Salta al contingut

Salta a l'índex

Honorem el gran nom de Jehovà

Honorem el gran nom de Jehovà

«Glorificaré per sempre el vostre nom» (SL. 86:12).

1, 2. A diferència de la cristiandat, com veuen el nom de Déu els Testimonis de Jehovà?

LA CRISTIANDAT en general s’ha allunyat del nom de Déu. Per exemple, el pròleg de la traducció bíblica Revised Standard Version diu: «L’ús de qualsevol nom propi per al Déu que és un i únic [...] és totalment inapropiat per a la fe universal de l’Església cristiana».

2 En canvi, els Testimonis de Jehovà estem orgullosos de portar el nom de Déu i glorificar-lo (llegeix Salm 86:12; Isaïes 43:10). A més, per a nosaltres és un privilegi entendre el significat d’aquest nom i la qüestió universal relacionada amb la seva santificació (Mt. 6:9). Per tal de no oblidar mai aquest privilegi, en aquest article analitzarem tres preguntes importants: Què vol dir conèixer el nom de Déu? Com ha demostrat Jehovà estar a l’altura del seu nom? I, com podem caminar en el nom de Jehovà?

QUÈ VOL DIR CONÈIXER EL NOM DE DÉU

3. Què vol dir conèixer el nom de Déu?

3 Conèixer el nom de Déu va més enllà que simplement estar familiaritzat amb la paraula Jehovà. També inclou conèixer la seva reputació, les seves qualitats, el seu propòsit i la seva manera d’actuar, especialment amb el seu poble. És clar, Jehovà ha anat concedint aquesta comprensió a mesura que el seu propòsit s’ha anat complint (Prov. 4:18). Per exemple, va revelar el seu nom a la primera parella humana, com ho demostra el fet que Eva l’usés quan Caín va néixer (Gèn. 4:1). Els fidels patriarques Noè, Abraham, Isaac i Jacob també coneixien el nom de Déu, però l’estima que li tenien va anar creixent a mesura que Jehovà els beneïa, els cuidava i els revelava el seu propòsit. A Moisès se li va concedir una comprensió molt especial del nom de Déu.

Moisès va conèixer el significat del nom de Déu i això va enfortir la seva fe

4. Per què va preguntar Moisès quin era el nom de Déu, i per què ho necessitava saber?

4 Llegeix Èxode 3:10-15. Quan Moisès tenia vuitanta anys, Déu li va donar una comissió de pes: ‘Fes sortir d’Egipte el meu poble, els israelites’. I Moisès va contestar respectuosament amb una pregunta molt significativa: ‘Quin és el teu nom?’. Tenint en compte que feia molt de temps que es coneixia el nom de Déu, com és que Moisès va fer aquesta pregunta? En realitat volia saber més sobre la persona que hi havia rere el nom per convèncer els israelites que Déu els alliberaria. Probablement aquests es preguntarien si el Déu dels seus avantpassats ho podria fer, perquè ja feia anys que servien com a esclaus. Alguns israelites fins i tot adoraven déus egipcis! (Ez. 20:7, 8.)

5. Què va revelar Jehovà sobre el significat del seu nom amb la resposta que va donar a Moisès?

5 Com va respondre Jehovà? Entre altres coses, va dir: «Així parlaràs als israelites: “JO SÓC [«Jo seré», BCI, nota] m’ha enviat a vosaltres”». * I va afegir: «Jahvè, el Déu dels vostres pares [...] m’ha enviat a vosaltres». Amb aquestes paraules, Déu va revelar que Ell arribaria a ser el que calgués per tal de complir el seu propòsit, és a dir, que sempre compliria les seves promeses. Per això, segons el versicle 15, Jehovà va dir: «Aquest és el meu nom per sempre més, amb el qual em recordaran totes les generacions». Sens dubte, aquestes paraules van impressionar profundament Moisès i li van enfortir la fe.

JEHOVÀ VA DEMOSTRAR ESTAR A L’ALTURA DEL SEU NOM

6, 7. Com va demostrar Jehovà estar a l’altura del seu gran nom?

6 Poc després de comissionar Moisès, Jehovà va demostrar estar a l’altura del seu nom al convertir-se en el Salvador d’Israel. Amb les deu plagues va humiliar Egipte i va posar en evidència els déus egipcis, inclòs el Faraó (Èx. 12:12). Després, va separar les aigües del mar Roig, va guiar els israelites a través de terra seca i va ofegar el Faraó i el seu exèrcit (Sl. 136:13-15). Al «desert immens i paorós», Jehovà va demostrar ser el Protector de la vida en proveir de menjar i aigua el seu poble, que possiblement comptava amb dos o tres milions de persones, o fins i tot més. També va evitar que se’ls desgastessin els vestits i les sandàlies (Deut. 1:19; 29:4 [29:5 en NM]). Res pot impedir que Jehovà estigui a l’altura del seu gran nom. Més tard va dir a Isaïes: «Sóc Jahvè, i no hi ha cap altre salvador sinó jo» (Is. 43:11).

7 Josuè, el successor de Moisès, també va ser testimoni dels actes meravellosos de Jehovà a Egipte i al desert. Per això, cap al final de la seva vida, va dir amb convicció als seus companys: «Reconeixeu amb tot el cor i amb tota l’ànima que no ha fallat cap de les bones promeses que Jahvè, el vostre Déu, us havia fet. Tot s’ha complert, no ha fallat res» (Jos. 23:14). Jehovà va demostrar inequívocament que podia complir totes les seves promeses.

8. Com demostra Jehovà avui dia que està a l’altura del seu nom?

8 Avui dia, Jehovà també demostra que compleix les seves promeses. A través del seu Fill, va predir que es predicaria el missatge del Regne «per tota la terra» durant els darrers dies (Mt. 24:14). Apart del Déu Totpoderós, qui podria predir una cosa així, assegurar-se que es complís i, a més, utilitzar persones «sense cultura ni instrucció» per portar a terme aquesta obra? (Ac. [Fe.] 4:13.) Per tant, quan col·laborem en la predicació, en realitat col·laborem en el compliment de la profecia. A més, honorem el nostre Pare i demostrem que ho fem sincerament quan orem: «Santifiqueu el vostre nom, vingui el vostre Regne, faci’s la vostra voluntat, com es fa en el cel, així també a la terra» (Mt. 6:9, 10).

EL SEU GRAN NOM

El Faraó va rebutjar acceptar Jehovà com al Déu Totpoderós

9, 10. Què més aprenem de Jehovà gràcies als seus tractes amb Israel?

9 Poc després de l’èxode d’Israel, Jehovà va revelar al seu poble més detalls de la seva personalitat. A través del pacte de la Llei, Jehovà va arribar a ser el seu «espòs» i va assumir de bona gana totes les responsabilitats implicades (Jer. 3:14, TBS). Els israelites es van convertir en la seva esposa figurada i en un poble per al seu nom (Is. 54:5, 6, BCI). Sempre que obeïssin els seus manaments, Jehovà demostraria ser l’«espòs» perfecte i els beneiria, protegiria i donaria pau (Nom. 6:22-27). Com a conseqüència, les nacions glorificarien el gran nom de Jehovà (llegeix Deuteronomi 4:5-8; Salm 86:7-10). De fet, al llarg de la història d’Israel, molts estrangers es van sentir atrets a l’adoració verdadera i van fer el mateix que la moabita Rut, qui va dir a Noemí: «El teu poble serà el meu poble i el teu Déu serà el meu Déu» (Rut 1:16).

10 Durant uns mil cinc-cents anys, els tractes de Jehovà amb Israel van revelar noves facetes de la Seva personalitat. Tot i que la nació desobeïa un cop rere l’altre, Jehovà va demostrar ser un ‘Déu de pietat i pacient’ (Èx. 34:5-7). Però la paciència de Jehovà tenia un límit, i la nació jueva el va sobrepassar en rebutjar i assassinar el Seu fill (Mt. 23:37, 38). Aleshores, aquella nació va deixar de ser el poble que portava el nom de Déu i va morir en sentit espiritual, com si fos un arbre sec (Lc. 23:31). Com va afectar això l’actitud dels israelites envers el nom de Déu?

11. Per què els jueus van deixar de pronunciar el nom de Déu?

11 Segons la història, el jueus van anar desenvolupant una actitud supersticiosa cap al nom de Déu i van concloure que no l’havien de pronunciar (Èx. 20:7). Així, el nom de Déu es va anar desvinculant gradualment del judaisme. A Jehovà li va doldre moltíssim veure que el seu nom es tractava d’una manera tan irrespectuosa (Sl. 78:40, 41). Com que els israelites havien rebutjat el nom de Déu, és lògic que Jehovà, qui «s’anomena Gelós», no permetés que aquella nació seguís portant el Seu nom (Èx. 34:14). Això ens ensenya que és molt important que usem el nom de Jehovà amb molt de respecte.

UN POBLE NOU PORTA EL NOM DE DÉU

12. Quin va arribar a ser el poble per al nom de Déu?

12 Jehovà va dir a través de Jeremies que faria «una aliança nova» amb una nació nova, l’Israel espiritual, els membres de la qual, des «dels més petits fins als més grans», ‘coneixerien’ Jehovà (Jer. 31:31, 33, 34). Aquesta profecia es va començar a complir a la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., quan Déu va establir el nou pacte. El nou poble, «l’Israel de Déu», compost per jueus i per gentils, va arribar a ser ‘un poble per al nom’ de Déu (Gàl. 6:16; llegeix Actes 15:14-17; Mt. 21:43).

13. (a) Com sabem que els primers cristians van usar el nom de Déu? (b) Com et sents quan representes el nom de Déu en la predicació?

13 Com a ‘poble per al nom’ de Déu, els membres d’aquesta nació espiritual sens dubte van usar el nom Jehovà quan citaven de les Escriptures Hebrees. * Per exemple, quan a la Pentecosta de l’any 33 de la n. e. l’apòstol Pere es va adreçar a un gran auditori de jueus i prosèlits, va fer referència al nom de Déu en diverses ocasions (Ac. 2:14, 20, 21, 25, 34, NM). Els primers cristians honoraven Jehovà i, per tant, Ell va beneir els esforços que feien en la predicació. Avui dia, Jehovà també beneeix la nostra predicació quan proclamem amb valentia el seu nom i fem que les persones el llegeixin a la seva pròpia Bíblia. Quin gran privilegi ajudar-los a conèixer el Déu verdader! En alguns casos, aquest primer contacte serà l’inici d’una meravellosa relació amb Jehovà que anirà creixent durant tota l’eternitat.

14, 15. Com sabem que Jehovà ha protegit el seu nom?

14 Més tard, especialment després de la mort dels apòstols, l’apostasia va començar a contaminar la congregació cristiana primitiva (2 Tes. 2:3-7). Els mestres falsos fins i tot van adoptar la tradició jueva de no usar el nom de Déu. Però, permetria Jehovà que el seu nom caigués en l’oblit? Mai de la vida! Malgrat que no es pot assegurar com es pronunciava exactament, aquest nom ha sobreviscut fins als nostres dies. Al llarg dels anys, el nom Jehovà ha aparegut en diverses traduccions de la Bíblia i en escrits d’erudits bíblics. Per exemple, el 1757, Charles Peter va escriure que el nom Jehovà, a diferència dels molts títols que s’atribueixen a Déu, «sembla que és el que expressa millor la seva essència». L’any 1797, Hopton Haynes va iniciar el capítol 7 del seu llibre que parlava de l’adoració a Déu explicant que Jehovà era el nom que els jueus utilitzaven per referir-se a Déu, «l’únic a qui ells adoraven; tal com ho van fer Crist i els seus apòstols». Henry Grew (1781-1862) no només va usar el nom de Déu, sinó que també va reconèixer que molta gent l’havia deshonrat i que calia santificar-lo. Tanmateix, George Storrs (1796-1879), així com Charles T. Russell, cristians que van col·laborar plegats, també van usar el nom de Déu.

15 L’any 1931 va ser transcendental, ja que els Estudiants de la Bíblia, com s’anomenava llavors el poble de Déu, van adoptar el nom Testimonis de Jehovà basant-se en les Escriptures (Is. 43: 10-12). D’aquesta manera van demostrar a tot el món que estaven orgullosos de ser ‘un poble per al nom’ de Déu i d’honorar el Seu gran nom (Ac. 15:14). Quan pensem en la manera com Jehovà ha protegit el seu nom, ens vénen al cap les paraules de Malaquies 1:11: «De llevant a ponent, el meu nom és gran entre els pagans».

CAMINA EN EL NOM DE JEHOVÀ

16. Com ens fa sentir que se’ns conegui pel nom Testimonis de Jehovà?

16 El profeta Miquees va escriure: «Tots els pobles caminen cadascun en el nom del seu déu; però nosaltres caminem en el nom de Jahvè, el nostre Déu, per sempre i eternament» (Miq. 4:5). El fet que Jehovà permetés als Estudiants de la Bíblia que se’ls conegués pel Seu nom va ser més que un gran honor; també va ser una evidència de la seva aprovació (llegeix Malaquies 3:16-18). I tu? T’esforces de valent per ‘caminar en el nom de Jehovà’? Ho consideres un honor?

17. Què implica caminar en el nom de Déu?

17 Caminar en el nom de Déu implica fer almenys tres coses. Primer, hem de proclamar el nom de Jehovà a la gent ja que només els qui ‘invoquen el nom del Senyor se salvaran’ (Rm. 10:13). Segon, hem d’imitar les seves qualitats, especialment l’amor (1 Jn. 4:8). I tercer, ens hem de sotmetre a les seves normes per tal de no embrutar el sant nom del nostre Pare (1 Jn. 5:3). Estàs resolt a ‘caminar en el nom de Jehovà, el nostre Déu, per sempre i eternament’?

18. Per què tots els qui honoren el gran nom de Jehovà poden mirar al futur amb confiança?

18 Aviat, tots els qui ignoren i desafien Jehovà es veuran obligats a reconèixer qui és Ell (Ez. 38:23). Aquests són com el Faraó qui, tot i dir «qui és Jahvè, que jo hagi d’escoltar la seva veu?», finalment es va veure obligat a admetre la Seva grandesa (Èx. 5:1, 2; 9:16; 12:29). Nosaltres, en canvi, hem volgut conèixer Jehovà. Estem ben orgullosos de ser el poble que l’obeeix i porta el seu nom. Per tant, mirem al futur amb confiança i esperem el compliment de la promesa de Salm 9:10 (TBS): «Els qui coneixen el teu Nom confien en tu, perquè tu, Jahveh, no abandones els qui et cerquen».

^ § 5 El nom de Déu és una forma verbal hebrea que significa «arribar a ser». Per tant, Jehovà vol dir «Ell fa que arribi a ser».

^ § 13 El Tetragrama apareix en el text hebreu que van emprar els primers cristians. Hi ha proves que indiquen que aquest nom també apareixia a les primeres còpies de la versió dels Setanta, una traducció grega de les Escriptures Hebrees.