1. Per què es pot dir que Jehovà és el primer i el millor Evangelitzador?

UN EVANGELITZADOR és algú que proclama bones notícies. El primer Evangelitzador de la història i el millor que mai ha existit és Jehovà Déu. Just després de la rebel·lió dels nostres primers pares, Jehovà va anunciar bones notícies en dir que el Diable serà destruït (Gèn. 3:15). Al llarg dels segles, Jehovà va inspirar homes fidels perquè escrivissin com es netejarà el Seu nom de tot oprobi, com es desfarà el mal causat per Satanàs i com els humans poden recuperar l’oportunitat que Adam i Eva van perdre.

2. (a) Quin paper tenen els àngels en l’obra de predicar? (b) Quin model va fixar Jesús per als evangelitzadors?

² Els àngels també són evangelitzadors, ja que proclamen bones notícies i ajuden altres persones a difondre-les per tota la Terra (Lc. 1:19; 2:10; Ac. [Fe.] 8:26, 27, 35; Ap. [Rv.] 14:6). I què podem dir de l’arcàngel Miquel? Quan va estar a la Terra, conegut amb el nom de Jesús, va fixar el model per als humans que serien evangelitzadors. Va centrar tota la seva vida a predicar la bona nova (Lc. 4:16-21).

3. (a) Què són les bones notícies que proclamem? (b) Com a evangelitzadors, quines preguntes ens hem de fer?

³ Jesús va manar als seus deixebles que fossin evangelitzadors (Mt. 28:19, 20; Ac. 1:8). L’apòstol Pau va exhortar el seu company Timoteu: «Fes obra d’evangelista, compleix bé el teu ministeri» (2 Tim. 4:5). Què són les bones notícies que els seguidors de Jesús prediquem? Les bones notícies inclouen la tranquil·litzadora veritat que el nostre Pare celestial, Jehovà, ens estima (Jn. 3:16; 1 Pe. 5:7). Una de les maneres més importants com Jehovà ens mostra el seu amor és a través del seu Regne. Per tant, diem a les persones que poden tenir una relació d’amistat amb el Creador si se sotmeten al Regne, obeeixen Déu i fan el que està bé (Sl. 15:1, 2). De fet,  el propòsit de Jehovà és eliminar tot el sofriment i el dolor que la gent sent en recordar coses que l’han fet patir. Quines bones notícies! (Is. 65:17.) Com que som evangelitzadors, analitzem la resposta a dues preguntes importants: Per què és vital que avui dia les persones escoltin les bones notícies? Què hem de fer per ser bons evangelitzadors?

4. Quines mentides diuen algunes persones sobre Déu?

⁴ Imagina que algú et menteix i et diu que el teu pare us ha abandonat a tu i a la teva família. A més, les persones que afirmen conèixer el teu pare, diuen que era una persona freda, molt reservada i cruel. Algunes fins i tot t’han fet creure que no val la pena intentar contactar amb ell perquè ja és mort. Doncs bé, hi ha gent que afirma coses semblants sobre Déu i diu que és un misteri, que és impossible conèixer-lo o que és una persona cruel. Per exemple, alguns líders religiosos ensenyen que Déu castigarà la gent dolenta en un lloc de turment per sempre. Altres diuen que és el culpable dels desastres naturals i que els usa per castigar les persones, tot i que aquests afecten tant gent bona com dolenta.

5, 6. Com han afectat a les persones la teoria de l’evolució i les doctrines falses?

⁵ Altres afirmen que Déu no existeix. Per exemple, pensa en la teoria de l’evolució. Molts dels que defensen aquesta teoria expliquen que la vida va sorgir sense una causa intel·ligent i que no existeix un Creador. Alguns fins i tot han dit que l’ésser humà és simplement un animal més i que, per tant, no ens hauria de sorprendre que a vegades una persona es comportés de manera violenta o egoista. Argumenten que el fort que domina de manera cruel el dèbil tan sols segueix les anomenades lleis de la natura. Per això, molts pensen que sempre hi haurà injustícies. Per tant, els qui creuen en l’evolució no tenen verdadera esperança.

⁶ No hi ha dubte que la teoria de l’evolució i les doctrines falses han contribuït a l’angoixa que la humanitat ha patit durant els darrers dies (Rm. 1:28-31; 2 Tim. 3:1-5). Aquestes ensenyances humanes no han portat bones notícies. Al contrari, tal com indica l’apòstol Pau, han deixat els humans amb «l’enteniment enfosquit» i «alienats de la vida de Déu» (Ef. 4:17-19, TBS). A més, la teoria de l’evolució i les doctrines falses han impedit que les persones acceptin les bones notícies que provenen de Déu (llegeix Efesis 2:11-13).

7, 8. Quina és l’única manera com les persones poden entendre completament la bona nova?

⁷ El primer que les persones han de fer si es volen reconciliar amb Déu és creure que Ell existeix i que hi ha bones raons per apropar-s’hi. Les podem ajudar a adonar-se d’això si les animem a examinar la creació. Si ho fan amb una ment oberta, aprendran que Déu és savi i poderós (Rm. 1:19, 20). Per ajudar-les a desenvolupar un sentiment de respecte pel nostre Gran Creador podem usar els fullets La vida, va ser creada? i L’origen de la vida. Cinc preguntes que cal analitzar. Ara bé, si només aprenen de la creació, no trobaran la resposta a algunes de les preguntes de la vida més desconcertants, com ara les següents: Per què permet Déu el sofriment? Quin és el propòsit de Déu per a la Terra? Es preocupa Déu per mi?

⁸ L’única manera com les persones  poden entendre completament la bona nova sobre Déu i el seu propòsit és estudiant la Bíblia. Quin privilegi ajudar-les a trobar respostes a les seves preguntes! Ara bé, si volem arribar al cor dels qui ens escolten, no n’hi ha prou amb fer una exposició de fets. Els hem de persuadir, o convèncer (2 Tim. 3:14). L’exemple de Jesús ens ajudarà a ser més persuasius. Per què va ser tan bon evangelitzador? Entre altres coses, perquè va usar preguntes de manera eficaç. Com el podem imitar?

9. Què hem de fer per ajudar les persones en sentit espiritual?

⁹ Per què hauríem d’usar preguntes en la predicació tal com feia Jesús? Doncs bé, imagina’t que el teu metge et diu que té bones notícies. Et pot curar si et sotmets a una cirurgia complicada. Pot ser que te’l creguis. Però, i si et fa aquesta promesa abans de preguntar-te res sobre la teva salut? Segurament no confiaries en ell. Encara que fos el millor metge, abans d’oferir-te ajuda hauria de fer-te preguntes i escoltar-te per saber quins símptomes tens. De manera semblant, per ajudar les persones a acceptar la bona nova del Regne, hem de dominar l’art de fer preguntes eficaces. Només podrem ajudar la persona si tenim una visió clara de la seva situació espiritual.

10, 11. Què podem aconseguir si imitem la manera d’ensenyar de Jesús?

¹⁰ Jesús sabia que les preguntes ben pensades no només ajuden el mestre a conèixer millor l’estudiant, sinó també fan que aquest se senti part de la conversa. Per exemple, abans d’ensenyar als seus deixebles una lliçó d’humilitat, Jesús els va plantejar una pregunta que els va fer pensar (Mc. 9:33). Per ensenyar a Pere a raonar, va usar una pregunta que incloïa dues respostes possibles (Mt. 17:24-26). En una altra ocasió, quan va voler fer sortir el que hi havia en el cor dels seus deixebles, va utilitzar diverses preguntes d’opinió (llegeix Mateu 16:13-17). I Jesús no tan sols va fer una exposició de fets, sinó que va usar preguntes que van tocar el cor de les persones i les va motivar a actuar en harmonia amb la bona nova.

¹¹ Quan imitem Jesús usant preguntes de manera eficaç aconseguim almenys tres coses: esbrinar com ajudar les persones de la millor manera, vèncer objeccions que podrien aturar la conversa i ensenyar a les persones humils com es poden beneficiar al màxim de l’estudi. Analitzem tres situacions que mostren com podem utilitzar les preguntes per obtenir bons resultats.

12-14. Com pots ajudar el teu fill a sentir-se més segur quan parla de la bona nova? Posa’n un exemple.

¹² Situació 1: Si ets pare, què faries si el teu fill adolescent et diu que no se sent capaç de defensar la creença de la creació quan parla amb un company d’escola? Sens dubte, el vols ajudar a sentir-se segur quan parla de la bona nova. Per tant, en comptes de criticar-lo o senzillament dir-li què ha de dir, per què no imites l’exemple de Jesús i li fas algunes preguntes d’opinió? Com ho pots fer?

 ¹³ Després de llegir amb el teu fill alguna porció del fullet L’origen de la vida. Cinc preguntes que cal analitzar, li pots preguntar quins arguments creu que són més interessants. Anima’l a descobrir les raons que té per creure en un Creador i per fer el que li agrada a Ell (Rm. 12:2). Explica-li que el que el convenç a ell no ha de ser exactament el mateix que allò que et convenç a tu.

¹⁴ Aleshores, digues al teu fill que pot raonar amb el seu company d’escola de la mateixa manera que tu has fet amb ell. És a dir, el teu fill podria comentar-li alguns punts, i després fer-li preguntes guiadores o d’opinió. Per exemple, podria demanar al seu company que llegís el requadre de la pàgina 21 del fullet L’origen de la vida, i després preguntar-li: «És veritat que en l’actual era informàtica no existeix cap dispositiu que pugui igualar la capacitat que té l’ADN d’emmagatzemar informació?». Probablement el company hi estarà d’acord. Llavors, el teu fill li podria preguntar: «Si els informàtics no poden aconseguir aquests resultats, com ho podria haver fet la matèria mancada d’intel·ligència?». Per ajudar el teu fill a sentir-se més còmode quan parla de la seva fe amb altres persones, pots fer sessions pràctiques regularment. Quan el prepares per usar preguntes de manera eficaç, l’ajudes a ser un bon evangelitzador.

15. Com podem usar preguntes per ajudar un ateu?

¹⁵ Situació 2: Quan anem a predicar, a vegades trobem persones que dubten de l’existència de Déu. Pot ser que algú ens digui que és ateu. En comptes de deixar que aquesta objecció aturi la conversa, li podem preguntar respectuosament quant de temps fa que ho és i què l’ha fet pensar així. Després d’escoltar-lo i felicitar-lo  per haver reflexionat en assumptes tan importants com aquest, li podem preguntar si estaria disposat a llegir informació que presenta proves de la creació de la vida. Si la persona és de ment oberta, segurament dirà que seria il·lògic no fer-ho. Aleshores li podem mostrar el fullet La vida, va ser creada? o el fullet L’origen de la vida. Cinc preguntes que cal analitzar. Les preguntes fetes amb tacte i bondat poden ser com una clau que obre el cor de la persona perquè escolti la bona nova.

16. Per què no ens hauríem de conformar que l’estudiant senzillament repetís el que diu el paràgraf?

¹⁶ Situació 3: En dirigir un curs de la Bíblia, senzillament podríem deixar que l’estudiant repetís el que diu el paràgraf. Però, què passaria? Que podríem frenar el seu progrés. Per què? Perquè l’estudiant que repeteix la resposta sense meditar-la es pot comparar a una planta que no té arrels profundes. I quan s’enfronti amb oposició pot ser que es panseixi com una planta sota el sol abrasador (Mt. 13:20, 21). Perquè això no passi, és bo que li preguntis què pensa del que està aprenent. Intenta esbrinar si hi està d’acord o no i, encara més important, el perquè. Llavors, ajuda’l a raonar fent ús de la Bíblia perquè arribi a les conclusions correctes ell sol (Heb. 5:14). Si usem preguntes de manera eficaç, és molt més probable que els nostres estudiants tinguin una fe ben arrelada i la fortalesa necessària per fer front als qui se’ls oposen o els volen enganyar (Col. 2:6-8). Què més podem fer per ser bons evangelitzadors?

17, 18. Quan anem a predicar, què podem fer per treballar en equip?

¹⁷ Jesús va enviar els seus deixebles a predicar de dos en dos (Mc. 6:7; Lc. 10:1). Més tard, l’apòstol Pau va parlar de «col·laboradors» seus que havien ‘pres part amb ell en la lluita atlètica de l’evangeli’ (Fili. 4:3). D’acord amb aquest precedent bíblic, el 1953 l’organització va començar un programa especial en què alguns germans capacitarien altres publicadors en la predicació.

¹⁸ Quan vas a predicar amb un germà o una germana, què pots fer per treballar en equip? (Llegeix 1 Corintis 3:6-9.) Busca en la teva Bíblia els textos que el teu company usi durant la conversa. Presta atenció a la persona que parla, sigui el germà o a qui prediqueu. I estigues atent per tal d’ajudar-lo a vèncer alguna objecció (Ecl. 4:12). Però, una advertència: evita l’impuls d’interrompre el teu company quan està usant una línia de raonament. Si no poses fre al teu entusiasme, podries desanimar-lo i confondre la persona de la casa. És clar que no és incorrecte que intervinguis en la conversa. Però si ho decideixes fer, limita’t a un o dos comentaris breus i després permet que el teu company continuï parlant.

19. Què fem bé de recordar, i per què?

¹⁹ Com us podeu ajudar mútuament mentre aneu d’una porta a l’altra? Doncs bé, useu el temps per parlar de com podeu millorar les presentacions. Aneu amb compte que els comentaris que feu sobre la gent del territori no siguin desanimadors. I també eviteu la trampa de parlar malament d’altres germans (Prov. 18:24). Fem bé de recordar que som «vasos de terrissa». Jehovà és molt bondadós amb nosaltres perquè ens ha confiat un tresor: proclamar bones notícies (llegeix 2 Corintis 4:1, 7). Així doncs, demostrem que valorem aquest tresor donant el millor de nosaltres mateixos per ser bons evangelitzadors!