1. Igual que els apòstols, què tenim ganes d’esbrinar?

EL MINISTERI de Jesús a la Terra estava a punt d’acabar, i els seus deixebles tenien moltes ganes d’esbrinar què els esperava en el futur. Així doncs, tan sols uns dies abans de la seva mort, quatre dels seus apòstols li van demanar: «Digueu-nos quan passarà això, i quin serà el senyal de la vostra vinguda [presència, NM] i de la fi del món» (Mt. 24:3; Mc. 13:3). Jesús va respondre mitjançant una profecia extensa que trobem als capítols 24 i 25 de Mateu. En aquesta profecia, Jesús va predir molts esdeveniments dignes de consideració. Les seves paraules tenen un significat molt profund per a nosaltres perquè també ens interessa molt saber què passarà en el futur.

2. (a) A través dels anys, què hem intentat comprendre millor? (b) Quines tres preguntes analitzarem?

² A través dels anys, els servents de Jehovà han estudiat la profecia de Jesús sobre els darrers dies demanant ajuda en oració. Sempre han intentat comprendre millor quan es complirien les paraules de Jesús. Per veure com s’ha aclarit la nostra comprensió, analitzem tres preguntes: quan comencen les «grans desgràcies», o la gran tribulació? Quan jutja «les ovelles» i «els cabrits» Jesús? Quan ‘ve’, arriba o torna Jesús? (Mt. 24:21; 25:31-33.)

3. En el passat, quan pensàvem que tindria lloc la gran tribulació?

³ Durant alguns anys, pensàvem que la gran tribulació va començar el 1914 amb la Primera Guerra Mundial i que, el 1918, quan va acabar la guerra, Jehovà ‘va escurçar aquells dies’ per tal que la resta d’ungits tingués l’oportunitat de predicar la bona nova a totes les nacions (Mt. 24:21, 22). En acabar aquesta predicació, l’imperi de Satanàs seria destruït. Així doncs, es pensava que la gran tribulació constava de tres fases: un principi (1914-1918), una interrupció (del 1918 en endavant) i una conclusió a l’Harmaguedon.

4. Quina comprensió va portar a entendre millor la profecia de Jesús sobre els darrers dies?

 ⁴ Però, després d’examinar més detingudament la profecia de Jesús, ens vam adonar que una part de la seva profecia sobre els darrers dies té dos compliments (Mt. 24:4-22). Hi va haver un compliment inicial a Judea al segle primer de la n. e., i hi hauria un compliment a escala mundial en els nostres dies. Aquesta comprensió ens va portar a fer diversos aclariments. *

5. (a) Quin període difícil va començar el 1914? (b) A quin període del segle primer correspon el període dels «dolors»?

⁵ També vam comprendre que la gran tribulació no va començar l’any 1914. Per què no? Perquè la profecia bíblica revela que la gran tribulació començarà amb un atac contra la religió falsa, no amb una guerra entre nacions. Per tant, els esdeveniments que van començar el 1914 no van ser el començament de la gran tribulació, sinó «el començament dels dolors» (Mt. 24:8). Aquests «dolors» corresponen al que va passar a Jerusalem i Judea des del 33 fins al 66 de la n. e.

6. Què indicarà l’inici de la gran tribulació?

⁶ Què indicarà l’inici de la gran tribulació? Jesús va predir: «Quan veureu, doncs, l’abominació de la desolació, de què parla el profeta Daniel, establerta al lloc sant —el qui ho llegeix, que ho entengui—, llavors els qui es trobin a la Judea, que fugin a les muntanyes» (Mt. 24:15, 16). En el primer compliment, aquest ‘establiment al lloc sant’ va ocórrer l’any 66 de la n. e., quan l’exèrcit romà («l’abominació») va atacar Jerusalem i el seu temple (un lloc sant segons els jueus). En el compliment més ampli, aquest ‘establiment’ esdevindrà quan les Nacions Unides («l’abominació» de l’actualitat) ataquin la cristiandat (la qual és santa segons els cristians nominals) i la resta de Babilònia, la gran. Aquest atac es descriu a Apocalipsi  (Revelació) 17:16-18. Això serà el principi de la gran tribulació.

7. (a) Com es ‘van salvar’ els cristians en el segle primer? (b) Què podem esperar que passi en el futur?

⁷ Jesús també va predir: «S’escurçaran aquells dies». En el primer compliment, això va ocórrer l’any 66 de la n. e., quan l’exèrcit romà ‘va escurçar’ el seu atac. Després, els cristians ungits de Jerusalem i Judea van fugir i així es van poder ‘salvar’ (llegeix Mateu 24:22; Mal. 3:17). Doncs bé, què podem esperar que passi durant la gran tribulació? Jehovà ‘escurçarà’ l’atac de les Nacions Unides contra la religió falsa i així no permetrà que la religió verdadera sigui destruïda juntament amb la falsa. Això ens dóna la seguretat que el poble de Déu se salvarà.

8. (a) Quins esdeveniments hi haurà després de la fase inicial de la gran tribulació? (b) Pel que sembla, en quin moment rebrà l’últim membre dels 144.000 la recompensa celestial? (Consulta la nota.)

⁸ Què passarà després d’aquesta fase inicial de la gran tribulació? El que Jesús va dir indica que hi haurà un període de temps fins que comenci l’Harmaguedon. Què passarà durant aquest interval? La resposta és a Ezequiel 38:14-16 i a Mateu 24:29-31 (llegeix-lo). * Després d’això, veurem l’Harmaguedon, el clímax de la gran tribulació, una situació paral·lela amb la destrucció de Jerusalem l’any 70 de la n. e. (Mal. 3:19 [4:1 en NM]). La gran tribulació arribarà al seu clímax amb la batalla d’Harmaguedon, i serà un esdeveniment únic, un ‘com no n’hi ha hagut mai de semblant des del començament del món fins ara’ (Mt. 24:21). Quan s’acabi, començarà el Regnat Mil·lenari de Crist.

9. Quin efecte té la profecia de Jesús de la gran tribulació en el poble de Jehovà?

⁹ Aquesta profecia que parla de la gran tribulació ens enforteix. Per què? Perquè ens dóna la seguretat que, no importa quines dificultats encarem, els Testimonis de Jehovà, com a grup,  sobreviuran a la gran tribulació (Ap. 7:9, 14). El que més ens alegra és saber que Jehovà vindicarà la seva sobirania i santificarà el seu sant nom a l’Harmaguedon (Sl. 83:19 [83:18 en NM]; Ez. 38:23).

10. En el passat, quan pensàvem que es jutjaria les ovelles i les cabres?

¹⁰ Vegem quan es compleix una altra part de la profecia de Jesús: la paràbola del judici de les ovelles i les cabres (Mt. 25:31-46). Anteriorment, pensàvem que el judici per determinar si les persones són ovelles o cabres tindria lloc durant tot el període dels darrers dies, el qual va començar el 1914. Vam arribar a la conclusió que les persones que rebutjaven el missatge del Regne i morien abans de la gran tribulació se les considerava cabres, sense l’esperança de ser ressuscitades.

11. Per què no podia haver començat el judici de les persones com a ovelles o cabres el 1914?

¹¹ El 1995, La Torre de Guaita va tornar a examinar Mateu 25:31, on llegim: «Quan el Fill de l’home vindrà en la seva glòria, acompanyat de tots els àngels, aleshores s’asseurà al seu tron de glòria». Es va indicar que el 1914 Jesús va arribar a ser Rei del Regne de Déu, però que no ‘es va asseure al seu tron de glòria’ com a Jutge de «tots els pobles» (Mt. 25:32; compara-ho amb Daniel 7:13). No obstant això, la paràbola de les ovelles i les cabres descriu Jesús principalment com a Jutge (llegeix Mateu 25:31-34, 41, 46). Com que el 1914 Jesús encara no actuava com a Jutge de tots els pobles, aquell mateix any tampoc podia haver començat a jutjar les persones com a ovelles o cabres. * Així doncs, quan començarà a jutjar Jesús?

12. (a) Quan serà la primera vegada que Jesús actuï com a Jutge de tots els pobles? (b) Quins esdeveniments es descriuen a Mateu 24:30, 31 i a Mateu 25:31-33, 46?

¹² La profecia de Jesús sobre els darrers dies revela que actuarà com a Jutge de tots els pobles per primera vegada després de la destrucció de la religió falsa. Com es menciona en el paràgraf 8, alguns dels esdeveniments que tindran lloc durant aquest temps estan registrats a Mateu 24:30, 31. En examinar aquests versicles, notaràs que Jesús prediu esdeveniments similars als de la paràbola de les ovelles i les cabres, com per exemple els següents: el Fill de l’home ve en la seva glòria i amb els àngels; es reuneix totes les tribus i tots els pobles; les persones jutjades com a ovelles ‘alcen el cap’ perquè els espera la «vida eterna». * Els qui són jutjats com a cabres ‘fan grans manifestacions de dol’ perquè s’adonen que els espera el «suplici [tallament, NM] etern» (Mt. 25:31-33, 46).

13. (a) Quan jutjarà Jesús les persones com a ovelles o cabres? (b) Quin efecte té aquesta comprensió en el punt de vista que tenim de la predicació?

¹³ Així doncs, a quina conclusió arribem? Jesús jutjarà les persones de tots els pobles com a ovelles o cabres quan vingui durant la gran tribulació. Després, a l’Harmaguedon, és a dir, el clímax de la gran tribulació, les cabres seran tallades, o destruïdes, per sempre. Quin efecte té aquesta comprensió en el punt de vista que tenim de la predicació? Ens ajuda a veure la importància que té el nostre ministeri. Fins que no comenci la gran tribulació, les persones encara tenen temps de canviar la seva manera de pensar i començar a caminar pel camí estret «que mena a la vida» (Mt. 7:13, 14). És veritat que avui dia la gent potser ja demostra una actitud semblant a ovelles o cabres. Així i tot, no hem d’oblidar  que és durant la gran tribulació que es fa el judici final per determinar quines persones són ovelles i quines són cabres. Per tant, tenim bones raons per continuar oferint a tantes persones com puguem l’oportunitat d’escoltar el missatge del Regne i de respondre-hi.

14, 15. Quins quatre versets apliquen a la vinguda futura de Crist com a Jutge?

¹⁴ Revela un examen més detingut de la profecia de Jesús que cal ajustar la nostra comprensió sobre el moment en què succeiran altres esdeveniments significatius? La mateixa profecia dóna la resposta. Vegem com.

¹⁵ En la part de la profecia que trobem a Mateu 24:29–25:46, Jesús parla principalment del que passarà durant aquests darrers dies i durant la gran tribulació. Aquí hi ha vuit referències a la seva vinguda, arribada o tornada en què s’utilitzen formes del mateix verb grec, er’kho·mai. Pel que fa a la gran tribulació, declara: «Veuran el Fill de l’home venint sobre els núvols». «No sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.» «A l’hora que menys us penseu el Fill de l’home vindrà.» I a la paràbola de les ovelles i les cabres, Jesús diu: «El Fill de l’home vindrà en la seva glòria» (Mt. 24:30, 42, 44; 25:31). Cadascuna d’aquestes quatre referències aplica al futur, quan Crist vingui com a Jutge. On trobem les altres quatre referències?

16. En quins altres versets es menciona la vinguda de Jesús?

¹⁶ Referint-se al servent fidel i assenyat, Jesús diu: «Sortós aquell servent que l’amo, quan vingui, trobi fent-ho així». En la paràbola de les noies verges, Jesús declara: «Mentre anaven a comprar-ne, va arribar [venir, Kingdom Interlinear] l’espòs». En la paràbola dels talents, Jesús relata: «Després de molt de temps ve l’amo d’aquells servents». En la mateixa paràbola, l’amo diu: «En tornar [havent vingut, Int] jo, hauria recobrat el que és meu» (Mt. 24:46; 25:10, 19, 27). A quin moment de la vinguda de Jesús fan referència aquestes quatre cites?

17. Què havíem explicat sobre la vinguda que es menciona a Mateu 24:46?

¹⁷ En el passat, en les nostres  publicacions havíem explicat que aquestes quatre referències aplicaven a la vinguda, arribada o tornada de Jesús el 1918. Prenem com a exemple la declaració de Jesús sobre el servent fidel i assenyat (llegeix Mateu 24:45-47). Enteníem que la ‘vinguda’ que es menciona en el versicle 46 estava relacionada amb el moment en què Jesús va venir a inspeccionar la condició espiritual dels ungits l’any 1918, i que el nomenament del servent sobre tots el béns de l’Amo va succeir el 1919 (Mal. 3:1). Però un examen més acurat de la profecia de Jesús indica que cal ajustar la nostra comprensió sobre el moment en què tindrien lloc certs esdeveniments d’aquesta profecia. Per què?

18. En analitzar la profecia de Jesús en la seva totalitat, a quina conclusió arribem sobre la seva vinguda?

¹⁸ Sempre que apareix la paraula vinguda en els versets que precedeixen Mateu 24:46 es refereix al temps en què Jesús ve a pronunciar i executar el judici durant la gran tribulació (Mt. 24:30, 42, 44). A més, tal com hem considerat en el paràgraf 12, la ‘vinguda’ de Jesús mencionada a Mateu 25:31 també es refereix a aquest mateix temps de judici. Per tant, és lògic concloure que la vinguda de Jesús per nomenar el servent fidel sobre tots els seus béns, que es menciona a Mateu 24:46, 47, també aplica a la seva vinguda futura durant la gran tribulació. De fet, una anàlisi de tota la profecia de Jesús deixa en clar que cadascuna de les vuit referències sobre la seva vinguda aplica al temps de judici que tindrà lloc durant la gran tribulació.

19. Quins ajustaments hem analitzat, i quines preguntes es respondran en els següents articles?

¹⁹ Recapitulem i vegem què hem après. Al principi d’aquest article hem plantejat tres preguntes. Primer, hem analitzat que la gran tribulació no va començar el 1914, sinó que començarà quan les Nacions Unides ataquin Babilònia, la gran. Després, hem repassat per què el judici de Jesús de les ovelles i les cabres no va començar el 1914, sinó que serà durant la gran tribulació. Finalment, hem examinat per què la vinguda de Jesús per nomenar el servent fidel sobre tots els seus béns no va succeir el 1919, sinó que tindrà lloc durant la gran tribulació. Així doncs, aquests tres esdeveniments passen en el futur, durant el mateix període de temps: la gran tribulació. De quina altra manera afecten aquests ajustaments la nostra comprensió de la il·lustració del servent fidel? I com afecten la nostra manera d’entendre altres paràboles de Jesús que es compleixen durant el temps de la fi? Aquestes preguntes importants es respondran en els següents articles.