Salta al contingut

Salta a l'índex

Decideix amb seny i protegiràs la teva herència

Decideix amb seny i protegiràs la teva herència

«Avorriu el mal, adheriu-vos al bé» (RM. 12:9).

1, 2. (a) Què va fer que prenguessis la decisió de servir Déu? (b) Quines preguntes ens podem fer sobre la nostra herència espiritual?

MILIONS de persones hem decidit assenyadament servir Jehovà Déu i seguir les petjades de Jesucrist (Mt. 16:24; 1 Pe. 2:21). No ens prenem a la lleugera la dedicació que vam fer a Jehovà. De fet, vam prendre aquesta decisió després d’haver fet un estudi exhaustiu de la Paraula de Déu i no pas basant-nos en un coneixement superficial d’uns quants versicles bíblics. Com a resultat d’aquest estudi, vam conèixer molts detalls de l’herència que Jehovà ha promès als qui continuen aprenent sobre Ell i Jesucrist (Jn. 17:3; Rm. 12:2).

2 Però, per continuar tenint una bona relació amb el nostre Pare celestial, hem de prendre decisions que li agradin. És per això que aquest article analitzarà preguntes tan importants com les següents: Què és la nostra herència? Com l’hauríem de considerar? Què hem de fer per assegurar-nos de rebre-la? I què ens ajudarà a prendre decisions assenyades?

QUÈ ÉS LA NOSTRA HERÈNCIA?

3. Quina herència esperen rebre (a) els cristians ungits? (b) les «altres ovelles»?

3 Un grup relativament petit de cristians desitja rebre «un heretatge incorruptible, incontaminable i immarcescible», és a dir, el gran privilegi de governar amb Crist des del cel (1 Pe. 1:3, 4). Per rebre aquesta herència, han de ‘néixer de dalt’ (Jn. 3:1-3). I quina és l’herència dels milions d’«altres ovelles» de Jesús que prediquen les bones notícies del Regne de Déu amb els cristians ungits? (Jn. 10:16.) Aquestes rebran l’herència que Adam i Eva no van rebre mai. Viuran eternament al paradís a la Terra sense sofriment, mort ni laments (Ap. [Rv.] 21:1-4). Per això, Jesús va prometre al malfactor que va morir al seu costat: «Et dic avui que seràs amb mi al paradís» (Lc. 23:43, nota, Nou Testament, Monjos de Montserrat, setena edició).

4. Quines són algunes benediccions de les que ja gaudim?

4 Però avui dia ja gaudim d’algunes benediccions d’aquesta herència espiritual. Gràcies a la fe en el rescat de Jesucrist tenim pau interior i una bona amistat amb Jehovà (Rm. 3:23-25). A més, entenem bé les meravelloses promeses que trobem a la Bíblia. També ens fa molt feliços formar part d’una amorosa germandat internacional, i considerem tot un honor ser testimonis de Jehovà. No és estrany que atresorem tant la nostra herència!

5. Què ha intentat fer Satanàs als servents de Déu, i què ens pot ajudar a estar ferms contra els seus estratagemes?

5 No obstant això, per aferrar-nos bé a la nostra herència, hem d’estar a l’aguait dels estratagemes de Satanàs. El Diable sempre ha intentat influir en els servents de Déu perquè prenguem decisions que ens facin perdre l’herència (Nom. 25:1-3, 9). Com que sap molt bé que s’apropa la seva fi, cada vegada s’esforça més per enganyar-nos (llegeix Apocalipsi 12:12, 17). Si volem «estar ferms contra els estratagemes del diable», és molt important que continuem tenint en molta estima la nostra herència (Ef. 6:11, TBS). L’exemple d’Esaú, fill d’Isaac, ens ensenya lliçons que fem bé de prendre seriosament.

NO SIGUIS COM ESAÚ

6, 7. Qui era Esaú, i quina magnífica herència havia de rebre?

6 Fa uns quatre mil anys, van néixer els fills d’Isaac i Rebeca: Esaú i el seu germà bessó, Jacob. Aquests bessons, però, van arribar a tenir caràcters i interessos ben diferents. «Esaú arribà a ser un excel·lent caçador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home íntegre, que preferia viure en tendes» (Gèn. 25:27, BCI). A Jacob se’l va conèixer com una persona íntegra perquè va ser un home recte i no va practicar el pecat.

7 Quan Esaú i Jacob tenien quinze anys, el seu avi Abraham va morir, però la promesa que Jehovà li havia fet no va morir amb ell. Més tard, Jehovà va repetir aquesta promesa a Isaac, assenyalant que mitjançant la descendència d’Abraham es beneirien totes les nacions de la Terra (llegeix Gènesi 26:3-5). Aquesta promesa va revelar que el Messies, el «llinatge» fidel de Gènesi 3:15, vindria de la descendència d’Abraham. Com que Esaú era el primogènit d’Isaac tenia el dret legal de rebre aquella promesa. Quina magnífica herència rebria Esaú! Però, la va valorar?

No posis en perill la teva herència espiritual

8, 9. (a) Quina decisió va prendre Esaú pel que fa a la seva herència? (b) De què es va adonar Esaú anys més tard quan va pensar en la decisió que havia pres, i com va reaccionar?

8 Un dia, quan Esaú tornava del camp, va veure que Jacob estava cuinant, i tot ansiós li va dir: «Per favor, deixa’m menjar una mica d’això vermell: estic esgotat». Jacob li va contestar: «Ven-me ara mateix el teu dret de primogenitura». Què va decidir fer Esaú? Per increïble que sembli, va respondre: «De què em servirà la primogenitura?». Esaú va preferir un plat de llenties al seu dret de primogenitura. Per assegurar-se que la transacció d’aquest dret fos legal, Jacob li va dir: «Jura-m’ho ara mateix». Sense pensar-s’ho dues vegades, Esaú va malvendre el seu dret legal. «Aleshores Jacob donà a Esaú pa i llenties. Va menjar i va beure, s’alçà i se n’anà. Així menyspreà Esaú la primogenitura» (Gèn. 25:29-34).

9 Anys després, quan Isaac pensava que estava a punt de morir, Rebeca va fer preparatius per assegurar-se que Jacob rebria el dret de primogenitura que Esaú havia menyspreat. Esaú es va adonar massa tard de la bogeria que havia fet, i aleshores va suplicar a Isaac: «Beneïu-me també a mi, pare! [...] No m’heu guardat cap benedicció?». Quan el seu pare li va dir que no podia canviar la benedicció que ja havia donat a Jacob, «Esaú esclatà en sanglots» (Gèn. 27:30-38).

10. Què pensava Jehovà d’Esaú i de Jacob, i per què?

10 Què aprenem de l’actitud d’Esaú? Esaú va demostrar que per a ell era més important satisfer els desitjos carnals que rebre les benediccions de la seva herència. No va atresorar el seu dret de primogenitura i, evidentment, no estimava Jehovà de debò. A més, va ignorar les conseqüències que patirien els seus descendents. Jacob, en canvi, apreciava moltíssim la seva herència, com es va fer evident quan va obeir els seus pares a l’hora d’escollir muller (Gèn. 27:46-28:3). La decisió de Jacob significava que havia de ser pacient i sacrificat, i per això Jehovà el va beneir i va arribar a ser avantpassat del Messies. Què pensava Déu d’Esaú i de Jacob? Jehovà va dir a través del profeta Malaquies: «He estimat Jacob, i no pas Esaú» (Mal. 1:2, 3).

11. (a) Per què ens beneficia avui dia el que diu la Bíblia sobre Esaú? (b) Per què va relacionar Pau la fornicació amb la manera d’actuar d’Esaú?

11 Ens podem beneficiar avui dia del que diu la Bíblia sobre Esaú? És clar que sí. L’apòstol Pau va advertir els cristians: «Que no hi hagi cap fornicador, o profà, com Esaú, que per un sol menjar es vengué el seu dret de primogenitura» (Heb. 12:16, TBS). Aquesta advertència també ens aplica a nosaltres. Hem de continuar apreciant les coses sagrades per tal que els desitjos carnals no ens vencin i com a conseqüència perdem la nostra herència. Però, per què va relacionar Pau la fornicació amb la manera d’actuar d’Esaú? Perquè si tinguéssim una actitud carnal com la d’Esaú, molt probablement acabaríem renunciant a les coses sagrades a canvi de plaers il·lícits, com ara la fornicació.

ARA ÉS EL MOMENT DE PREPARAR EL COR

12. (a) Com col·loca Satanàs temptacions al nostre camí? (b) Posa exemples bíblics que ens puguin ajudar quan ens enfrontem amb temptacions.

12 Com a servents de Jehovà, és evident que no busquem situacions que ens podrien portar a cometre immoralitat sexual. Més aviat, orem a Jehovà Déu que ens ajudi a no caure en la temptació (Mt. 6:13). Hem de lluitar per mantenir-nos íntegres en aquest món tan depravat perquè Satanàs intenta debilitar la nostra espiritualitat constantment (Ef. 6:12). Com que és el déu d’aquest món malvat, el Diable sap treure partit dels nostres desitjos imperfectes i sap quines temptacions col·locar al nostre camí (1 Cor. 10:8, 13). Imagina, per exemple, que et trobes en una situació en què pots satisfer un desig d’una manera immoral. Quina decisió prendràs? Faràs com Esaú i voldràs satisfer ràpidament el teu desig? O faràs front a la temptació i fugiràs tal com va fer Josep, fill de Jacob, quan l’esposa de Putifar el va temptar? (Llegeix Gènesi 39:10-12.)

13. (a) Com han imitat molts la manera d’actuar de Josep, i alguns la d’Esaú? (b) Què hem de fer si no volem actuar com Esaú?

13 Molts germans i germanes s’han trobat en situacions en què han hagut de decidir si actuaran com Esaú o com Josep. La majoria ha actuat assenyadament i ha alegrat el cor de Jehovà (Prov. 27:11). No obstant això, alguns han decidit actuar com Esaú i han posat en perill la seva herència espiritual. De fet, cada any, moltes accions judicials i expulsions són a causa de la immoralitat sexual. Per tant, ara és el moment de ‘preparar el cor’, molt abans d’enfrontar-nos amb situacions que atemptaran contra la nostra integritat (Sl. 78:8, TBS). Analitzem dos dels passos que ens serviran de baluard contra les temptacions i ens ajudaran a prendre decisions assenyades.

REFLEXIONA I REFORÇA’T

Si busques la saviesa de Jehovà, reforçaràs les teves defenses

14. En quines preguntes podem reflexionar per tal ‘d’avorrir el mal i adherir-nos al bé’?

14 El primer pas és reflexionar en les conseqüències de les nostres accions. Com més estimem Jehovà més apreciarem la nostra herència. Quan estimem una persona, no la volem ferir, sinó que ens escarrassem per guanyar el seu favor. Per tant, és bo que reflexionem en les conseqüències que patirem nosaltres i altres persones si caiem en la temptació. Pregunta’t: «Quin efecte tindrà una actitud egoista en la meva relació amb Jehovà? Quines seran les conseqüències per a la meva família? Com afectarà els germans i germanes de la congregació? Podria fer ensopegar a altres persones?» (Fili. 1:10). Pregunta’t també: «Val la pena gaudir d’uns pocs moments de plaer immoral a canvi de l’angoixa que podria causar la meva decisió? Realment vull acabar plorant amargament com Esaú en adonar-me del que he fet?» (Heb. 12:17). Reflexionar en aquestes preguntes ens ajudarà a ‘avorrir el mal i adherir-nos al bé’ (Rm. 12:9). El que més ens ajudarà a adherir-nos a la nostra herència és l’amor que sentim per Jehovà (Sl. 73:28).

15. Què ens ajudarà a reforçar les nostres defenses contra els perills espirituals?

15 El segon pas implica reforçar les nostres defenses. Jehovà ens ajuda de moltes maneres perquè reforcem les nostres defenses contra les temptacions que posen en perill la nostra espiritualitat. Algunes de les ajudes que ens dóna Jehovà són l’estudi de la Bíblia, les reunions, la predicació i l’oració (1 Cor. 15:58). Cada vegada que obrim el cor a Jehovà i prediquem amb entusiasme, enfortim el nostre baluard contra les temptacions (llegeix 1 Timoteu 6:12, 19). En bona mesura, la fortalesa de les nostres defenses depèn dels nostres esforços (Gàl. 6:7). Això és el que emfatitza el capítol 2 de Proverbis.

QUÈ T’AJUDARÀ A PRENDRE DECISIONS ASSENYADES?

16, 17. Com podem ser hàbils en prendre decisions assenyades?

16 El capítol 2 de Proverbis ens anima a adquirir saviesa i capacitat de pensar. Aquests dons ens permetran ser capaços d’escollir entre el bé i el mal, entre ser disciplinats i massa indulgents amb nosaltres mateixos. Però, per aconseguir-ho, hem d’estar disposats a esforçar-nos de valent. Així ho indica la Bíblia: «Fill, si aculls les meves paraules i guardes dintre teu els meus preceptes, si poses atenta l’orella a la saviesa, si acostes el teu cor a la intel·ligència, si fas un crit a l’enteniment, si eleves la veu a la intel·ligència, si la recerques com es recerca la plata, si la busques com un tresor amagat, aleshores comprendràs el temor de Jahvè i trobaràs la ciència de Déu. Perquè és Jahvè que dóna la saviesa, de la seva boca vénen la ciència i la intel·ligència!» (Prov. 2:1-6).

17 Això vol dir que, si volem ser hàbils en prendre decisions assenyades, hem de complir les condicions que es mencionen a Proverbis. Només aconseguirem estar ferms contra les temptacions si permetem que les ensenyances de Jehovà refinin la nostra persona interior, si persistim en l’oració per demanar a Jehovà que ens guiï i si continuem buscant el coneixement de Jehovà tal com faríem per trobar tresors amagats.

18. Què estàs decidit a continuar fent, i per què?

18 Jehovà dóna coneixement, comprensió, discerniment i saviesa als qui s’esforcen per adquirir aquests dons. Per tant, com més ens esforcem per adquirir-los i utilitzar-los, més a prop estarem de Jehovà. I el fet de gaudir d’una amistat íntima amb ell ens protegirà quan ens trobem amb temptacions. Estar a prop seu i ‘témer-lo’ ens ajudarà a evitar el pecat (Sl. 25:14, TBS; Jm. 4:8). Que l’amistat amb Jehovà i la saviesa que ell ens dóna ens motivin a prendre decisions que fan feliç el Seu cor i protegeixen la nostra herència!