1, 2. (a) Què era la ‘cabana de David’, i com es va reedificar? (b) Qui són els servents de Jehovà avui dia?

DURANT una reunió històrica del consell rector a Jerusalem l’any 49 de la n. e., l’apòstol Jaume va dir: ‘Simeó [Pere] ha contat com Déu va començar per procurar-se d’entre els pagans un poble per al seu nom. Amb això concorden les paraules dels profetes, tal com està escrit: Després d’això, tornaré i reconstruiré la tenda caiguda de David, en reconstruiré les ruïnes i la redreçaré. Perquè busquin el Senyor la resta dels homes, i totes les nacions sobre les quals és invocat el meu nom, diu el Senyor que fa aquestes coses, conegudes des de l’eternitat’ (Ac. 15:13-18).

² ‘La cabana [o línia reial] de David’ va caure quan el rei Sedecies va ser destronat (Am. 9:11). Però Jehovà reedificaria aquesta cabana amb Jesús, descendent del rei David, com a rei permanent (Ez. 21:32 [21:27 en NM]; Ac. 2:29-36). Tal com Jaume va indicar en aquella reunió històrica, aquesta profecia d’Amós també va predir que s’ungirien tant jueus com gentils per ser reis al cel amb Jesús. Avui dia, una resta dels cristians ungits i milions de les «altres ovelles» de Jesús declaren units la veritat de la Bíblia com a servents de Jehovà (Jn. 10:16).

3, 4. Com va sobreviure espiritualment el poble de Jehovà a Babilònia?

³ Quan els jueus van ser enduts captius a Babilònia, va quedar clar que ‘la cabana de David’ havia caigut. Ara bé, com que la religió falsa proliferava a Babilònia, com faria el poble de Déu per sobreviure espiritualment durant l’exili de setanta anys  (607-537 a. de la n. e.)? Igual que nosaltres, com a poble de Jehovà, sobrevivim en aquest món dominat per Satanàs (1 Jn. 5:19). Ha estat gràcies a una herència espiritual molt rica.

⁴ La Bíblia és part del nostre llegat espiritual. Els jueus exiliats a Babilònia no tenien les Escriptures completes, però coneixien la Llei mosaica i els Deu Manaments. Sabien «algun càntic de Sió» i molts proverbis i estaven al corrent de les proeses dels primers servents de Jehovà. De ben segur que els exiliats ploraven al recordar Sió, i no van oblidar Jehovà (llegeix Salm 137:1-6). Això els va mantenir alerta en sentit espiritual fins i tot a Babilònia, una ciutat plena de doctrines i pràctiques falses.

5. En quines tríades de déus creien els babilonis i els egipcis de temps antics?

⁵ A Babilònia, la tríada de déus, o trinitat, era una part principal de l’adoració. Una tríada babilònica es componia de Šin (déu de la lluna), Šamaš (déu del sol) i Ištar (deessa de la fecunditat i de la guerra). A l’antic Egipte, se solia creure que un déu es casava amb una deessa, que aquesta li donava un fill i «formaven una tríada divina o una trinitat, en la qual el pare no sempre era el cap i s’acontentava en ocasions a ser príncep consort, mentre que la deïtat principal de la localitat era la deessa» (New Larousse Encyclopedia of Mythology). Una tríada egípcia estava formada pel déu Osiris, la deessa Isis i el seu fill Horus.

6. Com definiries la Trinitat, i com ens ha protegit Jehovà d’aquesta mentida?

⁶ La cristiandat té la seva tríada, la Trinitat. Els clergues diuen que el Pare, el Fill i l’esperit sant són un sol Déu. Però això és un atac contra la sobirania de Jehovà, ja que ve a dir que Ell és un déu tri, simplement un dels tres membres d’una suposada divinitat. Però Déu ha protegit el seu poble d’aquesta mentida. Estem d’acord amb les següents paraules inspirades: «Escolta, Israel: Jahvè és el nostre Déu, Jahvè tot sol» (Deut. 6:4). De fet, Jesús mateix va citar aquestes paraules i, quin cristià verdader gosaria contradir-lo? (Mc. 12:29.)

7. Per què no és possible que una persona que creu en la Trinitat es bategi en símbol d’una dedicació vàlida a Déu?

⁷ La doctrina de la Trinitat contradiu la comissió que Jesús va donar als seus seguidors de ‘convertir tots els pobles batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant’ (Mt. 28:19). Si una persona es vol batejar com a cristià verdader i com a testimoni de Jehovà, ha de reconèixer la supremacia del Pare, Jehovà, així com també la posició i l’autoritat del Seu Fill, Jesús. També ha de creure que l’esperit sant és la força activa de Déu i no pas part d’una Trinitat (Gèn. 1:2, TBS). Si algú continua creient en la Trinitat, no es pot batejar en símbol d’una dedicació vàlida a Jehovà Déu. Estem molt agraïts que la nostra herència espiritual ens hagi protegit contra aquesta ensenyança que deshonora Déu!

8. Quines eren les creences babilòniques sobre els déus i els dimonis?

⁸ Les creences religioses babilòniques deixaven via lliure a les doctrines falses, les deïtats, els dimonis i l’espiritisme. The International Standard Bible Encyclopaedia declara: «En la religió babilònica, en ordre d’importància hi  havia els déus i després els dimonis, que tenien el poder d’afligir els humans amb múltiples malalties físiques o mentals. Sembla que gran part de la religió consistia en una lluita angoixant contra aquests dimonis, i els déus eren pertot arreu a fi d’escoltar les pregàries dels homes per ajudar-los a resistir aquests dimonis».

9. (a) Després de l’exili a Babilònia, com van caure presa d’idees religioses falses els jueus? (b) Com se’ns ha protegit dels perills que comporta intentar tenir contacte amb els dimonis?

⁹ Després de l’exili a Babilònia, molts jueus van caure presa d’idees antibíbliques. A mesura que les idees gregues s’obrien pas, molts jueus es van tornar vulnerables al control demoníac perquè van adoptar la creença que els dimonis podien ser bons o dolents. Però la nostra herència espiritual ens protegeix dels perills que comporta intentar tenir contacte amb els dimonis, ja que sabem que Déu va condemnar les pràctiques espiritistes babilòniques (Is. 47:1, 12-15). A més, ens guiem pel punt de vista de Jehovà sobre l’espiritisme (llegeix Deuteronomi 18:10-12; Apocalipsi [Revelació] 21:8).

10. Què es pot dir de les pràctiques i creences de Babilònia la Gran?

¹⁰ L’espiritisme no tan sols ha estat una pràctica dels babilonis, sinó també dels qui donen suport a Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa (Ap. 18:21-24). The Interpreter’s Dictionary of the Bible declara: «Babilònia [la Gran] és més que un imperi o cultura. La defineix millor la idolatria extrema que no pas els límits geogràfics o temporals» (Vol. 1, pàg. 338). Babilònia la Gran, plena d’espiritisme, idolatria i altres pecats, encara existeix, però no durarà gaire més (llegeix Apocalipsi 18:1-5).

11. Quines advertències s’han publicat sobre l’espiritisme?

¹¹ Jehovà va dir: «No sereu endevinaires ni fetillers» (Lev. 19:26). La pràctica d’espiritisme, sovint anomenat espiritualisme, va tenir un paper important en la manera de pensar del segle XIX. La revista Zion’s Watch Tower (La Torre de Guaita de Sió) de maig de 1885 va dir: «La creença que els morts continuen vivint en un altra esfera o condició no és nova. Va ser part de la religió de la gent del passat i va ser l’arrel de tota la mitologia». L’article va afegir que els dimonis han fet veure que són persones mortes que intenten comunicar-se amb els vius i, com a conseqüència, han aconseguit influir en la manera de pensar i actuar de moltes persones. El fullet What Say the Scriptures About Spiritism? (Què diuen les Escriptures sobre l’espiritisme?) i altres publicacions més recents donen advertències semblants.

12. Què va dir Salomó sota inspiració sobre la condició dels morts?

¹² «Tots els qui han conegut la veritat» poden contestar aquesta pregunta (2 Jn. 1). Segurament estem d’acord amb les paraules de Salomó: «“Més val un gos viu que un lleó mort”. Almenys els qui són vius saben que s’han de morir; però els morts no saben res [...]. Tot allò de què tu siguis capaç fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni recompensa, ni ciència, ni saviesa al país dels morts on t’encamines» (Ecl. 9:4, 5, 10).

13. Com van afectar els jueus la cultura i religió hel·lèniques?

¹³ Els jueus coneixien la veritat sobre els morts. Però quan els generals  d’Alexandre el Gran van dividir Grècia, van usar coses com la religió i la cultura hel·lèniques per intentar unir Judà amb Síria. Com a resultat, els jueus van acceptar les ensenyances falses sobre la immortalitat de l’ànima humana i que hi ha un món subterrani de turment. Els grecs no van originar aquesta idea, ja que els babilonis també creien en «el món d’ultratomba [...] com a un lloc ple de terrors, [...] presidit per déus i dimonis molt poderosos i feroços» (The Religion of Babylonia and Assyria). Està clar, doncs, que els babilonis creien en la immortalitat de l’ànima.

14. Què sabien Job i Abraham sobre la mort i la resurrecció?

¹⁴ Tot i que Job, qui era un home just, no tenia les Escriptures, sabia la veritat sobre la mort. A més, sabia que Jehovà és un Déu d’amor que desitjaria ressuscitar-lo (Job 14:13-15). Abraham també creia en la resurrecció (llegeix Hebreus 11:17-19). Aquests homes temorosos de Déu no creien en la immortalitat de l’ànima humana, ja que no es pot ressuscitar algú que no pot morir. Sens dubte, l’esperit de Déu va ajudar Job i Abraham a entendre la condició dels morts i a tenir fe en la resurrecció. Aquestes veritats també són part de la nostra herència.

15, 16. Com se’ns ha alliberat del pecat i la mort?

¹⁵ Estem molt agraïts que Déu també ens hagi revelat com ens ha rescatat del pecat i la mort (Rm. 5:12). Sabem que Jesús no va venir «a ser servit, sinó a servir i a donar la vida en rescat per una multitud» (Mc. 10:45). Que bé que coneixem «la redempció que s’obté en el Crist Jesús»! (Rm. 3:22-24.)

¹⁶ Els jueus i els gentils del segle primer s’havien de penedir dels seus  pecats i tenir fe en el sacrifici de rescat de Jesús. D’altra manera no podrien obtenir el perdó. I la situació és la mateixa avui dia (Jn. 3:16, 36). Si algú continués creient en doctrines falses, com ara la Trinitat i la immortalitat de l’ànima, no es podria beneficiar del rescat. Però nosaltres sí que podem, ja que coneixem la veritat sobre el «Fill estimat [de Déu], en qui tenim la redempció, la remissió dels pecats» (Col. 1:13, 14).

17, 18. On podem trobar informació útil sobre la nostra història, i com ens en podem beneficiar?

¹⁷ Podríem parlar molt més sobre les ensenyances verdaderes que hem après, les experiències que hem tingut al servir Déu i les benediccions espirituals i materials de les que gaudim. Durant dècades, l’Anuario ha recollit relats emocionants sobre les nostres activitats arreu del món. Els vídeos Los testigos de Jehová: una historia de fe viva, parts 1 i 2, i publicacions com ara Los testigos de Jehová, proclamadores del Reino de Dios, narren la nostra història. I les nostres revistes sovint contenen commovedores biografies de germans explicades en primera persona.

¹⁸ Tal com el poble d’Israel es beneficiava de meditar sobre com Déu els havia alliberat de l’esclavitud a Egipte, nosaltres també ens beneficiem de considerar la història de l’organització de Jehovà (Èx. 12:26, 27). Ja que Moisès era una persona gran i havia estat testimoni dels actes meravellosos de Déu, va animar els israelites amb les següents paraules: «Recorda els temps antics, repassa els anys, generació per generació» (Deut. 32:7). Nosaltres, com a poble de Déu i ‘ovelles del seu ramat’, estem contents d’alabar-lo i d’explicar als altres com ha usat el seu poder (Sl. 79:13). A més, fem bé d’analitzar la nostra història, aprendre’n i fer plans per al futur.

19. Ja que gaudim de llum espiritual, què hauríem de fer?

¹⁹ Estem molt agraïts de gaudir de la llum espiritual que Déu ens dóna en comptes de caminar a les fosques (Prov. 4:18, 19). Per tant, estudiem de valent la Paraula de Déu i compartim amb entusiasme la veritat amb els altres. Tinguem la mateixa actitud que tenia el salmista, qui va lloar Jehovà amb aquestes paraules: «Contaré els vostres prodigis, Senyor, recordaré l’ajut que no trobo en ningú més. M’instruïu, Déu meu, des de petit, i encara avui us proclamo admirable; no m’abandoneu, Déu meu, ara que sóc vell, amb cabells blancs. Encara vull proclamar als presents i als qui vindran el poder del vostre braç» (Sl. 71:16-18).

20. Quines qüestions hi ha pendents, i com et fan sentir?

²⁰ Som el poble dedicat de Jehovà i és per això que som conscients de la relació que hi ha entre la sobirania de Déu i la integritat humana. De fet, proclamem la innegable veritat que Jehovà és el Sobirà Universal i que mereix que el servim de tot cor (Ap. 4:11). Gràcies al seu esperit, ‘portem la bona nova als pobres’, ‘embenem els cors destrossats’ i ‘consolem els qui porten dol’ (Is. 61:1, 2). Tot i que Satanàs ha intentat dominar el poble de Déu i tota la humanitat, els seus esforços han estat en va. Apreciem moltíssim la nostra herència espiritual i estem decidits a ser íntegres a Jehovà, el Senyor Sobirà, i a lloar-lo ara i durant tota l’eternitat (Sl. 26:11, TBS; llegeix Salm 86:12).