1. Quin desig va expressar Pau als cristians del segle primer?

 QUAN va escriure als cristians del segle primer, l’apòstol Pau els va dir en moltes ocasions que desitjava que Déu i Crist aprovessin l’esperit que les congregacions manifestaven. Per exemple, va dir als gàlates: «La gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit, germans. Amén» (Gàl. 6:18). Què volia dir amb l’expressió «el vostre esperit»?

2, 3. (a) A què es va referir Pau en algunes ocasions en què va usar la paraula esperit? (b) Quines preguntes t’hauries de fer pel que fa a l’esperit que manifestes?

² En aquest context, Pau usa la paraula esperit per referir-se a la força que ens impulsa a dir certes coses o a comportar-nos d’una determinada manera. Per exemple, hi ha persones que són amables, altruistes, pacífiques, generoses o que no els costa perdonar. De fet, la Bíblia diu que és bo tenir un «esperit dolç i tranquil» i un «esperit reposat» (1 Pe. 3:4; Prov. 17:27). Però també hi ha persones sarcàstiques, materialistes, que s’ofenen ràpidament o que tenen una actitud independent. I encara pitjor, n’hi ha que són indecents, desobedients o que demostren un esperit rebel.

³ Per això, quan Pau usava expressions com «que el Senyor sigui amb el teu esperit», estava animant els seus germans a manifestar un esperit que estigués en harmonia amb la voluntat de Déu i que reflectís la personalitat de Crist (2 Tim. 4:22; llegeix Colossencs 3:9-12). Nosaltres també ens hauríem de preguntar: «Quin esperit manifesto? Com puc millorar la meva actitud per agradar més a Déu? Com puc contribuir a l’esperit positiu de la congregació?». Per il·lustrar-ho, pensa en un camp de gira-sols, on cada flor, amb els seus vius colors, contribueix a la bellesa  del conjunt. Ets un d’aquests «gira-sols» que fan més bonica la congregació? Sens dubte, tots ens hauríem d’esforçar a ser-ho. Vegem ara què podem fer perquè el nostre esperit agradi a Déu.

4. Què és «l’esperit del món»?

⁴ La Bíblia ens diu: «Nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu» (1 Cor. 2:12). Què és aquest «esperit del món»? És el mateix de què parla Efesis 2:2, que diu: «Visquéreu en altre temps d’acord amb el tarannà d’aquest món, d’acord amb el príncep de l’imperi de l’aire, l’esperit que ara actua en els rebels» (Ef. 2:2). Aquest «aire», o «esperit del món», és l’actitud mental de la gent d’avui dia, com l’aire, està per tot arreu. Sovint el veiem en l’actitud de moltes persones que diuen: «Ningú no m’ha de dir què he de fer!» o «Lluita pels teus drets!». Qui manifesta aquest esperit és un dels «rebels» del món de Satanàs.

5. Quin mal esperit van demostrar alguns israelites?

⁵ Aquestes actituds no són noves. Als dies de Moisès, Corè es va rebel·lar contra els qui tenien autoritat dins la congregació d’Israel i, en especial, va criticar Aaron i els seus fills, qui tenien el privilegi de servir com a sacerdots. És possible que veiés les seves imperfeccions o que acusés Moisès de nepotisme, al·legant que donava privilegis a la seva família. Sigui com sigui, és evident que Corè va començar a veure les coses des d’un punt de vista humà i a parlar contra els superintendents nomenats per Jehovà. Sense cap respecte, els va dir: «Ja n’hi ha prou! [...] Amb quin dret, doncs, us alceu sobre la comunitat de Jahvè?» (Nom. 16:3). De manera semblant, Datan i Abiron es van queixar de Moisès, i li van dir que ‘volia dominar damunt d’ells’. Quan Moisès els va fer cridar, van respondre amb arrogància: «No volem venir!» (Nom. 16:12-14). No hi ha dubte que a Jehovà no li agradava aquell esperit i per això va executar tots els rebels (Nom. 16:28-35).

6. Com van demostrar una mala actitud alguns cristians del segle primer, i què és possible que pensessin?

⁶ Al segle primer, alguns també van començar a ser crítics contra els qui havien rebut la responsabilitat de fer-se càrrec de la congregació, i en ‘rebutjaven l’autoritat’ (Jud. 8, BEC). Segurament pensaven que es mereixien més privilegis, i van intentar influir en els germans perquè es posessin en contra dels homes que Jehovà havia nomenat i que diligentment s’ocupaven de la congregació (llegeix 3 Joan 9, 10).

7. De quina mala actitud ens hem de protegir?

⁷ Òbviament, ningú no ha de manifestar aquest esperit a la congregació cristiana. És per això que tots hem d’anar amb molt de compte. En el temps de Moisès i de l’apòstol Joan els qui portaven la davantera no eren perfectes, igual que avui dia els ancians tampoc ho són. Fins i tot, poden cometre errors que ens afectin directament. Si això passa, no està bé que manifestem l’esperit del món demanant justícia amb insistència o reclamant que es faci alguna cosa amb aquell germà. Si Jehovà decideix passar per alt petits errors, per què no ho podem fer nosaltres també? En algunes ocasions, germans que han comès pecats greus no han volgut comparèixer davant un comitè que els volia ajudar només perquè s’han centrat en el que, als seus ulls, semblaven defectes dels ancians. Això es pot comparar a un malalt que es perd els beneficis d’un tractament que el pot ajudar senzillament  perquè hi ha alguna cosa del metge que no li agrada.

8. Quines cites bíbliques ens poden ajudar a mantenir l’actitud correcta envers els superintendents de la congregació?

⁸ Per evitar aquest esperit, no oblidem que la Bíblia explica que Jesús té «a la mà dreta set estrelles». Les «estrelles» representen els ancians ungits i, per extensió, tots els superintendents de les congregacions. Jesús pot dirigir aquestes «estrelles» com cregui oportú (Ap. [Rv.] 1:16, 20). Com a Cap de la congregació, Jesús té control sobre els consells d’ancians perquè els seus ulls són «com una flama de foc» que ho veuen tot. Per això, si un ancià necessita correcció, Jesús s’assegura que la rebi en el moment i de la manera que ell vegi convenient (Ap. 1:14). Mentrestant, tots els cristians hem de respectar els germans nombrats per esperit sant, ja que Pau va escriure: «Obeïu els qui us governen i sigueu-los submisos, ja que vetllen per les vostres ànimes com havent-ne de donar compte; que ho facin amb goig i no pas lamentant-se; això no us seria profitós» (Heb. 13:17).

9. (a) Per què pot suposar una prova rebre correcció o disciplina? (b) Quina és la millor manera de reaccionar davant la correcció?

⁹ L’esperit d’un cristià també es pot posar a prova quan rep correcció o quan perd algun privilegi. Un jove a qui els ancians van aconsellar amb tacte sobre els videojocs violents va reaccionar malament i va causar baixa d’ajudant de congregació perquè va deixar de complir els  requisits bíblics (Sl. 11:5; 1 Tim. 3:8-10). Després, el germà va anar dient a tothom que no estava d’acord amb aquella decisió, va escriure moltes cartes a la sucursal criticant els ancians i, fins i tot, va influenciar altres germans perquè fessin el mateix. No hi ha dubte que és contraproduent posar en perill la pau de la congregació per tal de justificar les nostres accions. És molt millor veure la correcció com una manera d’obrir-nos els ulls a les debilitats que desconeixíem i acceptar de bon grat el consell que ens donin (llegeix Lamentacions 3:28, 29).

10. (a) Explica què aprenem de Jaume 3:16-18 sobre quin esperit hauríem de manifestar i quin no. (b) Què aconseguim si manifestem «la saviesa que ve de dalt»?

¹⁰ Jaume 3:16-18 és una bona guia per determinar quin esperit hauríem de manifestar a la congregació i quin no. Diu: «On hi ha gelosia i esperit de desavinença hi ha pertorbació i tota mena de males accions. En canvi, la saviesa que ve de dalt, és primer de tot, pura; després, pacífica, moderada, dòcil, plena de compassió i de bons fruits, sense parcialitat, sense hipocresia. Els qui són pacífics sembren en pau un fruit de justícia». Si ens comportem segons «la saviesa que ve de dalt», les qualitats cristianes ens permetran contribuir a que hi hagi un bon esperit entre els germans.

11. (a) Què evitarem si mantenim un bon esperit? (b) Què aprenem de l’exemple de David?

¹¹ Tinguem sempre present que Jehovà ha donat als ancians la responsabilitat de ‘pasturar’ la congregació (Ac. [Fe.] 20:28; 1 Pe. 5:2). Per això, tant si som ancians com si no, hem de respectar la manera com Déu ha organitzat la congregació. Mantenir un bon esperit ens pot ajudar a no donar massa importància al fet de tenir autoritat o responsabilitats. Per exemple, quan el rei Saül va pensar que David podia ser una amenaça per al seu tron, «va viure recelós» d’ell (1 Sam. 18:9). Saül va manifestar un mal esperit i, fins i tot, el va voler matar. En comptes de ser com aquest rei i preocupar-nos per la posició que ocupem, és molt millor imitar David, qui va mantenir una visió correcta sobre l’autoritat que Déu havia establert malgrat que patís moltes injustícies (llegeix 1 Samuel 26:23).

12. Com podem contribuir a la unitat de la congregació?

¹² A la congregació, les diferències de punt de vista poden ser una font d’irritació, fins i tot entre els ancians. La Bíblia dóna consells que ens poden ajudar a mantenir l’actitud correcta, com ara: «Avanceu-vos mútuament a honorar-vos» i «No estigueu massa satisfets de vosaltres mateixos» (Rm. 12:10, 16). En comptes d’insistir en la nostra opinió, hauríem de reconèixer que normalment hi ha més d’una manera correcta de veure les coses. Per això, si ens esforcem per entendre el punt de vista dels altres, contribuirem a la unitat de la congregació (Fili. 4:5, Nou Testament, ed. Cristiandad).

13. Què hauríem de fer després d’expressar la nostra opinió, i quin exemple bíblic ho il·lustra?

¹³ Vol dir això que no està bé expressar la nostra opinió quan ens sembla que alguna cosa es podria fer millor? I tant que no! Al segle primer, va sorgir un assumpte que va generar molt debat. Els germans «decidiren que Pau, Bernabé i alguns altres pugessin a Jerusalem a trobar els apòstols i els ancians per tractar la qüestió» (Ac. 15:2). És clar, cadascun d’aquells germans tenia la seva pròpia opinió sobre l’assumpte i el seu propi criteri sobre com tractar  la situació. No obstant això, un cop tots es van expressar i van prendre una decisió guiada per l’esperit, ja no van tornar a parlar de les seves idees personals. Quan les congregacions van rebre la carta que explicava la decisió que havien pres, ‘es van alegrar d’aquesta consolació’ i ‘es van confirmar en la fe’ (Ac. 15:31; 16:4, 5). Avui dia, quan comentem un assumpte als germans que porten la davantera, ens hem de sentir igual de tranquils perquè sabem que l’analitzaran sota oració.

14. Com demostrem una bona actitud al tractar amb els altres?

¹⁴ Al dia a dia tenim moltes oportunitats de demostrar un bon esperit al tractar amb els altres. Si estem disposats a perdonar quan algú ens ofèn, promourem un bon ambient. La Paraula de Déu ens exhorta: «Suporteu-vos els uns als altres i perdoneu-vos mútuament, si ningú té contra un altre cap motiu de queixa; tal com el Senyor us perdonà, feu-ho també vosaltres» (Col. 3:13). L’expressió «si ningú té contra un altre cap motiu de queixa» dóna a entendre que és possible que tinguem raons vàlides per enfadar-nos amb algú. Però, en lloc de centrar-nos en els punts dèbils dels altres i posar en perill la pau de la congregació, hem d’imitar Jehovà i perdonar de bon grat. D’aquesta manera, podrem servir Jehovà colze a colze amb els germans.

15. (a) Què ens ensenya l’exemple de Job sobre el perdó? (b) Com ens pot ajudar l’oració a demostrar un bon esperit?

¹⁵ L’exemple de Job ens dóna una bona lliçó sobre el perdó. Tres companys que suposadament l’havien de consolar, en realitat el van ofendre amb paraules cruels. Amb tot, Job els va perdonar. Què el va ajudar a fer-ho? La Bíblia diu que Job «intercedia pels seus amics», és a dir, orava a favor d’ells (Job 16:2; 42:10). Per tant, orar pels altres pot fer que la nostra actitud envers ells canviï i ens ajuda a tenir un esperit com el de Crist (Jn. 13:34, 35). A més d’orar pels nostres germans, també hem d’orar per demanar esperit sant (Lc. 11:13). L’esperit de Déu ens ajudarà a demostrar qualitats cristianes quan tractem amb els altres (llegeix Gàlates 5:22, 23).

16, 17. Què estàs decidit a fer pel que fa a l’esperit que demostres?

¹⁶ Oi que seria formidable que tots ens poséssim com a meta contribuir a un esperit saludable dins la congregació? Si cadascú de nosaltres ho fa, els resultats seran excel·lents. Després d’analitzar aquest article, creus que pots millorar, i així demostrar una actitud més positiva? Si creus que sí, examina el teu esperit a la llum de les Escriptures (Heb. 4:12). L’apòstol Pau, qui volia ser un bon exemple per a les congregacions, va dir: «De res no m’acusa la consciència, encara que no és per això que sóc justificat; qui m’ha de judicar és el Senyor» (1 Cor. 4:4).

¹⁷ Tots ens podem animar els uns als altres a mantenir una bona actitud a la congregació. Ho aconseguirem si imitem les qualitats divines i no insistim en les nostres opinions ni pensem que ens mereixem més responsabilitats. Perdonar de bon grat i no pensar malament dels germans farà que estiguem en pau amb ells (Fili. 4:8). Si fem tot això, podem estar convençuts que Jehovà i Jesús estaran molt contents amb el ‘nostre esperit’ (File. 25).