1. En quina trista situació es troba la humanitat?

EL PROPÒSIT de Jehovà mai no ha estat que els humans pateixin els efectes debilitants de la vellesa. Des de bon principi, volia que les persones gaudissin de salut perfecta en un paradís. Però avui dia «tota la creació gemega i pateix dolors de part» (Rm. 8:22). Com creus que es deu sentir Jehovà quan veu el dolor que el pecat està causant en els humans? A més, moltes persones grans estan desateses en el moment de la seva vida en què necessiten més ajuda (Sl. 39:6 [39:5 en NM]; 2 Tim. 3:3).

2. Per què els cristians tenim en alta estima els germans grans?

² El poble de Déu està molt agraït de tenir germans grans a les congregacions. Ens beneficiem molt de la seva saviesa i volem seguir el seu exemple de fe. Potser alguns d’aquests germans són família nostra, però tant si ho són com si no, tots volem que estiguin bé (Gàl. 6:10; 1 Pe. 1:22). Ens beneficiarem moltíssim d’examinar com veu Déu els germans grans i d’analitzar quines responsabilitats tenen tant la família com la congregació pel que fa al nostres estimats germans grans.

3, 4. (a) Què va demanar l’escriptor del Salm 71 a Jehovà? (b) Què li poden demanar a Déu els germans grans de la congregació?

³ Sota inspiració, l’escriptor de Salm 71:9 va implorar a Jehovà: «No em rebutgeu, doncs, al temps de la vellesa,  ara que decau el meu vigor, no m’abandoneu». Sembla que aquest Salm és la continuació del Salm 70, que va escriure David. Per tant, és possible que ell fes la petició que llegim a Salm 71:9. David va servir Déu des que era jove fins que va envellir, i Jehovà el va utilitzar per fer grans coses (1 Sam. 17:33-37, 50; 1 Re. 2:1-3, 10). Així i tot, David necessitava demanar-li a Déu que el continués cuidant (llegeix Salm 71:17, 18).

⁴ Avui dia hi ha moltes persones que es troben en la mateixa situació que David. Malgrat l’edat avançada i els «dies dolents», continuen lloant Jehovà amb totes les seves forces (Ecl. 12:1-7). Molts d’ells no poden fer tot el que abans eren capaços de fer en diverses àrees de la vida, inclosa la predicació. Però tots ells poden implorar a Jehovà que els continuï beneint i cuidant. Aquests germans fidels poden estar segurs que Jehovà contestarà les seves oracions. Al capdavall, les seves oracions reflecteixen les mateixes preocupacions raonables que David va expressar sota inspiració divina.

5. Com veu Jehovà els germans grans?

⁵ La Bíblia deixa ben clar que Jehovà valora moltíssim els germans grans i espera que els seus servents els honorin (Sl. 22:25-27 [22:24-26 en NM]; Prov. 16:31; 20:29). Levític 19:32 diu: «Davant d’uns cabells blancs t’alçaràs, faràs honor a l’ancià i temeràs el teu Déu. Jo sóc Jahvè». Honorar els germans grans de la congregació és una responsabilitat molt seriosa, tal com ho era quan es van escriure aquestes paraules. Però, de qui és la responsabilitat de cuidar els germans grans?

6. Quin exemple va donar Jesús al cuidar la seva mare?

⁶ La Paraula de Déu ens diu: «Honra pare i mare» (Èx. 20:12; Ef. 6:2). Jesús va mostrar que aquest manament és molt important al condemnar els fariseus i els escribes que es negaven a cuidar els seus pares (Mc. 7:5, 10-13). Respecte a això, Jesús mateix va donar un bon exemple. Fins i tot quan estava a punt de morir en el pal de turment, va encarregar al seu estimat deixeble Joan que cuidés la seva mare, qui probablement ja era vídua (Jn. 19:26, 27).

7. (a) Què va dir l’apòstol Pau sobre proveir els pares? (b) En quin context va dir Pau aquestes paraules?

⁷ Jehovà va inspirar l’apòstol Pau per escriure que els cristians haurien de proveir la seva família de les coses necessàries (llegeix 1 Timoteu 5:4, 8, 16). Analitzem el context de les paraules que va escriure Pau a Timoteu. Pau va explicar els requisits que havia de reunir algú per rebre ajuda material de la congregació. Va deixar clar que els principals responsables de proveir les vídues que havien envellit eren els fills, els néts i altres familiars creients. D’aquesta manera, no caldria que la congregació tingués una càrrega material innecessària. Avui dia, una de les maneres com els cristians ‘practiquen els deures de pietat’, o demostren que estimen Déu, és ajudant en sentit material els familiars que ho necessiten.

8. Per què la Bíblia no dóna instruccions específiques sobre com cuidar els pares que han envellit?

⁸ Els fills cristians adults tenen la responsabilitat d’assegurar-se que els seus pares tinguin cobertes les seves necessitats materials. Quan Pau va parlar de cuidar els familiars, va fer referència a aquells qui són creients, però, evidentment, no s’ha de descuidar els pares que no estan a la veritat. Cada família ha de decidir com els cuidarà,  ja que cada situació és diferent. Les necessitats, la personalitat i la salut de cada persona no són iguals. Alguns germans grans tenen molts fills, i d’altres només en tenen un. Alguns reben ajudes de l’Estat i d’altres no. I les preferències personals també són diferents. Per aquest motiu, no seria savi ni amorós criticar la manera com algú cuida els seus familiars que s’han fet grans. De fet, Jehovà pot beneir qualsevol decisió basada en la Bíblia i fer que funcioni, tal com ha estat fent des de temps antics (Nom. 11:23).

9-11. (a) Quines situacions difícils podrien afrontar alguns germans? (Mira la imatge del principi.) (b) En aquests casos, per què els fills no s’haurien de precipitar a deixar el servei a temps complet? Posa’n un exemple.

⁹ Quan els fills viuen lluny dels pares, pot ser tot un repte donar-los l’ajuda que necessiten. Un empitjorament dràstic de la salut dels pares, potser per causa d’una caiguda, perquè s’han trencat un os o per qualsevol altre problema, pot fer necessari visitar-los urgentment. I després pot ser que necessitin ajuda durant un temps o potser de manera més prolongada. *

¹⁰ Els germans que serveixen a temps complet i tenen una assignació lluny de casa poden afrontar decisions especialment difícils. Per exemple, els betelites, els missioners i els superintendents itinerants valoren molt la seva assignació i consideren que és una benedicció de Jehovà. Amb tot, si els pares es posen malalts, la primera reacció podria ser: «Hem de deixar la nostra assignació per tornar a casa i cuidar els nostres pares». No obstant això, seria savi analitzar la situació en oració per saber si això és el que realment necessiten o desitgen els pares. Aquests germans no s’haurien de precipitar a deixar la seva assignació, ja que potser no sigui necessari. Pot ser que el problema de salut sigui temporal i que alguns germans de la congregació dels pares estiguin contents d’ajudar? (Prov. 21:5.)

¹¹ Vegem el cas de dos germans carnals que servien lluny de casa. Un d’ells era missioner a l’Amèrica del Sud, i l’altre treballava a la seu mundial a Brooklyn, Nova York. Quan els seus pares, qui ja eren grans, van necessitar ajuda, ells i les seves dones van anar al Japó a visitar-los per veure quina seria la millor manera d’ajudar-los. Amb el temps, la parella que servia a l’Amèrica del Sud va començar a pensar a deixar la seva assignació per tornar a casa. Llavors, van rebre una trucada del coordinador del consell d’ancians de la congregació dels pares. Els va dir que els ancians havien analitzat la situació i que volien que la parella continués en la seva assignació tant de temps com fos possible. Els ancians valoraven molt el treball que estava fent la parella i volien fer tot el que poguessin per ajudar-los a cuidar els seus pares. La família va apreciar moltíssim l’ajuda tan amorosa que van rebre.

12. A l’hora de decidir com cuidar els pares, què és el més important?

¹² Sigui quina sigui la decisió que prengui la família per cuidar els pares, el més important és que tots s’assegurin que aquesta decisió doni un bon testimoniatge del nom de Déu. No ens volem assemblar als líders religiosos del temps de Jesús (Mt. 15:3-6). Més aviat, desitgem que les nostres decisions honorin Déu i la congregació (2 Cor. 6:3).

13, 14. Com mostra la Bíblia que les congregacions s’haurien d’interessar per cuidar els germans grans?

¹³ No tots els germans poden ajudar els servents a temps complet com ho va fer la congregació mencionada abans. Però una situació que va sorgir al segle primer ens ensenya que les congregacions s’interessen en cuidar els germans i germanes grans. La Bíblia diu que «no hi havia cap pobre» a la congregació de Jerusalem. Vol dir que tots eren rics? No, alguns tenien molt poc en sentit material, però ‘es distribuïa a cadascú, segons el que necessitava’ (Ac. [Fe.] 4:34, 35). Més tard, va sorgir un problema greu a la congregació: s’estava passant per alt algunes vídues en la distribució diària de menjar. Per això, els apòstols van assignar germans responsables perquè s’asseguressin que les necessitats d’aquestes vídues es cobrissin de manera adequada i justa (Ac. 6:1-5). La distribució d’aliment va ser temporal i estava pensada per cuidar els qui s’havien fet cristians a la Pentecosta del 33 de la n. e. i que s’havien quedat durant un temps a Jerusalem per enfortir la seva fe. Tot i això, la manera com van actuar els apòstols mostra que la congregació pot ajudar els germans que ho necessiten.

¹⁴ Com ja hem vist, Pau va donar a Timoteu instruccions per saber quins requisits havien de complir les vídues cristianes per poder rebre ajuda material de la congregació (1 Tim. 5:3-16). A més, sota inspiració, Jaume va escriure que els cristians tenen l’obligació de cuidar els orfes, les vídues i altres germans que ho necessitin (Jm. 1:27; 2:15-17). I l’apòstol Joan també va raonar el següent: «Si un que posseeix béns del món veu el seu germà que té necessitat i li clou les entranyes, ¿com pot estar en ell l’amor de Déu?» (1 Jn. 3:17). Per tant, si cada cristià té l’obligació d’ajudar els necessitats, no ho haurien de fer també les congregacions?

15. Quins factors influiran a l’hora d’ajudar els germans grans?

¹⁵ En alguns països, el govern dóna pensions a les persones grans i també els ofereix altres serveis socials (Rm. 13:6). Però en altres llocs no hi ha aquestes ajudes. Per això, l’ajuda que caldrà que donin els familiars i les congregacions als germans grans dependrà de cada situació. Si els fills cristians viuen lluny dels seus pares, això pot afectar el que poden fer per ells. Els  fills fan bé de comunicar-se amb els ancians de la congregació dels pares per assegurar-se que tots coneixen les circumstàncies familiars. Per exemple, els ancians poden informar els pares de les ajudes que ofereix el govern perquè se’n puguin beneficiar. També poden avisar els fills de coses importants, com ara que els pares no hagin llegit alguna carta important o no s’hagin pres algun medicament. Si hi ha una comunicació oberta i clara, es poden preveure situacions que podrien empitjorar i trobar solucions pràctiques. Tenir algú a prop dels pares que pugui ajudar i aconsellar els familiars que viuen lluny, com si fossin els seus «ulls», pot alleujar les preocupacions de la família.

16. Què fan alguns cristians per ajudar els germans grans de la congregació?

¹⁶ Com que estimen molt els seus germans grans, alguns cristians utilitzen de bona gana el seu temps i les seves energies per ajudar-los en tot el que poden. Fan un esforç extra per cuidar-los. Alguns divideixen les tasques entre altres membres de la congregació i fan torns per cuidar els germans grans. Encara que no disposin de les circumstàncies per servir a temps complet, ajuden amb molt de gust els fills d’aquests germans grans perquè puguin continuar en la seva assignació tant de temps com sigui possible. Quina actitud tan excel·lent! Evidentment, la generositat que demostren no eximeix els fills de fer tot el possible per cuidar els seus pares.

17, 18. Com influeix l’actitud a l’hora de cuidar els germans grans?

¹⁷ Tant els germans grans com els qui els cuiden poden fer molt perquè la situació sigui el més agradable possible. Si estàs ajudant un germà gran, fes tot el que puguis per mantenir una actitud positiva. De vegades, la vellesa pot fer que la persona es desanimi o fins i tot se senti deprimida. Per tant, és molt important que t’esforcis per honorar i animar els qui han envellit. Com? Amb converses positives. Aquests estimats germans són dignes d’encomi per haver dedicat tota una vida de servei fidel a Jehovà. Ell no s’oblida de tot el que han fet per servir-lo, i nosaltres tampoc (llegeix Malaquies 3:16; Hebreus 6:10).

¹⁸ A més, el dia a dia és més fàcil si tots tenen sentit de l’humor (Ecl. 3:1, 4). Molts germans grans s’esforcen per no ser massa exigents, ja que són conscients que la seva actitud bé pot influir en l’atenció i en les visites que rebin. Molts que van a veure els germans grans sovint diuen: «He anat a animar-lo i al final m’ha acabat animant ell a mi» (Prov. 15:13; 17:22).

19. Quina perspectiva de futur tenen els joves i els grans?

¹⁹ Esperem amb candeletes el dia en què s’eliminin el sofriment i els efectes de la imperfecció. Mentrestant, els servents de Déu hem de centrar la nostra esperança en les coses que són eternes. Sabem que la fe en les promeses divines és com una àncora en temps difícils. Gràcies a aquesta fe, «no ens acovardim; al contrari, per bé que el nostre home exterior es desfaci, l’interior es renovella de dia en dia» (2 Cor. 4:16-18; Heb. 6:18, 19). A més de mantenir una fe forta en les promeses divines, què més ens pot ajudar a complir bé amb la responsabilitat de cuidar els germans grans? En el següent article analitzarem alguns consells pràctics.