És normal que plorem quan mor una persona que estimem, ja que la trobarem a faltar. Però, tot i que Jesús sentia afecte per Llàtzer, no va plorar perquè el seu amic morís. Més aviat, va plorar perquè va sentir compassió pels familiars i amics de Llàtzer, tal com indica el context del relat de Joan (Jn. 11:36).

Quan Jesús va saber que Llàtzer s’havia posat malalt, no va córrer al seu costat per curar-lo. El relat diu: «Quan [Jesús] va sentir que [Llàtzer] estava malalt, es va quedar encara dos dies allà on era» (Jn. 11:6). Per què va trigar Jesús? Ho va fer amb un propòsit. Ell mateix va dir: «Aquesta malaltia no és mortal, sinó que és per a glòria de Déu, perquè el Fill de Déu sigui glorificat a causa d’ella» (Jn. 11:4). De manera que Jesús pretenia utilitzar la mort de Llàtzer «per a glòria de Déu». Com? Estava a punt de fer un miracle espectacular al fer sortir el seu amic estimat de la tomba.

En aquella conversa amb els seus deixebles, Jesús va comparar la mort amb dormir. És per això que els va dir: «Vaig a despertar-lo» (Jn. 11:11). Per a Jesús, ressuscitar Llàtzer era com quan un pare desperta el seu fill que està fent la migdiada. Per aquest motiu Jesús no estava afligit per la mort de Llàtzer.

Així doncs, per què va plorar Jesús? Una vegada més, el context ens dóna la resposta. Quan Jesús es va trobar amb Maria, la germana de Llàtzer, i la va veure plorant a ella i a altres persones, «es va commoure interiorment i es va contorbar». Quan va veure com patien, va sentir tanta angoixa que «es va commoure interiorment». És per això que «a Jesús se li negaren els ulls». Es va posar molt trist en veure que els seus estimats amics patien tant (Jn. 11:33, 35).

Aquest relat demostra que Jesús té el poder de tornar la vida i la salut a les persones que estimem, i així ho farà en el món nou. També ens ajuda a veure que Jesús mostra empatia als qui se’ls ha mort algú. Una altra lliçó que aprenem és que hauríem de demostrar compassió per les persones que estan afligides per la mort d’un ésser estimat.

Jesús sabia que aviat ressuscitaria Llàtzer. Tot i amb això, va plorar perquè estimava molt els seus amics i sentia compassió per ells. Igualment, si nosaltres demostrem empatia, ‘plorarem amb els qui ploren’ (Rm. 12:15). Quan algú expressa així el seu dolor no vol dir que té poca fe en l’esperança de la resurrecció. Jesús va demostrar compassió pels familiars i amics de Llàtzer al plorar sincerament, tot i que estava a punt de ressuscitar-lo. Quin exemple tan magnífic!