«Les vostres obres tindran una recompensa»

AL CAPDAVANT del seu exèrcit, el rei Asà avança cap a la costa des de les terres altes de Judea. Quan la vall comença a eixamplar-se, s’atura i esbufega. Davant té l’impressionant campament enemic. L’exèrcit etíop compta amb un milió de soldats mentre que Asà tan sols en compta amb una mica més de la meitat.

Davant la imminent batalla, què farà Asà? Donarà ordres als seus generals? Encoratjarà les tropes? Escriurà a la seva família? Res de tot això! Asà fa una oració.

Abans d’analitzar aquesta oració i examinar què va passar, vegem quina mena d’home va ser Asà. Què va fer que actués d’aquella manera? Tenia raons per creure que Jehovà l’ajudaria? Què aprenem d’aquest relat sobre com Jehovà beneeix les activitats dels seus servents?

LA TRAJECTÒRIA D’ASÀ

Durant els vint anys després que Israel es dividís en dos regnes, Judà es va corrompre amb pràctiques paganes. Quan Asà va arribar a ser rei l’any 977 a. de la n. e., fins i tot la cort estava contaminada amb l’adoració a déus cananeus de la fertilitat. Però el relat inspirat diu que Asà va fer el que agradava a Jehovà. Asà «va treure els altars estrangers i els llocs alts, féu bocins les esteles i tallà els troncs sagrats» (2 Par. [Cròn.] 14:1, 2 [14:2, 3 en NM]). A més, va expulsar del regne de Judà «els homes dedicats a la prostitució sagrada» que practicaven la sodomia en nom de la religió. I també va animar els seus súbdits «que busquessin Jahvè, el Déu dels seus pares, i que practiquessin la llei i el manament» de Déu (1 Re. 15:12, 13; 2 Par. 14:3 [14:4 en NM]).

Jehovà va recompensar l’entusiasme d’Asà per l’adoració verdadera amb anys de pau. Per això el rei va dir: «Hem buscat Jahvè, el nostre Déu. L’hem buscat, i ens ha concedit repòs tot al voltant». El poble va aprofitar aquesta situació per fortificar les ciutats del regne de Judà. El relat bíblic diu: «Van construir i van prosperar» (2 Par. 13:23 [14:1 en NM]; 14:5, 6 [14:6, 7 en NM]).

AL CAMP DE BATALLA

Ara que coneixem la trajectòria d’Asà no ens sorprèn que fes una oració per enfrontar-se a l’exèrcit humà més nombrós mencionat a les Escriptures. Asà sabia que Déu recompensa els actes de fe i, per això, li va suplicar que l’ajudés. Tenia clar que si confiava en Déu i tenia el seu suport, no importava que l’enemic fos molt nombrós o poderós. El nom de Jehovà estava en joc i, per aquesta raó, li va demanar: «Socorreu-nos, Jahvè, Déu nostre, que en vós confiem, i en el vostre nom hem vingut contra aquesta multitud. Vós sou, Jahvè, el nostre Déu. Que l’home no sigui més fort que vós!» (2 Par. 14:10 [14:11 en NM]). És com si li hagués dit: «Jehovà, aquesta invasió és un atac contra tu. No permetis que simples humans deshonrin el  teu nom. No deixis que ens vencin». Així doncs, Jehovà «va derrotar els etíops davant d’Asà i davant de Judà, i els etíops van fugir» (2 Par. 14:11 [14:12 en NM]).

Avui dia, els servents de Jehovà ens enfrontem amb molts opositors poderosos. Però no lluitem contra ells amb armes ni en un camp de batalla literal. Podem estar segurs que Jehovà recompensarà amb la victòria tots els fidels que lluiten pel Seu nom. Pot ser que les nostres batalles personals incloguin haver d’esforçar-nos per evitar que la falta de moralitat del món ens afecti, protegir la nostra família de les influències corruptores o lluitar contra les nostres debilitats. Sigui quina sigui l’adversitat que afrontem, l’oració d’Asà ens pot animar. La seva victòria va ser la victòria de Jehovà. Per tant, els qui confiem en Jehovà sabem que cap poder humà el pot vèncer.

PARAULES D’ÀNIM I D’ADVERTÈNCIA

Quan va tornar de la batalla, Azariahu (o Azaries) es va presentar davant d’Asà. Aquest profeta el va encoratjar, però també li va donar una advertència: «Escolteu-me, Asà i tot Judà i Benjamí. Jahvè està amb vosaltres mentre vosaltres esteu amb ell; si el busqueu, se us fa trobadís; però, si l’abandoneu, ell també us abandona. [...] Vosaltres, doncs, sigueu forts, i que les vostres mans no s’afebleixin; així les vostres obres tindran una recompensa» (2 Par. 15:1, 2, 7).

Aquestes paraules enforteixen la nostra fe i mostren que Jehovà estarà amb nosaltres si li som lleials. Quan li demanem ajuda podem estar segurs que ens escolta. Azariahu va dir: «Sigueu forts». És cert, sovint cal fortalesa per fer el correcte, però sabem que amb l’ajuda de Jehovà ho podem fer.

Maacà, l’àvia d’Asà, havia fet un «ídol abominable». Per aquesta raó, Asà la va destituir de la seva «dignitat reial». Segurament no va ser fàcil, però ho va fer i, a més, va cremar l’ídol (1 Re. 15:13, BEC). Jehovà va beneir Asà per la seva resolució i valor. De la mateixa manera, nosaltres també ens hem d’adherir a Jehovà i a les seves justes normes, tant si els nostres familiars són lleials a Déu com si no ho són. Si ho fem, Jehovà recompensarà la nostra lleialtat.

Part de la benedicció que Asà va rebre va ser que molts israelites de l’apòstata regne del nord es van adonar que Jehovà estava amb ell i, com que apreciaven tant l’adoració pura, van deixar les seves llars i van anar a viure a Judà. Llavors, Asà i tot Judà ‘convingueren en el pacte de buscar Jehovà amb tot el cor i l’ànima’. Quin va ser el resultat? Jehovà es va deixar trobar i «els concedí repòs tot al voltant» (2 Par. 15:9-15). Quina alegria quan els qui estimen la justícia accepten l’adoració pura!

Ara bé, Azariahu també va advertir Asà: «Si l’abandoneu, ell també us abandona». Les conseqüències d’abandonar Jehovà poden ser  terribles (2 Pe. 2:20-22). La Bíblia no diu per què Jehovà li va donar aquesta advertència, però sabem que el rei no en va fer cas.

«HAS OBRAT SENSE SENY»

L’any 36 del regnat d’Asà, el rei Baasà d’Israel va començar a actuar hostilment contra Judà. Va començar a fortificar la ciutat fronterera de Ramà, a vuit kilòmetres al nord de Jerusalem, potser per evitar que els seus súbdits es posessin de part d’Asà i l’adoració pura. Asà, en comptes de buscar l’ajuda de Jehovà com havia fet quan el van atacar els etíops, va buscar l’ajuda dels siris. Li va enviar un regal al rei de Síria i li va demanar que ataqués el regne del nord d’Israel. Quan els siris van atacar, Baasà es va retirar de Ramà (2 Par. 16:1-5).

A Jehovà no li va agradar el que va fer Asà i, per això, va enviar al profeta Hananí. Asà havia vist com Jehovà havia derrotat els etíops. Per tant, havia de saber que «els ulls de Jahvè recorren tota la terra per tal de mostrar-se fort en l’auxili d’aquells, els cors dels quals li pertanyen enterament». Potser va rebre un mal consell o va pensar que Baasà i el seu exèrcit no eren una gran amenaça i que, per tant, no necessitava l’ajuda de Déu. En qualsevol cas, va confiar en ell mateix i no en Jehovà. Per aquesta raó, Hananí li va dir: «Has obrat sense seny; per això, des d’ara hi haurà guerra contra tu» (2 Par. 16:7-9).

Asà no va reaccionar bé i, enfurismat, va empresonar el profeta Hananí (2 Par. 16:10). Pot ser que pensés: «Mereixo aquest càstig després de molts anys de lleialtat?». Havia perdut la capacitat de raonar, potser per la seva edat avançada? La Bíblia no ho diu.

L’any 39 del seu regnat, Asà «es posà malalt dels peus». El relat ens diu: «Amb tot, en el curs de la malaltia, no buscà Jahvè, sinó els metges». Sembla que Asà no estava cuidant la seva salut espiritual. L’any quaranta-u del seu regnat, malalt i en aquesta condició espiritual, va morir (2 Par. 16:12-14).

No obstant això, sembla que les seves bones qualitats i la seva determinació per l’adoració pura van superar els seus errors. Mai va deixar de servir Jehovà (1 Re. 15:14). Aleshores, què ens ensenya el relat de la vida d’Asà? Ens fa veure que hem de meditar en totes les vegades que Jehovà ens ha ajudat, ja que aquests valuosos records ens mouen a demanar-li ajuda en oració quan ens enfrontem a nous reptes. Però no hem de suposar que no necessitem el consell bíblic perquè fa molt anys que servim lleialment Jehovà. Independentment de la nostra trajectòria, ens reprendrà si ens equivoquem. Si passa això, hem d’acceptar de bon grat la reprensió perquè ens en puguem beneficiar. I no hem d’oblidar que el nostre Pare celestial estarà amb nosaltres sempre que nosaltres estem al seu costat. Jehovà busca per tota la Terra els qui li són lleials i els recompensa utilitzant el seu poder a favor d’ells. Si ho va fer amb Asà, també ho farà amb nosaltres.

[Comentari de la pàgina 9]

Jehovà recompensarà tots els fidels que lluiten pel Seu nom

[Comentari de la pàgina 10]

Cal fortalesa per fer el correcte