Oi que estàs d’acord que Jesús va ser el Mestre més gran que ha trepitjat mai la Terra? Potser has intentat imitar alguns dels mètodes que usava a l’ensenyar, com ara fer preguntes i posar exemples. Però, t’has adonat que sovint feia servir contrastos?

Moltes persones fan servir contrastos quan parlen. És possible que tu també ho facis, sovint sense adonar-te’n. Per exemple, potser dius: «Em van dir que totes les fruites eren madures; no obstant això, aquestes encara són molt verdes». O potser: «Abans era una nena força tímida, però ara és molt oberta».

En casos com aquests, primer presentes un fet o una idea, seguidament fas el contrast usant una expressió com ara però, doncs, sinó o al contrari i, després, afegeixes informació o dónes força a la idea. Aquesta manera de parlar sona natural i pot ajudar els altres a captar el sentit del que dius.

Encara que els contrastos no es fan servir gaire en alguns idiomes o cultures, fem bé de reconèixer que són útils. Per què? Perquè en trobem molts a la Paraula inspirada de Déu. Jesús en feia servir sovint, tal com indiquen aquests exemples: «Tampoc encenen una llàntia i la posen sota un atuell, sinó sobre el portallànties»; «no he vingut a abolir [la Llei], sinó a dur[-la a] terme»; «heu sentit que es va dir: No cometràs adulteri. Doncs, jo us dic que qualsevol qui mira una dona...»; «heu sentit que es va dir: Ull per ull, i dent per dent. Doncs, jo us dic que no resistiu al dolent; al contrari, si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra» (Mt. 5:15, 17, 27, 28, 38, 39).

Trobem contrastos semblants en altres llibres de la Bíblia. Aquests et poden ajudar a entendre una idea o també et poden dir com fer millor el que s’ha esmentat en la primera part del contrast. Si tens fills, pensa en aquest contrast: «Vosaltres, els pares, no exaspereu els vostres fills, sinó eduqueu-los amb aquella manera de corregir i de reprendre que és pròpia del Senyor» (Ef. 6:4). Si l’apòstol Pau simplement hagués escrit que els pares havien d’educar el fill segons la manera de corregir de Déu, això hagués estat cert i savi. Però la idea s’entén molt més bé amb el contrast ‘no els exaspereu, sinó eduqueu-los amb la manera que és pròpia del Senyor’.

En aquest mateix capítol, Pau va escriure: «No hem de lluitar contra adversaris de carn i sang, sinó contra [...] els esperits malignes que habiten als espais celestes» (Ef. 6:12). Aquest contrast probablement t’ajuda a entendre que tens una lluita important, ja que no és contra simples humans, sinó contra esperits malignes.

A la carta als efesis també trobem altres textos en què Pau va utilitzar contrastos. Reflexionar-hi ens pot ajudar a captar el sentit del que l’apòstol va dir i probablement a entendre més bé el que hauríem de fer.

Et pot ser pràctic i agradable analitzar la informació de la taula que hi ha en aquest article, on s’exposen alguns contrastos dels capítols 4 i 5 d’Efesis. A mesura que llegeixis cada contrast, pensa en tu mateix i pregunta’t: «Sincerament, quina és la meva actitud? Com reacciono en aquesta situació o en alguna de semblant? Amb quina part del contrast m’identificarien els altres?». Si notes que cert contrast posa de manifest que necessites millorar en algun aspecte, intenta fer-ho. Fes servir els contrastos i et seran útils.

També pots utilitzar aquesta taula en la teva adoració en família. Primer, tots podrien llegir la llista. Després, un membre de la família podria mencionar la primera part del contrast i deixar que els altres intentin recordar el punt que es destaca en la segona part. Això pot portar la teva família a tenir una conversa agradable sobre com podeu aplicar millor la segona part del contrast. Així doncs, analitzar contrastos com aquests pot motivar tant joves com adults a mantenir una conducta cristiana a casa i a qualsevol altre lloc.

Com més conscient estiguis del valor dels contrastos, més fàcil se’t farà identificar-los quan llegeixis la Bíblia, i veuràs que et seran molt útils en la predicació. Per exemple, quan vagis casa per casa podries dir: «Moltes persones pensen que tots tenim una ànima immortal; en canvi, fixi’s què diu la Bíblia». O li podries preguntar el següent a un estudiant de la Bíblia: «La major part de la gent d’aquesta zona creu que Déu i Jesús són una persona; no obstant això, què hem après de la Bíblia? I, què creus tu?».

Les Escriptures ens ofereixen molts contrastos instructius que ens poden ajudar a seguir fent la voluntat de Déu. També poden ser útils a l’hora d’ajudar els altres a conèixer les veritats bíbliques.