A l’antiguitat, moltes nacions executaven certs criminals fixant-los en un pal. Per exemple, els romans els lligaven o clavaven en un pal, on potser continuaven vius durant alguns dies fins que físicament ja no podien resistir més el dolor, la set, la gana i l’exposició a la intempèrie, i finalment acabaven morint. Els romans consideraven aquest mètode d’execució com un càstig vergonyós que es reservava als criminals de més baix nivell.

I què es pot dir dels israelites? Utilitzaven el mètode d’executar els criminals en un pal? La Llei mosaica estipulava el següent: «Quan sigui executat un home per un delicte que mereixia la pena de mort, si el penges en un arbre, el seu cadàver no ha de quedar penjat durant la nit; enterra’l el mateix dia» (Deut. 21:22, 23). Així doncs, s’entén que durant l’època de les Escriptures Hebrees, primer s’executava l’individu que mereixia la mort i després se’l penjava en un pal o en un arbre.

Pel que fa a l’execució dels criminals, a Levític 20:2 trobem aquesta declaració: «Qualsevol home d’entre els israelites o els forasters que resideixen a Israel que donarà fills seus a Móloc, serà castigat de mort. La gent del país l’apedregarà». La Llei també estipulava que els «bruixots o endevinaires» havien de morir. Com se’ls executava? Se’ls apedregava (Lev. 20:27).

A Deuteronomi 22:23 i 24 llegim: «Si una noia verge és promesa a un home, i un altre home la troba a la ciutat i jeu amb ella, que siguin conduïts tots dos a la porta d’aquella ciutat i que els apedreguin fins que morin: la noia perquè no cridava auxili a la ciutat, i l’home perquè ha desflorat la promesa del seu proïsme. Així extirparàs el mal d’enmig teu». Així doncs, a l’antiga nació d’Israel, l’apedrec era el principal mètode per executar els qui eren culpables de crims atroços. *

Deuteronomi 21:23 diu que «un penjat és un maleït de Déu». Tal com mostra aquest versicle, exposar públicament el cadàver d’un criminal, considerat «maleït de Déu», penjant-lo en un pal o en un arbre, sens dubte influiria en els israelites. De fet, servia com a advertència a tothom qui ho veia.