Salta al contingut

Salta a l'índex

Tresors de l’arxiu

«El millor missatge que mai s’ha escoltat»

«El millor missatge que mai s’ha escoltat»

«PER a què són?», va preguntar en George Naish assenyalant una pila de troncs de divuit metres de llargada amuntegats a l’armeria de Saskatoon, a Saskatchewan (Canadà). Li van explicar que aquells troncs s’havien utilitzat per construir repetidors durant la Primera Guerra Mundial. «Llavors se’m va ocórrer que es podrien fer servir per construir antenes de ràdio», va explicar el germà Naish. «I d’aquesta manera va sorgir la idea de crear una emissora de ràdio teocràtica.» L’any 1924, només un any després, l’emissora de ràdio CHUC va començar a emetre, i va ser una de les primeres en difondre temes religiosos al Canadà.

(1) Emissora d’Edmonton, a Alberta (2) Un germà amb les vàlvules del transmissor de Toronto, a Ontario

El Canadà, que té una extensió semblant a la d’Europa, era el lloc ideal per predicar a través de la ràdio. «Gràcies a la ràdio, la veritat va arribar a moltes persones amb les qui no ens podíem posar en contacte personalment», va explicar la Florence Johnson, que treballava a l’emissora de ràdio de Saskatoon. «I com que la ràdio era una novetat, la gent tenia ganes d’escoltar tot el que s’emetia.» El 1926, els Estudiants de la Bíblia (com s’anomenava llavors als Testimonis de Jehovà) ja tenien les seves pròpies emissores en quatre ciutats canadenques. a

(3) L’emissora CHUC de Saskatoon, a Saskatchewan

Què hauries escoltat si haguessis sintonitzat un d’aquests programes? De vegades, alguns germans de la congregació de la localitat cantaven cançons acompanyats de músics o de petites orquestres. Però, per descomptat, també s’hi pronunciaven sermons i es tenien converses bíbliques. L’Amy Jones, que va participar en aquestes converses, recorda: «Al predicar, quan em presentava, les persones de vegades em deien: “Ah, ja sé qui ets, t’he escoltat a la ràdio!”».

«Hi havia tantes trucades que gairebé col·lapsaven l’emissora»

Els Estudiants de la Bíblia de Halifax, a Nova Escòcia, van utilitzar un format de ràdio innovador: els oients podien trucar i fer preguntes relacionades amb la Bíblia. «Aquest tipus de programa va tenir un impacte extraordinari», va escriure un germà. «Hi havia tantes trucades que gairebé col·lapsaven l’emissora.»

Tal com li va passar a l’apòstol Pau, el missatge que proclamaven els Estudiants de la Bíblia també va tenir acollides diferents (Ac. [Fe.] 17:1-5). A alguns els agradava el que escoltaven. Per exemple, quan l’Hector Marshall va escoltar que a la ràdio parlaven de la publicació Studies in the Scriptures (Estudis de les Escriptures), en va encarregar sis volums. «Vaig pensar que em podrien ajudar a donar classes a l’escola dominical», va escriure. Però després de llegir el primer volum, va abandonar la seva església i, amb el temps, va arribar a ser un evangelitzador molt zelós. Aquest germà va servir Jehovà fidelment fins a la seva mort, l’any 1998. A la part oriental de Nova Escòcia, el dia següent d’escoltar el discurs «El Regne, l’única esperança d’aquest món», el coronel J. A. MacDonald va dir a un germà: «Ahir, la gent de l’illa de Cap Bretó va escoltar el millor missatge que mai s’ha escoltat en aquesta part del món».

Però el clergat es va enfadar i alguns catòlics de Halifax van amenaçar de destruir l’emissora de ràdio que emetia els programes dels Estudiants de la Bíblia. Instat pels líders religiosos, l’any 1928 el govern va anunciar sobtadament que no renovaria les llicències de ràdio als Estudiants de la Bíblia. Com van respondre els germans i les germanes? Van distribuir un missatge imprès amb el títol «Tenen amo les ones de ràdio?», en el qual protestaven per aquesta injustícia. Malgrat tot, les autoritats es van negar a renovar les llicències.

Va desmoralitzar això el petit grup de servents de Jehovà del Canadà? «Al principi semblava que l’enemic havia aconseguit una gran victòria», explica la Isabel Wainwright. «Però sabia que, si Jehovà ho hagués volgut, ho podria haver evitat. Això volia dir que, a partir d’aquell moment, havíem de buscar un altre mètode de predicació molt més efectiu.» En comptes de confiar tant en la ràdio per predicar, els Estudiants de la Bíblia del Canadà van començar a centrar les seves energies a visitar les persones a casa seva. Sigui com sigui, no hi ha dubte que en aquella època la ràdio va tenir un paper molt important a l’hora de proclamar «el millor missatge que mai s’ha escoltat». (Del nostre arxiu al Canadà.)

a Els germans del Canadà també van pagar altres emissores per tal de retransmetre els seus programes bíblics.

«Hi havia tantes trucades que gairebé col·lapsaven l’emissora»