Fes tot el que puguis per enfortir el teu matrimoni

«Als casats, els ordeno, no pas jo, sinó el Senyor» (1 COR. 7:10).

HO SABRIES EXPLICAR?

Per què podem dir que Déu ‘ha unit’ les parelles casades?

Com poden ajudar els ancians als cristians que tenen problemes en el matrimoni?

Com hem de veure el matrimoni?

1. Com hem de considerar el matrimoni els cristians, i per què?

 QUAN un cristià es casa fa una promesa davant Déu, una responsabilitat que no s’ha de prendre a la lleugera (Ecl. 5:4-6). Com que Jehovà és l’Originador del matrimoni, és ell qui ‘ha unit’ les parelles casades (Mc. 10:9). Quan les lleis del país i les lleis de Jehovà sobre el matrimoni no són les mateixes, els Seus servents hem de veure aquest vot com Ell ho fa. Hem de veure aquest compromís com una promesa que hem de complir, sigui que en el moment de casar-nos fóssim servents de Déu o no.

2. Què analitzarem en aquest article?

² Un matrimoni d’èxit pot portar gran felicitat. Però, què es pot fer si els lligams del matrimoni s’estan trencant? Es pot enfortir un matrimoni que s’ha debilitat? Què ajudarà els qui veuen amenaçada la pau del seu matrimoni?

SERÀ UN MATRIMONI FELIÇ?

3, 4. Què pot passar si una persona pren una mala decisió a l’hora d’escollir cònjuge?

³ Quan un matrimoni té èxit, no només resulta en felicitat per a la parella sinó també honora Jehovà. I si fracassa, en el millor dels casos només causa tristesa. El cristià solter que està pensant en casar-se té l’oportunitat de començar bé el matrimoni si segueix els consells de Déu. Però una persona que pren una mala decisió a l’escollir el cònjuge pot experimentar frustració i tristesa. Per exemple, alguns joves comencen a festejar quan encara no estan preparats per assumir les responsabilitats de la vida de casats. Altres busquen parella a Internet i prenen una decisió precipitada que fa que tinguin un matrimoni infeliç. I altres cometen un pecat greu durant el festeig i es  casen, però així potser comencen el matrimoni amb poc respecte l’un per l’altre.

⁴ Alguns cristians no es casen «en el Senyor» i pateixen les doloroses conseqüències de viure en una llar dividida en sentit religiós (1 Cor. 7:39). Si aquest és el teu cas, demana a Déu que et perdoni i t’ajudi. Jehovà no elimina les conseqüències dels errors que hem comès en el passat, però ens ajuda a aguantar les proves si ens en penedim (Sl. 130:1-4). Esforça’t al màxim per agradar Déu ara i per sempre, i així ‘el goig de Jehovà et donarà forces’ (Neh. 8:10).

QUAN EL MATRIMONI ESTÀ EN PERILL

5. Què s’ha d’evitar pensar quan un matrimoni és infeliç?

⁵ Si algú no és feliç al seu matrimoni potser es lamenta i pensa: «Realment val la pena salvar el meu matrimoni? Tant de bo pogués fer enrere i començar de nou amb una altra persona!». Potser fantasieja sobre trencar el matrimoni i pensa: «Com m’agradaria tornar a ser lliure! I si em divorcio? Encara que no tingui raons bíbliques per divorciar-me, no em podria separar i gaudir una altra vegada de la vida?». Ara bé, en comptes de pensar d’aquesta manera o somniar com hagués pogut ser la seva vida, el cristià ha de buscar i seguir la guia de Déu per portar la situació actual de la millor manera possible.

6. Explica les paraules de Jesús que trobem a Mateu 19:9.

⁶ Pot ser que un cristià que es divorciï no estigui bíblicament lliure per tornar-se a casar. Jesús va dir: «El qui repudia la seva muller, si no és per causa de fornicació, i es casa amb una altra, comet adulteri» (Mt. 19:9). La «fornicació» inclou l’adulteri i altres pecats sexuals greus. És vital analitzar amb oració qualsevol pensament de voler divorciar-se si cap dels cònjuges ha comès immoralitat sexual.

7. Què podrien pensar altres persones quan un matrimoni fracassa?

⁷ Quan un matrimoni fracassa pot fer dubtar de l’espiritualitat de la persona. L’apòstol Pau va plantejar aquesta pregunta tan important: «Perquè, si un no sap governar la pròpia casa, ¿com podrà tenir cura de l’església de Déu?» (1 Tim. 3:5). De fet, si tots dos cònjuges afirmen ser cristians i, tot i això, el seu matrimoni fracassa, els altres podrien pensar que no practiquen el que prediquen (Rm. 2:21-24).

8. Què pot indicar el fet que un matrimoni cristià decideixi separar-se?

⁸ Quan un matrimoni de cristians batejats pensa en la separació o el divorci sense tenir base bíblica és perquè  segurament alguna cosa no va bé en la seva relació amb Jehovà. Potser un dels cònjuges, o tots dos, no apliquen els principis de la Bíblia. Ara bé, si realment ‘confien en Jehovà de tot cor’, res els farà pensar que no poden salvar el seu matrimoni (llegeix Proverbis 3:5, 6).

9. Com s’ha beneït la paciència i esforç d’alguns cristians?

⁹ Molts matrimonis que semblaven condemnats al fracàs, amb el temps han acabat tenint èxit. Els cristians que no es donen per vençuts ràpidament quan tenen problemes en el matrimoni sovint gaudeixen de bones recompenses. Fixa’t què pot passar en una llar dividida en sentit religiós. L’apòstol Pere va escriure: «Vosaltres, mullers, estigueu subjectes als vostres marits, de manera que fins els qui no obeeixen la Paraula siguin guanyats, sense paraules, per la manera de viure de les mullers, en observar la vostra vida casta, plena de respecte» (1 Pe. 3:1, 2). El cònjuge que no serveix Jehovà pot arribar a acceptar la veritat a causa de la bona conducta del cònjuge cristià. Aquest matrimoni que s’ha salvat honora Déu i tota la família se’n beneficia.

10, 11. Quins problemes poden sorgir en el matrimoni, però de què pot estar segur el cristià?

¹⁰ Com que volen agradar Jehovà, la majoria dels cristians solters escullen com a cònjuge companys de creença dedicats. Tot i això, les circumstàncies poden fer un gir inesperat. Per exemple, un dels cònjuges podria desenvolupar greus problemes emocionals o es podria fer un publicador inactiu. Fixa’t en el cas de la Linda, * una cristiana entusiasta i mare exemplar. Sense poder fer-hi res, veia com el seu marit, que estava batejat, va començar a fer coses que la Bíblia condemna, no es va penedir i va ser expulsat. Què ha de fer un cristià si el seu lligam matrimonial sembla que es desintegra per raons semblants?

¹¹ Potser et preguntes: «Cal que continuï lluitant pel meu matrimoni passi el que passi?». Ningú pot decidir per tu i tampoc ho hauria de fer. Ara bé, hi ha bones raons per no donar-se per vençut quan els lligams del matrimoni s’estan debilitant. El cristià que per causa de la seva consciència aguanta els problemes d’un matrimoni difícil és valuós per a Déu (llegeix 1 Pere 2:19, 20). Jehovà, amb la seva Paraula i el seu esperit, ajudarà el cristià que està fent esforços sincers per enfortir el seu matrimoni.

A PUNT PER AJUDAR

12. Com ens veuran els ancians si els demanem ajuda?

¹² Si esteu encarant problemes en el matrimoni, no dubteu a buscar l’ajuda espiritual de cristians madurs. Els ancians són pastors de la congregació i de bon grat us donaran consells basats en la Bíblia (Fe. [Ac.] 20:28, BCI; Jm. 5:14, 15). No arribeu a la conclusió que perdreu el respecte dels ancians si busqueu ajuda espiritual i tracteu amb ells un problema matrimonial greu. El seu amor i respecte per vosaltres augmentarà  perquè veuran que desitgeu de tot cor agradar Déu.

13. Què aconsella 1 Corintis 7:10-16?

¹³ Quan un cristià que viu en una llar dividida demana consell als ancians, aquests fan referència al següent consell de Pau: «Als casats, els ordeno, no pas jo, sinó el Senyor, que la muller no se separi del marit —i, si se’n separa, que resti sense casar-se o que es reconciliï amb el marit—, i el marit, que no repudiï la muller. [...] Perquè, ¿què saps tu, dona, si salvaràs el marit? O bé, ¿què saps tu, home, si salvaràs la muller?» (1 Cor. 7:10-16). Quina benedicció quan el cònjuge que no serveix Jehovà accepta la veritat!

14, 15. Quan podria un cònjuge cristià pensar en separar-se, però per què és important considerar aquest assumpte de manera sincera i amb oració?

¹⁴ Hi ha algunes circumstàncies que podrien fer que l’esposa decidís separar-se de l’espòs. Per exemple, algunes han pres la decisió de separar-se perquè el cònjuge es nega a mantenir la família. Altres per greu maltractament físic o també perquè la seva espiritualitat corre un greu perill.

¹⁵ Si «se’n separa» o no, és una decisió personal. El cònjuge batejat ha de considerar aquest assumpte de manera sincera i amb oració. Per exemple, és el cònjuge que no serveix Jehovà l’únic responsable que la seva espiritualitat estigui en perill, o ha estat negligent el cristià pel que fa a l’estudi de la Bíblia, inconstant en assistir a les reunions i irregular en el ministeri?

16. Què ha de refrenar els cristians de prendre decisions precipitades pel que fa al divorci?

¹⁶ Valorar la nostra relació amb Déu i agrair el regal del matrimoni ens ha de refrenar de prendre decisions precipitades pel que fa al divorci. Servim Jehovà, i és per això que ens preocupa la santificació del seu sant nom. Per tant, mai maquinaríem posar fi a un matrimoni per poder casar-nos amb una altra persona (Jer. 17:9; Mal. 2:13-16).

17. Sota quines circumstàncies es pot dir que Déu ha cridat els cristians casats a viure en pau?

¹⁷ El cristià que està casat amb una persona que no serveix Jehovà s’ha d’esforçar de tot cor per mantenir intacte el seu lligam matrimonial. Ara bé, no s’ha de sentir culpable si, després de fer un esforç sincer per preservar la unió, el cònjuge que no serveix Jehovà decideix marxar. Pau va escriure: «Si l’infidel se separa, que se separi; no queden pas esclavitzats l’home o la dona creients en  aquests casos; Déu us ha cridat a viure en pau» (1 Cor. 7:15). *

CONFIA EN JEHOVÀ

18. Tot i que el matrimoni no s’hagi pogut salvar, què podem treure de bo dels esforços que hem fet?

¹⁸ Quan afrontis un problema en el matrimoni, demana a Jehovà coratge i sempre confia en ell (llegeix Salm 27:14). Tot i que la Linda, de qui hem parlat abans, es va esforçar durant molts anys per salvar el seu matrimoni, aquest va acabar en divorci. Creu la Linda que va perdre el temps? Ella respon: «En absolut. Els meus esforços han donat un bon testimoniatge als altres. Tinc la consciència tranquil·la. Però el millor és que aquells anys van ajudar la nostra filla a mantenir-se ferma a la veritat. Ara és una testimoni de Jehovà dedicada i entusiasta».

19. Quin resultat poden tenir els esforços que fem per salvar el nostre matrimoni?

¹⁹ La Marilyn, que és cristiana, està contenta d’haver confiat en Déu i haver-se esforçat tant per salvar el seu matrimoni. Ella explica: «Vaig estar temptada a separar-me perquè el meu marit no mantenia la família i la meva espiritualitat estava en perill. Abans de ficar-se en negocis arriscats servia com a ancià, però després va començar a perdre’s reunions. També vam deixar de comunicar-nos. Em vaig espantar molt per un atac terrorista a la nostra ciutat, i això va fer que em tanqués en mi mateixa. Llavors em vaig adonar que part de la culpa de la nostra situació també era meva. Vam començar a comunicar-nos de nou, vam reprendre l’estudi de família i vam tornar a assistir regularment a les reunions. Els ancians van ser molt bondadosos i ens van ajudar molt. El nostre matrimoni va reviure i, amb el temps, el meu marit va tornar a tenir privilegis a la congregació. Va ser una lliçó dura amb un final feliç».

20, 21. Quina ha de ser la nostra determinació pel que fa al matrimoni?

²⁰ Siguem solters o casats, hem d’actuar sempre amb valor i confiar en Jehovà. Si afrontem problemes en el matrimoni, ens hem d’esforçar al màxim per resoldre’ls i hem de recordar que els qui estan units en matrimoni «ja no són dos, sinó una sola carn» (Mt. 19:6). Si vivim en una llar dividida, tinguem sempre present que si, tot i les dificultats, no ens donem per vençuts, potser podrem experimentar l’alegria de veure com el cònjuge accepta la veritat.

²¹ Siguin quines siguin les nostres circumstàncies, ens hem de decidir a actuar amb prudència per tal de donar un bon testimoniatge als qui no serveixen Jehovà. Si el teu matrimoni està en perill i estàs pensant en deixar el teu cònjuge, ora intensament, analitza amb sinceritat els teus motius, examina amb cura el que diu la Bíblia i busca l’ajuda espiritual dels ancians. Per damunt de tot, ens hem de determinar a agradar Jehovà en tot el que fem i demostrar que de debò apreciem el bonic regal que ens ha fet, el matrimoni.

[Notes]

[Preguntes d’estudi]

[Comentari de la pàgina 10]

Els cristians que no es donen per vençuts ràpidament quan tenen problemes en el matrimoni sovint gaudeixen de bones recompenses

[Comentari de la pàgina 12]

Confia sempre en Jehovà i demana-li coratge

[Il·lustració de la pàgina 9]

Jehovà beneeix els cònjuges cristians que s’esforcen per enfortir el seu matrimoni

[Il·lustració de la pàgina 11]

La congregació cristiana pot ser una font de benestar i ajuda espiritual