Per què hem de posar el servei a Jehovà en primer lloc?

«D’un cap a l’altre del dia els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu; m’heu salvat tantes vegades» (SL. 71:15).

QUÈ RESPONDRIES?

Quins factors van determinar la manera de viure de Noè, Moisès, Jeremies i Pau?

Què t’ajudarà a decidir com utilitzar la teva vida?

Per què estàs decidit a posar el servei a Jehovà en primer lloc?

1, 2. (a) Què demostra una persona quan es dedica a Jehovà? (b) Com ens beneficia analitzar les decisions que van prendre Noè, Moisès, Jeremies i Pau?

 QUAN et dediques a Déu i et bateges, prens la decisió més seriosa de la teva vida. En certa manera, li estàs dient a Jehovà: «Vull que siguis el meu Amo amb tot el que té a veure amb la meva vida. Sóc el teu servent. Vull que em diguis com he d’utilitzar el meu temps, quines han de ser les meves prioritats i com he d’utilitzar els meus recursos i habilitats».

² Si ets un cristià dedicat, això és bàsicament el que li vas prometre a Jehovà. La decisió que has pres és lloable. El que has fet és just i assenyat. Així doncs, ja que has acceptat Jehovà com el teu Amo, com has d’utilitzar el teu temps? Els exemples de Noè, Moisès, Jeremies i l’apòstol Pau ens poden ajudar a analitzar aquesta pregunta. Cadascun d’ells va servir Jehovà de tot cor. La nostra situació és semblant a la d’ells. Les decisions que van prendre demostren quines eren les seves prioritats i ens ajudaran a examinar com estem utilitzant el nostre temps (Mt. 28:19, 20; 2 Tim. 3:1).

ABANS DEL DILUVI

3. Com s’assemblen els nostres dies als dies de Noè?

³ Jesús va comparar els dies de Noè amb els nostres dies quan va dir: «Com els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l’home». Les persones «anaven menjant i bevent, prenent muller o marit, fins al dia que Noè va entrar a l’arca, i no se’n van adonar fins que va venir el diluvi i se’ls va endur tots» (Mt. 24:37-39). Avui dia, la majoria de la gent viu la seva vida sense tenir en compte la urgència  del temps en què vivim. No fan cas de les advertències que els servents de Déu proclamen. Moltes persones, com passava als dies de Noè, fins i tot se’n riuen de la idea que Déu intervindrà en els afers dels humans (2 Pe. 3:3-7). Com va fer Noè ús del seu temps en aquell ambient tan hostil?

4. Com va utilitzar Noè el seu temps després que Jehovà li manés construir l’arca, i per què?

⁴ Déu va informar Noè de les seves intencions i li va manar construir una arca per preservar vius els homes i els animals. I Noè així ho va fer (Gèn. 6:13, 14, 22). A més, Noè va proclamar que el judici de Jehovà seria imminent. L’apòstol Pere el va anomenar «missatger de justícia», i això indicava que Noè es va esforçar per ajudar els seus contemporanis a adonar-se de la gravetat de la situació (llegeix 2 Pere 2:5). Creus que hagués estat raonable que Noè i la seva família haguessin dedicat els seus esforços a pujar un negoci, a progressar entre els seus contemporanis o a tenir un estil de vida confortable? És clar que no! Com que sabien el que passaria, van evitar distreure’s.

LES DECISIONS D’UN PRÍNCEP EGIPCI

5, 6. (a) Quina era la intenció d’educar Moisès «en tota la saviesa dels egipcis»? (b) Per què no va escollir Moisès viure com un príncep egipci?

⁵ Vegem ara l’exemple de Moisès. La filla de Faraó el va adoptar, va créixer com a príncep al palau i va ser educat «en tota la saviesa dels egipcis» (Ac. [Fe.] 7:22; Èx. 2:9, 10). Aquesta educació pretenia preparar-lo per tenir un càrrec a la cort de Faraó. Podia haver estat una persona important en el govern més poderós d’aleshores i gaudir dels luxes, dels privilegis i dels plaers que el seu càrrec li donaria. Ara bé, era l’objectiu de Moisès gaudir de totes aquelles coses?

⁶ Quan Moisès era petit, els seus pares verdaders li van ensenyar sobre Jehovà, i per això segurament sabia el que Jehovà havia promès als seus avantpassats Abraham, Isaac i Jacob. Moisès tenia fe en aquelles promeses i segur que va pensar molt en el seu futur i en la seva lleialtat a Jehovà. Per tant, quan va arribar l’hora d’escollir entre ser un príncep egipci o un esclau israelita, què va decidir? Moisès va preferir «ser maltractat amb el poble de Déu, que tenir la fruïció efímera del pecat» (llegeix Hebreus 11:24-26). Va viure d’una manera que va agradar Jehovà (Èx. 3:2, 6-10). Per què ho va fer? Perquè confiava en les promeses de Déu, i sabia que a Egipte no hi havia cap mena de futur per a ell. De fet, poc després Déu va aniquilar aquesta nació amb les deu plagues. Quina lliçó aprenem d’aquest exemple els qui estem dedicats a Jehovà avui dia? Doncs bé,  en comptes de dedicar la nostra vida a fer-nos un futur en aquest món o gaudir dels plaers que ofereix, la nostra prioritat ha de ser Jehovà i el seu servei.

JEREMIES SABIA EL QUE PASSARIA

7. Com s’assembla la situació de Jeremies a la nostra?

⁷ Un altre home que va posar en primer lloc el servei a Jehovà va ser el profeta Jeremies. Jehovà el va comissionar com a profeta per predicar un missatge de judici a les apòstates Jerusalem i Judà. En certa manera, Jeremies vivia «a la fi dels dies» (Jer. 23:19, 20). Sabia perfectament que el món en què vivia no perduraria.

8, 9. (a) Per què va necessitar Baruc corregir la seva manera de pensar? (b) Què hem de tenir present a l’hora de fer plans?

⁸ Com que Jeremies sabia que el món en què vivia no perduraria, què va fer? No va intentar fer-se un futur en aquell món condemnat a la destrucció, ja que fer-ho no hagués tingut cap mena de sentit. Però Baruc, el secretari de Jeremies, durant un temps va deixar de pensar amb claredat. Així que Déu va inspirar Jeremies perquè li digués: «El que he edificat, ho demoleixo, i el que he plantat, ho arrenco; i tu, ¿reclamaries per a tu coses extraordinàries? No reclamis, perquè vet aquí que faré venir un mal sobre tot ésser de carn, [...] i tu, ja tindràs prou sort que et preservi la vida a qualsevol lloc on vagis» (Jer. 45:4, 5).

⁹ No sabem del cert quines eren les «coses extraordinàries» que Baruc buscava per a ell mateix. * Però sí que sabem que eren coses sense cap mena de futur, coses que s’acabarien quan els babilonis conquerissin Jerusalem l’any 607 a. de la n. e. Què n’aprenem d’aquest exemple? És veritat que hem de fer alguns plans per al futur a fi de cobrir les nostres necessitats (Prov. 6:6-11). Ara bé, seria savi invertir molt de temps i energies en coses que no tenen un valor perdurable? És cert que l’organització de Jehovà continua planificant per fer noves sales del Regne, sucursals i altres projectes teocràtics. Però aquests esforços tenen futur perquè l’objectiu és promoure els interessos del Regne. Quan els servents dedicats de Jehovà fan plans, el Regne de Déu ha de ser una prioritat en la seva vida. I tu, creus que de debò estàs ‘buscant primer el Regne i la justícia’ de Jehovà? (Mt. 6:33.)

‘VA CONSIDERAR-HO COM ESCÒRIES’

10, 11. (a) En què va centrar Pau els seus esforços abans de fer-se cristià? (b) Per què van canviar completament les prioritats de Pau?

¹⁰ Per últim, analitzem l’exemple de Pau. Abans de fer-se cristià, tenia el que semblava ser un futur prometedor. Havia estudiat la llei jueva amb un dels mestres de més renom del seu temps. Havia rebut autoritat de part del gran sacerdot jueu i estava progressant dins el judaisme molt més que no pas molts dels seus contemporanis (Ac. 9:1, 2; 22:3; 26:10; Gàl. 1:13, 14). Però Pau va canviar completament la seva manera de viure quan es va adonar que Jehovà ja no beneïa els jueus com a nació.

¹¹ Pau va reconèixer que, des del punt de vista de Jehovà, una carrera en el món jueu no tenia cap valor. Aquella nació no tenia futur (Mt. 24:2). Aquest antic fariseu va entendre els propòsits de Déu i sabia que predicar era un gran honor. Va arribar a dir que les prioritats  que abans havia tingut eren «escòries». Va deixar la seva carrera en el judaisme i va dedicar la resta dels seus dies a la Terra a predicar la bona nova (llegeix Filipencs 3:4-8, 15; Ac. 9:15).

ANALITZA LES TEVES PRIORITATS

12. Quina va ser la prioritat de Jesús després de batejar-se?

¹² Noè, Moisès, Jeremies, Pau i molts altres com ells van dedicar gran part del seu temps i energies a metes teocràtiques, i són bons exemples per a nosaltres. Però naturalment, el millor exemple per als servents dedicats de Jehovà és Jesús (1 Pe. 2:21). Després de batejar-se, Jesús va dedicar la resta de la seva vida a la Terra a predicar la bona nova i a honorar Jehovà. Per tant, la conclusió òbvia per a un cristià que reconeix Jehovà com el seu Amo és que servir-lo ha de ser prioritari en la seva vida. És la teva prioritat? Com podem conciliar les metes teocràtiques amb les activitats necessàries del dia a dia? (Llegeix Salm 71:15; 145:2.)

13, 14. (a) A què s’anima a tots els cristians dedicats? (b) De quina satisfacció pot gaudir el poble de Déu?

¹³ Durant molts anys, l’organització de Jehovà ha animat repetidament els cristians a analitzar amb oració si podrien servir com a pioners. Per diferents raons, les circumstàncies d’alguns servents fidels de Jehovà no els permeten dedicar a la predicació una mitjana de setanta hores mensuals. I no s’han de sentir malament per això (1 Tim. 5:8). Però, i tu? De debò està fora de les teves possibilitats ser pioner?

¹⁴ Pensa en l’alegria que molts del poble de Jehovà han experimentat durant la temporada del Memorial d’aquest any. Al mes de març, es va fer una provisió especial que va permetre als pioners auxiliars escollir si dedicarien trenta o cinquanta hores al ministeri (Sl. 110:3, BEC). Milions de germans i germanes van servir com a pioners auxiliars, i les congregacions irradiaven un entusiasme i goig excepcionals. Pots fer plans per experimentar un goig semblant més sovint? Al final de cada dia, és una gran satisfacció per al cristià dedicat poder dir a Jehovà: «He fet tot el que he pogut en el teu servei».

15. Quin ha de ser l’objectiu d’un jove cristià pel que fa a l’educació seglar?

¹⁵ Si ets un jove cristià i estàs a punt d’acabar els estudis necessaris, probablement tinguis bona salut i poques responsabilitats. Has pensat seriosament a servir com a pioner regular? És possible que els consellers escolars creguin que la millor manera de planificar el teu futur és rebre una educació superior. Ara bé, ells confien en el sistema econòmic i social d’aquest món, que no té futur. Però si et dediques a una carrera cristiana, estaràs perseguint metes que realment valen la pena i que tenen futur. I d’aquesta manera seguiràs l’exemple perfecte de Jesús. Aquesta decisió tan sàvia et farà feliç i et protegirà. A més, així demostraràs que estàs decidit a complir la teva promesa de servir Jehovà (Mt. 6:19-21; 1 Tim. 6:9-12).

16, 17. Quines preguntes ens hem de fer sobre el nostre servei a Jehovà?

¹⁶ Molts servents de Déu d’avui dia treballen moltes hores per cobrir les necessitats bàsiques de la seva família. Però alguns potser treballen més hores de les necessàries (1 Tim. 6:8). El món comercial fa el màxim per convèncer-nos que no podem viure sense molts  dels productes que ofereix i sense cada nou model que surt al mercat. Però, els cristians verdaders no volem que el món de Satanàs estableixi les nostres prioritats (1 Jn. 2:15-17). I els germans jubilats? Hi pot haver millor manera d’utilitzar el seu temps que posar el servei a Jehovà en primer lloc i servir com a pioners?

¹⁷ Tots els servents dedicats de Jehovà ens hem de preguntar: «Quin és l’objectiu principal de la meva vida? Estic posant els interessos del Regne en primer lloc? Imito l’actitud abnegada de Jesús? Presto atenció al consell que va donar Jesús de seguir-lo contínuament? Podria ajustar el meu horari per dedicar més temps a la predicació o a altres activitats teocràtiques? I si de moment les meves circumstàncies no em permeten ampliar el meu ministeri, continuo cultivant un esperit abnegat?».

«TANT EL VOLER COM L’OBRAR»

18, 19. Sobre quins assumptes podem orar, i per què agradarà a Jehovà aquesta sol·licitud?

¹⁸ Fa goig veure l’entusiasme del poble de Déu. Tot i això, alguns, fins i tot quan les seves circumstàncies els ho permeten, no se senten inclinats a servir com a pioners o no se senten qualificats per ser-ho (Èx. 4:10; Jer. 1:6). És aquest el teu cas? No li podries explicar a Jehovà en oració? I tant que sí. L’apòstol Pau va dir als seus companys de creença que Jehovà ‘obra en nosaltres tant el voler com l’obrar per complir els designis de la seva benvolença’ (Fili. 2:13). Per tant, si no et sents motivat a ampliar el teu ministeri, demana a Jehovà que et doni tant el desig com l’habilitat per fer-ho (2 Pe. 3:9, 11).

¹⁹ Noè, Moisès, Jeremies, Pau i Jesús eren homes lleials. Van utilitzar el seu temps i energies per proclamar el missatge d’advertència de Jehovà. No van permetre que res els distragués. La fi del món actual és imminent. Per tant, tots els qui hem dedicat la nostra vida a Déu ens hem d’assegurar de continuar fent tot el que podem per seguir aquests excel·lents exemples bíblics (Mt. 24:42; 2 Tim. 2:15). Si així ho fem, agradarem a Jehovà i rebrem moltíssimes benediccions (llegeix Malaquies 3:10).

[Nota]

[Preguntes d’estudi]

[Il·lustració de la pàgina 21]

La gent no va fer cas de l’advertència de Noè

[Il·lustració de la pàgina 24]

Has pensat seriosament a servir com a pioner regular?