als trenta anys, ja no s’esmenta més Josep. Segurament Maria ja era vídua quan Jesús va començar el seu ministeri. (Consulta el requadre «Quan va morir Josep?» a la pàgina 27.) És evident que Josep ha deixat una empremta, l’excel·lent exemple d’un pare que va protegir els seus, va proveir per a la seva família i va persistir fidelment fins al final. Tots els pares, tots els caps de família i tots els cristians fan bé d’imitar la fe de Josep.

[Notes]

[Requadre de la pàgina 27 ]

Quan va morir Josep?

Sabem que Josep era viu quan Jesús tenia dotze anys. A molts joves jueus, amb aquesta edat, els ensenyaven l’ofici del pare, i als quinze ja eren aprenents. És evident que Josep va viure prou temps per ensenyar a Jesús l’ofici de fuster. I quan als trenta anys Jesús va començar el seu ministeri, encara estava viu Josep? És molt poc probable. Quan se cita d’aquell temps, es parla de la mare, els germans i les germanes de Jesús, però no de Josep. En una ocasió, fins i tot, es va dir que Jesús era «el fill de Maria», i no pas de Josep (Marc 6:3). Sembla que Maria va actuar i prendre la iniciativa per si mateixa, sense consultar el seu marit (Joan 2:1-5). Això seria poc habitual en temps bíblics, a menys que fos vídua. També, quan Jesús estava a punt de morir, va confiar la seva mare a l’apòstol Joan (Joan 19:26, 27). Si Josep hagués estat viu, no hauria calgut. Òbviament, Josep va morir quan Jesús encara era relativament jove. Com que era el fill gran, Jesús es va fer càrrec del negoci de la fusteria i va cuidar la seva família fins que es va batejar.

[Il·lustració de la pàgina 24]

Josep va actuar amb decisió i desinteressadament per protegir el seu fill

[Il·lustració de la pàgina 25]

Josep treballava de valent per proveir per a la seva família

[Il·lustració de la pàgina 26]

Josep regularment portava la seva família al temple de Jerusalem per adorar Jehovà

[Il·lustració de la pàgina 28]

Josep va ensenyar l’ofici de fuster al seu fill