1-3. (a) Quines situacions il·lustren la idea principal de les dues paràboles de Jesús? (b) A quines preguntes hem de respondre?

 IMAGINA’T que un funcionari de renom et demana que el portis a una cita important. Poc abans d’anar-lo a buscar, t’adones que el teu cotxe no té prou gasolina. Vas a corre-cuita a omplir el dipòsit de gasolina, i mentrestant el funcionari arriba. Mira a tot arreu però no et troba. Com que no pot esperar, demana a algú altre que el porti. Tan bon punt arribes t’adones que el funcionari ja ha marxat. Com et sentiries?

² Ara imagina’t que tu ets el funcionari i has escollit tres homes competents per dur a terme un negoci important. Els expliques què han de fer i tots tres accepten el treball de bon grat. Quan tornes una mica més tard, veus que només dos d’ells han fet la seva feina. Encara més, l’únic que no ha fet la feina comença a posar excuses; de fet, ni tan sols ho ha intentat. Com et sentiries?

³ A les paràboles de les noies verges i els talents, Jesús va utilitzar situacions semblants per il·lustrar per què durant el temps de la fi alguns ungits serien fidels i assenyats, però d’altres no (Mt. 25:1-30). * Va recalcar aquest punt dient: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l’hora», és a dir, no sabien quan Jesús executaria el judici de Déu contra el món de Satanàs (Mt. 25:13). Jesús ens va animar a vetllar, o mantenir-nos alerta. Com ens beneficia aplicar aquest consell? Qui ha demostrat estar preparat per sobreviure? Què hem de fer per estar desperts?

4. Per què estar desperts no vol dir mirar el rellotge?

⁴ Algunes activitats com ara treballar en una fàbrica, anar al metge o agafar el transport públic requereixen que respectem un horari. Però en altres activitats com combatre un foc o realitzar feines de rescat després d’un desastre, mirar el rellotge pot arribar a ser una distracció o, pitjor encara, un perill. En aquestes circumstàncies és molt més important centrar-se en el treball que tenim per davant que seguir un horari. Com que la fi d’aquest ordre de coses cada cop està més a prop, mai no ha estat tan important com ara guiar les persones a les provisions de Jehovà per a la salvació. Ara bé, estar desperts com a cristians no vol dir mirar el rellotge. De fet, hi ha almenys cinc maneres en què ens podem beneficiar de no saber el dia ni l’hora exactes de la fi.

5. Com ens ajuda a posar de manifest el que tenim al cor el fet de no saber el dia ni l’hora?

⁵ Primer, no saber quan vindrà la fi ens permet posar de manifest què tenim de debò al cor. De fet, ens dignifica ja que ens permet utilitzar la llibertat d’elecció que tenim per expressar la nostra lleialtat a Jehovà. Tot i que esperem amb il·lusió sobreviure, servim Jehovà perquè l’estimem, no només perquè volem viure per a sempre (llegeix Salm 37:4). Ens agrada fer la seva voluntat i som conscients que Déu ens ensenya per al nostre benefici (Is. 48:17). És evident, doncs, que les seves normes no ens semblen feixugues (1 Jn. 5:3).

6. Com se sent Déu quan el servim motivats per amor, i per què?

⁶ El segon benefici és que tenim l’oportunitat d’alegrar el cor de Jehovà. Quan el servim motivats per amor, no només per obtenir una recompensa, ajudem Jehovà a donar resposta a les acusacions sense fonament del seu adversari, Satanàs (Job 2:4, 5; llegeix Proverbis 27:11). Sabem el dolor i l’angoixa que Satanàs ha causat i, per això, ens posem de part de Jehovà i refusem la governació malvada de Satanàs.

7. Per què penses que ens convé portar una vida abnegada?

⁷ Tercer, servir Déu sense un dia específic en ment ens anima a portar una vida abnegada. Avui dia, algunes persones que no coneixen Déu també creuen que el món no pot continuar així per molt de temps. El temor a algun desastre imminent fa que tinguin l’actitud de «mengem i beguem, que demà morirem» (1 Cor. 15:32). Però nosaltres no tenim por ni procurem satisfer els nostres desitjos egoistes (Prov. 18:1, TBS). Al contrari, ens neguem a nosaltres mateixos i utilitzem el nostre temps, energies i altres possessions per compartir amb els altres les bones notícies del Regne de Déu (Mt. 16:24). Estem contents de servir Déu, especialment quan fem que altres el coneguin.

8. Quin exemple bíblic mostra que necessitem confiar més plenament en Jehovà i la seva Paraula?

⁸ Un quart benefici és que ens ajuda a confiar més plenament en Jehovà i a aplicar amb diligència la seva Paraula a la nostra vida. Com a humans imperfectes que som, tenim la tendència a confiar en nosaltres mateixos. Per això, Pau va advertir tots els cristians: «Qui es pensi estar dret, que miri de no caure». Vint-i-tres mil persones van perdre el favor de Jehovà poc abans que Josuè portés el poble de Déu a la Terra Promesa. «Tot això», diu Pau, «va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps» (1 Cor. 10:8, 11, 12, BCI).

9. Com ens refinen les adversitats i com ens apropen més a Jehovà?

⁹ Un cinquè benefici és que permet  que les adversitats actuals ens refinin (llegeix Salm 119:71). Els últims dies d’aquest ordre de coses són, sens dubte, «moments difícils» (2 Tim. 3:1-5). Moltes persones del món de Satanàs ens odien, i és possible que ens persegueixin per la nostra fe (Jn. 15:19; 16:2). De la mateixa manera que el foc refina el metall, les dificultats refinen la nostra fe i la fan més forta. Si som humils i busquem la guia de Déu en aquests moments difícils, no ens donarem pas per vençuts. Al contrari, ens aproparem més a Jehovà fins a un punt que mai ens havíem imaginat (Jm. 1:2-4; 4:8).

10. Què fa que tinguem la sensació que el temps passa volant?

¹⁰ El pas del temps és relatiu, ja que quan estem ocupats i enfeinats en lloc d’estar mirant el rellotge, el temps sembla que voli. De la mateixa manera, si estem absorts en l’obra tan emocionant que Jehovà ens ha encomanat, aquest dia i hora poden arribar abans que ens n’adonem. En aquest sentit, molts ungits han donat un excel·lent exemple. Repassem breument què va passar després que Jesús fos nomenat Rei l’any 1914 i veurem com alguns van demostrar estar preparats a diferència d’altres que no ho van estar.

11. Després de 1914, per què alguns dels ungits van arribar a la conclusió que el Senyor feia tard?

¹¹ Tornem ara a les paràboles de Jesús de les noies verges i els talents. Si les noies verges o els servents d’aquestes paràboles haguessin sabut quan vindria el nuvi o l’amo, no els hauria calgut mantenir-se alerta. Però ells no ho sabien i, per tant, havien d’estar sempre preparats. Per bé que els ungits durant dècades havien pensat que l’any 1914 era un any destacat, no entenien amb exactitud què passaria. Quan no va passar el que esperaven, alguns van pensar que el nuvi feia tard. Temps després, un germà va dir: «Alguns de nosaltres vam pensar sèriament que aniríem al cel durant la primera setmana d’aquell mes d’octubre [de 1914]».

12. Com van provar els ungits ser fidels i assenyats?

¹² Pensa en la decepció que podia suposar esperar la fi i que no vingués! A més, els germans es van enfrontar amb oposició com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial. Llavors va començar un període de relativa inactivitat, com si estiguessin adormits. Ara bé, el 1919 una cosa els va despertar. Jesús havia vingut al temple espiritual de Déu i va arribar el moment de la inspecció. Alguns, però, no van passar la inspecció i no van poder treballar més per a Jesús, l’Amo (Mt. 25:16). Va ser com si no fossin diligents a l’hora d’abastir-se d’oli espiritual, com els va passar a les noies verges irreflexives. Igual que el servent dolent i gandul, no estaven disposats a fer sacrificis personals per causa del Regne. No obstant això, la majoria dels ungits van demostrar una lleialtat ferma i un fort desig de servir l’Amo fins i tot durant els anys de guerra tan difícils.

13. Quina va ser l’actitud de la classe del servent després de 1914, i quina actitud demostren ara?

¹³ Després de 1914, La Torre de Guaita va fer aquesta important declaració: «Germans, aquells de nosaltres que tenim l’actitud correcta envers Déu no ens sentim decebuts amb cap de les Seves disposicions. No volíem fer la nostra pròpia voluntat; per això, quan vam descobrir que estàvem equivocats amb el que esperàvem l’octubre de 1914, ens vam alegrar que el Senyor no canviés el Seu  Pla per ajustar-se a les nostres expectatives. No volíem que Ell ho fes. Nosaltres només volem entendre els Seus plans i propòsits». Aquesta devoció i actitud humil és la que segueix caracteritzant els ungits del Senyor. No afirmen tenir la inspiració divina, però estan decidits a fer el treball que Jesús els ha donat aquí a la Terra. I ara, «una gran multitud» d’«altres ovelles», els cristians amb esperança terrenal, imiten la seva actitud vigilant i entusiasta (Ap. [Rv.] 7:9; Jn. 10:16).

14. Com ens protegirà adherir-nos al mitjà que Déu ha establert per donar l’aliment espiritual al seu poble?

¹⁴ Igual que els ungits, els membres de la gran multitud que es mantenen alerta s’adhereixen al mitjà que Déu ha establert per donar l’aliment espiritual al Seu poble. Per tant, és com si ells també s’abastessin d’oli espiritual de la Paraula de Déu i del seu esperit (llegeix Salm 119:130; Joan 16:13). Un cop enfortits, demostren estar preparats per a la tornada de Crist i es mantenen actius fins i tot davant de grans dificultats. Per exemple, en un camp de concentració nazi, al principi els germans només tenien una còpia de la Bíblia, així que van orar per poder tenir més aliment espiritual. Poc després, van saber que un germà que acabava d’arribar al camp havia aconseguit introduir clandestinament, dintre de la seva cama de fusta, uns números recents de La Torre de Guaita. El germà ungit Ernst Wauer, un dels supervivents, va explicar: «Jehovà ens va ajudar de manera extraordinària a memoritzar les edificants idees dels articles». I va afegir: «Avui dia és molt fàcil obtenir aliment espiritual però, l’apreciem sempre? Estic segur que Jehovà té nombroses benediccions reservades per a aquells qui confien en ell, es mantenen lleials i s’alimenten de la Seva taula».

15, 16. Com va recompensar Jehovà l’entusiasme d’una parella pel ministeri cristià, i què pots aprendre d’aquestes experiències?

¹⁵ Les altres ovelles també es mantenen ocupades en el treball de l’Amo, donant tot el seu suport als germans de Crist (Mt. 25:40). A diferència del servent dolent i gandul de la paràbola, estan disposats a fer sacrificis personals esforçant-se per posar els interessos del Regne en primer lloc. Per exemple, quan el Jon i la Masako van rebre la invitació de col·laborar  en el camp xinès a Kenya, no ho veien gaire clar, però després de considerar les seves circumstàncies en oració, van decidir traslladar-s’hi.

¹⁶ El Jon i la Masako van veure com Jehovà va recompensar amb escreix el seu esforç. Van dir: «El ministeri aquí és increïble». Van començar set estudis bíblics i van gaudir de moltes altres experiències apassionants. I van afegir: «Cada dia donem gràcies a Jehovà per permetre’ns ser aquí». És clar, hi ha més germans i germanes que han pres decisions que demostren la seva determinació d’estar completament ocupats en el servei a Déu, independentment de quan vingui la fi. Pensa en els milers de graduats de l’Escola de Galaad que han emprès el servei de missioner o en els qui s’han ofert de tot cor per anar a països estrangers. Et pots fer una idea de com seria anar-se’n a un lloc on hi ha més necessitat llegint l’article «Es van oferir de tot cor: a l’Equador» que va aparèixer a La Torre de Guaita del 15 de juliol de 2012. Mentre llegeixes el que diuen els germans i germanes que estan servint en un país estranger, pensa en maneres en les quals pots incrementar el teu servei per alabar Jehovà. Com a resultat, veuràs que el teu goig també augmentarà.

17. Com ha estat una benedicció no saber el dia ni l’hora?

¹⁷ És evident que no saber el dia ni l’hora exactes quan aquest ordre de coses acabarà ha estat una benedicció per a nosaltres. En lloc d’estar frustrats o decebuts, com més ens impliquem a fer la voluntat de Jehovà més a prop ens sentirem del nostre Pare amorós. Com que seguim amb la mà a l’arada, per dir-ho així, i evitem les distraccions, portem una vida de molta satisfacció servint Jehovà, el nostre Amo (Lc. 9:62).

18. Per què volem seguir fidels en el nostre servei a Jehovà?

¹⁸ El dia de judici s’apropa amb rapidesa. Ningú de nosaltres vol decebre Jehovà ni Jesús. En aquests últims dies ells ens han confiat privilegis de servei molt valuosos. Oi que valorem la confiança que han posat en nosaltres? (Llegeix 1 Timoteu 1:12.)

19. Com podem estar preparats per al dia de Jehovà?

¹⁹ Tant si la nostra esperança és gaudir de la vida en el cel com en el paradís a la Terra, cal que estiguem decidits a seguir complint amb fidelitat el treball que Déu ens ha donat de predicar i fer deixebles. Encara no sabem el dia ni l’hora exactes del dia de Jehovà però, de debò ens cal saber-ho? Podem estar preparats per quan arribi, i ho estarem! (Mt. 24:36, 44.) Si confiem plenament en Jehovà i posem el Regne en primer lloc, no quedarem decebuts (Rm. 10:11).