Salta al contingut

Salta a l'índex

Imita la fe de Moisès

Imita la fe de Moisès

«Per la fe, Moisès, ja gran, refusà de ser anomenat fill de la filla del Faraó» (HEB. 11:24).

1, 2. (a) Quina decisió va prendre Moisès quan tenia quaranta anys? (Mira la imatge del principi.) (b) Per què va escollir Moisès ser maltractat amb el poble de Déu?

MOISÈS sabia el que Egipte li podia oferir. Veia les grans mansions dels rics. Ell mateix pertanyia a la casa reial. «Fou educat en tota la saviesa dels egipcis», cosa que probablement incloïa les arts, l’astronomia, les matemàtiques i altres ciències (Ac. [Fe.] 7:22). Tenia a l’abast la riquesa, el poder i els privilegis que un egipci comú només podia somiar!

2 Però quan Moisès tenia quaranta anys, va prendre una decisió que, de segur, va desconcertar la família reial egípcia que l’havia adoptat. Ni tan sols va escollir una vida «normal» com la que portava un egipci comú, sinó que va triar viure amb els esclaus! Per què? Perquè Moisès tenia fe (llegeix Hebreus 11:24-26). Per això, va veure més enllà del món físic que l’envoltava. Era un home espiritual i tenia fe en «el qui és invisible», Jehovà, i en el compliment de les Seves promeses (Heb. 11:27BCI).

3. Quines preguntes analitzarem en aquest article?

3 Nosaltres també hem de veure més enllà del que veiem amb els ulls físics. Hem de tenir fe (Heb. 10:38, 39). Per enfortir la nostra fe, vegem què explica Hebreus 11:24-26 sobre Moisès. Al fer aquesta anàlisi, busquem la resposta a les següents preguntes: com el va motivar la fe a rebutjar els  desitjos carnals? Quan va patir oposició, com el va ajudar la fe a valorar els privilegis que Jehovà li havia donat? I per què «tenia la mirada fixa en la recompensa»?

VA REBUTJAR ELS DESITJOS CARNALS

4. Què pensava Moisès sobre gaudir del pecat?

4 Amb els ulls de la fe, Moisès reconeixia que ‘la fruïció del pecat’ era temporal. Altres podrien haver raonat que Egipte, tot i que era ple d’idolatria i espiritisme, era una potència mundial, mentre que el poble de Jehovà servia com a esclau! Però Moisès sabia que Déu podia canviar les coses. Tenia fe i sabia que els malvats serien destruïts, encara que semblés que als qui vivien per satisfer els seus desitjos els anava bé. Com a resultat, no es va deixar enganyar per «la fruïció efímera del pecat».

5. Què ens ajudarà a resistir «la fruïció efímera del pecat»?

5 Com pots resistir «la fruïció efímera del pecat»? Mai no oblidis que el plaer del pecat és fugaç. La fe t’ajudarà a veure que «el món passa» i també el seu desig (1 Jn. 2:15-17). Pensa en el futur que els espera als pecadors que no es penedeixin. Es troben en un ‘camí relliscós’ i tindran un final terrible (Sl. 73:18, 19). Quan et sentis temptat a pecar, pregunta’t: «Com vull que sigui el meu futur?».

6. (a) Per què Moisès va refusar «ser anomenat fill de la filla del Faraó»? (b) Per què creus que Moisès va prendre la decisió correcta?

6 La fe també va guiar Moisès a l’hora d’escollir què faria amb la seva vida. La Bíblia diu: «Per la fe, Moisès, ja gran, refusà de ser anomenat fill de la filla del Faraó» (Heb. 11:24). No va raonar que podria servir Déu com a membre de la cort reial i utilitzar la seva riquesa i el seu poder per ajudar els seus germans israelites. Més aviat, estava determinat a estimar Jehovà amb tot el cor, ànima i forces (Deut. 6:5). Aquesta decisió li va estalviar molts patiments. Molts dels tresors d’Egipte que va refusar aviat van ser saquejats pels mateixos israelites! (Èx. 12:35, 36.) I el Faraó va ser humiliat i executat (Sl. 136:15). Per contra, Déu va salvar Moisès i el va usar per salvar una nació sencera. La seva vida va tenir sentit de debò.

7. (a) Segons Mateu 6:19-21, per què hauríem de mirar més enllà del futur immediat? (b) Relata una experiència que mostri la diferència entre els tresors materials i els espirituals.

7 Si ets jove, com et pot ajudar la fe a escollir què faràs amb la teva vida? Fas bé de planificar el teu futur. Però la fe que tens en les promeses de Déu, et mourà a planificar un futur temporal, o un futur etern? (Llegeix Mateu 6:19-21.) Aquest va ser el dilema que va afrontar la Sophie, una ballarina de ballet amb talent. Algunes companyies de ballet dels Estats Units li van oferir beques i oportunitats molt bones. «M’encantava que la gent m’adorés. De fet, em creia superior als meus companys», admet. «Però no era feliç.» Llavors, la Sophie va veure el vídeo Los jóvenes preguntan... ¿Qué haré con mi vida? «Em vaig adonar que el món m’havia donat èxit i l’adoració dels fans a canvi de renunciar a la meva adoració de tot cor a Jehovà», explica. «Vaig orar fervorosament. Després vaig deixar la meva carrera com a ballarina.» Què pensa la Sophie de la decisió que va prendre? «No enyoro aquella vida. Ara sóc cent per cent feliç. El meu marit i jo som pioners. No som famosos, i tenim molt poc en sentit material, però tenim Jehovà, persones que estudien la Bíblia amb nosaltres i metes espirituals. No em penedeixo de res.»

8. Quin consell bíblic pot ajudar els joves a decidir què faran amb la seva vida?

8 Jehovà sap què és el millor per a tu. Moisès va dir: «Què demana de tu Jahvè,  el teu Déu, sinó que reverenciïs Jahvè, el teu Déu, que segueixis el seu camí, que l’estimis i li donis culte, amb tot el cor i amb tota l’ànima, que observis els manaments de Jahvè i els seus decrets que jo t’he donat avui pel teu bé?» (Deut. 10:12, 13). Ara que ets jove, escull una carrera que et permeti estimar Jehovà i servir-lo «amb tot el cor i amb tota l’ànima». Pots estar segur que serà «pel teu bé».

VA VALORAR ELS PRIVILEGIS QUE JEHOVÀ LI HAVIA DONAT

9. Explica per què podia ser difícil per a Moisès complir amb la seva comissió.

9 Moisès «considerava una riquesa més gran que els tresors de l’Egipte l’oprobi del Crist» (Heb. 11:26). Jehovà el va comissionar com el «Crist», o Ungit, ja que el va escollir per alliberar Israel. Moisès sabia que era una comissió difícil, i fins i tot un «oprobi». Temps abans, un israelita li havia dit amb un to burleta: «Qui t’ha fet cap i jutge de nosaltres?» (Èx. 2:13, 14). Més tard, Moisès va preguntar a Jehovà: «Com m’escoltarà ara el Faraó»? (Èx. 6:12.) Per tal de preparar-se i fer front a l’oposició, Moisès va explicar a Jehovà els seus temors i les seves preocupacions. Com el va ajudar Jehovà a complir amb aquesta tasca tan difícil?

10. Com va equipar Jehovà a Moisès per complir amb la comissió que li havia manat?

10 Primer, Jehovà va assegurar a Moisès: «Jo seré amb tu» (Èx. 3:12). Segon, el va fer sentir segur a l’explicar-li un aspecte del significat del Seu nom: «Jo esdevindré el que jo decideixi» * (Èx. 3:14NM). Tercer, Jehovà va dotar Moisès de poder miraculós per demostrar que Ell l’havia enviat (Èx. 4:2-5). I, quart, li va donar un company i portaveu, Aaron, perquè l’ajudés a complir la seva comissió (Èx. 4:14-16). Cap al final de la seva vida, Moisès estava tan convençut que Jehovà equipa els seus servents per complir qualsevol tasca que ell els doni que va dir amb total confiança a Josuè, el seu successor: «Jahvè t’anirà al davant, serà amb tu, no et deixarà acovardir ni t’abandonarà. No temis, no tinguis por» (Deut. 31:8).

11. Per què valorava molt Moisès la seva comissió?

11 Gràcies al suport de Jehovà, Moisès va valorar moltíssim la difícil comissió que havia de complir, i la «considerava una riquesa més gran que els tresors de l’Egipte». Al capdavall, què era servir el Faraó en comparació amb servir el Déu Totpoderós? Quin valor tenia ser príncep d’Egipte comparat amb ser el «Crist» o l’ungit de Jehovà? Moisès va ser recompensat per tenir aquesta actitud tan apreciativa. Va gaudir d’una relació molt estreta amb Jehovà, qui li va donar gran poder per guiar els israelites a la Terra Promesa (Deut. 34:10-12).

12. Quins privilegis que ens dóna Jehovà hauríem de valorar?

12 Nosaltres també tenim una comissió. Per mitjà del seu Fill, Jehovà ens ha ‘crida’t a servir-lo’, és a dir, ens ha assignat predicar la bona nova, igual que a l’apòstol Pau i a d’altres (llegeix 1 Timoteu 1:12-14). Tenim el privilegi de proclamar la bona nova (Mt. 24:14; 28:19, 20). Alguns serveixen com a ministres a temps complet. Els germans madurs batejats serveixen els altres membres de la congregació com a ancians i ajudants de congregació. Amb tot, els teus familiars no creients i altres persones potser dubten que aquests privilegis  tinguin cap valor o fins i tot et critiquen per la teva abnegació (Mt. 10:34-37). Si aconseguissin desanimar-te, podries començar a pensar si els sacrificis que fas valen la pena o si realment pots complir amb la teva comissió. Si et passés això, com et pot ajudar la fe a perseverar?

13. Com ens equipa Jehovà per complir amb les assignacions teocràtiques que ens dóna?

13 Suplica a Jehovà amb fe que et doni el seu suport. Explica-li els teus temors i les teves preocupacions. Al cap i a la fi, és Jehovà qui t’ha comissionat, i ell t’ajudarà a tenir èxit. Com? De la mateixa manera com va ajudar Moisès. Primer, Jehovà t’assegura el següent: «Jo et dono vigor i t’ajudo, et sostinc amb la meva dreta victoriosa» (Is. 41:10). Segon, et recorda que les seves promeses són dignes de confiança: «Com ho he dit, ho duré a terme; com ho he projectat, ho executaré» (Is. 46:11). Tercer, Jehovà et dóna «poder incomparable» per acomplir el teu ministeri (2 Cor. 4:7). I, quart, per tal d’ajudar-te en la teva assignació, el nostre Pare amorós et dóna una germandat mundial d’adoradors verdaders que continuen ‘exhortant-se mútuament i edificant-se l’un a l’altre’ (1 Tes. 5:11). Al veure com Jehovà t’equipa per complir el que et mana, de ben segur que la teva fe creixerà i valoraràs els privilegis que ell et dóna més que qualsevol altra cosa que et pugui oferir aquest món.

«TENIA LA MIRADA FIXA EN LA RECOMPENSA»

14. Per què estava segur Moisès que seria recompensat?

14 Moisès «tenia la mirada fixa en la recompensa» (Heb. 11:26). Va permetre que el que sabia sobre el futur, tot i que aleshores aquest coneixement era limitat, guiés les seves decisions. Igual que el seu avantpassat Abraham, Moisès confiava que Jehovà pot ressuscitar els morts (Lc. 20:37, 38; Heb. 11:17-19). La confiança que tenia en les benediccions futures el va ajudar a no considerar els quaranta anys que va viure com a fugitiu i els quaranta anys que va viure al desert com una vida desaprofitada. Encara que no coneixia tots els detalls sobre el compliment de les promeses de Déu, els ulls de la fe li van permetre veure la recompensa futura.

15, 16. (a) Per què hem de fixar la nostra mirada en la recompensa? (b) Quines benediccions del Regne de Déu esperes amb moltes ganes?

 15 I tu? ‘Tens la mirada fixa en la recompensa’? Igual que Moisès, encara no coneixem tots els detalls sobre les promeses de Déu. Per exemple, ‘no sabem quan serà el moment’ en què ocorrerà la gran tribulació (Mc. 13:32, 33). Però sabem molt més que Moisès sobre el paradís futur. Fins i tot sense tots els detalls, coneixem prou profecies divines sobre com serà la vida quan governi el Regne de Déu com per poder ‘tenir la mirada fixa en la recompensa’. Tenir una imatge mental clara del món nou ens mourà a buscar primer el Regne. Com? Pensa el següent: compraries una casa si sabessis molt poc sobre aquesta? Segur que no! De manera semblant, no invertiríem la nostra vida a perseguir una esperança vaga. La fe ens hauria d’ajudar a visualitzar clarament com serà la vida sota el Regne de Déu.

Serà emocionant parlar amb servents fidels com Moisès (Consulta el paràgraf 16)

16 Per tenir una imatge mental clara del Regne de Déu, ‘tingues la mirada fixa’ en com serà la teva vida al paradís. Fes servir la imaginació. Per exemple, a l’estudiar personatges bíblics que van viure abans que Jesús, pensa què els preguntaràs quan ressuscitin. Imagina què et preguntaran sobre com et va anar durant els darrers dies. Pensa que emocionant serà retrobar-te amb els teus avantpassats de segles enrere i ensenyar-los tot el que Déu ha fet per ells. Imagina com gaudiràs a l’observar tots els animals salvatges en un entorn pacífic i aprendre més coses d’ells. Reflexiona com de prop et sentiràs, de Jehovà, a mesura que t’acostis a la perfecció.

17. Com ens ajuda avui dia tenir una imatge mental clara de la nostra recompensa futura?

17 Una imatge mental clara de la recompensa futura ens ajudarà a continuar endavant, a ser feliços i a prendre decisions tenint present que viurem per sempre. Pau va escriure als cristians ungits: «Si esperem allò que no veiem, és amb paciència constant que ho anhelem» (Rm. 8:25). Ara bé, aquestes paraules no tan sols apliquen als ungits, sinó també a tots els cristians que tenen l’esperança de viure per sempre. Tot i que encara no hem rebut la nostra recompensa, la nostra fe és tan forta que la continuem esperant amb paciència. Igual que Moisès, no considerem que els anys que hem estat servint Jehovà siguin una pèrdua de temps. En comptes d’això, estem convençuts que «les coses visibles són momentànies, mentre que les invisibles són eternes» (llegeix 2 Corintis 4:16-18).

18, 19. (a) Per què hem de lluitar per mantenir la nostra fe? (b) Què analitzarem en el següent article?

18 La fe ens permet veure la «prova que existeixen realitats que no veiem» (Heb. 11:1). Una persona que no és espiritual no comprèn el valor de servir Jehovà i considera que els tresors espirituals són «una niciesa» (1 Cor. 2:14). Nosaltres, però, esperem viure per sempre i veure la resurrecció, coses que les persones d’aquest món no poden ni imaginar. Igual que els filòsofs dels dies de Pau, qui deien que era un «xerraire», la majoria de persones d’avui dia pensa que l’esperança que prediquem no té ni cap ni peus (Ac. 17:18).

19 Com que vivim en un món sense fe, hem de lluitar per mantenir la nostra. Suplica a Jehovà que «no defalleixi la teva fe» (Lc. 22:32). Mai no oblidis les conseqüències del pecat, el valor excepcional de servir Jehovà i l’esperança de viure per sempre. Ara bé, podem aprendre més coses de l’exemple de Moisès? En el següent article analitzarem com el va ajudar la fe a veure «el qui és invisible» (Heb. 11:27BCI).

^ § 10 Pel que fa a les paraules que trobem a Èxode 3:14, un erudit bíblic va escriure: «Res no el pot destorbar de complir la seva voluntat [...]. Aquest nom [Jehovà] havia de ser la fortalesa d’Israel, un magatzem infinit d’esperances i consolacions».