Tots els nostres familiars tenen nom. Fins i tot els animals de companyia en tenen! Per tant, oi que és lògic que Déu també tingui un nom? A la Bíblia se li atribueixen molts títols, com ara Déu Totpoderós, Senyor Sobirà i Creador, però també se li dóna un nom propi (llegeix Isaïes 42:8).

A moltes traduccions bíbliques, el nom de Déu apareix a Salm 83:18 (83:19 en algunes traduccions). Per exemple, a La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat, diu: «Sabran que només vós sou Jahvè [Jehovà, NM], l’Altíssim sobre tota la terra».

Déu vol que usem el seu nom. De fet, quan parlem amb les persones que estimem, com per exemple els amics íntims, els anomenem pel seu nom. Hauria de ser diferent quan parlem amb Déu? De cap manera! Més aviat, Jesús ens va animar a usar el nom de Déu (llegeix Mateu 6:9; Joan 17:26).

Tot i això, per ser amics de Déu cal que coneguem més coses d’Ell, no només el seu nom. Per exemple, com és Déu? De debò ens podem apropar a ell? Trobaràs les respostes a aquestes preguntes a la Bíblia.