1, 2. Com fa créixer la nostra confiança pensar detingudament en l’organització universal de Jehovà?

ÉS MOLT emocionant pensar que som part d’una gran organització universal. Les visions registrades al capítol 1 d’Ezequiel i al capítol 7 de Daniel descriuen vívidament com Jehovà organitza els assumptes a fi que es compleixi el seu propòsit del tot. Jesús dirigeix la part terrestre de l’organització de Jehovà perquè es prediqui la bona nova, es tingui cura de l’espiritualitat dels qui prediquen i es promogui l’adoració verdadera. Això ens dóna molta confiança en l’organització de Jehovà (Mt. 24:45).

² Anem al pas d’aquesta meravellosa organització? Què podem dir del nostre entusiasme per la veritat? Creix o disminueix? Quan ens fem aquestes preguntes potser notem que hem començat a cansar-nos o que hem perdut una mica l’entusiasme i, de fet, això ens pot passar. En el segle primer, l’apòstol Pau va exhortar els cristians a imitar l’entusiasme que va demostrar Jesús. Va dir que això els ajudaria a no ‘defallir, fatigats en les seves ànimes’ (Heb. 12:3). De manera semblant, pensar detingudament en l’article anterior, que mostrava què està aconseguint l’organització de Jehovà, ens hauria d’ajudar a no perdre l’entusiasme i la perseverança.

3. Què hem de fer per no defallir, i què veurem en aquest article?

³ Pau va indicar, però, que per no defallir cal que fem més coses. Va dir que hauríem d’esforçar-nos a «fer el bé» (Gàl. 6:9, BCI). Per tant, hem d’actuar. Vegem cinc camps d’acció que ens poden ajudar a mantenir-nos ferms i a dur el mateix pas que l’organització de Jehovà. Després podrem decidir si hem de millorar individualment o com a família.

4. Per què diem que reunir-nos és una part integrant de l’adoració verdadera?

⁴ Per als servents de Jehovà, reunir-se ha estat sempre una part integrant de l’adoració verdadera. Al cel, Jehovà es reuneix amb els àngels (1 Re. 22:19; Job 1:6; 2:1; Dan. 7:10). Antigament, la nació d’Israel es reunia per escoltar i aprendre (Deut. 31:10-12). En el segle primer, el jueus tenien el costum d’anar a les sinagogues a llegir les Escriptures (Lc. 4:16; Ac. [Fe.] 15:21). Quan es va formar la congregació cristiana, les reunions van continuar sent una part important de l’adoració verdadera i ho segueixen sent avui dia. Els cristians verdaders ‘ens considerem els uns als altres per estimular-nos a l’amor i a les bones obres’. Hem de continuar ‘encoratjant-nos, i tant més que veiem apropar-se el dia [de Jehovà]’ (Heb. 10:24, 25, TBS).

5. Com ens podem encoratjar mútuament a les reunions?

⁵ Una manera d’encoratjar-nos mútuament és participar en les reunions. Podem expressar públicament la nostra fe quan, per exemple, contestem una pregunta escrita, apliquem un text bíblic o relatem una experiència breu que il·lustra la saviesa de seguir els principis divins (Sl. 22:23 [22:22 en NM]; 40:10 [40:9 en NM]). Segurament estaràs d’acord que, independentment dels anys que fa que anem a les reunions, sempre és una font d’ànim escoltar els comentaris sincers de tots els germans, tant dels joves com dels grans.

6. Com ens ajuden les reunions a estar actius espiritualment?

⁶ Per quines altres raons dóna el nostre Déu tanta importància a no deixar el costum de reunir-nos? Les reunions i els congressos ens ajuden a parlar amb valentia i a encarar l’oposició o l’apatia del territori (Ac. 4:23, 31). Els discursos bíblics i altres intervencions ens enforteixen la fe (Ac. 15:32; Rm. 1:11, 12). Les ensenyances i l’ànim que rebem en reunir-nos fa que siguem feliços de debò i ens donen «pau en dies de desgràcies» (Sl. 94:12, 13). El Comitè d’Ensenyança del Consell Rector supervisa tots els programes d’instrucció espiritual per al poble de Jehovà arreu del món. Que agraïts estem per tota l’ensenyança saludable que rebem cada setmana a les reunions!

7, 8. (a) Quin és el propòsit principal de les reunions? (b) Com t’ajuden a tu les reunions en sentit espiritual?

⁷ Amb tot, hi ha una cosa molt més important que els beneficis personals que rebem de les reunions. El propòsit principal de reunir-nos és adorar Jehovà (llegeix Salm 95:6). Quin privilegi alabar el nostre Déu meravellós amb les cançons! (Col. 3:16.) Jehovà mereix que l’adorem regularment assistint a les reunions cristianes i participant-hi (Ap. [Rv.] 4:11). No és estrany, doncs, que se’ns exhorti a no ‘abandonar les nostres reunions, com és costum d’alguns’ (Heb. 10:25).

⁸ Veiem les reunions com una ajuda per perseverar fins que Jehovà actuï contra aquest món malvat? Si és així, encara que portem vides molt ocupades, farem que les reunions estiguin entre «allò que més convé» (Fili. 1:10, BCI). No ens hauríem de perdre cap reunió si no és per una raó de molt pes.

9. Com sabem que la predicació és important?

⁹ Predicar amb entusiasme també  ens ajuda a anar al pas de l’organització de Jehovà. Jesús va posar en marxa la predicació quan va ser a la Terra (Mt. 28:19, 20). Des de llavors, l’obra de predicar el Regne i fer deixebles ha estat una de les activitats més importants de tota l’organització de Jehovà. Una evidència d’això és que avui dia hi ha moltes experiències que indiquen que els àngels donen suport a l’obra que fem i ens guien cap ‘als qui estan ben disposats per a la vida eterna’ (Fe. 13:48, BEC; Ap. 14:6, 7). La part terrestre de l’organització de Jehovà està establerta i preparada per donar suport a aquesta obra tan important. És per a nosaltres també el ministeri una part important de la nostra vida?

10. (a) Posa un exemple que demostri com podem mantenir l’entusiasme per la veritat. (b) Com t’ha ajudat el ministeri a no defallir?

¹⁰ Quan som zelosos en la predicació mantenim el nostre entusiasme per la veritat. Fixa’t en els comentaris d’en Mitchel, un germà que serveix com a ancià i pioner regular des de fa molts anys: «M’encanta parlar de la veritat a les persones. Penso en un article recent de La Torre de Guaita o de ¡Despertad!, i simplement em meravello de la saviesa, la perspicàcia i l’equilibri perfecte de cada número. Tinc ganes de sortir a predicar per veure com reaccionarà la gent i com podré despertar el seu interès. El ministeri em dóna estabilitat. Qualsevol altra cosa la col·loco  abans o després de l’estona que havia programat per sortir a predicar». Pel que fa a nosaltres, estar molt ocupats en el servei sagrat ens ajudarà a mantenir-nos ferms en els darrers dies (llegeix 1 Corintis 15:58).

11. Per què hauríem de treure el màxim profit de l’aliment espiritual que rebem de Jehovà?

¹¹ De Jehovà rebem una gran quantitat d’aliment espiritual escrit que ens dóna forces. Segur que recordes alguna ocasió en la qual, després de llegir una publicació, vas pensar: «És just el que necessitava! És com si Jehovà hagués fet que això s’escrigués per a mi!». Això no és per casualitat. Jehovà ens instrueix i ens guia amb les publicacions. Ell va dir: «Jo mateix t’instruiré, t’ensenyaré el camí que has de seguir» (Sl. 32:8). Ens esforcem per llegir totes les publicacions i hi meditem? Si traiem el màxim profit de l’aliment espiritual, podrem continuar donant fruit i no ens debilitarem en aquests darrers dies tan complicats (llegeix Salm 1:1-3; 119:97).

12. Què ens ajudarà a valorar l’aliment espiritual?

¹² És bo que ens parem a pensar en la feina que es fa per tal que rebem l’aliment espiritual. El Comitè de Redacció del Consell Rector supervisa el procés d’investigació, redacció, revisió, selecció d’il·lustracions i la traducció de les publicacions que imprimim i de la informació que pengem al nostre lloc web. Les sucursals que imprimeixen publicacions, les envien a congregacions properes i llunyanes. I per què tanta feina? Perquè el poble de Jehovà estigui ben alimentat en sentit espiritual (Is. 65:13). Per tant, beneficiem-nos de tot l’aliment espiritual que rebem mitjançant l’organització de Jehovà! (Sl. 119:27.)

13, 14. Qui dóna suport a l’organització de Jehovà al cel, i com podem nosaltres fer el mateix a la Terra?

¹³ A la visió que va rebre l’apòstol Joan, Jesús munta un cavall blanc per conquerir els qui es rebel·len contra Jehovà (Ap. 19:11-15). Ens enforteix molt la fe saber que darrere Jesús hi ha els àngels fidels i que els ungits vencedors, els quals ja han rebut la recompensa celestial, li fan costat (Ap. 2:26, 27). Quin exemple tan excel·lent per a tots nosaltres! Ens anima a donar suport als qui dirigeixen l’organització de Jehovà.

¹⁴ La gran multitud també dóna tot el seu suport a l’obra dels germans ungits de Crist que encara són a la Terra i que dirigeixen la part terrestre de l’organització (llegeix Zacaries 8:23). I nosaltres? Com podem demostrar el nostre suport? Una manera és obeint els qui encapçalen l’obra (Heb. 13:7, 17). Això comença en la nostra congregació. Per exemple, contribueixo amb el que dic a crear un ambient de respecte cap als ancians i la feina que fan? Animo els meus fills a respectar aquests homes fidels i a adreçar-s’hi per demanar-los consell? A més, parlem com a família sobre com podem donar suport econòmic a l’obra mundial? (Prov. 3:9; 1 Cor. 16:2; 2 Cor. 8:12.) Considero un privilegi ajudar en el manteniment de la Sala del Regne? L’esperit sant de Jehovà flueix lliurement on hi ha aquesta classe de respecte i unitat, i aquest esperit ens ajuda a no defallir en els darrers dies (Is. 40:29-31).

15. Per què hem de lluitar sense parar per viure d’acord amb el propòsit de Jehovà?

¹⁵ L’últim camp d’acció per perseverar i anar al pas de l’organització de Jehovà és viure d’acord amb el missatge que prediquem (Ef. 5:10, 11). A causa de la nostra imperfecció, de Satanàs i d’aquest món malvat, hem de lluitar sense parar contra les influències negatives. Alguns de vosaltres, estimats germans i germanes, teniu una lluita molt dura cada dia per no perdre la vostra relació amb Jehovà. Per això Jehovà us estima tant. No us rendiu! Viure d’acord amb el propòsit de Jehovà ens dóna gran satisfacció i la seguretat que la nostra adoració no és en va (1 Cor. 9:24-27).

16, 17. (a) Què hauríem de fer si cometem un pecat greu? (b) Què aprenem de l’exemple de l’Anne?

¹⁶ Però, què hauries de fer si comets un pecat greu? Busca ajuda al més aviat possible. Amagar el que has fet només empitjorarà les coses. Recorda com se sentia David quan va callar els pecats que havia comès. Va dir que ‘se li consumien les forces’ (Sl. 32:3). Qui amaga pecats secrets tan sols es cansarà emocionalment i espiritualment, però «qui els confessa i hi renuncia obté misericòrdia» (Prov. 28:13).

¹⁷ Pensa en l’exemple de l’Anne. * Quan era adolescent servia com a pionera regular. Però va començar a portar una doble vida i, com a resultat, li remordia la consciència. Ella afirma: «Era infeliç i em sentia deprimida a totes hores». Què va fer? Un dia, a la reunió es va analitzar Jaume 5:14, 15. L’Anne es va adonar que necessitava ajuda i va anar a parlar amb els ancians. Ella diu: «Aquells versicles són com una recepta escrita per Jehovà per curar-nos en sentit espiritual. No és fàcil empassar-se la medicina, però cura. Vaig fer cas dels consells d’aquells versicles, i va funcionar». Ara ja han passat alguns anys i l’Anne torna a servir Jehovà de manera entusiasta i amb una bona consciència.

18. Què hauríem d’estar decidits a fer?

¹⁸ Quin privilegi tan gran formar part de la increïble organització de Jehovà en aquests darrers dies! Que mai donem per fet tot el que tenim. Més aviat, esforcem-nos juntament amb la nostra família per no deixar de reunir-nos amb la congregació, predicar amb entusiasme i valorar totes les publicacions. També, donem suport als qui dirigeixen l’obra i visquem d’acord amb el missatge que prediquem. Si fem tot això, anirem al pas de l’organització de Jehovà i, a més, mai ens cansarem de fer el bé!