A L’ABRIL de 2006, diaris d’arreu del món van publicar la sorprenent notícia que un grup d’erudits estava fent públic el contingut d’un nou descobriment: un text antic conegut com l’Evangeli de Judes. Aquests articles afirmaven que aquest descobriment canviaria la nostra perspectiva del personatge de Judes, el deixeble que va trair Jesús. Segons aquestes afirmacions, Judes va ser un heroi perquè va ser l’apòstol que millor va entendre Jesús i qui el va entregar a la mort perquè Jesús mateix li ho va demanar.

Podem confiar en l’autenticitat d’aquest evangeli? Ens revela algun coneixement que ha estat amagat sobre Judes Iscariot, Jesús o els primers cristians? Afecta el nostre punt de vista sobre el cristianisme?

No se sap de ben cert com es va descobrir l’Evangeli de Judes. En lloc de ser trobat i catalogat per arqueòlegs, el document va aparèixer tot d’un plegat al món de les antiguitats a finals dels anys setanta o principis dels vuitanta. Probablement va ser descobert l’any 1978 a una antiga cripta dins d’una cova a Egipte. Aquesta troballa formava part d’un conjunt de quatre textos independents que tots plegats formaven un còdex (una mena de llibre antic folrat amb cuir) escrit en copte, un idioma provinent de l’antiga llengua egípcia.

Quan van transportar aquest còdex fora d’Egipte, on s’havia preservat durant segles gràcies al seu clima sec, es va començar a deteriorar ràpidament. L’any 1983, es va mostrar a uns quants erudits però, com que es demanava un preu exorbitant, no es va vendre. A més, el còdex es va deteriorar encara més perquè va estar durant molts anys abandonat i mal protegit. L’any 2000, el va comprar una col·leccionista suïssa però, al final, el va entregar a un equip internacional d’experts que, sota els auspicis de la Fundació d’Art Antic Mecenes i la National Geographic Society, va rebre la difícil tasca de restaurar i reconstruir el còdex, el qual ja s’estava deteriorant en petits fragments. Aquest equip  també hauria de determinar l’antiguitat del document, a més de traduir-lo i interpretar el text.

A través del carboni 14 es va datar el còdex entre els segles III i IV de la n. e., però els erudits van calcular que aquest text en copte en realitat era una traducció d’un text grec molt més antic. Però, en quina època i sota quines circumstàncies es va escriure l’Evangeli de Judes?

La primera referència que hi ha sobre l’existència de l’Evangeli de Judes la trobem als escrits d’Ireneu, bisbe de Lió que va viure a finals del segle II de la n. e. En la seva obra Adversus haereses (Contra les heretgies), Ireneu va escriure en contra de les ensenyances dels gnòstics. Va dir: «Declaren que Judes el traïdor estava completament assabentat d’aquestes coses i que, ell sol, coneixent la veritat com els altres no ho feien, va acomplir el misteri de la traïció; per ell totes les coses, tant del cel com de la terra, foren així llençades a la confusió. Elaboren una història fictícia d’aquest tipus, que anomenen l’Evangeli de Judes».

Ireneu estava totalment decidit a refutar algunes ensenyances dels cristians gnòstics, els quals afirmaven que posseïen un coneixement singular. Aquest corrent, anomenat gnosticisme *, engloba molts grups cristians, cadascun amb la seva pròpia comprensió i interpretació de la «veritat» cristiana. Els gnòstics promovien les seves idees basades en les seves pròpies obres, les quals es van fer molt populars durant el segle II de la n. e.

Sovint, aquests evangelis gnòstics afirmaven que els principals apòstols de Jesús no van entendre el seu missatge i que hi havia un secret que Jesús va transmetre als seus deixebles, però que només uns quants van entendre. * D’altra banda, alguns gnòstics veien el món físic com una presó i, per tant, el «déu creador» de les Escriptures Hebrees era per a ells un déu inferior en comparació amb altres déus perfectes. Llavors, només qui tingués el «coneixement» vertader entendria aquest «secret» i s’alliberaria de la seva existència física.

Aquesta és la interpretació que es fa a l’Evangeli de Judes, el qual comença amb aquestes paraules: «L’informe secret de la revelació que Jesús va fer en conversa amb Judes Iscariot durant vuit dies, tres dies abans que ell celebrés la Pasqua».

Va fer referència Ireneu a aquest mateix còdex, el qual es va creure perdut durant segles? En Marvin Meyer, un membre del primer grup que va analitzar i traduir el còdex, diu que «la breu descripció d’Ireneu encaixa acuradament amb el text copte conegut com l’Evangeli de Judes».

A l’Evangeli de Judes, Jesús es burla dels seus deixebles quan aquests demostren la seva mancança de coneixement vertader. Però Judes és l’únic dels dotze que entén realment quina és la natura de Jesús. Per això, Crist li comunica a Judes «els misteris del regne» en privat.

Les reflexions d’Ireneu sobre l’Evangeli van influir molt en la reconstrucció inicial del text que va fer el grup d’erudits. En aquesta traducció inicial, Jesús afavoreix Judes perquè reconeix que seria l’únic que entendria els misteris i, per tant, ‘ascendiria al regne’. Encara que els apòstols enganyats nomenarien un successor de Judes, el deixeble predilecte rebria un premi millor, és a dir, es convertiria en el «tretzè esperit»  i ‘excediria tots [els altres deixebles]’ perquè havia ajudat Jesús a escapar del seu cos físic.

En Bart Ehrman i l’Elaine Pagels, autors d’èxit especialitzats en el gnosticisme i el cristianisme primitiu, de seguida van publicar els seus estudis sobre l’Evangeli de Judes, els quals s’assemblaven molt a la traducció que havia fet l’equip inicial. Poc temps després, però, altres erudits, com ara l’April DeConick i en Birger Pearson, es van queixar que la National Geographic Society s’havia precipitat a publicar el text antic per tenir l’exclusiva als mitjans de comunicació. A més, no es va seguir el procés habitual d’anàlisi i contrastació amb la resta d’experts perquè els havien fet signar acords d’exclusivitat i confidencialitat.

En un estudi independent, DeConick i Pearson van arribar a la conclusió que algunes de les seccions més importants del còdex s’havien traduït erròniament. Segons l’estudi de DeConick, Jesús no anomena Judes el «tretzè esperit», sinó el «tretzè dimoni». * A més, Jesús li diu clarament a Judes que no ascendirà al «regne». En comptes ‘d’excedir’ els altres deixebles, li diu: «A tu t’anirà pitjor que als altres, perquè tu sacrificaràs l’home que em revesteix». D’acord amb DeConick, l’Evangeli de Judes és una paròdia gnòstica antiga que es mofa de tots els apòstols. Aleshores, DeConick i Pearson van arribar a la conclusió que a l’Evangeli de Judes, Judes no és pas un heroi.

Sense importar si els erudits que van analitzar aquest text consideren el Judes d’aquest evangeli com un heroi o un dimoni, cap ni un afirma que contingui informació històrica exacta. En Bart Ehrman diu: «Aquest no és un evangeli escrit per Judes ni tampoc ho pretén ser. [...] No és un evangeli escrit per un contemporani de Judes que el coneixia personalment. [...] Per tant, no és un llibre que ens doni informació addicional sobre el que va passar durant la vida de Jesús».

L’Evangeli de Judes és un text gnòstic, escrit originalment en grec al segle II de la n. e. Els erudits encara no estan d’acord si és el mateix text al qual va fer referència Ireneu. Ara bé, l’únic que ens aporta l’Evangeli de Judes és informació sobre l’època en què el «cristianisme» es va fragmentar en moltes sectes amb diferents doctrines. De fet, lluny de soscavar l’autoritat de la Bíblia, l’Evangeli de Judes confirma les advertències que van donar els apòstols, com ara la de Pau registrada a Actes [Fets] 20:29, 30: ‘Sé que després de la meva partença [...], d’entre vosaltres mateixos sorgiran homes que ensenyaran coses perverses per arrossegar els deixebles rere d’ells’.