LES reunions anuals de la Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania sempre generen entusiasme, i també va ser el cas de la reunió anual número 127, que es va celebrar l’1 d’octubre de 2011. Els convidats, que provenien d’arreu del món, es van reunir a la sala de congressos dels Testimonis de Jehovà de Jersey City, EUA.

En Gerrit Lösch, membre del Consell Rector, va donar la benvinguda a tots els convidats. Va dir als delegats, d’uns vuitanta-cinc països diferents, que gaudeixen d’una unitat internacional única. Això és un bon testimoniatge i glorifica Jehovà. De fet, al llarg de la reunió es va parlar moltes vegades de la unitat.

UN BON INFORME DE MÈXIC

La primera part del programa va exemplificar la unitat del poble de Jehovà. En Baltasar Perla va entrevistar tres membres de la sucursal de Mèxic per preguntar-los sobre la fusió d’aquesta amb sis sucursals d’Amèrica Central. A causa d’aquesta fusió, la família Betel de Mèxic s’ha fet més multicultural i internacional. L’arribada de tants germans i germanes de diferents països ha resultat en un intercanvi d’estímul. És com si Jehovà hagués agafat una goma d’esborrar i hagués eliminat les fronteres entre països.

Un repte que ha presentat la fusió ha estat ajudar els publicadors que viuen als països on ja no tenen sucursal perquè no se sentin aïllats de l’organització de Jehovà. Per aquesta raó, cada congregació es pot comunicar directament amb la sucursal per correu electrònic de manera segura.

ÚLTIMES NOTÍCES DEL JAPÓ

En James Linton, de la sucursal del Japó, va explicar com van afectar els germans de la zona els terratrèmols i tsunamis que van devastar el país el març de 2011. Molts germans van perdre els seus éssers estimats i les seves pertinences. Els germans de les zones no afectades van oferir més de tres mil cent allotjaments i centenars de vehicles. Voluntaris del Comitè Regional de Construcció van treballar sense parar per reparar les cases dels germans. Més de mil set-cents voluntaris van servir on era necessari. També es van oferir cinc-cents setanta-cinc voluntaris per ajudar en la rehabilitació de sales del Regne, entre els quals hi havia un grup de germans dels Estats Units.

Però el més important va ser atendre l’espiritualitat i l’estat emocional dels afectats pel desastre i, per aquest motiu, més de quatre-cents ancians els van visitar per donar-los ànim i consol. El Consell Rector va mostrar la seva preocupació a l’enviar dos superintendents de zona de la seu central per animar-los. A més, la preocupació que van demostrar els germans i germanes d’arreu del món va ser una gran font de consol.

 VICTÒRIES LEGALS

L’auditori va prestar molta atenció a Stephen Hardy, de la sucursal d’Anglaterra, que va fer un discurs sobre les victòries legals recents. Per exemple, el govern francès reclamava 58 milions d’euros d’impostos als Testimonis de Jehovà de França. El conflicte es va resoldre quan el Tribunal Europeu de Drets Humans (ECHR) va pronunciar sentència a favor nostre. Va disposar que el govern francès havia violat l’article 9 del Conveni Europeu, que protegeix la llibertat religiosa. L’escrit mostra que aquest cas no era un assumpte econòmic al dir: «No voler reconèixer una associació religiosa, voler la seva dissolució i utilitzar llenguatge despectiu contra un moviment religiós són exemples d’intromissió al dret que garanteix l’article 9 del Conveni».

El Tribunal Europeu també va pronunciar una sentència al nostre favor en un cas contra Armènia. Des del 1965, el Tribunal havia pensat que el Conveni Europeu no donava a la persona el dret a negar-se a realitzar el servei militar obligatori. Però la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans, que és la màxima autoritat d’aquest tribunal, va dir que el Conveni Europeu sí que garantia el dret a negar-se a realitzar el servei militar si és a causa de fermes creences religioses. Aquesta sentència obliga Armènia, així com també Azerbaidjan i Turquia, a respectar aquest dret.

PROJECTES DE CONSTRUCCIÓ

En Guy Pierce, del Consell Rector, va ser el següent orador. Va dir que l’auditori estava expectant per rebre notícies sobre els projectes de construcció a l’estat de Nova York. Va mostrar un vídeo de tot el que s’està fent a Wallkill, a Patterson, i als nous terrenys que s’han adquirit a Warwick i a Tuxedo, Nova York. A Wallkill, la construcció del nou edifici, amb més de tres-centes habitacions, es completarà l’any 2014.

Està planejat construir nous edificis en un terreny de cent hectàrees a Warwick. El germà Pierce va dir: «Tot i que no sabem exactament quina és la voluntat de Jehovà pel que fa a Warwick, el nostre propòsit és traslladar-hi la seu mundial dels Testimonis de Jehovà». A més, s’està planificant utilitzar vint hectàrees d’una parcel·la, situada a deu quilòmetres al nord de Warwick, per emmagatzemar maquinària i material de construcció. També va dir: «Una vegada s’aprovi el projecte de construcció, esperem completar-lo en quatre anys. Després es vendrà la propietat de Brooklyn».

El germà Pierce va preguntar: «Ha canviat el Consell Rector la seva manera de pensar pel que fa a la proximitat de la gran tribulació?». La seva resposta va ser: «En absolut! Si la gran tribulació interromp els nostres plans, serà meravellós. Absolutament meravellós!».

COMPTE AMB EL LLEÓ QUE RUGEIX

A continuació, Stephen Lett, un altre membre del Consell Rector, va parlar sobre 1 Pere 5:8, que diu: «Sigueu sobris; vetlleu. El vostre adversari, el diable, com un lleó que rugeix, ronda cercant qui engolir». El germà Lett va explicar varies característiques del lleó, que fa que la il·lustració de Pere sobre el Diable sigui tan apropiada.

Com que els lleons són més forts i més ràpids que els homes, no hem d’intentar lluitar contra Satanàs amb les nostres pròpies forces. Necessitem l’ajuda de Jehovà (Is. 40:31). Així com un lleó sovint caça quan és fosc perquè la presa no el vegi, Satanàs ens pot atrapar si no evitem la foscor espiritual. També, igual que un lleó mata un antílop  indefens o una cria de zebra mentre dorm, Satanàs no té misericòrdia i li encantaria matar-nos. Sovint, després que el lleó ha satisfet la gana, és impossible reconèixer la víctima. De la mateixa manera, quan un cristià ha estat víctima de Satanàs, la seva situació és pitjor que la d’abans de conèixer la veritat (2 Pe. 2:20). Per tant, hem de lluitar contra Satanàs i adherir-nos amb fermesa als principis bíblics que hem après (1 Pe. 5:9).

ESTIMA EL TEU LLOC A LA CASA DE JEHOVÀ

El següent orador, en Samuel Herd, del Consell Rector, va dir: «Tots tenim un lloc a la casa de Jehovà». Tots els cristians tenim un lloc a la «casa» de Déu, el seu temple espiritual, la provisió que Ell ha fet perquè el puguem adorar sobre la base del sacrifici de rescat de Jesús. Hem de cuidar el gran privilegi de tenir un lloc a la casa de Jehovà. Com David, desitgem «viure a la casa de Jahvè tots els dies de la vida» (Sl. 27:4).

El germà Herd va fer referència al Salm 92:13-15 [92:12-14 en NM] i va preguntar: «Com ens permetrà créixer Jehovà?». Va contestar: «Al paradís espiritual, Déu ens acull i ens cuida, ens protegeix i ens dóna les refrescants aigües de la veritat. Donem-li les gràcies per aquesta provisió». I després va dir: «Estiguem contents per estar a la casa de Jehovà, no només durant un temps sinó per sempre».

ELS CRISTIANS VERDADERS RESPECTEN LA PARAULA DE DÉU

En David Splane, del Consell Rector, va explicar en el següent discurs que els cristians verdaders sempre han respectat la Paraula de Déu. Al segle primer, es van basar en ella per tractar el tema de la circumcisió (Ac. [Fe.] 15:16, 17). Però alguns del segle segon que deien ser cristians i havien estat instruïts per la filosofia grega van començar a posar la seva pròpia satisfacció intel·lectual per damunt de les Escriptures. Més tard, altres van canviar les ensenyances bíbliques per les opinions dels anomenats Pares de l’Església i dels emperadors romans, creant moltes doctrines falses.

 El germà Splane va assenyalar que, en una il·lustració, Jesús va indicar que continuarien existint cristians ungits a la Terra per defensar la veritat (Mt. 13:24-30). No podem afirmar del cert qui eren. Ara bé, durant segles molts van denunciar creences i pràctiques antibíbliques. Alguns d’ells van ser el bisbe Agobard de Lió al segle IX, Pere de Bruys, Enric de Lausana i Valdès (o Valdo) al segle XII, John Wycliffe al segle XIV, William Tyndale al segle XVI i Henry Grew i George Storrs al segle XIX. Avui dia, els testimonis de Jehovà continuen defensant les normes bíbliques i reconeixen la Bíblia com a fonament de la veritat. Per aquest motiu, el Consell Rector ha escollit Joan 17:17 (BEC) com a text temàtic per a l’any 2012, que diu: «La teva Paraula és la veritat».

CANVIS EMOCIONANTS A LES ESCOLES BÍBLIQUES

L’Anthony Morris, del Consell Rector, va anunciar i va explicar a grans trets els canvis per als missioners i pioners especials. Des de setembre de 2012, se celebraran classes de l’Escola bíblica per a matrimonis a diferents països. L’objectiu de l’Escola de Galaad ha canviat. Des del passat octubre, els qui hi assisteixin hauran d’estar en el servei a temps complet especial, ja sigui com a missioners que no hagin assistit a Galaad, pioners especials, superintendents itinerants o betelites. Els graduats serviran a les sucursals, en l’obra itinerant o seran assignats a congregacions de grans ciutats per enfortir, donar suport i ajudar els germans i germanes.

Des de l’1 de gener de 2012, alguns graduats de l’Escola bíblica per a germans solters i de l’Escola bíblica per a matrimonis seran assignats com a pioners especials temporals, i obriran i expandiran l’obra de predicar a zones remotes. Serviran com a pioners especials per períodes d’un any prorrogables fins que, després del tercer any, els que siguin eficients podran rebre una assignació permanent.

La reunió anual de 2011 va ser una ocasió molt feliç. Esperem que Jehovà beneeixi els nous canvis per augmentar l’obra de predicar i unificar el seu poble, tot per a la glòria i lloança de Jehovà.

[Requadre/​Il·lustració de les pàgines 18, 19]

Les Vam Conèixer Una Mica Millor

Durant el programa van entrevistar les germanes Marina Sydlik, Edith Suiter, Melita Jaracz, Melba Barry i Sydney Barber. Totes cinc, ara vídues, havien estat casades amb membres del Consell Rector. Van explicar com van aprendre la veritat i com van començar a servir a temps complet. Cadascuna va parlar sobre alguns records especials de la seva vida, de les bones qualitats dels seus marits i de les benediccions que van gaudir junts. Com a conclusió de les entrevistes, l’auditori va cantar la cançó número 86, titulada «Fieles siervas de Dios».

[Il·lustracions]

(A dalt) Daniel i Marina Sydlik, Grant i Edith Suiter, Theodore i Melita Jaracz

(A baix) Lloyd i Melba Barry, Carey i Sydney Barber

[Mapa de la pàgina 16]

(Consulta la publicació per veure el text en el format original)

Sis sucursals s’han fusionat amb la sucursal de Mèxic

MÈXIC

GUATEMALA

HONDURES

EL SALVADOR

NICARAGUA

COSTA RICA

PANAMÀ

[Il·lustració de la pàgina 17]

Disseny de la futura seu mundial dels Testimonis de Jehovà a Warwick, Nova York