Jehovà ens guarda per a la salvació
Jehovà ens guarda per a la salvació
«El poder de Déu [us] guarda per mitjà de la fe per a la salvació, prompte a manifestar-se en el temps darrer» (1 PE. 1:5).
QUÈ RESPONDRIES?
Com ens va atreure Jehovà a l’adoració verdadera?
Com deixem que Jehovà ens guiï amb el seu consell?
Com ens dóna ànim Jehovà?
1, 2. (a) Per què estem segurs que Déu ens ajudarà a mantenir integritat? (b) Fins a quin punt ens coneix Jehovà a cadascú de nosaltres?
JESÚS va dir: «El qui haurà perseverat pacientment fins a la fi és el qui se salvarà» (Mt. 24:13). Amb aquestes paraules va deixar clar que, per salvar-nos del judici que Déu portarà sobre el món de Satanàs, hem de mantenir integritat fins al final. Però això no vol dir que Jehovà esperi que aguantem només amb la nostra saviesa o fortalesa. La Bíblia ens assegura: «Déu és fidel, i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces, sinó que a l’hora de la temptació us donarà també el mitjà de poder-la suportar» (1 Cor. 10:13). Què impliquen aquestes paraules?
2 Perquè Jehovà estigui segur que no som temptats per damunt de les nostres forces, ho ha de saber tot sobre nosaltres, fins i tot els reptes a què ens enfrontem, com som i quant podem suportar. De debò ens coneix Déu així de bé? Doncs sí. Les Escriptures revelen que Jehovà ens coneix íntimament a cadascú de nosaltres. Sap quina és la nostra rutina diària i quins són els nostres hàbits. Fins i tot pot discernir els nostres pensaments i les intencions del nostre cor (llegeix Salm 139:1-6).
3, 4. (a) Com indica l’experiència de David que Jehovà presta atenció a les persones? (b) Quina espectacular obra realitza Jehovà en els nostres dies?
3 Se’t fa difícil de creure que Déu s’interessi tant en els simples humans? El salmista David s’ho va plantejar i va dir a Jehovà: «Quan miro el cel que han creat les vostres mans, la lluna i els estels que hi heu posat, em dic: “Què és l’home, perquè us en recordeu [...]?”» (Sl. 8:4, 5 [8:3, 4 en NM]). Potser la pròpia experiència de David el va motivar a fer aquesta pregunta. Jehovà s’havia complagut en ell, el fill més petit de Jesè, l’havia considerat «un home segons el seu cor» i l’havia cridat «d’anar darrera els ramats, per fer-[lo] príncep d’Israel» (1 Sam. 13:14; 2 Sam. 7:8). Imagina’t com es deu haver sentit David en adonar-se que el Creador de l’univers havia prestat atenció a les seves reflexions privades, els pensaments d’un jove pastor!
4 No menys sorprenent és observar l’immens interès personal que Jehovà ens mostra avui. Està reunint en l’adoració verdadera «els tresors de totes les nacions» i ajudant els seus servents a mantenir-se íntegres (Ag. 2:7). Per comprendre millor com Jehovà ens ajuda a mantenir integritat, pensem en com atreu les persones a l’adoració verdadera.
DÉU ENS ATREU
5. Com atreu Jehovà les persones al seu Fill? Posa’n un exemple.
5 Jesús va dir: «Ningú no pot venir cap a mi, si el Pare que m’ha enviat no l’atreu» (Jn. 6:44). Aquestes paraules volen dir que per arribar a ser deixeble de Crist hem de tenir l’ajuda de Déu. Com atreu Jehovà les persones de condició d’ovella al seu Fill? Amb la predicació de la bona nova i l’esperit sant. Per exemple, quan Pau i els seus companys de viatge eren a Filips, van trobar una dona anomenada Lídia i li van declarar la bona nova. El relat inspirat explica que Jehovà «li va obrir el cor perquè fes cas de les coses que Pau deia». Déu va utilitzar el seu esperit per ajudar-la a comprendre el sentit del missatge i, com a resultat, ella i els de casa seva es van batejar (Ac. [Fe.] 16:13-15).
6. Com ens va atreure Déu a tots nosaltres cap a l’adoració verdadera?
6 Va ser Lídia un cas aïllat? De cap manera. Si ets un cristià dedicat, Déu també et va atreure a tu cap a l’adoració verdadera. Igual que el nostre Pare celestial va veure alguna cosa de valor en el cor de Lídia, també va veure alguna cosa bona en tu. Quan vas escoltar la bona nova, Jehovà et va ajudar a comprendre-la amb el seu esperit sant (1 Cor. 2:11, 12). També va beneir els teus esforços per aplicar el que aprenies i fer la seva voluntat. El seu cor es va alegrar quan li vas dedicar la teva vida. En realitat, des que vas fer el primer pas en el camí a la vida, Jehovà ha estat al teu costat.
7. Com sabem que Déu ens ajudarà a mantenir-nos fidels?
7 De la mateixa manera que Jehovà ens ha ajudat a començar a caminar amb ell, ara no ens deixa sols per mantenir-nos fidels. Sap que igual que no vam arribar a la veritat pel nostre compte, no ens mantindrem a la veritat tot sols. L’apòstol Pere va escriure als cristians ungits: «Déu [us] guarda per mitjà de la fe per a la salvació, prompte a manifestar-se en el temps darrer» (1 Pe. 1:5). Aquestes paraules apliquen a tots els cristians i ens han d’interessar també a nosaltres. Per què? Doncs perquè tots necessitem l’ajuda de Déu per continuar sent-li fidels.
DÉU EVITA QUE FEM UN PAS FALS
8. Per què hem de vigilar per no fer un pas fals?
8 Les pressions de la vida i les nostres imperfeccions podrien fer que perdéssim la visió espiritual i posar-nos en perill de fer un pas fals sense adonar-nos-en (llegeix Gàlates 6:1). Un incident de la vida de David ho il·lustra.
9, 10. (a) Com va evitar Jehovà que David fes un pas fals? (b) Què fa Déu per nosaltres avui?
9 Mentre el rei Saül el perseguia, David havia demostrat un control admirable al no prendre represàlies contra aquest monarca gelós (1 Sam. 24:3-8 [24:2-7 en NM]). Però poc després els impulsos imperfectes de David li van jugar una mala passada. Necessitava provisions per als seus homes i va demanar amb respecte ajuda a un israelita anomenat Nabal. Quan Nabal va respondre amb insults, David es va enfadar i va voler venjar-se de tota la casa de Nabal, sense pensar que si matava persones innocents, es faria culpable de sang als ulls de Déu. Només l’oportuna intervenció d’Abigail, la muller de Nabal, va salvar David de cometre un error fatal. Conscient que Jehovà havia dirigit els assumptes, David va dir a Abigail: «Beneït sigui Jahvè, Déu d’Israel, que t’ha enviat avui a trobar-me; beneït sigui el teu seny, i beneïda tu, que m’has impedit avui d’entrar aquí vessant sang per fer-me jo mateix justícia» (1 Sam. 25:9-13, 21, 22, 32, 33).
10 Què aprenem d’aquest relat? Jehovà va usar Abigail per evitar que David fes un pas fals. I avui fa el mateix per nosaltres. És clar, no hem d’esperar que Déu enviï algú perquè intervingui sempre que estiguem a punt de cometre un error. Ni tampoc podem saber del cert com actuarà Déu en una determinada situació o què permetrà que passi en la realització del seu propòsit (Ecl. 11:5). Tot i així, podem estar segurs que Jehovà sempre està al corrent de les nostres circumstàncies i ens ajudarà a mantenir-nos fidels. Ens assegura: «Jo mateix t’instruiré, t’ensenyaré el camí que has de seguir, seré el teu conseller, i els meus ulls vetllaran sobre tu» (Sl. 32:8). Com és Jehovà el nostre conseller? Com ens podem beneficiar dels seus consells? I per què podem estar segurs que Jehovà dirigeix avui el seu poble? Fixem-nos en com el llibre d’Apocalipsi (Revelació) respon a aquestes preguntes.
DÉU ENS GUARDA AMB EL SEU CONSELL
11. Fins a quin punt sap Jehovà el que passa a les congregacions del seu poble?
11 A la visió dels capítols 2 i 3 d’Apocalipsi, Jesucrist inspecciona des del cel les set congregacions d’Àsia Menor. La visió revela que Crist veu situacions específiques, no només tendències generals. Fins i tot esmenta algunes persones concretes i, en cada cas, dóna l’encomi o el consell adient. Què indica això? En el compliment de la visió, les set congregacions representen els cristians ungits després de 1914, i el consell que reben aplica en principi a totes les congregacions del poble de Déu de l’actualitat. Per tant, és encertat dir que Jehovà dirigeix activament el seu poble mitjançant el seu Fill. Com ens podem beneficiar d’aquesta guia?
12. Com podem deixar que Jehovà guiï els nostres passos?
12 Una manera de beneficiar-nos de l’amorosa guia de Jehovà és mitjançant l’estudi personal. Gràcies a les publicacions de la classe del servent fidel i assenyat, Jehovà subministra consell bíblic en abundància (Mt. 24:45). Però si ens en volem beneficiar, hem de treure temps per estudiar i aplicar el que aprenem. Mitjançant l’estudi personal Jehovà ens ‘pot guardar d’ensopegar’ (Jud. 24). Has estudiat mai alguna cosa en les nostres publicacions que sembli escrit especialment per a tu? Accepta la correcció com si te la donés Jehovà. Igual que un amic et dóna un copet de colze perquè et fixis en alguna cosa, Jehovà pot usar el seu esperit perquè et concentris en un aspecte de la teva conducta o personalitat que hagis de millorar, com també ho han de fer molts altres cristians. Quan seguim les indicacions de l’esperit, deixem que Jehovà guiï els nostres passos (llegeix Salm 139:23, 24). En aquest sentit, fem bé d’examinar els nostres hàbits d’estudi.
13. Per què hem d’examinar els nostres hàbits d’estudi?
13 L’excés d’entreteniment ens pot robar el temps de l’estudi personal. Un germà comenta: «És molt fàcil descuidar l’estudi personal. Ara hi ha més entreteniment que mai i és més assequible. En tenim a la televisió, a l’ordinador i al mòbil. Estem envoltats d’entreteniment». Si no anem amb compte, el temps necessari per fer un estudi personal profund pot disminuir gradualment fins a desaparèixer del tot (Ef. 5:15-17). Cal que ens preguntem: «Amb quina freqüència dedico temps a investigar a fons la Paraula de Déu? Només quan m’he de preparar una assignació?». Si és així, potser podríem aprofitar millor el vespre reservat per a l’adoració en família o l’estudi personal per buscar els tresors de la saviesa espiritual que Jehovà subministra per guardar-nos per a la salvació (Prov. 2:1-5).
DÉU ENS SOSTÉ I ENS ANIMA
14. Com mostren les Escriptures que Jehovà presta atenció als nostres sentiments?
14 David es va enfrontar a moltes circumstàncies doloroses en la seva vida (1 Sam. 30:3-6). Les seves paraules inspirades revelen que Jehovà coneixia els seus sentiments (llegeix Salm 34:19; 56:9 [34:18; 56:8 en NM]). Déu també coneix els nostres sentiments. Quan el nostre ‘cor sofreix’ o ‘ens sentim desfets’, Déu s’apropa a nosaltres. Aquest fet per si sol ja ens consola, com va consolar David, que va cantar: «Tindré el goig i l’alegria de la teva benvolença, perquè has vist la meva aflicció i coneixes l’angoixa de la meva ànima» (Sl. 31:7, BEC). Però Jehovà no només observa la nostra angoixa, sinó que també ens sosté donant-nos consol i ànim. Una manera en què ho fa és amb les reunions cristianes.
15. Què aprenem de l’experiència d’Asaf?
15 L’experiència del salmista Asaf mostra un dels beneficis d’assistir a les reunions. Pensar massa en les injustícies va fer que Asaf es qüestionés el valor de servir Déu i es desanimés. Va descriure els seus sentiments així: «El meu cor s’exasperava i se sentia irritat dintre meu». Com a resultat, va estar a punt de deixar de servir Jehovà. Com va recuperar Asaf l’equilibri? Va ‘entrar al santuari de Déu’. Allà, al costat d’altres adoradors de Jehovà, va obtenir la perspectiva adequada. Es va adonar que l’èxit dels malvats era tan sols temporal, que Jehovà sens dubte corregiria la situació (Sl. 73:2, 13-22, BCI). Amb nosaltres passa el mateix. L’estrès de suportar les injustícies del món de Satanàs ens pot desgastar. Però reunir-nos amb els nostres germans ens revigoritza i ens ajuda a mantenir el goig en el servei a Jehovà.
16. Com ens ajuda l’exemple d’Anna?
16 Però què passa si a la congregació es produeix una situació que et fa difícil assistir a les reunions? Potser has hagut de renunciar a un privilegi de servei i et sents avergonyit, o has tingut una diferència d’opinió amb un germà o una germana. Si és així, et pot ajudar l’exemple d’Anna (llegeix 1 Samuel 1:4-8). Recorda que la turmentava greument una situació familiar que implicava la seva rival, Fenennà o Peninnà. Cada any, quan la família anava a Siló a oferir sacrificis a Jehovà, la situació es feia especialment dolorosa. Era tan desagradable que Anna «es posava a plorar i perdia la gana». Però no va permetre que això l’apartés de les ocasions d’adorar Déu. Jehovà es va fixar en la seva fidelitat i la va beneir (1 Sam. 1:11, 20).
17, 18. (a) De quines maneres rebem ànim a les reunions de congregació? (b) Com et fa sentir la tendresa amb què Jehovà ens ajuda a obtenir la salvació?
17 Els cristians tenim bones raons per imitar l’exemple d’Anna. Hem de ser fidels en l’assistència a les reunions. Com tots hem experimentat, les reunions ens donen l’ànim que necessitem (Heb. 10:24, 25). L’afecte dels germans ens reconforta. Alguna cosa que es digui a una assignació o a un comentari ens pot tocar el cor. Al conversar abans o després de la reunió, un company cristià ens pot escoltar amb interès o consolar-nos amb les seves paraules (Prov. 15:23; 17:17). Quan alcem la veu per cantar a Jehovà, el nostre ànim reviu. Sobretot quan «el neguit» ens assetja necessitem l’ànim que rebem a les reunions, on Jehovà ens sosté amb el seu consol i referma la nostra determinació de mantenir-nos fidels (Sl. 94:18, 19).
18 Segurs en les tendres mans del nostre Déu, ens sentim com el salmista Asaf, que va cantar a Jehovà: «Em tens agafada la mà dreta; amb el teu consell em fas de guia» (Sl. 73:23, 24, BEC). Que agraïts estem que Jehovà ens guardi per a la salvació!
[Preguntes d’estudi]
[Il·lustració de la pàgina 28]
Jehovà també t’ha atret a tu
[Il·lustracions de la pàgina 30]
Aplicar el consell diví ens protegeix
[Il·lustració de la pàgina 31]
L’ànim que rebem ens sosté
