1, 2. (a) Quina mena de Déu va mostrar ser Jehovà al tractar amb la nació d’Israel? (b) Quina pregunta analitzarem en aquest article?

 ALS dies de Nehemies, en una oració pública, un grup de levites van reconèixer que els seus avantpassats ‘havien refusat escoltar’ moltes vegades els manaments de Jehovà. Però, una i altra vegada, Jehovà va demostrar ser «un Déu que perdona, compassiu i benigne, lent per a castigar, ric en l’amor» i va mostrar bondat immerescuda als exiliats repatriats del temps de Nehemies (Neh. 9:16, 17).

² Cadascú de nosaltres ens hem de preguntar: «Com em puc beneficiar del perdó de Jehovà?». Per ajudar-nos a contestar aquesta pregunta tan important, analitzem per què va perdonar Jehovà els reis David i Manassès.

3-5. Quins pecats greus va cometre David?

³ Tot i ser un servent fidel de Déu, David va cometre pecats greus. Dos d’aquests van tenir a veure amb Uries i Bet-Sabé. Les conseqüències d’aquests pecats van ser doloroses per a tots els implicats. Però la manera com Déu va corregir David ens ensenya molt sobre el perdó de Jehovà. Vegem què va passar.

⁴ David va enviar l’exèrcit d’Israel per assetjar Rabà, la capital ammonita, a uns 80 quilòmetres a l’est de Jerusalem, més enllà del riu Jordà. Mentrestant, des del terrat del seu palau a Jerusalem, David va veure Bet-Sabé, la dona d’Uries, banyant-se. Uries havia marxat amb l’exèrcit i David es va sentir tan atret per Bet-Sabé que la va fer portar  al palau i va cometre adulteri amb ella (2 Sam. 11:1-4).

⁵ Quan David es va assabentar que Bet-Sabé estava embarassada, va fer tornar Uries esperant que tingués relacions sexuals amb ella. Però Uries ni tan sols va entrar a casa seva, tot i que David el va animar a fer-ho. Per tant, David va escriure una carta al comandant del seu exèrcit que deia: «Poseu Uries a l’avantguarda, al front més perillós, i retireu-vos d’ell». Uries era un blanc fàcil i va morir en la batalla, tal com David havia planejat (2 Sam. 11:12-17). Així doncs, no tan sols va cometre adulteri sinó que, per empitjorar-ho, també va matar un home innocent.

6. Com va reaccionar Jehovà als pecats de David, i què ens ensenya això de Jehovà?

⁶ Però Jehovà ho havia vist tot, ja que res s’escapa dels seus ulls (Prov. 15:3). Tot i que després David es va casar amb Bet-Sabé, «Jahvè va desaprovar l’acció que David havia comès» (2 Sam. 11:27). Així doncs, com va reaccionar Jehovà als greus pecats de David? Va enviar el seu profeta Natan perquè parlés amb ell. Jehovà és un Déu que perdona i volia mostrar misericòrdia a David. Però necessitava saber si David estava penedit de debò. No trobes encoratjador que Jehovà estigués disposat a fer això? Jehovà no el va forçar a confessar, sinó que va fer que Natan li expliqués una història que il·lustrava la gravetat dels seus pecats (llegeix 2 Samuel 12:1-4). Quina manera tan eficaç de tractar una situació tan delicada.

7. Quina va ser la resposta de David a la il·lustració de Natan?

⁷ La il·lustració de Natan va despertar el sentit de justícia del rei. David es va enfadar molt amb l’home ric de la història i li va dir a Natan: «Ho juro per la vida de Jahvè: l’home que ha fet això mereixeria la mort». A més, David va dir que la víctima d’aquella injustícia havia de ser compensada per la seva pèrdua. Però, llavors, la veritat li va caure a sobre. El profeta li va dir: «Aquest home ets tu». Tot seguit li va explicar que, com a conseqüència dels seus actes, una ‘espasa no s’allunyaria de casa seva’ i la calamitat estaria sobre la seva família. A més seria humiliat públicament pels seus errors. David es va adonar de la gravetat del que havia fet i, tot penedit, va admetre: «He pecat contra Jahvè» (2 Sam. 12:5-14).

8, 9. Com mostra el Salm 51 els sentiments més profunds de David, i què ens ensenya això de Jehovà?

⁸ La cançó que més tard va composar David revela que estava penedit de veritat. El Salm 51 conté les súpliques de David a Jehovà i mostra que va fer més que admetre els seus errors, es va penedir dels seus pecats. El que més li preocupava era la seva relació amb Jehovà. Va confessar: «Contra vós sol he pecat». I li va pregar a Jehovà: «Déu meu, creeu en mi un cor ben pur, feu renéixer en mi un esperit ferm. [...] Torneu-me el goig de la vostra salvació, que un esperit magnànim em sostingui» (Sl. 51:3-6, 9-14 [51:1-4, 7-12 en NM]). I tu, ets sincer i honest amb Jehovà quan li parles dels teus errors?

⁹ Jehovà no va eliminar les doloroses conseqüències dels pecats de David. De fet, David en va sentir els efectes la resta de la seva vida. Però Jehovà el va perdonar perquè David va mostrar  «un cor penedit; un esperit que es penedeix» (llegeix Salm 32:5; Sl. 51:19 [51:17 en NM]). El Déu Totpoderós entén els sentiments i els motius pels quals una persona ha pecat. Per aquesta raó, en comptes de deixar que jutges humans condemnessin David i Bet-Sabé a mort com deia la Llei mosaica, Jehovà, que és misericordiós, va intervenir al seu favor (Lev. 20:10). Déu fins i tot va fer que el seu fill Salomó fos el següent rei d’Israel (1 Par. [Cròn.] 22:9, 10).

10. (a) Quina altra raó potser va tenir Jehovà per perdonar David? (b) Què hem de fer per a què Jehovà ens perdoni?

¹⁰ Pot ser que una altra raó per la qual Jehovà va perdonar David va ser que David havia mostrat misericòrdia a Saül (1 Sam. 24:5-8 [24:4-7 en NM]). Com va dir Jesús, Jehovà ens tracta segons tractem els altres. «No judiqueu, a fi de no ser judicats; perquè amb el mateix judici amb què judiqueu, sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què mesureu, sereu mesurats» (Mt. 7:1, 2). Quina tranquil·litat saber que Jehovà ens perdona els pecats, fins i tot pecats tan greus com l’adulteri o l’assassinat! Ens perdonarà si estem disposats a perdonar els altres, si li confessem els nostres pecats i si canviem la nostra actitud i veiem els nostres pecats com Jehovà els veu. Quan ens penedim de veritat, Jehovà ens dóna «temps de consolació» (llegeix Actes [Fets] 3:19, 20).

11. Quines pràctiques detestables de Manassès ‘van ofendre els ulls de Jehovà’?

¹¹ Analitzem un altre relat bíblic que ens mostra fins a quin punt Jehovà està disposat a perdonar. Uns tres-cents seixanta anys després que David comencés el seu regnat, Manassès va arribar a ser rei de Judà i va regnar durant cinquanta-cinc anys. El seu regnat va estar caracteritzat per la maldat i Jehovà el va condemnar per les seves pràctiques detestables. Entre altres coses, Manassès va erigir altars a Baal, va adorar l’exèrcit dels cels, va fer passar els seus fills pel foc i va promoure pràctiques espiritistes. Com diu el relat, «feia de moltes maneres el mal que ofèn els ulls de Jahvè» (2 Par. 33:1-6).

12. Què va fer Manassès per tornar a Jehovà?

¹² Finalment, els babilonis van capturar Manassès i el van ficar en una presó a Babilònia. Allà, probablement, va recordar les paraules que Moisès va dir a Israel: «En la teva desgràcia,  quan tot això t’haurà succeït, passat molt de temps, tornaràs a Jahvè, el teu Déu, i l’escoltaràs» (Deut. 4:30). Aleshores, «s’humilià molt» i «va implorar» a Jehovà que el perdonés (com mostra la il·lustració de la pàgina 21). Com a resultat, Manassès va tornar a Jehovà (2 Par. 33:12, 13). No sabem les paraules exactes que va utilitzar Manassès en les seves oracions, però és possible que fossin semblants a les del rei David registrades al Salm 51. En qualsevol cas, Manassès va canviar completament la seva actitud.

13. Per què Jehovà va perdonar Manassès?

¹³ Com va respondre Jehovà a l’oració de Manassès? «Es deixà entendrir; escoltà la seva súplica.» Com David, Manassès va reconèixer la gravetat dels seus pecats i es va penedir de debò. Per això, Jehovà el va perdonar i li va tornar el tron de Jerusalem. Com a resultat, Manassès «va reconèixer que Jahvè és Déu» (2 Par. 33:13). Que encoratjador és saber que Jehovà, que és misericordiós, perdona els qui es penedeixen de debò.

14. Què fa que Jehovà perdoni un pecador?

¹⁴ La majoria dels qui servim Jehovà mai haurem de demanar perdó per pecats tan greus com els que van cometre David o Manassès. Però el fet que Jehovà hagi perdonat aquests dos reis ens ajuda a adonar-nos que està disposat a perdonar fins i tot pecats molt greus, sempre que ens penedim de debò.

15. Com sabem que Jehovà no perdona els nostres pecats automàticament?

¹⁵ Però no podem arribar a la conclusió que Jehovà perdona automàticament els pecats de tots els humans. Comparem ara l’actitud de David i Manassès amb la dels desobedients habitants d’Israel i Judà. Déu va enviar Natan per encarar-se amb David  i donar-li l’oportunitat de canviar d’actitud. I David la va acceptar de bon grat. Quan Manassès es va veure en una situació difícil, es va adonar que necessitava penedir-se de veritat. En canvi, tot i que Jehovà va enviar una i altra vegada els seus profetes per dir als habitants d’Israel i Judà com veia la seva conducta desobedient, ells no es van penedir. Per tant, Jehovà no els va perdonar (llegeix Nehemies 9:30). Fins i tot després que els israelites exiliats tornessin de Babilònia, Jehovà els va continuar enviant missatgers fidels, com per exemple el sacerdot Esdres i el profeta Malaquies. I sempre que el poble actuava en harmonia amb la voluntat de Jehovà, experimentava molta alegria (Neh. 12:43-47).

16. (a) Quines van ser les conseqüències de no penedir-se per a la nació d’Israel? (b) Quina oportunitat tenen els descendents de la nació d’Israel?

¹⁶ Quan Jehovà va enviar Jesús a la Terra com a sacrifici perfecte per rescatar tota la humanitat, va deixar d’acceptar els sacrificis d’animals que feien els israelites (1 Jn. 4:9, 10). Quan Jesús va estar a la Terra, va reflectir el punt de vista de Jehovà al dir: «Jerusalem, Jerusalem, la qui mata els profetes i apedrega els qui li han estat enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills, tal com una lloca aplega els pollets sota les ales, i no ho heu volgut! Doncs, bé: la vostra casa us serà deixada deserta» (Mt. 23:37, 38). Aleshores, la pecadora nació d’Israel, que no es va penedir, va ser substituïda per l’Israel espiritual (Mt. 21:43; Gàl. 6:16). A nivell individual, però, els membres de la nació d’Israel es poden beneficiar del perdó i la misericòrdia de Jehovà si exerceixen fe en Déu i en el sacrifici de Jesucrist. Les persones que han mort sense penedir-se dels seus pecats i que ressuscitin al paradís a la Terra, també tindran aquesta oportunitat (Jn. 5:28, 29; Ac. 24:15).

17, 18. Què has de fer per a què Jehovà et perdoni?

¹⁷ Jehovà està disposat a perdonar-nos. I nosaltres, què hem de fer? Hem d’actuar com David i Manassès. Hem de reconèixer que som pecadors, penedir-nos, suplicar-li de tot cor que ens perdoni i demanar-li que ens ajudi a tenir «un cor ben pur» (Sl. 51:12 [51:10 en NM]). Si hem comès un pecat greu, també hem de buscar l’ajuda dels ancians (Jm. 5:14, 15). Tot i que haguem comès pecats molt greus, ens reconforta saber que Jehovà és un «Déu de tendresa i de pietat, pacient, molt benigne i fidel, que conserva la bondat per a milers, que perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat». I Jehovà no ha canviat (Èx. 34:6, 7).

¹⁸ Jehovà va prometre als israelites penedits que els trauria completament la taca dels seus pecats, que eren com «l’escarlata», i els faria tan «blancs com la neu» (llegeix Isaïes 1:18). Com et beneficia, doncs, el perdó de Jehovà? Els teus pecats seran completament perdonats sempre que et penedeixis i agraeixis que Jehovà et perdoni.

19. Què analitzarem en el següent article?

¹⁹ Com a beneficiaris del perdó de Jehovà, com el podem imitar al tractar els altres? Com pots perdonar de tot cor els qui han comès pecats greus però després s’han penedit de veritat? El següent article ens ajudarà a examinar el nostre cor i així poder semblar-nos més al nostre Pare, Jehovà, qui és ‘bo i està disposat a perdonar’ (Sl. 86:5, TBS).