1. (a) Resumeix la paràbola del blat i el jull. (b) Tal com va explicar Jesús, què significa aquesta paràbola?

UNA de les paràboles de Jesús que fa referència al Regne parla d’un amo que sembra blat al seu camp i d’un enemic que després hi sembra jull, o mala herba. El jull cobreix el blat, però l’amo mana als esclaus, o mossos, que ‘deixin créixer l’un i l’altre fins a la sega’. En l’època de la sega fa destruir la mala herba i fa aplegar el blat. Més tard, Jesús en va explicar el significat (llegeix Mateu 13:24-30, 37-43). Què revela aquesta paràbola? (Consulta la taula «El blat i el jull».)

2. (a) Què s’il·lustra amb el que passa al camp de l’amo de la paràbola? (b) Quina part de la paràbola analitzarem?

² Els successos que passen al camp de l’amo il·lustren com i quan aplegaria Jesús el grup de cristians ungits comparats al blat que governaran amb ell al seu Regne. La sembra va començar a la Pentecosta del 33 de la n. e. L’aplegament es completarà quan els ungits que estiguin vius a la Terra a la fi d’aquest món malvat rebin el segellat final i després siguin alçats al cel (Mt. 24:31; Ap. [Rv.] 7:1-4). Igual que des del punt alt d’una muntanya podem tenir una vista panoràmica dels voltants, aquesta paràbola ens dóna un vista dels esdeveniments que ocorrerien en un període d’uns dos mil anys. Des de la posició avantatjosa en què estem, quins esdeveniments referents al Regne podem discernir? La paràbola descriu una època de sembra, una de creixement i una de sega. Aquest article se centra principalment en l’època de la sega. *

3. (a) Què va passar a partir del segle primer? (b) Segons Mateu 13:28, quina pregunta es va plantejar, i qui la va fer? (Consulta també la nota.)

³ A les albors del segle segon de la n. e.  «aparegué [...] el jull», quan els cristians d’imitació es van fer evidents en el camp del món (Mt. 13:26). Al segle quart, els cristians comparats a la mala herba ja havien superat amb molt el nombre de cristians ungits. Recorda que, en la paràbola, els mossos van demanar permís a l’amo per arrencar la mala herba * (Mt. 13:28). Com va respondre l’amo?

4. (a) Què revela la resposta de l’Amo, Jesús? (b) Quan es va poder distingir la classe del blat?

⁴ Al·ludint al blat i al jull, Jesús va dir: ‘Deixeu créixer l’un i l’altre fins a la sega’. Aquesta ordre revela que, des del segle primer fins a l’actualitat, a la Terra sempre hi ha hagut alguns cristians ungits comparats al blat. Així ho confirmen les paraules que Jesús va adreçar més tard als seus deixebles: ‘Estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món’ (Mt. 28:20). Per tant, Jesús vetllaria pels cristians ungits durant tots els dies fins al temps de la fi. No obstant això, com que hi va haver molts més cristians semblants a la mala herba que al blat, no sabem amb certesa quins pertanyien a aquesta última classe durant aquell període de temps tan llarg. Però, unes dècades abans que comencés l’època de la sega, es va poder distingir la classe del blat. Per què?

5. Com es va complir la profecia de Malaquies en el segle primer?

⁵ Segles abans que Jesús expliqués la paràbola del blat i el jull, Jehovà va inspirar el profeta Malaquies perquè predigués esdeveniments que es mencionen en aquesta (llegeix Malaquies 3:1-4). Joan, el Baptista, va ser el missatger que va ‘preparar el camí’ (Mt. 11:10, 11).  Quan Joan va començar el seu ministeri l’any 29 de la n. e., s’havia apropat el temps per jutjar la nació d’Israel. Jesús va ser el segon missatger. Va netejar el temple de Jerusalem en dues ocasions: la primera, al començament del seu ministeri i, la segona, cap al final (Mt. 21:12, 13; Jn. 2:14-17). Per tant, la neteja que va fer Jesús va comprendre un període de temps.

6. (a) Quin compliment més ampli té la profecia de Malaquies? (b) Durant quin període de temps va inspeccionar Jesús el temple espiritual? (Consulta també la nota.)

⁶ Quin compliment més ampli té la profecia de Malaquies? Durant les dècades que van precedir l’any 1914, C. T. Russell i els seus companys van realitzar una obra semblant a la de Joan, el Baptista. Aquesta obra tan important va incloure restaurar veritats bíbliques. Els Estudiants de la Bíblia van ensenyar el significat verdader del sacrifici de rescat de Jesús, van desemmascarar la mentida sobre l’infern i van proclamar que s’apropava la fi dels temps dels gentils. Però encara hi havia nombrosos grups religiosos que afirmaven ser seguidors de Crist. Per tant, s’havia de respondre a una pregunta important: quin d’aquells grups era el blat? Per resoldre aquesta qüestió, Jesús va començar a inspeccionar el temple espiritual l’any 1914. I aquesta obra d’inspecció i neteja va comprendre un període de temps: des del 1914 fins a principis del 1919. *

7. Què va trobar Jesús quan va començar la inspecció l’any 1914?

⁷ Què va trobar Jesús quan va començar la inspecció? Va trobar un petit grup d’Estudiants de la Bíblia entusiastes que  durant més de trenta anys havien invertit forces i diners en una enèrgica campanya de predicació. * Que feliços es devien sentir Jesús i els àngels en trobar que aquells pocs brins de blat es mantenien ferms i no havien estat ofegats per la mala herba que havia sembrat Satanàs! No obstant això, calia ‘purificar els levites’, és a dir, els cristians ungits (Mal. 3:2, 3; 1 Pe. 4:17). Per què?

8. Quins esdeveniments van ocórrer després de l’any 1914?

⁸ A finals de 1914, alguns Estudiants de la Bíblia es van desanimar perquè no havien estat enduts al cel. Durant el 1915 i el 1916, la predicació es va alentir quan van patir oposició de fora de l’organització. I encara pitjor, després de la mort del germà Russell l’octubre de 1916, l’oposició va venir de dins l’organització. Quatre dels set directors de la Watch Tower Bible and Tract Society es van rebel·lar perquè no volien que el germà Rutherford portés la davantera. Van tractar de dividir els germans però, l’agost de 1917, els opositors van marxar de Betel. De fet, allò va ser una neteja! A més, alguns Estudiants de la Bíblia van cedir al temor de l’home. Però, com a grup, van respondre bé a l’obra de neteja de Jesús i van fer els canvis necessaris. Com a conseqüència, Jesús els va jutjar com a blat, és a dir, com a cristians verdaders, i va rebutjar tots els cristians d’imitació, cosa que incloïa els qui pertanyien a les esglésies de la cristiandat (Mal. 3:5; 2 Tim. 2:19). Què va passar aleshores? Per saber-ne la resposta, continuem analitzant la paràbola del blat i el jull.

9, 10. (a) Què analitzarem sobre l’època de la sega? (b) Quin va ser el primer esdeveniment durant l’època de la sega?

⁹ Jesús va dir que «la sega és la fi del món», o conclusió de l’ordre de coses (Mt. 13:39). Aquesta època de sega va començar l’any 1914. A continuació analitzarem cinc esdeveniments que Jesús va dir que passarien en aquest període.

¹⁰ Primer, es cull el jull. Jesús diu: «Al temps de la sega diré als segadors: “Colliu primer el jull i lligueu-lo en feixos”». Després de 1914, els àngels van començar a ‘collir’ els cristians comparats al jull al separar-los dels ungits, «els qui pertanyen al Regne» (Mt. 13:30, 38, 41).

11. Què ha diferenciat els cristians verdaders dels cristians d’imitació?

¹¹ A mesura que avançava la collita, la diferència entre els dos grups es feia cada vegada més evident (Ap. 18:1, 4). El 1919 es va veure ben clar que Babilònia, la gran, havia caigut. Què és el que més va diferenciar els cristians verdaders dels d’imitació? L’obra de predicar. Els qui portaven la davantera entre els Estudiants de la Bíblia van començar a emfatitzar la importància que tots prediquessin el Regne. Per exemple, el fullet To Whom the Work Is Entrusted («A qui s’ha encarregat l’obra»), publicat el 1919, va instar tots els cristians ungits a predicar casa per casa. Va dir: «L’obra sembla impressionant, però és del Senyor, i la podrem dur a terme gràcies a les forces que ell ens doni. Vosaltres teniu el privilegi de participar-hi». Quina va ser la resposta? Tal com va informar La Torre de Guaita l’any 1922 (en anglès), des d’aleshores els Estudiants de la Bíblia van dedicar més temps a predicar. En poc temps, la predicació casa per casa va arribar a ser un tret distintiu d’aquells cristians fidels, tal com encara ho és avui dia.

12. Des de quan s’ha estat aplegant la classe del blat?

¹² Segon, s’aplega el blat. Jesús va ordenar als seus àngels el següent: «El blat, [...] aplegueu-lo al graner» (Mt. 13:30). Des del 1919, els ungits han estat  aplegats a la congregació restaurada de cristians ungits. I l’aplegament final serà quan els ungits que estiguin vius a la Terra a la fi d’aquest món malvat rebin la seva recompensa celestial (Dan. 7:18, 22, 27).

13. Què revela Apocalipsi 18:7 sobre l’actitud actual de la prostituta, o Babilònia, la gran, la qual inclou la cristiandat?

 ¹³ Tercer, ploren i cruixen les dents. Després que els àngels lliguen el jull, què passa? Respecte a aquest, Jesús diu: «Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents» (Mt. 13:42). S’està complint això avui dia? No, ja que la cristiandat, la qual forma part de la prostituta, encara diu: «Jo sec com a reina, no sóc viuda ni veuré mai el dol» (Ap. 18:7). De fet, la cristiandat creu que té el control, i fins i tot presumeix de ‘seure com a reina’ sobre els líders polítics. Actualment, els qui són representats per la mala herba no ploren pas, sinó que es vanaglorien. Però aquesta situació està a punt de canviar.

14. (a) Quan ‘cruixiran les dents’ els cristians d’imitació, i per què? (b) Com harmonitza Salm 112:10 amb l’ajustament de la comprensió de Mateu 13:42? (Consulta la nota.)

¹⁴ Durant la gran tribulació, després que totes les religions falses organitzades hagin estat destruïdes, els qui en formaven part correran a buscar refugi, però no trobaran cap lloc segur on amagar-se (Lc. 23:30; Ap. 6:15-17). Llavors, quan s’adonin que no poden escapar de la destrucció, ploraran desesperats i ‘cruixiran les dents’ enfurismats. Tal com Jesús va predir sobre la gran tribulació, en aquest moment tan negre «faran grans manifestacions de dol» * (Mt. 24:30; Ap. 1:7).

15. Què passarà amb el jull, i quan?

¹⁵ Quart, se’ls tira al forn. Què passarà amb els feixos de jull? Els àngels «els tiraran al forn del foc» (Mt. 13:42). Això significa que seran destruïts completament. Per tant, els qui havien format part de les organitzacions religioses falses seran destruïts durant la part final de la gran tribulació, l’Harmaguedon (Mal. 3:19 [4:1 en NM]).

16, 17. (a) Quin és l’últim esdeveniment que Jesús menciona en la seva paràbola? (b) Per què arribem a la conclusió que aquest esdeveniment es complirà en el futur?

¹⁶ Cinquè, resplendeixen. Jesús acaba la seva profecia dient: «Llavors els justos resplendiran com el sol en el Regne del seu Pare» (Mt. 13:43). Quan passarà això, i a on? Aquestes paraules encara no s’han complert. Jesús no va predir un esdeveniment que tindria lloc a la Terra actualment, sinó un que passaria al cel en el futur. * Analitzem dues raons que ens porten a aquesta conclusió.

¹⁷ En primer lloc, responguem al «quan». Jesús va dir: «Llavors els justos  resplendiran». No hi ha dubte que l’expressió «llavors» fa referència a l’esdeveniment que Jesús tot just acabava de mencionar, és a dir, ‘tirar el jull al forn del foc’. Com que això té lloc durant la part final de la gran tribulació, és lògic concloure que també serà en aquest període de temps quan els ungits ‘resplendiran’. En segon lloc, vegem «on» es complirà. Jesús va dir que els justos ‘resplendiran en el Regne’. Què vol dir això? Tots els ungits fidels que encara estiguin vius a la Terra quan hagi passat la part inicial de la gran tribulació ja hauran rebut el segellat final. Després, tal com Jesús va indicar en la profecia sobre la gran tribulació, seran aplegats al cel (Mt. 24:31). Allà resplendiran «en el Regne del seu Pare» i, poc després de la batalla d’Harmaguedon, gaudiran de formar part de l’esposa de Jesús en «les noces de l’Anyell» (Ap. 19:6-9).

18, 19. Com ens beneficiem cadascun de nosaltres d’entendre la paràbola de Jesús del blat i el jull?

¹⁸ Com ens beneficiem cadascun de nosaltres de la vista panoràmica que ens proporciona la paràbola del blat i el jull? Primer, ens dóna més perspicàcia. La paràbola revela una raó important que té Jehovà per permetre la maldat. «Ha suportat [...] vasos d’ira» per aplegar els «vasos de la gràcia», és a dir, la classe del blat * (Rm. 9:22-24). Segon, enforteix la nostra confiança. A mesura que s’apropi la fi, els nostres enemics lluitaran més aferrissadament contra nosaltres, ‘però no ens podran vèncer’ (llegeix Jeremies 1:19). De la mateixa manera com Jehovà ha protegit la classe del blat a través dels anys, el nostre Pare celestial, per mitjà de Jesús i els àngels, estarà amb nosaltres ‘dia rere dia’ fins a la fi (Mt. 28:20).

¹⁹ Tercer, aquesta paràbola ens permet identificar la classe del blat. Per què és tan important això? Doncs bé, és vital per trobar la resposta a la següent pregunta que Jesús va plantejar en l’extensa profecia sobre els darrers dies: «Qui és, doncs, el servent fidel i assenyat?» (Mt. 24:45, TBS). Els dos articles següents ens donaran una resposta satisfactòria.