La traïció, un senyal dels darrers dies

«Que la benvolença i la fidelitat no t’abandonin» (PROV. 3:3).

TROBA LES IDEES PRINCIPALS:

Quines lliçons amonestadores aprenem de les traïcions que van cometre Dalila, Absalom i Judes Iscariot?

Com podem imitar la lleialtat de Jonatan i Pere?

Com ens podem mantenir lleials al nostre cònjuge i a Jehovà?

1-3. (a) Quin és un senyal dels darrers dies, i què implica? (b) Quines tres preguntes analitzarem?

 QUÈ tenen en comú Dalila, Absalom i Judes Iscariot? Que tots tres van ser deslleials. Dalila va trair l’home que l’estimava, el jutge Samsó. Absalom el seu pare, el rei David. I Judes el seu Mestre Jesucrist. En els tres casos les seves males accions van danyar altres persones. Però, per què ens han d’interessar els seus exemples?

² Una escriptora actual inclou la traïció entre els defectes més comuns d’avui dia. I això no ens ha d’estranyar. Quan Jesús va donar el senyal «de la fi del món [«la conclusió de l’ordre de coses», NM]», va dir: «Molts [...] es trairan i s’odiaran els uns als altres» (Mt. 24:3, 10). Trair vol dir «abandonar, posar a mans de l’enemic de manera deslleial». Aquesta manca de lleialtat ens confirma que vivim en «els darrers dies», el temps en què, segons Pau, les persones serien deslleials o ‘traïdores’ (2 Tim. 3:1, 2, 4). Avui dia és normal que els escriptors i guionistes representin actes de traïció a la literatura i les pel-lícules i, a més, ho pintin de color de rosa. Però a la vida real la deslleialtat i la traïció causen dolor i patiment. Certament, aquestes accions són un senyal dels darrers dies.

³ Què aprenem dels exemples bíblics de persones que van ser deslleials? Quins exemples de persones que van ser lleials podem imitar? A qui hem de ser sempre lleials? Vegem-ho.

EXEMPLES AMONESTADORS DEL PASSAT

4. (a) De quina manera Dalila va trair Samsó? (b) Per què va ser una acció tan menyspreable?

⁴ En primer lloc, analitzem l’exemple de la maquinadora Dalila, de qui el jutge Samsó s’havia  enamorat. Aquest jutge estava decidit a lluitar contra els filisteus per protegir el poble de Déu. Però els cinc caps dels filisteus, potser perquè sabien que Dalila realment no l’estimava, li van oferir una gran suma de diners perquè esbrinés el secret de l’extraordinària força de Samsó, i així poder-lo assassinar. Aquesta mercenària va acceptar l’oferta, però els seus intents per descobrir el secret de Samsó van fallar tres vegades. Per això, després el va pressionar insistentment «cada dia amb les seves queixes». Dalila «va arribar a cansar-lo fins a no poder-ho suportar més» i, finalment, Samsó li va confessar que mai li havien tallat els cabells i que, si algú ho fes, perdria la força. * En saber el secret, Dalila va fer afaitar el cap de Samsó mentre aquest dormia a la seva falda, i després el va entregar als seus enemics perquè fessin amb ell el que volguessin (Jut. 16:4, 5, 15-21). Quina acció més vil! Per cobdícia, Dalila va trair la persona que l’estimava.

5. (a) Com va demostrar Absalom que era deslleial a David, i què ens diu això d’ell? (b) Com es va sentir David quan Ahitófel el va trair?

⁵ Ara analitzem el cas del traïdor Absalom. Ple d’ambició, estava decidit a usurpar el tron del seu pare, el rei David. Al principi, «Absalom robava el cor dels homes d’Israel» guanyant-se’ls amb astutes promeses i expressions hipòcrites d’afecte. Els abraçava i els besava com si realment s’interessés en ells i en el que necessitaven (2 Sam. 15:2-6). Absalom fins i tot es va guanyar l’home de confiança de David, Ahitófel, qui es va unir al cop d’estat i també va trair el rei (2 Sam. 15:31). Als Salms 3 i 55 David descriu com el va afectar aquesta traïció (Sl. 3:1-8; llegeix Salm 55:12-14). A l’ordir una ambiciosa trama i una flagrant conspiració contra l’ungit de Jehovà, Absalom va demostrar descaradament que no valorava la sobirania de Déu (1 Par. [Cròn.] 28:5). Finalment, el cop d’estat va fracassar i David va continuar regnant com a ungit de Jehovà.

6. (a) Què va fer Judes per trair Jesús? (b) De quin mot és sinònim el nom Judes?

⁶ Ara vegem què va fer el traïdor Judes Iscariot a Crist. A l’última Pasqua que Jesús va celebrar amb els dotze apòstols, els va dir: «Us asseguro que un de vosaltres em trairà» (Mt. 26:21). Més tard aquella nit, al jardí de Getsemaní, Jesús va dir a Pere, Jaume i Joan: «Mireu, el qui em traeix ja és aquí». A continuació, va aparèixer Judes amb els altres conspiradors i «tot seguit s’acostà a Jesús i digué: “Déu vos guard, Mestre!” I el besà» (Mt. 26:46-50; Lc. 22:47, 52). «Lliurant amb traïdoria la sang d’un innocent», Judes va entregar Jesús als seus enemics. A canvi de què el va trair? A canvi de només trenta monedes de plata! (Mt. 27:3-5.) Des de llavors, el nom Judes és sinònim de «traïdor», especialment quan una persona traeix una altra fent veure que és un amic. *

7. (a) Quines lliçons aprenem de les vides d’Absalom i Judes? (b) Què aprenem de la vida de Dalila?

⁷ Què hem après d’aquests exemples amonestadors? Absalom i Judes van tenir una mort vergonyosa perquè van trair els ungits de Jehovà (2 Sam. 18:9, 14-17; Ac. [Fe.] 1:18-20). El nom Dalila sempre estarà associat a la traïció i a l’amor fingit (Sl. 119:158, TBS). Si no volem perdre l’aprovació de Jehovà, és  vital que rebutgem qualsevol tendència a l’ambició cega o a la cobdícia. No creus que aquests contundents exemples ens ajuden a rebutjar una conducta tan detestable com la deslleialtat?

IMITEM ELS QUI VAN DEMOSTRAR LLEIALTAT

8, 9. (a) Per què Jonatan va prometre lleialtat a David? (b) Com podem imitar Jonatan?

⁸ La Bíblia també parla de moltes persones que van ser lleials. Vegem-ne dos exemples i analitzem què en podem aprendre. En primer lloc parlem d’un home que va demostrar lleialtat a David. Jonatan, el fill més gran del rei Saül, segurament hauria heretat el tron d’Israel, si no fos perquè Jehovà havia escollit David per ser el pròxim rei. Jonatan va respectar la decisió de Déu. Ni va envejar David ni el va veure com un rival. Tot el contrari, la seva ànima «es va lligar amb la de David» quan li va prometre lleialtat. Fins i tot li va donar la seva roba, l’espasa, l’arc i el cinturó, i d’aquesta manera li va atorgar honor reial (1 Sam. 18:1-4). Jonatan va fer tot el que va estar a la seva mà per «donar-li confiança», fins al punt d’arriscar la seva vida per defensar David davant de Saül. Jonatan va demostrar la seva lleialtat a David amb aquestes paraules: «Seràs rei d’Israel, i jo seré el segon després teu» (1 Sam. 20:30-34; 23:16, 17). No ens ha d’estranyar que, després de la mort de Jonatan, David expressés el seu dolor i l’amor que sentia per ell en una elegia o cançó de profunda tristesa (2 Sam. 1:17, 26).

⁹ Jonatan tenia molt clar a qui seria lleial. Es va sotmetre completament a Jehovà, el seu Sobirà, i va donar tot el seu suport a David, l’ungit de Déu. De manera semblant, avui hem de donar suport de bon grat als germans que han estat escollits per dirigir la congregació, encara que nosaltres no tinguem privilegis especials (1 Tes. 5:12, 13; Heb. 13:17, 24).

10, 11. (a) Per què Pere va continuar lleialment al costat de Jesús? (b) Com podem imitar Pere, i què ens ha de motivar a fer el seu exemple?

¹⁰ L’altre exemple positiu que analitzarem és el de l’apòstol Pere, qui va declarar lleialtat a Jesús. Quan Jesús va il·lustrar de manera molt gràfica la importància de posar fe en la seva sang i la seva carn que aviat serien sacrificades, molts deixebles el van abandonar perquè les seves paraules els van semblar ofensives (Jn. 6:53-60, 66). Per això, Jesús es va dirigir als seus apòstols i els va preguntar: «I vosaltres també us en voleu anar?». Pere va respondre: «Senyor, a qui anirem? Vós teniu paraules de vida  eterna, i nosaltres creiem i sabem que vós sou el Sant de Déu» (Jn. 6:67-69). Probablement Pere no havia entès completament tot el que Jesús acabava de dir sobre el seu proper sacrifici, però estava decidit a demostrar lleialtat al Fill ungit de Déu.

¹¹ Pere no va pensar que el punt de vista de Jesús estava equivocat i que amb el temps es retractaria del que havia dit. Tot al contrari, va reconèixer amb humilitat que Jesús tenia «paraules de vida eterna». I nosaltres, com reaccionem quan, en una de les publicacions que ens proporciona «l’administrador fidel», trobem un punt que ens costa entendre o que no concorda amb el que pensem? Ens hem d’esforçar per comprendre’l, en lloc de simplement esperar un canvi que s’adeqüi més al nostre punt de vista (llegeix Lluc 12:42).

SIGUEM LLEIALS AL NOSTRE CÒNJUGE

12, 13. (a) De quina manera la traïció troba una escletxa en el matrimoni? (b) Per què l’edat no és una excusa per trair el nostre cònjuge?

¹² Qualsevol tipus de traïció és un acte vil. No hem de permetre que aquesta trastorni la pau i la unitat de les famílies cristianes i de la congregació. Tenint això present, analitzem com podem mantenir-nos lleials al nostre cònjuge i al nostre Déu.

¹³ L’adulteri és un dels tipus de traïció més destructiu. L’adúlter viola la fidelitat que li deu al seu cònjuge i es fixa en algú altre. La víctima de la traïció és abandonada de cop i volta i la seva vida queda capgirada. Com pot passar això entre dues persones que un dia s’estimaven? Sovint comença quan els cònjuges s’allunyen emocionalment l’un de l’altre. La professora de sociologia Gabriella Turnaturi explica que la traïció troba una escletxa en el matrimoni quan es produeix un «estira-i-arronsa entre estar totalment implicats en una relació i no estar-ho». Alguns s’han distanciat del seu cònjuge fins i tot a l’edat madura. Per exemple, un home de cinquanta anys es va divorciar de la seva dona, qui li havia estat fidel durant els vint-i-cinc anys que havien estat casats, per ajuntar-se amb una altra que li atreia més. Alguns s’excusen dient que es tracta de l’anomenada crisi dels quaranta. Però en lloc de presentar-ho com un fet inevitable, anomenem-ho pel seu nom: la traïció dels quaranta. *

14. (a) Com se sent Jehovà quan algú traeix el seu cònjuge? (b) Què va dir Jesús respecte a la fidelitat en el matrimoni?

¹⁴ Què sent Jehovà quan algú abandona el seu cònjuge sense una base bíblica? Déu odia el divorci i parla amb contundència en contra dels qui abusen del seu cònjuge i l’abandonen (llegeix Malaquies 2:13-16). Jesús estava totalment d’acord amb el seu Pare i, per això, va ensenyar que ningú no pot repudiar o abandonar el cònjuge innocent i actuar com si no hagués passat res (llegeix Mateu 19:3-6, 9).

15. Com poden els qui estan casats reforçar la lleialtat al seu cònjuge?

¹⁵ Com es poden mantenir lleials a la seva parella els qui estan casats? La Paraula de Déu diu: «Alegra’t de la dona [o l’home] que has tingut de jove» i «Passa la vida amb la dona [o l’home] que tu estimes» (Prov. 5:18; Ecl. 9:9). Mentre els cònjuges envelleixen junts, han d’estar «totalment implicats» en la seva relació, tant en sentit físic com emocional. Això vol dir que han  d’estar atents l’un a l’altre, passar temps l’un amb l’altre, i apropar-se l’un a l’altre. S’han de centrar a preservar el seu matrimoni i la seva relació amb Jehovà. A fi d’aconseguir-ho, cal que les parelles estudiïn la Bíblia junts, prediquin regularment junts i demanin la benedicció de Jehovà orant junts.

SIGUEM LLEIALS A JEHOVÀ

16, 17. (a) Com es podria posar a prova la nostra lleialtat a Jehovà, tant a la família com a la congregació? (b) Posa un exemple que il·lustri els bons resultats que pot tenir el fet d’obeir el manament diví de no tenir tractes amb familiars expulsats.

¹⁶ Hi ha membres de la congregació que han comès pecats greus i se’ls ha hagut de reprendre «severament, perquè es mantinguin íntegres en la fe» (Tt. 1:13). A alguns se’ls ha expulsat per la seva conducta. Però els qui han permès que la disciplina els ‘entreni’ han pogut recuperar la seva espiritualitat (Heb. 12:11, BCI). I què passa si l’expulsat és un familiar o un amic íntim? En aquesta situació es posa a prova la nostra lleialtat a Jehovà, no a la persona. Jehovà ens observa per veure si obeirem el seu manament de no tenir contacte amb ningú que estigui expulsat (llegeix 1 Corintis 5:11-13).

¹⁷ El següent exemple ens mostra els beneficis d’obeir lleialment el manament de Jehovà de no tenir tractes amb familiars expulsats. Un jove va estar expulsat durant més de deu anys. Durant tot aquest temps, el seu pare, la seva mare i quatre germans van seguir el consell bíblic de ‘no tenir-hi tractes’. De vegades intentava participar en les activitats de la família, però és lloable el fet que tots es van mantenir ferms i no van tenir cap tipus de contacte amb el jove. Quan va ser readmès a la congregació va dir que sempre havia trobat a faltar la companyia de la seva família, especialment quan estava sol a la nit. Però admet que amb una petita dosi de companyia de part d’ells n’hauria tingut prou. El desig ardent d’estar amb la seva família, que no havia mantingut amb ell ni la més mínima relació, va ser un dels factors que el va motivar a restablir la seva relació amb Jehovà. Pensem en aquest cas si mai ens sentim temptats a desobeir el manament de no tenir tractes amb familiars expulsats.

18. Què estàs resolt a fer després d’haver analitzat els beneficis de ser lleial en contrast amb les conseqüències de la deslleialtat?

¹⁸ Vivim en un món ple de traïció i deslleialtat. No obstant això, a la congregació cristiana trobem exemples de lleialtat que podem imitar. La vida de molts germans mostra que segueixen el següent consell: «Que la benvolença i la fidelitat no t’abandonin» (Prov. 3:3). Per tant, prenguem la ferma determinació de mantenir-nos sempre lleials a Déu i als altres.

[Notes]

[Preguntes d’estudi]

[Il·lustració de la pàgina 10]

Pere va ser lleial al Fill ungit de Déu malgrat que altres el rebutgessin