1. Per què els pilots han de seguir una llista de control abans d’enlairar-se?

ABANS d’enlairar-se, el pilot ha d’inspeccionar l’avió detingudament seguint una llista de control. Si no la segueix amb cura, les probabilitats de tenir un accident tràgic augmenten considerablement. I saps a quins pilots en especial se’ls demana que revisin exhaustivament aquesta llista cada vegada? Als més experimentats, ja que fàcilment es podrien confiar i deixar de fer aquesta inspecció minuciosament.

2. Quina llista de control fem bé de seguir els cristians?

² Tal com fa un pilot que es preocupa per la seguretat, és bo que tu també segueixis una llista de control espiritual per assegurar-te que la teva fe no falli just quan més la necessitis. Tant si t’has batejat fa poc com si fa molts anys que serveixes Déu, és vital que inspeccionis sovint i amb cura la qualitat de la teva fe i devoció a Jehovà. No fer-ho et pot portar a la ruïna espiritual, ja que la Bíblia ens adverteix: «Qui es pensi estar dret, que miri de no caure» (1 Cor. 10:12).

3. Què havien de fer els cristians de Galàcia?

³ Els cristians de Galàcia havien d’inspeccionar la qualitat de la seva fe i valorar la seva llibertat espiritual. Gràcies al sacrifici de Jesús, es va obrir el camí per conèixer Déu d’una manera molt especial. Els qui exercissin fe en el rescat podrien arribar a ser fills de Déu (Gàl. 4:9). Però si volien continuar gaudint d’aquesta relació tan especial, havien de rebutjar les ensenyances dels judaïtzants. Aquests insistien en el compliment de la Llei mosaica, però els gentils incircumcisos de les congregacions no havien estat mai sota la Llei! Així doncs, tant els jueus com els gentils havien de progressar espiritualment i entendre que Déu ja no exigia que es complís la Llei.

4, 5. Quin consell va donar Pau als gàlates, i per què ens aplica també a nosaltres?

⁴ El consell de l’apòstol Pau als gàlates es va registrar per tal d’evitar que els cristians verdaders de qualsevol època giressin l’esquena als tresors de la veritat bíblica i tornessin a les coses d’abans. Per això, Jehovà va inspirar l’apòstol per animar a mantenir-se fidels no només els germans de les congregacions de Galàcia, sinó tots els Seus adoradors.

⁵ Per tant, tots fem bé de recordar com vam ser alliberats de l’esclavitud espiritual quan ens vam fer testimonis de Jehovà. Pensa en aquestes preguntes: Recordes els passos que vas fer per qualificar com a candidat al baptisme? Recordes com vas conèixer Déu, com et va arribar a conèixer ell i, com a conseqüència, vas gaudir de verdadera llibertat espiritual?

6. Quina llista de control analitzarem?

⁶ Bàsicament, tots vam seguir nou passos. Aquests passos són com una llista de control espiritual i els pots trobar al requadre «Passos que ens porten al bateig i al creixement espiritual». Recordar-los regularment enfortirà la teva resolució de no tornar a les coses del món. Així com un pilot experimentat i prudent continua pilotant avions amb seguretat perquè primer ha revisat una llista de control, tu també podràs continuar servint lleialment Jehovà si revises la llista de control espiritual.

7. Quin model hem de seguir, i per què?

⁷ La llista de control recorda al pilot que ha de seguir detingudament una rutina abans de cada vol. De la mateixa manera, nosaltres ens hem d’inspeccionar o examinar regularment i veure quina rutina hem seguit des que ens vam batejar. Pau va escriure a Timoteu: «Tingues per model les sanes paraules que has escoltat de mi, en la fe i l’amor que és en Crist-Jesús» (2 Tim. 1:13, TBS). Les «sanes paraules» les trobem a la Bíblia (1 Tim. 6:3). Igual que l’esbós que fa un artista ens permet veure la idea general del dibuix, el «model» de la veritat ens permet tenir una vista general del que Jehovà demana de nosaltres. Analitzem, doncs, els passos que ens van portar al bateig per veure si estem seguint detingudament aquest «model».

8, 9. (a) Què hauria de passar amb el coneixement i la fe que tenim? (b) Posa una il·lustració que expliqui per què és important créixer espiritualment i per què és un procés continu.

⁸ El primer pas de la llista de control és adquirir coneixement. Això ens permetrà tenir fe. Però hem de continuar creixent en aquests dos aspectes (2 Tes. 1:3). Créixer significa augmentar, fer-se més gran, i implica fer canvis progressius. Per això, després de batejar-nos, hem de continuar desenvolupant la nostra espiritualitat per tal que el nostre creixement no s’estanqui.

⁹ El nostre creixement espiritual es pot comparar al creixement d’un arbre. Els arbres poden arribar a ser extraordinàriament grans, especialment si tenen arrels profundes o ben esteses. Per exemple, alguns dels majestuosos cedres del Líban són tan alts com un edifici de dotze pisos, tenen un tronc de fins a dotze metres de circumferència i unes arrels fortes i profundes (Cànt. 5:15). Després del creixement inicial, l’arbre continua creixent però d’una manera no tan evident. Any rere any, el tronc s’eixampla i les arrels es fan més profundes i s’estenen més, i això fa que l’arbre sigui més estable. Doncs bé, passa el mateix  amb el creixement espiritual d’un cristià. Quan vam començar a estudiar la Bíblia, potser vam créixer ràpidament i ens vam batejar. Segur que els germans de la congregació van notar aquest progrés i van estar molt contents. Fins i tot potser vam arribar a servir de pioners o vam rebre altres privilegis. Però a partir d’aquí, el creixement que hem fet al llarg dels anys potser no ha estat tan evident. Amb tot, el nostre coneixement i la nostra fe han de seguir creixent fins a «l’estat d’home perfecte, en el complet desenrotllament del Crist» (Ef. 4:13). Per tant, quan progressem en sentit espiritual, passem de ser un diminut brot a fer-nos tan forts com un roure, és a dir, arribem a ser cristians madurs.

10. Per què haurien de seguir creixent en sentit espiritual fins i tot els cristians madurs?

¹⁰ Ara bé, el nostre creixement no s’hauria d’aturar en aquesta fase. Hem d’augmentar el coneixement que tenim i fer més profunda la nostra fe i, d’aquesta manera, estarem encara més arrelats en la Paraula de Déu (Prov. 12:3). Molts germans i germanes ho han fet. Per exemple, un germà que fa més de tres dècades que serveix com a ancià s’ha adonat que encara està creixent espiritualment. Ell comenta: «El meu amor per la Bíblia ha crescut moltíssim. Cada cop trobo noves oportunitats d’aplicar les lleis i els principis bíblics en diverses situacions. El meu amor pel ministeri també creix cada cop més».

11. Què hem de fer perquè creixi la nostra amistat amb Jehovà?

¹¹ Si volem continuar creixent espiritualment, hem de veure Jehovà com el nostre Amic i Pare. Ell vol que ens sentim estimats i protegits, tal com se sent un fill en els braços del seu pare o tal com ens sentim quan estem amb un amic lleial. És clar, aquesta intimitat amb Jehovà no ve de la nit al dia, sinó que es necessita temps per arribar-lo a conèixer i estimar. Per tant, assegura’t de treure temps per llegir la Bíblia cada dia, així com tots els números de La Torre de Guaita i ¡Despertad! i altres publicacions basades en la Bíblia. Així coneixeràs millor Jehovà com a persona i enfortiràs la teva amistat amb ell.

12. Què cal fer si volem continuar sent amics de Jehovà?

¹² Els amics de Jehovà continuen creixent espiritualment gràcies a les oracions sinceres i a les reunions  (llegeix Malaquies 3:16). La Bíblia diu de Jehovà que «les seves orelles escolten les seves pregàries» (1 Pe. 3:12). Ell és com un pare amorós que està atent a les nostres súpliques per ajuda. Per tant, hem de ser «perseverants en l’oració» (Rm. 12:12). Sense l’ajuda de Déu, no podem continuar sent cristians madurs perquè les pressions d’aquest món són massa grans per suportar-les nosaltres sols. Si deixéssim de perseverar en l’oració seria com apartar-nos nosaltres mateixos de la força que Jehovà ens dóna. Així doncs, pregunta’t: «Estic satisfet de la qualitat de les meves oracions, o veig que he de progressar en aquest punt?» (Jer. 16:19).

13. Per què és vital que et reuneixis amb els germans si vols créixer espiritualment?

¹³ Com que a Jehovà li agraden les persones que «confien en ell», fins i tot després d’haver-lo conegut, ens volem continuar reunint amb els germans de la congregació, els quals també el coneixen (Na. 1:7). En aquest món tan ple de desànim és assenyat buscar la companyia animadora dels germans i germanes. Com et beneficiarà? Et sentiràs motivat a mostrar amor i a fer «bones obres» (Heb. 10:24, 25). No seria possible mostrar-nos l’amor del que Pau va escriure als hebreus si no ens relacionéssim amb els germans ni participéssim a les reunions. Per tant, comprova sovint que aquest punt quedi marcat en la teva llista de control.

14. Per què el penediment i la conversió són passos que hem de fer contínuament?

¹⁴ Per batejar-nos ens vam haver de penedir i convertir, és a dir, allunyar-nos dels pecats. Però el penediment és un procés continu perquè, com que som imperfectes, el pecat està dins nostre com una serp amagada i preparada per atacar-nos (Rm. 3:9, 10; 6:12-14). Per tant, hem d’estar a l’aguait i no passar per alt les nostres debilitats. Si ens esforcem de valent a no caure en les nostres febleses i fem els canvis convenients, Jehovà serà pacient amb nosaltres (Fili. 2:12; 2 Pe. 3:9). Utilitza el teu temps i les teves energies per servir Jehovà en comptes de dedicar-lo a desitjos egoistes. Una germana va escriure: «Em vaig criar en la veritat, però tenia un punt de vista sobre Jehovà diferent del de la majoria. Pensava que li havia de tenir por i sentia que res del que fes el complauria». Amb el pas del temps, aquesta germana va «trontollar espiritualment» com a conseqüència d’alguns errors que va cometre. «No va ser perquè no estimés Jehovà —ens explica— sinó perquè no el coneixia de debò. Però després d’orar molt vaig començar a fer canvis en la meva manera de fer. Vaig sentir que Jehovà em guiava com una filla i m’ajudava bondadosament a superar els obstacles un a un, mostrant-me què havia de fer».

15. Què és el que Jesús i el seu Pare observen?

¹⁵ «Parleu al poble i prediqueu» les bones notícies. L’àngel de Déu va dir aquestes paraules a Pere i als altres apòstols després de ser alliberats miraculosament de la presó (Ac. [Fe.] 5:19-21). Sortir a predicar totes les setmanes és un altre punt de la llista de control. Jesús i el seu Pare prenen nota tant de la nostra fe com del nostre ministeri (Ap. [Rv.] 2:19, TBS). L’ancià citat abans remarca: «El ministeri del camp és el que ens fa ser el que som».

16. Per què hem de reflexionar en la nostra dedicació a Jehovà?

¹⁶ Reflexiona en la teva dedicació. El més preuat que tenim és la nostra relació personal amb Jehovà. Ell coneix els qui són seus (llegeix Isaïes 44:5).  Ora a Jehovà perquè t’ajudi a examinar com n’és de forta la teva relació amb ell. Recorda el dia en què et vas batejar i no oblidis mai aquesta data tan important. Això també t’ajudarà a recordar que el teu bateig és un símbol de la decisió més important que has fet mai.

17. Per què hem de perseverar per mantenir-nos a prop de Jehovà?

¹⁷ Quan Pau va escriure als gàlates va remarcar que havien de perseverar (Gàl. 6:9). Això també és essencial per als cristians d’avui dia. Passaràs per proves, però Jehovà t’ajudarà. Continua orant a Jehovà per demanar-li esperit sant. Et sentiràs alleujat quan substitueixi les penes per alegries i l’angoixa per pau (Mt. 7:7-11). Pensa en el següent: si Jehovà cuida dels ocells, amb més raó cuidarà de tu, ja que l’estimes i li has donat la teva vida (Mt. 10:29-31). Independentment del que hagis de suportar, mai et facis enrere ni et donis per vençut. Sens dubte, rebem moltes benediccions d’haver estat coneguts per Jehovà!

18. Què estàs decidit a fer ara que has «conegut Déu»?

¹⁸ Així doncs, si fa poc que has conegut Déu i t’has batejat, què faràs ara? Continua coneixent millor Jehovà i creixent cap a la maduresa espiritual. I si ja fa anys que et vas batejar, què faràs ara? També has d’aprofundir i ampliar el teu coneixement sobre Jehovà. No et confiïs. Mai pensis que no necessites millorar la teva amistat amb ell. Per tant, assegurem-nos tots d’examinar regularment la llista de control espiritual per mantenir-nos a prop de Jehovà, el nostre Pare, Amic i Déu (llegeix 2 Corintis 13:5, 6).